Jeff Nichols (07.12.1978, Little Rock, EUA) va debutar fa quatre anys amb Shotgun Stories, crònica d'una baralla fratricida entre germanastres disposats a coses impensables per a defensar la respectiva família, ran de la mort del pare comú. N'era protagonista l'actor nord-americà Michael Shannon (foto), que ara repeteix al capdavant del repartiment d'aquest segon film de Nichols, en el rol d'un pare de família que agafa una paranoia apocalíptica. Al seu costat, Jessica Chastain, que també serà a Canes perquè interpreta el paper de la dona de Brad Pitt a L'arbre de la vida, de Terrence Malick.
IntèrpretsMichael Shannon (Curtis La Forche), Jessica Chastain (Samantha La Forche), Shea Whigham (Dewart), Katy Mixon (Nat), Kathy Baker (Sarah).
Sinopsi Curtis La Forche mena una vida tranquil·la, amb la dona i una filla. De sobte, però, té uns malsons violents. Agafa la dèria que un tornado els amenaça i de mica en mica comença a patir visions apocalíptiques. Aquest seu comportament inexplicable li sacseja el matrimoni i provoca la incompresió entre els que l'envolten. Tanmateix, res no pot esvair el pànic que està passant...
Llicenciat en direcció cinematogràfica el 2004, Justin Kurzel (03.08.1974, Gawler, Austràlia) va presentar el curtmetratge de final d'estudis, Blue Tongue, a la 44a Setmana de la Crítica de Canes. Era la història d'una noia que seduia un xicot amb un secret i els responsables de la Setmana deien que descriu el pas a l'edat adulta i les decepcions que comporta en un grapat de minuts i alguns plans silenciosos d'una seca maduresa. Ara, podem llegir que Al cap de sis anys, Kurze torna amb un llargmetratge que manté tot el que prometia aquell seu primer assaig. No ha perdut gens la capacitat de filmar la violència d'un món que es desfà o la melanconia als rostres d'un jovent lliurat al mal (Fabien Gaffez, Setmana de la Crítica). Pel·lícula candidata a la Càmera d'Or.
Snowtown (Snowtown | Les crimes de Snowtown)
DirectorJustin Kurzel. Guió Shaun Grant, a partir d'una història de Shaun Grant i Justin Kurzel, inspirada en els llibres Killing for Pleasure, de Debi Marshall, i The Snowtown Murders, d' Andrew McGarry. Durada 2h00.
Repartiment Lucas Pittaway (Jamie), Daniel Henshall (John Bunting), Louise Harris (Elizabeth), Frank Cwertniak (Jeffrey), Matthew Howard (Nicholas), Marcus Howard (Alex), Anthony Groves (Troy), Richard Green (Barry), Aaron Viergever (Robert).
Sinopsi En Jamie té setze anys i viu amb la mare en un barri marginal on se les campen violència, atur i abusos sexuals. Un dia, en John Bunting entra a les seves vides. És un individu carismàtic i apassionant. En Jamie l'admira i se'l pren com el pare que mai no ha conegut. Li agrada tant que tarda a fer-se càrrec que aquest home és un assassí en sèrie, el més perillos que mai hi hagi hagut a Austràlia. Vídeos [Tràiler VO] [Tràiler VOSF] Webs oficials [Snowtownthemovie (ang)] Facebook oficial [Snowtown (ang)] Twiter oficial [Snowtown (ang)]
"Opera prima" del director argentí Pablo Giorgelli (Buenos Aires, Argentina, 1967), que ja va endur-se el premi al Millor Guió Inèdit del festival de cinema de l'Havana (Cuba) i ha estat filmada a l'Argentina i al Paraguai. Una coproducció Airecine (Argentina), Utopica (Argentina), Proyecto Experience (Argentina) i Armonika (Bilbao, País Basc) que és, doncs, també candidata a la Càmera d'Or. Actualització (22.05.2011): És el film guanyador de la Càmera d'Or.
Intèrprets German de Silva (Rubén), Hebe Duarte (Jacinta), Nayra Calle Mamani (Anahí).
