Aquest 2011 és un any de commemoracions, per a la Setmana de la Crítica de Canes i és lògic que, en arribar a la 50a edició se'n faci balanç, se'n repassi el passat i se'n celebri les aportacions, en forma de descoberta. Però la Setmana segueix viva i, per tant, no tan sols es tracta de mirar al passat, sinó de seguir fent la feina: presentar primeres i segons pel·lícules, de nous cineastes. I aquesta és la programació d'enguany, amb enllaços a les fitxes que he anat publicant sobre els llargmetratges en competició i projectats en sessions especials. Quant als curtmetratges i a les invitacions, els enllaços són directament amb el web de la Setmana.
Llargmetratges en competició a la Setmana de la Crítica
La meuca (Hanotenet | The Slut), de Hagar Ben Asher. La directora israeliana ha escrit i protagonitza aquesta història d'una dona esplèndida de 35 anys delitosa d'homes que se n'enamora d'un, però en tindrà prou, amb un? Durada: 1h27. Avé (Avé), de Konstantin Bojanov. Cineasta búlgar amb curts sobre jovent, Bojanov signa una road movie en què un noi de camí a Rússia topa amb una xicota fantasiosa i mentidera que literalment el transtorna. Durada: 1h28.
17 noies (17 filles | 17 Girls), de Delphine i Muriel Coulin. Ajudant de càmera en films de Kieslowski i Malle, la francesa Muriel Coulin torna a codirigir amb la seva germana Delphine, ara un llargmetratge basat en el cas real d'un grapat de noies que van decidir quedar totes embarassades alhora... Durada: 1h30.
Las Acacias (Las Acacias), de Pablo Giorgelli. Un camioner que va d'Asunción a Buenos Aires, ha de fer part del trajecte amb una desconeguda i una criatura petita. Guió premiat al festival de l'Havana, amb què debuta l'argentí Giorgelli. Durada: 1h25.
Snowtown (Snowtown | Les crimes de Snowtown), de Justin Kurzel. També basat en fets reals: la història d'un noi de barri marginal a qui li agrada tant el carismàtic nou company de sa mare que tarda a fer-se càrrec que és un assassí en sèrie molt perillós. L'australià Kurzel torna a la Setmana, on el 2005 va presentar el curt de final d'estudis. Durada: 2h00.
Buscar refugi (Take Shelter), de Jeff Nichols. Presentat a Sundance 2011 i protagonitzat per Michael Shannon (Boardwalk Empire) i Jessica Chastain (L'arbre de la vida), el nord-americà Jeff Nichols se centra en un pare de família amb una paranoia apocalíptica. Durada: 1h56.
Sauna On Moon (Chang E | Sauna on Moon), de Zou Peng. El xinès Peng ambienta a una ciutat emblemàtica dels canvis i obertura de la Xina aquesta ficció sobre les dificultats que passen unes termes que havien de ser un "reialme de plaer". Durada: 1h35.
Curts i migmetratges de la Setmana de la Crítica
Boy, de Topaz Adizes. Un nen de 10 anys passa el dia amb el pare i experimenta un ritus de pas que el canviarà per sempre. Web oficial [Boy (ang)]Durada: 9'.
Permanências, de Ricardo Alves Junior. Una obra densa i poètica creada a partir de l'estada del director brasiler a la barriada residencial IAPI, "un vaixell naufragat enmig de Belo Horizonte" (Kinoforum). Durada: 34'.
Junior, de Julia Ducournau. Junior és una nena de 13 anys, cavallot i pèl misògina. Durada: 21'30".
Alexis Ivanovitch vous êtes mon héros, de Guillaume Gouix. L'agredeixen davant de la seva estimada, la por l'ha garratibat: per ella, una anècdota; per ell, una humiliació... Amor propi vs felicitat? Durada: 20'.
Blue, de Stephan Kang). De nacionalitat neo-zelandesa i sud-coreana, Kang parla d'una mascota blava de peluix per infants a la televisió... que acaba de cambrer en un restaurant i encara gràcies... Web oficial[Blue (ang)] Durada: 14'.
