El dia 14 va tienir lloc a París la roda de premsa en què Gilles Jacob i Thierry Frémont, president i delegat general del Festival de Canes, van presentar-ne la 64a edició. Més enllà de les línies mestres d'enguany i de la composició dels jurats, el que més interessa d'aquesta convocatòria és la llista de films que conformen la selecció oficial. Alguns aspectes d'aquesta selecció s'han comunicat posteriorment, com és el cas dels curtmetratges que entren en competició per a la Palma del Curt.
Com sabeu, una sèrie d'apunts que estic penjant, a tall de flaixos d'urgència, reflecteixen la programació, respectivament, de la Competició, Fora de Competició i Sessions Especials i Un Certain Regard. Avui és el torn de Canes Curtmetratges i Cinéfondation i d'aquí a uns dies serà el de Cannes Classics i Al voltant de la selecció oficial.
Posteriorment, publicaré apunts més treballats, amb enllaços sobre cadascun d'aquests films.
Aquest 2011, s'ha creat Canes Curtmetratges, de manera que el Festival hi lliga els films en competició per la Palma d'Or del Curtmetratge amb la plataforma de trobada i promoció del curt creada el 2004 i anomenada Short Film Corner.
Canes Curtmetratges
Ghost, de Dahci Ma (10’)
Badpakje, de Wannes Destoop (15’)
Soy tan feliz, de Vladimir Durán (14’)
Bear, de Nash Edgerton (8’)
Kjøttsår, de Lisa Marie Gamlem (11)’
Meathead, de Sam Holst (10’)
Ce n'est rien, de Nicolas Roy (14’)
Paternal Womb, de Megumi Tazaki (15’)
Cross, de Maryna Vroda (14’)
Cinéfondation
Cagey Tigers, de Aramisova (23')
The Agony and Sweat of The Human Spirit, de Joe Bookman, D. Jesse Damazo (15') Suu et Uchikawa, de Nathanael Carton (11')
A viagem (Le Voyage), de Simão Cayatte (19') Befetach Beity, d' Anat Costi (6') Bento Monogatari, de Pieter Dirkx (27')
Der brief (La lettre), de Doroteya Droumeva (30')
Duelo antes da noite (Duel avant le soir), d' Alice Furtado (20')
Drari, de Kamal Lazraq (39')
Salsipuedes, de Mariano Luque (44')
La fiesta de casamiento (La fête de mariage), de Gastón Margolin, Martín Morgenfeld (19')
L'estate che non viene, de Pasquale Marino (17')
Big Muddy, de Jefferson Moneo (15')
Al Martha lauf (Martha doit voler), de Ma'ayan Rypp (26'). Ya-Gan-Bi-Hang, de Son Tae-Gyum (21')
Un total de 9 pel·lícules aspiren a guanyar enguany la Palma d'Or del Curtmetratge, que es lliurarà a la gala del palmarès, el 23 de maig de 2010, conjuntament amb els guardons als llargmetratges.
Aquests 9 films abasten diversos gèneres cinematogràfics, animació, documentals, ficció... I cal destacar el fet que una tercera part hagin estat realitzats per cineastes sud-americans.
Enguany, la competició dels curtmetratges i l'anomenat Short Films Corner els han agrupat en la nova secció de la selecció oficial denominada Cannes Courts.
La Cinéfondation del Festival de Canes la van crear el 1998 per a donar donar a la creació cinematogràfica arreu del món i aporta un (importantíssim) gra de sorra en el relleu generacional dels autors. Parlant en plata: quan les estructures de producció industrial i comercial fan perillar l'existència mateixa del cinema d'autor, les manifestacions artístiques que el defensen han pres la iniciativa de sembrar cara al futur i, a Canes, això es diu Cinéfondation.
Ara mateix són tres les activitats d'aquesta Cinéfondation. D'una banda, l' Atelier (el Taller), del qual ja en vaig parlar a l'apunt Autors amb finançament magre; la Residència, que acull cada any diversos cineastes estrangers a París, perquè escriguin el seu llargmetratge, i l'anomenada Selecció.
La Selecció forma part de la Selecció Oficial del Festival de Canes i congria entre 15 i 20 curtmetratges i migmetratges d'escoles de cinema. Un jurat oficial atorga premis als tres que considera millors d'entre aquests curts i migmetratges. És el mateix jurat que també atorga els guardons als curtmetratges en competició i per això se'l denomina "Jury de la Cinéfondation et des Courts métrages". El català Marc Recha en formarà part aquest any, sota la presidència del canadenc d'arrels armènies, Atom Egoyan.