Sinopsi En una àrea de servei de l'autopista d'Asunción a Buenos Aires, un camioner anomenat Rubén ha de recollir Jacinta, una dona que no coneix de res. La dona, però, no va pas sola. Va amb Anahí, una criatura de vuit mesos. No és la millor manera de començar. Queden 1.500 Km per endavant.
Basat en fets reals, explica el cas d'una colla d'adolescents que van decidir quedar embarassades totes alhora. Pot aspirar a la Càmera d'Or perquè és el primer llargmetratge de les germanes Coulin (Hennebont, França), una de les quals (Muriel), du una llarga carrera en el camp de la fotografia cinematogràfica, havent treballat com a ajudant de càmera en films com Milou en Mai (Louis Malle, 1990), La doble vida de Verònica (K. Kieslowski, 1991), Tres colors: Blau (Kieslowski, 1993), Tres colors: Blanc (Kieslowski, 1994), Tres colors: roig (Kieslowski, 1994).
Repartiment Louise Grinberg (Camille), Juliette Darche (Julia), Roxane Duran (Florence), Esther Garrel (Flavie), Yara Pilartz (Clémentine), Solène Rigot (Mathilde), Noémie Lvovsky (l'infermera escolar), Florence Thomassin (mare de Camille), Carlo Brandt (el director), Frédéric Noaille (Florian), Arthur Verret (Tom)
Sinopsi En una petita ciutat de vora mar, disset adolescents d'un mateix institut prenen juntes una mateixa decisió, inesperada i incomprensible tant pels nois com pels adults: decideixen quedar prenyades totes alhora.
Vídeos [Fragment VOSA] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]
50a Setmana de la Crítica – Canes 2011 [17 noies (fr / ang)] Premis a la Setmana de la Crítica [Cap]
El búlgar Konstantin Bojanov (Bulgària, 1968) debuta en el camp dels llargmetratges amb aquesta "road-movie" (aspira a la Càmera d'Or), sobre un noi que topa amb una mossa que literalment me'l transtorna. Anteriorment, Bojanov havia dirigit o co-realitzat diversos curts, d'entre els quals Lemon is Lemon (2001), sobre cinc joves que ronden per un edifici abandonat, cuinen, es droguen, xategen... , i Invisible (2005), documental sobre sis joves búlgars addictes a l'heroïna.
Repartiment Anjela Nedyalkova (Avé), Ovanes Torosyan (Kamen), Martin Brambach (camioner), Svetlana Yancheva (mare de Viktor), Nikolay Urumov (coronel retirat), Elena Rainova (tia de Viktor), Krasimir Dokov (oncle de Viktor), Iossif Sarchadzhiev (el pare de Viktor), Bruno S. (avi de Viktor)
Sinopsi En Kamen se'n va de Sofia cap a Rússia, fent autoestop. De camí, topa amb l'Avé, jove fugitiva de 17 anys, que se li afegeix al viatge, tant si vol com si no. Avé no para d'empescar-se vides imaginàries i hi embolica el pobre Kamen. Superat per l'Avé i les seves mentides, en Kamen es va transtornant cada cop més...
Vídeos [Tràiler VOSA] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]
50a Setmana de la Crítica – Canes 2011 [Avé (fr / ang)] Premis a la Setmana de la Crítica [Cap]
Aquest film, sobre una mare de família delitosa d'homes, dirigit, escrit i interpretat per Hagar Ben Asher (Israel, 1979), aspira a la Càmera d'Or. L'autora havia signat anteriorment el curtmetratge Mish'olim (Pathways), presentat a Canes 2007 i premiat al Festival d' Estocolm. Aquest nou film s'ha desenvolupat a la 15a sessió de la Residència de la Cinéfondation. La meuca (Hanotenet | The Slut) DirectoraHagar Ben Asher. Durada 1h27.
Intèrprets Hagar Ben Asher (Tamar), Ishai Golan (Shai), Daria Forman (Noa), Icho Avital (Rami), Stav Yanai (Mika), Tzahi Hanan (Doron), Yoav Levi (Yair).