In front of the house, de Lee Tae-ho. Ha preparat la primera cita; però la noia no li fa gaire cas... Durada: 14'20".
Finis Operis(Bul-myul-ui-sa-na-ie), de Moon Byoung-gon. Un dia de pluja, un vell solitari s'entossudeix a fer una misteriosa instal·lació al sostre... Durada: 7'.
Dimanches, de Valéry Rosier. Els diumenges, que costen de passar... Durada: 15'58".
Black Moon, de Amie Siegel. L'artista nord-americana Amie Siegel presenta aquest remake conceptual del film de Louis Malle (1974), en què prèn com a escenari habitacions deshabitades per mor de la crisi immobiliària. Durada: 20'.
Sessions Especials de la Setmana de la Crítica
Walk Away Renée (Walk Away Renée), de Jonathan Caouette. Caouette ho torna a intentar: es donà a conèixer amb el brut però vigorós, tràgic, documental Tarnation (2003), no se n'havia sortit més i ara torna amb aquest nou document sobre ell i sa mare. Durada: 1h30.
S'ha declarat la guerra (La guerre est déclarée | Declaration of War), de Valérie Donzelli -Film d'inauguració-. Escrit i protagonitzat per Valérie Donzelli i Jérémie Elkaïm, parella jove i feliç que ha de superar la prova cruel d'una malaltia gravíssima del fill: drama amb caire de comèdia. Durada: 1h40.
My Little Princess (My Little Princess), d' Eva Ionesco -Sessió del 50è Aniversari-. Debut rere la càmera i en clau autobiogràfica de l'actriu Eva Ionesco. Isabelle Huppert hi encarna una fotògrafa "imprevisible" que té la filleta amb sa mare i viu d'un pintor. La nena, de 10 anys, triomfa com a model, enmig d'una infantesa avorrida. Durada: 1h45.
Morir a la vora teu (Mourir auprès de toi), de Spike Jonze i Simon Cahn —curtmetratge d'animació, incorporat després que s'anunciés la selecció d'enguany, sense fitxa en aquest blog—. Cau la nit i un vell llibreter parisenc tanca la botiga. Els personatges de les tapes dels llibres que hi ha als prestatges es desperten. Neix una història d'amor entre Mina (la nòvia de Dràcula) i l'esquelet de Macbeth. El fruit d'una trobada entre Spike Jonze i Olympia Le-Tan. Durada: 6'.
Per què plores? (Pourquoi tu pleures? | Bachelor Days Are Over), de Katia Lewcowicz -Film de cloenda-. Comèdia romàntica en què l'actor, músic i cantant Benjamin Biolay ha de prendre moltes (massa) decisions just abans de casar-se. L'acompanyen Emmanuelle Devos, Nicole García, Valérie Donzelli... Un altre film dirigit per una actriu que passa al darrere de la càmera. Durada: 1h39.
La Setmana de la Crítica de Canes arriba enguany a la cinquantena edició. És impressionant, la llista de cineastes descoberts a la Setmana al llarg d'aquestes cinc dècades. Discretament, sempre a l'ombra de la fastuositat del Festival, aquesta secció paral·lela ha anat fent feina, remarcant nous autors que, sovint, al cap d'uns anys han fet el salt a la selecció oficial, la dels flaixos i les càmeres, les catifes vermelles i el rebombori mediàtic. Certament, se n'han fet de tots colors (com l'any que hi van seleccionar Torrente...), però el balanç és clarament positiu. Només el valor indiscutible de la seva aportació pot fer possible que persisteixi, la Setmana de la Crítica, malgrat que el certamen gran, amb uns mitjans enormement superiors, faci anys que també s'ha proposat la descoberta de nous talents, i que la Quinzena dels Realitzadors hagi fet forat durant molt de temps com a proposta de prestigi.
