Absolutament consolidada, la secció Cannes Classics forma part, totalment integrada, de la selecció oficial del Festival de Canes, havent-se superat un cert caire marginal que havien agafat anteriorment les seccions anomenades retrospectives. Certament, ara no hi ha aquelles recuperacions notables de l'obre d'un cineasta concret, ni les publicacions que allò possibilitava per a l'estudi històric dels autors. En canvi, Cannes Classics s'ha convertit en una plataforma preuada, molt preuada, per al llançament al mercat (DVD, en xarxa, televisions, filmoteques, etc.) de part del patrimoni cinematogràfic mundial.
Sòlidament estructurada, conformen Cannes Classics una sèrie de programes, amb estretègies diferenciades, per bé que solen tenir punts de contacte: Còpies restaurades, Homenatges, Documentals de Cinema, World Cinema Fondation.
Cannes Classics: la programació.
Le rideau cramoisi, d' Alexandre Astruc. Film que no havia estat prèviament anunciat. Anouk Aimée és la filla d'una tediosa família burgesa, que desferma una passió irrefrenable en un jove oficial que tenen a dispesa. La projecció comptarà amb la presència de l'autor. Durada: 44'.
Còpies restaurades.
Les enfants du Paradis, de Marcel Carné. Forma part de la restauració del catàleg de Pathé. Durada: 3h10.
Despair, de Rainer Werner Fassbinder. Ambientat a l'Alemanya dels anys trenta, en plena hegemonia dels nazis, aquest desdoblament d'un emigrant rus, magnat de la xocolata, està basat en una novel·la de Vladimir Nabokow, adaptada per Tom Stoppard. Amb Dirk Bogarde, Andréa Ferréol i Klaus Löwitsch. Durada: 1h55.
L'assassí (L'assassino | The Assassin | El asesino | L'Assassin), d'Elio Petri. Durada: 1h38. Marcello Mastroianni hi encarna un antiquari més aviat fosc a qui la policia acusa de l'assassinat d'una seva antiga amant i, durant l'interrogatori en surt el seu galdós historail. Debut d'Elio Petri que deixa "maca" la policia italiana... Durada: 1h38.
Le sauvage, de Jean-Paul Rappeneau. L'actriu Catherine Deneuve (coprotagonista del film amb Yves Montand) assistirà, acompanyada del director Jean-Paul Rappeneau, a la presentació d'aquesta còpia restaurada. Durada: 1h46.
La Macchina Ammazzacattivi, de Roberto Rossellini. Presentació del projecte de restauració de 10 films de Roberto Rossellini. Durada: 1h20.
Chronique d'un été, de Jean Rouch i Edgar Morin. El 1960, Jean Rouch i Edgar Morin tiren endavant un experiment cinematogràfic al voltant de la qüestió: "Com vius?", "Com et desempallegues a la vida?" Un assaig de "cinéma vérité" compartit per actors i autors, homes i dones de diverses edats, que conté allò que és essencial en la felicitat: la inextricable tensió entre la poesia i la trivialitat de la nostra existència... Restaurada per la Cineteca de Bolonya. Durada: 1h31.
Niemandsland (La zone de la mort), de Victor Trivas. Pacifista producció alemanya de 1931 (!) que va provocar una crisi política: la pel.lícula va ser prohibida, confiscada i destruïda per les autoritats nazis, i Trivas va haver de refugiar-se a París, en primer lloc, i després, ran de l'ocupació nazi de França, fugí als Estats Units. Durada: 1h21.
Documentals de cinema.
Kurosawa, La Voie, de Catherine Cadou. Documental en què els cineastes Bernardo Bertolucci, Julie Taymor, Théo Angelopoulos, Alejandro-Gonzàles Iñarritu, Abbas Kiarostami, Shin’ya Tsukamoto, Hayao Miyazaki, John Woo, Martin Scorsese, Clint Eastwood i Joon Ho Bong, parlen de la vida i l'obra d' Akira Kurosawa i reconeixen com els ha influït en la seva pròpia obra. Durada: 52'.