Sinopsi Tamar, una dona esplèndida de 35 anys, viu sola amb les seves dues filles petites. Tanmateix, no pot refrenar el seu apetit sexual i es lliura a tot d'homes del poble. Shai, un jove veterinari, torna per a instal·lar-se en aquells rodals i de seguida cau rendit davant Tamar. I s'enamoren; però Tamar en tindrà prou amb un home?
Ahir a darrera hora el Sindicat Francès de la Crítica Cinematogràfica, organitzador de la Setmana de la Crítica de Canes, en va donar a coneixer la selecció d'enguany, que la més antiga secció paral·lela del certamen celebra el 50è aniversari. Els enllaços de cadascun d'aquests títols són amb les respectives pàgines informatives del web de la Setmana.
Llargmetratges en competició a la Setmana de la Crítica
El sud-coreà Lee Chang Dong presidirà el Jurat que atorga el Gran Premi de la Setmana de la Crítica de Canes 2011, entre els set títols que hi entren en competició. I el polonès Jerzy Skolimowski, el Jurat dels Curtmetratges que es projectin en aquesta secció paral·lela del Festival de Canes, que enguany arriba a la seva 50a edició.
FOTO @ Diaphana Lee Chang Dong, al rodatge del seu film Poesia.
Aquest 2011, la Setmana de la Crítica de Canes arriba a la cinquantena edició. Per a celebrar-ho, hi ha tot d'actes al llarg de l'any, especialment aquest mes de maig, al decurs del festival. S'ha dissenyat un anagrama commemoratiu, que s'avé a la imatge gràfica adoptada per la Setmana de la Crítica i consta d'un 5 entrelligat amb un 0, l'un damunt de l'altre. Igualment "el" cartell d'aquesta 50a edició passen a ser-ne 5, de cartells, que responen a la idea central de l'aniversari: 50 anys (5 dècades) de primeres pel·lícules. Per tant, a més del que reprodueixo aquí (amb una foto d' As Tears Go By —Wong Kar-wai, 1989—), n'hi ha 4 més: un amb foto de Prima della rivoluzione (Bernardo Bertolucci, 1964), un altre amb el rostre de Gael García Bernal aAmores perros (Alejandro González Iñárritu, 2000), un tercer que recorda More (Barbet Schroeder, 1969) i encara un altre, amb un fotograma de Regarde les hommes tomber (Jacques Audiard, 1994). L'agència Les bons faiseurs els ha dissenyat, de manera que aproximadament n'hi hagi un per dècada.
FOTOCartell 50a Setmana de la Crítica -amb la imatge d' "As Tears Go By"
Sinopsi Perquè són ben sovint les primeres víctimes en temps de guerra i gairebé abandonades en temps de pau, el fotògraf JR ret homenatge a les dones que malgrat tots els paranys de la vida mantenen el somriure, la força de voluntat i de bregar per una vida millor. De les faveles de Rio a les barriades de barraques de Kenya, passant pels carrers de l'Índia i Cambodja, una altra mirada sobre el seu combat i les seves espectatives. Enganxant-los els retrats en immensos "collages" a les parets dels seus barris i ciutats, JR sublima aquests destins fora norma i reivindica aquestes personalitats fortes i commovedores no prou reconegudes. Aquest documental ens convida a viatjar i descobrir aquestes dones que quotidianament i cadascuna a la seva manera, malden per fer d'aquest un món millor. Sobretot, aquesta pel·lícula vol ser un missatge d'esperança i un recorregut de debò per l'art de JR.
49a Setmana de la Crítica - Canes 2010 [Women are heroes -Sessió Especial amb el suport del Festival de Canes- (fr / ang)] Festival de Canes · Al voltant de la Selecció Oficial [Women Are Heroes (fr/ang/esp)]
Webs oficials [x]
Nota Aspira a la Càmera d'Or. Nota Primera pel·lícula del fotògraf JR.
Rubber (Rubber) DirectorQuentin Dupieux (Clamart, França). Durada 1h25. IntèrpretsRoxane Mesquida, Stephen Spinella, Jack Plotnick, Wings Hauser, Ethan Cohn, Charley Koontz Sinopsi Al desert de Califòrnia, uns espectadors incrèduls segueixen les aventures d'un pneumàtic assassí i telèpata, misteriosament atret per una mossa esplèndida. Comença una investigació.