Per a commemorar els 50è aniversari, s'ha instituit excepcionalment un parell de jurats (quan normalment era la crítica la que votava), presidits respectivament per Lee Chang-dong (Jurat dels llargmetratges) i Jerzy Skolimovski (Jurat dels curts). S'editaran més de 40.000 exemplars d'una publicació de 96 pàgines titulada 50 ans de premières fois, en bilingüe francès/anglès, que, a través d'articles, crítiques, entrevistes i retrats, evocarà tot el patrimoni de descobertes de la Setmana. Igualment amb motiu d'aquesta commemoració, festivals de cinema i filmoteques d'arreu organitzen retrospectives de films seleccionats a la Setmana des que es va crear. I a partir del 12 de maig de 2011, el servei de vídeos a la carta MUBI posarà a disposició dels cinèfils de tot el món la tria de títols que es podran veure a les retrospectives esmentades.
Per què plores? (Pourquoi tu pleures? | Bachelor Days Are Over)
L'actriu Katia Lewcowicz clou la Setmana de la Crítica de Canes amb el seu debut en el camp dels llargmetratges després que el 2008 realitzés el curt C'est pour quand? "Opera prima" que compta, al repartiment, amb noms de pes com el músic, cantant i actor Benjamin Biolay, l'actriu Emmanuelle Devos i les directores i intèrprets Nicole García i Valérie Donzelli (que, per cert, és qui inagura la Setmana,amb S'ha declarat la guerra). Comèdia romàntica, destinada a servir un simpàtic final de festa a aquesta 50a edició.
Per què plores? (Pourquoi tu pleures? | Bachelor Days Are Over)
Sinopsi Quan queden pocs dies perquè es casi, un noi que no hi està avesat ha de prendre decisions crucials. Sobre la seva xicota, que ha desaparegut; sobre la noia que acaba de conèixer; sobre la família de la seva xicota, que en desconeix l'idioma; sobre la seva pròpia mare, la seva germana, els amics i fins i tot sobre els paletes que treballen en el pis on ha d'anar a viure... ha de decidir. Casament o passió, passat familiar o futur conjugal... Vídeos [Tràiler VO] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]
50a Setmana de la Crítica – Canes 2011 [Sessions Especials - Cloenda: Per què plores? (fr / ang)] Premis a la Setmana de la Crítica [Cap]
Sembla que Isabelle Huppert està abonant-se a un "petit" canvi de registre: actriu (extraordinària) avesada al tremendisme dels seus personatges, l'any passat ja va regalar-se i regalar-nos el paper d'una mare més aviat fresca, "hippy", a Copacabana, i ara hi torna... és una fotògrafa "imprevisible" que té la filleta amb sa mare i viu d'un pintor, a My Little Princess. Aquest film, de connotacions autobiogràfiques amb què debuta rere la càmera l'actriu Eva Ionesco (18.07.1965, París, França), pretén ser un retrat del París dels anys setanta i una reflexió sobre els límits de la creació artística.
My Little Princess (My Little Princess) DirectoraEva Ionesco. Guió Eva Ionesco, amb la col·laboració de Marc Cholodencko i Philippe Le Guay. Durada 1h45.
SinopsiLa Violetta té deu anys i viu en un piset amb l'àvia. Hannah és una fotògraf imprevisible que viu sota els auspicis del seu amic Ernst, un pintor famós. Un dia, Hannah obliga Violetta que posi com a model i resulta que les fotografies tenen un èxit fulgurant, en aquell París dels anys setanta; de manera que Violetta entra en escena... A cavall entre l'ascens sobtat a l'estrellat i la infantesa avorrida que ha menat fins ara, el seu conte de fades es converteix en un patiment.