Il était Une Fois... Orange Mécanique, d'Antoine De Gaudemar i Michel Ciment. Crònica d'una pel·lícula (el novè llargmetratge de Kubrick, adaptació d'un novel·la d’Anthony Burgess), d'una època (tot i que és futurista, le film està molt lligat als anys seixanta, els de la guerra del Vietnam, els moviments contestataris de la joventut i la sensació d'inseguretat a les societats occidentals) i d'un cineasta (Kubrick,!) [Folamour Productions]. Durada: 52'.
The Look, d'Angelina Maccarone. Documental sobre l'actriu Charlotte Rampling que, en nou capítols, va repassant els temes de l seva vida, amb interlocutors de luxe com Peter Lindbergh, Paul Auster, Barnaby Southcombe, Juergen Teller, Frederick Seidel, Franckie Diago, Anthony Palliser, Cynthia Fleury i Joy Fleury. Durada: 1h35.
Corman’s World: Exploits of a Hollywood Rebel, d'Alex Stapleton. Amb James Cameron, Jonathan Demme, Ron Howard, Jack Nicholson, Martin Scorsese, aquest documental repassa la vida, la carrera i la notable influència de Corman en el cinema modern. Durada: 2h05.
Homenatges.
El conformista, de Bernardo Bertolucci. Còpia restaurada digitalment, que serà presentada personalment per Bertolucci, Palma d'Honor Honorífica d'enguany. Duraad: 1h58.
A Bronx Tale, de Robert De Niro. Homenatge al Tribeca Film Festival (TFF), en la persona del president del Jurat de Canes 2011 i co-fundador d'aquell certamen (creat arran de l'11-S), a qui acompanyarà tot l'equip del TFF. Durada: 2h01.
Taronja mecànica (A Clockwork Orange | La naranja mecánica | Orange mecanique), de Stanley Kubrick. Al marc de l'any Kubrick, que ha dut fins a París l'exposició itinerant sobre el cineasta i està comportant un munt d'activitats, el Festival de Canes estrena la restauració digital d'aquest film, amb presència de l'actor Malcolm McDowell, de Christiane Kubrick, vídua del cinéasta, i de Jan Harlan. Rue Cases-nègres, d'Euzhan Palcy —còpia restaurada—. Al marc de l'homenatge francès als seus "compatriotes" d'ultramar, el ministeri de Cultura i el Festival de Canes, al seu torn, reten homenatge a Euzhan Palcy, cineasta de la Martinica que el 1983 va aconseguir situar Rue Cases-nègres entre els més guardonats de l'any i es convertí posteriorment en la primera dona de raça negra que ha dirigit una pel·lícula de Hollywood. Durada: 1h46.
Belmondo... Itinéraire, de Vincent Perrot i Jeff Domenech. L'actor Jean-Paul Belmondo, que mai havia acceptat que cap pel·lícula copsés la seva carrera, ni entrés en el seu cercle familiar, ni pogués remenar en la seva personalitat real, en aquesta ocasió ha rectificat i no tan sols ha permès que es fes aquest film sobre la seva carrera, sinó que s'hi ha implicat tant en el guió com en la realització. Per això cal considerar-ho tot un esdeveniment. Es tracta d'un llargmetratge no cronològic en què, sí, ens mostra moments de la vida quotidiana d'aquesta figura emblemàtica del cinema fet a França els anys seixanta i setanta, que havent-se revelat de manera esclatant amb la mítica À bout de souffle, de Godard, va saber combinar cinema d'autor i productes comercials, passant de Godard a Verneuil, de Truffaut a Jean Becker, de Resnais a Lautner, de Malle a Philippe de Broca.... La projecció tindrà lloc al vespre, a la Sala Debussy del Palau de Festivals, en presència de l'actor objecte de l' homenatge. I en acabat, sopar de gala i festa! Durada (de la pel·lícula): 1h26.