Pendent encara que es faci pública la programació dels Curtmetratges en competició, avui ja s'ha donat a conèixer la Selecció 2010 de la Cinéfondation:
Cooked, de Jens Blank (7’) -escola: NFTS, Anglaterra-
Una prova de la dificultat que tenen fins i tot cineastes coneguts per a tirar endavant nous projectes és que, per mirar de trobar-ne finançament, els calgui iniciatives institucionals de la mena de L'Atelier del Festival de Canes.
És el cas, enguany, de Jaime Rosales, Rithy Panh i Shinji Aoyama, a més d'una nòmina de fins a un total de 15 directors, la majoria dels quals encara ho tenen pitjor, per ser novençans. Es tracta dels 15 projectes següents:
Dream and Silence, del català Jaime Rosales (4t llargmetratge); Gibier d'élevage, del cambodjà Rithy Panh (10è llargmetratge); Decadent Sisters, del japonès Shinji Aoyama (15è llargmetratge); El Ardor, de l'argentí Pablo Fendrik (3r llargmetratge); Zincograph, del búlgar Javor Gardev (2n llargmetratge); Shanghai-Belleville, de l'actriu, guionista i fins ara curtmetratgista Show-Chun Lee (1r llargmetratge); Liza, the Fox-Fairy, de l'hongarès Károly Ujj Mészáros (1r llargmetratge); Postcards from the zoo, de l'indonesi Edwin (2n llargmetratge); Khorramshahr, de l'iranià Massoud Bakhshi (1r llargmetratge); Les Etoiles de Sidi Moumen, del marroquí Nabil Ayouch (5è llargmetratge); La Jaula de Oro, de l'espanyol resident a Mèxic Diego Quemada-Diez (1r llargmetratge); Code Blue, de la polonesa emigrada a Holanda Urszula Antoniak (2n llargmetratge); Circles, del serbi Srdan Golubovic (3r llargmetratge); Come to my voice, del turc Hüseyin Karabey (2n llargmetratge), i Lucía, del veneçolà Ruben Sierra Salles (1r llargmetratge).
El Festival de Canes va crear l'any 2005 l'anomenat Atelier (Taller), per a ajudar els cineastes a completar el finançament dels seus projectes i accelerar-ne la realització. Es tracta d'una estratègia a meitat de camí de la dels més importants festivals de Teatre: si Avinyó, per exemple, produeix obra; Canes encara no gosa apostar per la producció de la mena de films d'autor que el certamen defensa. Prefereix, d'una banda, ser plataforma valuosíssima de les empreses productores d'aquest cinema, punt de trobada i mitjà de canalització de les entitats d'intermediació comercial i les distribuïdores de les pel·lícules d'autor, i per altre cantó, ajudar, ni que sigui a trobar contactes, els cineastes i les seves productores a fer possible que els projectes els arribin a port. La mateixa estratègia de suport vénen a tenir Berlín i Sant Sebastià, tot i que potser sense tant de rebombori ni força com el que remou i atresora el certamen francès.
La d'enguany, doncs, és la sisena edició de l'Atelier. No cal dir que, de pretendents els en sobren i, per tant, fan tria. Sempre centrant-se a potenciar autors. Entre els projectes que han seleccionat en aquesta ocasió, hi ha cineastes bregats en el camp del curtmetratge i/o autors de documentals que han estat especialment reconeguts. i que ara plantegen el que ha de ser el seu primer llargmetratge (és el cas dels Diego Quemada-Diez, Show-Chun Lee, Károly Ujj Mészáros o Ruben Sierra Salles); però -destaquen els responsables de la iniciativa- també hi ha directors de renom com Shinji Aoyama, Jaime Rosales, Rithy Panh i Nabil Ayouch.
Essencialment, l'Atelier és un punt de trobada. Un cop ja se'ha triat els projectes, d'aquí a uns dies -el 15 d'abril-, el web de la Cinéfondation del Festival de Canes en difondrà unes fitxes amb la informació detallada. I els organitzadors ja comencen a preparar-ho tot perquè entre el 14 i el 21 de maig, aquests cineastes i els seus productors puguin entrevistar-se amb professionals de la indústria cinematogràfica.
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