Vídeos [Tràiler VO] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]
50a Setmana de la Crítica – Canes 2011 [Sessió Especial 50è Aniversari: My Little Princess (fr / ang)] Premis a la Setmana de la Crítica [Cap]
S'ha declarat la guerra (La guerre est déclarée | Declaration of War)
El plantejament no pot ser més delicat, perillós: agafar-se amb caire de comèdia una història dramàtica, tràgica. Escriu la directora, Valérie Donzelli (02.03.1973, Épinal, França): Aquesta pel· lícula està inspirada en una història real, la meva. És la història d'un amor juvenil, de Julieta i Romeo, arrossegats des de la seva despreocupada felicitat a encarar l'inesperat brutal caos de la vida. La malaltia del seu fill, Adam, els obliga a enfrontar una prova terrible, per convertir-se en adults. Però tan traumàtic com és, el seu patiment els fa créixer. Es descobreixen la seva pròpia força, el seu propi coratge. "La vida és enorme i plena de perills", i és només en la batalla que el nostre heroisme de debò es pot manifestar. I Sophie Grassin, de la Setmana de la Crítica hi afegeix: És un film d'amor, d'acció, de guerra en què la fantasia brega amb la baixada a l'infern (..) Donzelli filma aquesta marató moral i física com una comèdia ("el que m'agrada en la comèdia, diu, és el pudor"). El guió l'han escrit la directora i Jérémie Elkaïm, que també interpreten la parella protagonista (i tàndem que es repeteix del primer llarg de Donzelli, La reine des pommes)
S'ha declarat la guerra (La guerre est déclarée | Declaration of War)
Repartiment Valérie Donzelli (Julieta), Jérémie Elkaïm (Romeo), César Desseix (Adama, als 18 mesos), Gabriel Elkaïm (Adam, als 8 anys), Brigitte Sy (Claudia), Elina Lowensohn (Alex), Michèle Moretti (Geneviève), Philippe Laudenbach (Philippe), Bastien Bouillon (Nikos).
Sinopsi Una parella, Romeo i Julieta. Un nen, Adam. Un combat, la malaltia. I sobretot, una gran història d'amor, la seva... Vídeos [Tràiler VO] Webs oficials [Laguerreestdeclaree (fr)] Facebook oficial [x]
50a Setmana de la Crítica – Canes 2011 [Sessions Especials - Inaguració: S'ha declarat la guerra (fr / ang)] Premis a la Setmana de la Crítica [Cap]
Walk Away Renée (Walk Away Renée) Tarnation (2003), amb tota la seva imperfecció, va donar a conèixer Jonathan Caouette. Tràgic documental sobre la trista història de la seva mare i el vincle pregon mare-fill; barreja d'imatges filmades en diversos formats al llarg de la vida real del cineasta, trenades per un discurs fílmic desacomplexat... Però des d'aquell film, poc se n'havia sortit Caouette amb la seva carrera. Enguany, com si intentés tornar a començar, retorna al cas de la seva mare i al lligam que hi té, i ho fa en clau de muntatge musical, per moments psicodèlic...
Intèrprets Jonathan Caouette, Renée Leblanc, Adolph Davis, David Sanin, Joshua Caouette.
Sinopsi En companyia de la seva mare, Renée, que té seriosos problemes mentals, el realitzador Jonathan Caouette emprèn un viatge a través dels Estats Units, per dur-la de Houston a Nova York. Els obstacles amb què van topant de camí es barregen amb retorns cap enrere en el temps que ens permeten comprendre aquesta relació mare-fill certament especial. Mitjançant un muntatge musical i a vegades psicodèlic, alternant realitat i imaginació, la pel·lícula parla de l'amor, el sacrifici i de com percebem la realitat que ens envolta.
Zou Peng (Harbin, la Xina) es va donar a conèixer el 2009 amb Una noia del nord de la Xina (Dongbei, Dongbei | A North Chinese Girl | Une fille de la Chine du Nord), presentada a la secció Panorama del Festival de Berlín i al Festival de Hong Kong (on guanyà el Premi FIPRESCI de la crítica internacional). Peng va voler ambientar aquella ficció a la seva ciutat natal (famosa per les hivernals escultures de gel), com per a copsar els canvis que havia experimentat, al cap de tot una colla d'anys que ell n'havia estat absent. Ara, el seu segon film el situa a Guangdong, ciutat emblemàtica dels canvis i l'obertura que està experimentant la Xina.
Intèrprets Wu Yuchi, Yang Xiaomin, Lei Ting, Zhan Yi.