Stavisky, d'Alain Resnais. Jean-Paul Belmondo és l'estafador Serge Alexandre Stavisky, en aquesta cinta de Resnais de 1974, que no havia estat programada inicialment. Durada: 1h55.
Confessions d'una model(Puzzle of a Donwfall Child), de Jerry Schatzberg. Còpia nova que la Universal ha tirat especialment per a l'ocasió. Amb presència de l'actriu Faye Dunaway i del director Jerry Schatzberg, artistes de la fotografia que ha servit de base al cartell oficial de la 64a edició de Canes. Durada: 1h45.
World Cinema Fondation.
Hudutlarin Kanunu (The Law of the Border | La loi de la frontière), de Lutfi Akad. Des de l'any 2007 i sota l'empenta de Martin Scorsese i els auspicis de la World Cinema Fondation, s'han salvat una vintena de pel·lícules produïdes en països sense mitjans per a conservar el patrimoni cinematogràfic; amb una idea motriu: un cineasta de renom dóna suport a la restauració d'un film. L'alemany d'arrels turques Fatih Akin és qui ha apostat per la restauració de la desconeguda producció turca Hudutlarin Kanunu. Durada: 1h14.
Catorze ficcions i cinc documentals sobre el cinema conformen, per ara, l'oferta d'enguany de la secció Cannes Classics de la 64a edició del Festival de Canes. Es tracta de còpies noves o restaurades, en 35mm o en còpia digital d'alta definició, programades a partir del que han proposat filmoteques, arxius nacionals, estudis, productors i distribuïdors. L'objectiu és difondre el cinema retrobat i les còpies restaurades, així com servir de plataforma a la reestrena en sala o al llançament per televisió o DVD dels grans títols del passat cinematogràfic. En aquest marc, també es projecten els films d'homenatge i, per tant, se n'hi podrà veure un del president del Jurat, Robert De Niro; un de Bertolucci, Palma d'Or Honorífica; un de Jerry Schatzberg...
Fa un parell de dies se n'ha donat a conèixer la selecció d'enguany:
Canes 2011 · Cannes Classics
Ficcions
Viatge a la lluna, de Georges Méliès
Taronja mecànica, de Stanley Kubrick —Al marc de la commemoració Kubrick, amb presència de l'actor Malcolm McDowell, que farà una classe magistral, acompanyada de la projecció d'un documental realitzat per Antoine De Gaudemar i Michel Ciment. Projecció, 19 de maig, en presència de la vídua, Christiane Kubrick, i de Jan Harlan—
La Macchina Ammazzacattivi, de Roberto Rossellini —Presentació del projecte de restauració de 10 films de Roberto Rossellini—
A Bronx Tale, de Robert De Niro
El conformista, de Bernardo Bertolucci
Rue Cases-nègres, d'Euzhan Palcy —homenatge francès als d'Ultramar...—
Confessions d'una model (Puzzle of a Donwfall Child), de Jerry Schatzberg
Hudutlarin Kanunu (The Law of the Border | La loi de la frontière), de Lutfi Akad —World Cinema Fondation—
Niemandsland (La zone de la mort), de Victor Trivas
Les enfants du Paradis, de Marcel Carné —Restauració del catàleg Pathé—
Despair, de Rainer Werner Fassbinder
Le sauvage, de Jean-Paul Rappeneau
Chronique d'un été, de Jean Rouch i Edgar Morin
L'Assassino, d'Elio Petri
Documentals sobre el cinema
The Look, d'Angelina Maccarone —sobre Charlotte Rampling—
Corman’s World: Exploits of a Hollywood Rebel, d'Alex Stapleton
Belmondo... Itinéraire, de Vincent Perrot i Jeff Domenech
Kurosawa, La Voie, de Catherine Cadou
Il était Une Fois... Orange Mécanique, d'Antoine De Gaudemar i Michel Ciment
Boudu sauvé des eaux, de Jean Renoir, en una versió retaurada que inclou una seqüència inèdita; René Clément; Luchino Visconti; Hector Babenco; Volker Schöndorff; Mrinal Sen, i Luis Buñuel novament a Canes: aixícomença el comunicat oficial del Festival de Canes amb què s'ha donat a conèixer la programació de Cannes Classics. Programació que també inclou una raresa de Marcel Lherbier; una restauració de Psicosi, d'Alfred Hitchcock (amb un treball sobre el so del film que -asseguren- permeten copsar la pel·lícula mateixa d'una manera diferent); i Jack Cardiff, Ingmar Bergman...