49a Setmana de la Crítica - Canes 2010 [Rubber -Sessió Especial- (fr / ang)]
Nota Quentin Dupieux signa aquí el segon llargmetratge, des de Steak (2006), dedicant-se habitualment a la música tecno (amb el psudònim "Mr. Oizo"), als videoclips i a la publicitat. Amb Steak sembla que ja va provocar un cert enrenou, en dividir públic i crítica entre els que els consideraven una marcianada còmica i els contraris, per als quals era simplement una estafa. I no es descarta que torni a passar el mateix ara, amb aquesta història el pneumàtic que, testimoni d'una cremada de pneumàtics, n'agafa venjança.
Sinopsi Alegre i inconseqüent, Babou (Isabelle Huppert) no s'ha preocupat mai de reeixir socialment. Decideix canviar, però, quan veu que la filla té vergonya de convidar-la al seu casament. Picada (i molt) en l'amor propi, es posa a vendre apartaments en règim de multipropietat a Ostende. Passa però que som en ple hiver i de possibles compradors n'hi ha ben pocs, ara mateix. De manera que gran és la temptació de deixar-s'ho córrer i dedicar-se a viure... Però no, Babou vol recuperar l'amor de la filla i fer-li un regal de casament que se'n pugui dir, efectivament, regal de casament.
49a Setmana de la Crítica - Canes 2010 [Copacabana -Sessió Especial- (fr / ang)]
Webs oficials [x]
Nota Isabelle Huppert i Lolita Chammah, mare i filla a la vida real, incorporen també aquests rols a la pel·lícula. Nota L'any 2007, el director, Marc Fitoussi va rebre el Premi Michel d'Ornano al 33è Festival de Deauville, per La Vie d'Artiste.
Le nom des gens (Le nom des gens / The Names of Love)
Director Michel Leclerc (França). Durada 1h40.
Intèrprets Jacques Gamblin, Sara Forestier, Zinedine Soualem, Carole Franck, Jacques Boudet, Michèle Moretti, Yann Goven
Sinopsi Bahia Benmahmoud és una noia extrovertida que s'ha près molt seriosament això del compromís polític, perquè no dubta a endur-se al llit els enemics per convertir-los a la causa (i això pot arribar ser molta gent, si comptem que tota la gent de dretes són els seus enemics). Per regla general, la noia b'obté resultats satisfactoris... fins que topa amb Arthur Martin, quadragenari discret, adepte absolut al risc "zero". Ells es pensa que aquest home, amb un nom així -com el del fabricant de cuines-, segur que és una mica "fatxot"; però els noms enganyen i les aparences, també... 49a Setmana de la Crítica - Canes 2010 [Le nom des gens -Inauguració, Sessió Especial- (fr / ang)]
Sound of Noise (Sound of Noise) DirectorOla Simonsson (Suècia, 1969), Johannes Stjärne Nilsson (Suècia, 1969). Durada 1h38. Intèrprets Bengt Nilsson, Sanna Persson, Halapi Magnus, Börjeson Anders, Vestergård Fredrik, Myhr Marcus Sinopsi Amadeus Warnebring, oficial de policia, va nàixer en una il·lustre família de músics i, ironies del destí, la destesta, la música. Una banda de músics grillats -"dirigida" per la guapa i esverada Sara- decideix interpretar una peça musical apocalíptica fent servir la ciutat com a instrument de música... La seva mena d'art provoca caos i desordre a la ciutat, cosa que du el musicòfb Warnebring a posar-s'hi de valent, a la cacera d'aquests terroristes musicals. Però descobreix que la noia que tant estima (en secret) forma part de la banda i aleshores no hi veu pas cap altra solució: ha d'entrar al món que tant ha defugit al llarg de la vida: el món terrible de la música. 49a Setmana de la Crítica - Canes 2010 [Sound of Noise (fr / ang)] Premis a la Setmana de la Crítica [Premi de la Crítica Jove]
Nota Aspira a la Càmera d'Or. Nota El 2001 van participar a la competició de curtmetratges a Canes amb Música per a un apartament i sis músics (tràiler), del qual sembla sortir ara aquest llargmetratge. Anteriorment havien tingut a Setmana de la Crítica els curtmetratges Nowhere Man (1996) i Woman and Gramophone (2006)