Sinopsi A Guangdong, ciutat emblemàtica dels canvis i l'obertura que està experimentant la Xina, l'activitat de les termes "Sauna on Moon" passa per serioses dificultats. Amb els empleats, en Wu, el gerent, malda per aconseguir el somni de convertir-ho en un "reialme del plaer", amb filosofia, esforç i optimisme. Però ran d'una desfilada de moda ben particular, en Wu s'enfonsa en veure que no se'n surten. Mentre li dura la crisi, algunes de les empleades s'ho deixen córrer i a d'altres les deté la policia, ara bé, les que li queden decideixen fer-li costat, tot esperant un futur millor...
Vídeos [x] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]
50a Setmana de la Crítica – Canes 2011 [Sauna on Moon (fr / ang)] Premis a la Setmana de la Crítica [Cap]
Jeff Nichols (07.12.1978, Little Rock, EUA) va debutar fa quatre anys amb Shotgun Stories, crònica d'una baralla fratricida entre germanastres disposats a coses impensables per a defensar la respectiva família, ran de la mort del pare comú. N'era protagonista l'actor nord-americà Michael Shannon (foto), que ara repeteix al capdavant del repartiment d'aquest segon film de Nichols, en el rol d'un pare de família que agafa una paranoia apocalíptica. Al seu costat, Jessica Chastain, que també serà a Canes perquè interpreta el paper de la dona de Brad Pitt a L'arbre de la vida, de Terrence Malick.
IntèrpretsMichael Shannon (Curtis La Forche), Jessica Chastain (Samantha La Forche), Shea Whigham (Dewart), Katy Mixon (Nat), Kathy Baker (Sarah).
Sinopsi Curtis La Forche mena una vida tranquil·la, amb la dona i una filla. De sobte, però, té uns malsons violents. Agafa la dèria que un tornado els amenaça i de mica en mica comença a patir visions apocalíptiques. Aquest seu comportament inexplicable li sacseja el matrimoni i provoca la incompresió entre els que l'envolten. Tanmateix, res no pot esvair el pànic que està passant...
Llicenciat en direcció cinematogràfica el 2004, Justin Kurzel (03.08.1974, Gawler, Austràlia) va presentar el curtmetratge de final d'estudis, Blue Tongue, a la 44a Setmana de la Crítica de Canes. Era la història d'una noia que seduia un xicot amb un secret i els responsables de la Setmana deien que descriu el pas a l'edat adulta i les decepcions que comporta en un grapat de minuts i alguns plans silenciosos d'una seca maduresa. Ara, podem llegir que Al cap de sis anys, Kurze torna amb un llargmetratge que manté tot el que prometia aquell seu primer assaig. No ha perdut gens la capacitat de filmar la violència d'un món que es desfà o la melanconia als rostres d'un jovent lliurat al mal (Fabien Gaffez, Setmana de la Crítica). Pel·lícula candidata a la Càmera d'Or.
Snowtown (Snowtown | Les crimes de Snowtown)
DirectorJustin Kurzel. Guió Shaun Grant, a partir d'una història de Shaun Grant i Justin Kurzel, inspirada en els llibres Killing for Pleasure, de Debi Marshall, i The Snowtown Murders, d' Andrew McGarry. Durada 2h00.
Repartiment Lucas Pittaway (Jamie), Daniel Henshall (John Bunting), Louise Harris (Elizabeth), Frank Cwertniak (Jeffrey), Matthew Howard (Nicholas), Marcus Howard (Alex), Anthony Groves (Troy), Richard Green (Barry), Aaron Viergever (Robert).
Sinopsi En Jamie té setze anys i viu amb la mare en un barri marginal on se les campen violència, atur i abusos sexuals. Un dia, en John Bunting entra a les seves vides. És un individu carismàtic i apassionant. En Jamie l'admira i se'l pren com el pare que mai no ha conegut. Li agrada tant que tarda a fer-se càrrec que aquest home és un assassí en sèrie, el més perillos que mai hi hagi hagut a Austràlia. Vídeos [Tràiler VO] [Tràiler VOSF] Webs oficials [Snowtownthemovie (ang)] Facebook oficial [Snowtown (ang)] Twiter oficial [Snowtown (ang)]
"Opera prima" del director argentí Pablo Giorgelli (Buenos Aires, Argentina, 1967), que ja va endur-se el premi al Millor Guió Inèdit del festival de cinema de l'Havana (Cuba) i ha estat filmada a l'Argentina i al Paraguai. Una coproducció Airecine (Argentina), Utopica (Argentina), Proyecto Experience (Argentina) i Armonika (Bilbao, País Basc) que és, doncs, també candidata a la Càmera d'Or. Actualització (22.05.2011): És el film guanyador de la Càmera d'Or.