Cannes Classics és la secció que va substituir l'antiga Retrospectiva del Festival de Canes i té per objectiu acompanyar les obres contemporànies de la Selecció Oficial amb un programa de pel·lícules restaurades o recuperades, en el marc d'una estratègia d'un nou llançament, sigui en sales cinematogràfiques o en DVD. Tot i que mai no ha tingut l'entitat i l'abast de les antigues i memorables retrospectives, Cannes Classics s'ha convertit en plataforma privilegiada per a les filmoteques, institucions culturals i sector empresarial d'arreu del món dedicat a preservar i difondre el patrimoni cinematogràfic. Per això, lluny de ser la ventafocs del certamen, està tractada amb notable consideració. No tan sols la presentació de les pel·lícules té lloc al mateix Palau dels Festival; sinó que algunes de les seves sessions conformen moments clau en la història recent de Canes. Recordem, per exemple, Temps moderns, de Charles Chaplin, cloent l'edició de 2003; o, sense anar més lluny, la memorable sessió en què l'any passat Martin Scorsese va presentar, en presència de Thelma Shoonmaker, Les sabatilles vermelles, de Michael Powell i Emeric Pressburger.
Precisament Martin Scorsese ha estat peça important en la nova restauració que s'ha fet d' Il Gattopardo, de Luchino Visconti, i que es presenta enguany a Cannes Classics. Grossa la faran igualment amb la projecció de la còpia que Filmoteca Espanyola té de Tristana, de Luís Buñuel, al marc d'una celebració del cinema "espanyol" que promou el ministre francès del ram, Frédéric Mitterrand, i que ha convidat la ministra Ángeles González Sinde i una bona colla d'artistes hispans, al capdavant dels quals hi haurà Pedro Almodóvar, que presentarà la sessió.
Aquesta és la programació d'enguany de Cannes Classics:
Cannes Classics.
La bataille du rail, de René Clément (1946). Premi del Jurat el 1946, ha estat restaurada per l’INA i Full Images. La projecció comptarà amb la presència de Mme. Johanna Clément.
Boudu sauvé des eaux, de Jean Renoir (1932). Còpia que ha restaurat Pathé, amb la col·laboració dels laboratoris L’Immagine Ritrovata et Digimage. Aquesta versió recupera una escena inèdita, tallada a l'època.
Tristana, de Luís Buñuel (1970). Còpia de la Filmoteca Espanyola.
Il Gattopardo, de Luchino Visconti (1963). Restaurada per la Cinemateca de Bolonya, L'Immagine Ritrovata, la Film Foundation, Pathé, Fondation Jérôme Seydoux-Pathé, Twentieth Century Fox i el Centro Sperimentale di Cinematografia-Cineteca Nazionale. Amb el suport de Gucci i Film Foundation. Restauració digital a càrrec de Colorworks; restauració sonora, L'Immagine Ritrovata.
El timbal de llauna (Die Blechtromel), de Volker Schlöndorf (1979). Restaurada i refeta per Kinowelt, en un "director's cut" presentat pel mateix Schlöndorf.
Khandahar (Les ruines), de Mrinal Sen (1983). Degà del cinema fet a l'Índia, Sen serà present a la projecció d'aquesta còpia que ha restaurada Reliance MediaWorks, amb el suport de l'Estat de l'Índia i dels Arxius Nacionals del Cinema de l'Índia.