Sandcastle (Sandcastle) DirectorBoo Junfeng (Singapur, 04.12.1983). Productors exec.Eric Khoo, James Toh, Michael J. Werner, Nekelle Driessen. ProduccióZhao Wei Films. Durada 1h30. Intèrprets Joshua Tan, Elena Chia, Bobbi Chen, NG Jing Jing, Samuel Chong Sinopsi La història iniciàtica de Xiang En (Joshua Tan), que als 18 anys descobreix que el seu pare fou líder estudiantil de les mobilitzacions que van sacsejar Singapur al moment de la Independència. La família, però, prefereix oblidar-ho i el noi ha de bregar per saber la veritat abans que el temps ho esborri tot. 49a Setmana de la Crítica - Canes 2010 [Sandcastle (fr / ang)] Premis a la Setmana de la Crítica [x]
Webs oficials [x]
Nota Aspira a la Càmera d'Or. Nota El director ha estudiat cinema a Singapur i Barcelona. Acabat el servei militar, els ha continuat a Lasalle College of the Arts, llicenciant-s'hi amb el curtmetratge Tanjong Rhu, presentat a Berlín 2009. Tanmateix, des de 2005, s'ha prodigat al camp dels seus curtmetratges, començant per Un retrato de família (2005) i seguint amb Stranger (2005), The Changi Murals (2006), Katong Fugue (2007), Keluar Baris (2008), Lucky 7 -un episodi- (2008) i el ja esmentat Tanjong Rhu (2009). Sovint, els seus films toquen temàtiques com l'alienació, amor, sexualitat... Ha declarat: Les pel lícules de Hou Hsiao Hsieni Edward Yang m'han inspirat molt. Vaig assistir a l'Acadèmia de Cinema Asiàtic el 2005, quan Hou Hsiao Hsien n'era el degà i en vaig aprendre molt, d'ell. Nota El paper protagonista l'interpreta un no-actor, Joshua Tan, baixista de The Fire Fight, una banda de Singapur; el rol de la mare, en canvi, recau en Elena Chia, una veteraníssima actriu de teatre i TV.
The Myth of the American Sleepover (The Myth of the American Sleepover) DirectorDavid Robert Mitchell (Detroit, EUA, 1974). Durada 1h37. Intèrprets Claire Sloma, Marlon Morton, Amanda Bauer, Brett Jacobsen, Nikita Ramsey, Jade Ramsey, Amy Seimetz, Doug Diedrich, Olivia Coté Sinopsi Darrera nit d'estiu per a Maggie, Rob, Claudia i Scott. Els quatre adolescents esperen que aquests serà "la" nit: la dels primers petons, primers desitjos, primers amors. Els seus camins es troben com ho fan els carrers de la barriada de Detroit on viuen. Un indret on encara tot és possible aquell dia, en una nit fora del temps. Entre festes, lligar i juraments d'amistat, moments plens de promeses i de vivències que marcaran per sempre la joventut dels quatre protagonistes. 49a Setmana de la Crítica - Canes 2010 [The Myth of the American Sleepover (fr / ang)] Premis a la Setmana de la Crítica [x]
Bi, no tinguis por! (Bi, dung so! / Bi, don't be afraid!) DirectorPHAN Dang Di (Hanoi, Vietnam, 05.08.1976). Durada 1h30. Intèrprets Phan Thanh Minh, Nguyên Thi Kiêu Trinh, Nguyen Ha Phong. Sinopsi En un casalot de Hanoi, Bi, un nen de 6 anys, viu amb els pares, la tieta i la cuinera. Juga en una fàbrica de gel i als prats que voregen el riu. Sobtadament i molt malalt, l'avi torna a casa després d'haver-ne estat absent durant anys. Serà de mica en mica que Bi començarà a relacionar-se amb aquest avi. En canvi el pare de Bi l'evita tant com pot, malgrat tractar-se del seu propi pare: no ho pot aguantar i cada vespre se'n va a veure una massatgista per a qui cada cop sent un desig més intens. La mare de Bi fa veure que no ho veu. La tieta soltera, pel seu cantó, topa a l'autobús amb un noi de 16 anys per al qual sent una atracció irrefrenable. 49a Setmana de la Crítica - Canes 2010 [Bi, no tinguis por! (fr / ang)] Premis a la Setmana de la Crítica [Premi SACD, Premi suport ACID/CCAS] Webs oficials [x] Tràilers i retalls [Retall 1 (vosf)] [Retall 2 (vosf)] [Retall 3 (vosf)] Nota Aspira a la Càmera d'Or. Nota El director ha estat anteriorment guionista d' A la deriva (Choi Voi / Adrift), de Chuyên Bui Thac, premi FRIPRESCI de les seccions paral·leles a Venècia 2009.