Intèrprets German de Silva (Rubén), Hebe Duarte (Jacinta), Nayra Calle Mamani (Anahí).
Sinopsi En una àrea de servei de l'autopista d'Asunción a Buenos Aires, un camioner anomenat Rubén ha de recollir Jacinta, una dona que no coneix de res. La dona, però, no va pas sola. Va amb Anahí, una criatura de vuit mesos. No és la millor manera de començar. Queden 1.500 Km per endavant.
Basat en fets reals, explica el cas d'una colla d'adolescents que van decidir quedar embarassades totes alhora. Pot aspirar a la Càmera d'Or perquè és el primer llargmetratge de les germanes Coulin (Hennebont, França), una de les quals (Muriel), du una llarga carrera en el camp de la fotografia cinematogràfica, havent treballat com a ajudant de càmera en films com Milou en Mai (Louis Malle, 1990), La doble vida de Verònica (K. Kieslowski, 1991), Tres colors: Blau (Kieslowski, 1993), Tres colors: Blanc (Kieslowski, 1994), Tres colors: roig (Kieslowski, 1994).
Repartiment Louise Grinberg (Camille), Juliette Darche (Julia), Roxane Duran (Florence), Esther Garrel (Flavie), Yara Pilartz (Clémentine), Solène Rigot (Mathilde), Noémie Lvovsky (l'infermera escolar), Florence Thomassin (mare de Camille), Carlo Brandt (el director), Frédéric Noaille (Florian), Arthur Verret (Tom)
Sinopsi En una petita ciutat de vora mar, disset adolescents d'un mateix institut prenen juntes una mateixa decisió, inesperada i incomprensible tant pels nois com pels adults: decideixen quedar prenyades totes alhora.
Vídeos [Fragment VOSA] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]
50a Setmana de la Crítica – Canes 2011 [17 noies (fr / ang)] Premis a la Setmana de la Crítica [Cap]
El búlgar Konstantin Bojanov (Bulgària, 1968) debuta en el camp dels llargmetratges amb aquesta "road-movie" (aspira a la Càmera d'Or), sobre un noi que topa amb una mossa que literalment me'l transtorna. Anteriorment, Bojanov havia dirigit o co-realitzat diversos curts, d'entre els quals Lemon is Lemon (2001), sobre cinc joves que ronden per un edifici abandonat, cuinen, es droguen, xategen... , i Invisible (2005), documental sobre sis joves búlgars addictes a l'heroïna.
Repartiment Anjela Nedyalkova (Avé), Ovanes Torosyan (Kamen), Martin Brambach (camioner), Svetlana Yancheva (mare de Viktor), Nikolay Urumov (coronel retirat), Elena Rainova (tia de Viktor), Krasimir Dokov (oncle de Viktor), Iossif Sarchadzhiev (el pare de Viktor), Bruno S. (avi de Viktor)
Sinopsi En Kamen se'n va de Sofia cap a Rússia, fent autoestop. De camí, topa amb l'Avé, jove fugitiva de 17 anys, que se li afegeix al viatge, tant si vol com si no. Avé no para d'empescar-se vides imaginàries i hi embolica el pobre Kamen. Superat per l'Avé i les seves mentides, en Kamen es va transtornant cada cop més...