La campagne de Ciceron, de Jacques Davila (1989). Mort el 1991, Jacques Davila, aquesta seva pel·lícula sortirà aviat en DVD, havent-la restaurat la Filmoteca de Tolosa del Llenguadoc, amb els uyport de la Fondation Groupama Gan pour le Cinéma. Per a la presentació a Canes, es reconstituirà puntualment l'equip del rodatge del film.
La 317e Section, de Pierre Schoendoerffer (1965). Premi del Guió a Canes, em mateix autor i Costa-Gavras, com a president de la Cinemateca Francesa, en presentaran la versió restaurada per la Cinemateca i StudioCanal, amb els uport del Fons Cultural Franco-Americà.
La grand amour, de Pierre Etaix (1969). Retaurada per Studio 37, la Fondation Technicolor pour le Patrimoine du Cinéma i la Fondation Groupama Gan pour le cinéma, la presentarà el mateix Etaix.
La Reina d'Àfrica (African Queen), de John Huston (1951). Paramount Pictures i ITV se n'han fet càrrec, amb el suport d'Angelica Huston.
Au petit bonheur, de Marcel L’Herbier (1946). Còpia restaurada pels Archives Françaises du Film (CNC) i StudioCanal.
Psicosi, d'Alfred Hitchcock (1960). Restauració a càrrec d' Universal Pictures i Audionamix, amb reconstrucció de la banda acústica.
El petó de la dona-aranya, d'Hector Babenco (1985). Amb motiu dels vint-i-cinquè aniversari de la pel·lícula, que valgué a William Hurt el premi de Millor actor a Canes, s'anuncia el retrobament i la presència de l'equip del film, a la Croisette, acompanyant-ne la presentació de la còpia restaurada per Ascent Media i Prime Focus.
I la World Cinema Foundations, que Martin Scorsese fundà a Canes 2007, presenta: Mest, del cineasta del Kazakhstan Ermek Shinarbaev (1989); Két Lány Az Utcán, producció hongaresa d'André de Toth (1939), i Titash Ekti Nadir Naam, de ´l'índi Ritwik Ghatak (1973). Còpies que vénen dels arxius nacionals del Kazakhstan, Hongria i l'Índia, i han estat reastaurades per la Cinemateca de Bolonya / l'Immagine Ritrovata.
Al marc de Cannes Classics, la Cinemateca de Bolonya presenta els curtmetratges Ruscello di ripasottile, de Roberto Rossellini (1941), i The Eloquent Peasant, de l'egipci Chadi Abdel Salam (1970).
Documentals de Cannes Classics.
El cinema contemporani produeix documentals sobre el patrimoni cinematogràfic i el Festival de Canes en programa en aquesta secció:
Hollywood don't surf, de Greg MacGillivray (2010). Exploració de la presència del surf a les produccions nord-americanes, amb testimonis -entre altres- de John Milius i Steven Spielberg.
Cameraman: The Life and Work of Jack Cardiff, de Craig McCall (2010). Documental sobre la vida i l'obra d'un dels més grans directors de fotografia britànics, que treballà per a Michael Powell i Emeric Pressburger, Alfred Hitchcock, Richard Fleischer, John Huston...
Men Filmen Är Min Älskarinna, de Stid Bjorkman (2010). Segon lliurament d'imatges inèdites de -i per- Bergman, produït per l'Ingmar Bergman Foundation.
Toscan, d'Isabelle Partiot-Pieri (2010). Una mena d'"autoretrat pòstum" de Daniel Toscan du Plantier, productor francès sobtadament mort el 2003, home clau del cinema fet a França les darreres dècades i amb una vinculació molt gran amb el Festival de Canes i amb el seu president actual, Gilles Jacob. Emoció i llàgrimes, garantides!
FOTO Alain Delon, Claudia cardinale, Burt Lancaster, a Il Gattopardo, de Luchino Visconti
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