Belle épine (Belle épine / Dear Prudence) DirectorRebecca Zlotowski (París, França, 1980). Durada 1h20. RepartimentLéa Seydoux (Prudence), Anaïs Demoustier, Agathe Schlencker, Johan Libereau Sinopsi Prudence, 17 anys, sola al pis de la família, es fa amiga d'una bona peça de l'institut, que li fa descobrir l'ambient del circuit de Rungis. Fascinada per la colla de motoristes, la noia malda per fer-s'hi un lloc, canviant soledat per llibertat. 49a Setmana de la Crítica - Canes 2010 [Belle épine (fr / ang)] Premis a la Setmana de la Crítica [x] Webs oficials [x] Nota Aspira a la Càmera d'Or. Nota La directora ha treballat prèviamnet com a guionista. Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] Vendes internacionals [Pyramide] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Pyramide] Dist. it. [x]
Bedevilled (Bedevilled) DirectorCheol-soo JANG (Corea del Sud, 1974). Durada 1h55. Repartiment Young-hee SEO (Bok-nam) i Sung-won JI (Hae-won) SinopsiSoltera, d'uns trenta anys, treballadora de banca, satisfeta amb la vida... fins que, d'una banda esdevé testimoni d'un intent d'assassinat, i per altre cantó, les coses s'emboliquen a la feina i ha d'agafar-se unes vacances. Fa cap a unailla subdesenvolupada on havia estat de petita, per visitar l'àvia, i s'havia fet amiga d'unanena. Quan hi arriba la troba convertida en esclava de tothom: objecte sexual dels homes i mà d'obra gratuïta per les dones...
49a Setmana de la Crítica - Canes 2010 [Bedevilled (fr / ang)] Premis a la Setmana de la Crítica [x]
Webs oficials [x]
Nota Aspira a la Càmera d'Or. Nota Les fotografies apunten a pel·lícula sanguinolenta.
SinopsiDocumental sobre uns soldats danesos a l'Afganistan (a Camp Armadillo): la missió contra els talibans aviat esdevé quotidianitat amarada de cinisme, malfiança i paranoia. Un viatge a la ment del soldat, el retrobament amb el mite de l'home en guerra
49a Setmana de la Crítica - Canes 2010 [Armadillo (fr / ang)] Premis a la Setmana de la Crítica [Grand Prix]
Webs oficials [x]
Nota Aspira a la Càmera d'Or. Nota El curtmetratge documental de Metz, Love on Delivery (2008), tractava dels matrimonis mixtos tailandesos/danesos amb barreja d'amor i interessos i era focalitzat en els personatges femenins. Ara, en aquest film bèl·lic, focalitza la masculinitat. Nota La presenten com una pel·lícula que no queda curta al costat de The Hurt Locker (K. Bigelow) i Redacted (B. De Palma) Nota S'especifica que és un documental, per bé que Metz declara: l'impacte emocional és inherent al cinema, sigui ficció o documental; la representació poètica d'una realitat pot esdevenir hiperrealista si un s'hi posa". Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)]
Intocable | La invenció d'Hugo Cabret | Els descendents | J. Edgar | La dona de ferro | L'arbre de la vida | L'arbre | Mitjanit a París | El més enllà | True Grit | El discurs del rei | D'homes i déus | Fins i tot la pluja | La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Les males herbes | Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