Vídeos [Tràiler VOSA] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]
50a Setmana de la Crítica – Canes 2011 [Avé (fr / ang)] Premis a la Setmana de la Crítica [Cap]
Aquest film, sobre una mare de família delitosa d'homes, dirigit, escrit i interpretat per Hagar Ben Asher (Israel, 1979), aspira a la Càmera d'Or. L'autora havia signat anteriorment el curtmetratge Mish'olim (Pathways), presentat a Canes 2007 i premiat al Festival d' Estocolm. Aquest nou film s'ha desenvolupat a la 15a sessió de la Residència de la Cinéfondation. La meuca (Hanotenet | The Slut) DirectoraHagar Ben Asher. Durada 1h27.
Intèrprets Hagar Ben Asher (Tamar), Ishai Golan (Shai), Daria Forman (Noa), Icho Avital (Rami), Stav Yanai (Mika), Tzahi Hanan (Doron), Yoav Levi (Yair).
Sinopsi Tamar, una dona esplèndida de 35 anys, viu sola amb les seves dues filles petites. Tanmateix, no pot refrenar el seu apetit sexual i es lliura a tot d'homes del poble. Shai, un jove veterinari, torna per a instal·lar-se en aquells rodals i de seguida cau rendit davant Tamar. I s'enamoren; però Tamar en tindrà prou amb un home?
Ahir a darrera hora el Sindicat Francès de la Crítica Cinematogràfica, organitzador de la Setmana de la Crítica de Canes, en va donar a coneixer la selecció d'enguany, que la més antiga secció paral·lela del certamen celebra el 50è aniversari. Els enllaços de cadascun d'aquests títols són amb les respectives pàgines informatives del web de la Setmana.
Llargmetratges en competició a la Setmana de la Crítica
El sud-coreà Lee Chang Dong presidirà el Jurat que atorga el Gran Premi de la Setmana de la Crítica de Canes 2011, entre els set títols que hi entren en competició. I el polonès Jerzy Skolimowski, el Jurat dels Curtmetratges que es projectin en aquesta secció paral·lela del Festival de Canes, que enguany arriba a la seva 50a edició.
FOTO @ Diaphana Lee Chang Dong, al rodatge del seu film Poesia.
Aquest 2011, la Setmana de la Crítica de Canes arriba a la cinquantena edició. Per a celebrar-ho, hi ha tot d'actes al llarg de l'any, especialment aquest mes de maig, al decurs del festival. S'ha dissenyat un anagrama commemoratiu, que s'avé a la imatge gràfica adoptada per la Setmana de la Crítica i consta d'un 5 entrelligat amb un 0, l'un damunt de l'altre. Igualment "el" cartell d'aquesta 50a edició passen a ser-ne 5, de cartells, que responen a la idea central de l'aniversari: 50 anys (5 dècades) de primeres pel·lícules. Per tant, a més del que reprodueixo aquí (amb una foto d' As Tears Go By —Wong Kar-wai, 1989—), n'hi ha 4 més: un amb foto de Prima della rivoluzione (Bernardo Bertolucci, 1964), un altre amb el rostre de Gael García Bernal aAmores perros (Alejandro González Iñárritu, 2000), un tercer que recorda More (Barbet Schroeder, 1969) i encara un altre, amb un fotograma de Regarde les hommes tomber (Jacques Audiard, 1994). L'agència Les bons faiseurs els ha dissenyat, de manera que aproximadament n'hi hagi un per dècada.
FOTOCartell 50a Setmana de la Crítica -amb la imatge d' "As Tears Go By"
Sinopsi Perquè són ben sovint les primeres víctimes en temps de guerra i gairebé abandonades en temps de pau, el fotògraf JR ret homenatge a les dones que malgrat tots els paranys de la vida mantenen el somriure, la força de voluntat i de bregar per una vida millor. De les faveles de Rio a les barriades de barraques de Kenya, passant pels carrers de l'Índia i Cambodja, una altra mirada sobre el seu combat i les seves espectatives. Enganxant-los els retrats en immensos "collages" a les parets dels seus barris i ciutats, JR sublima aquests destins fora norma i reivindica aquestes personalitats fortes i commovedores no prou reconegudes. Aquest documental ens convida a viatjar i descobrir aquestes dones que quotidianament i cadascuna a la seva manera, malden per fer d'aquest un món millor. Sobretot, aquesta pel·lícula vol ser un missatge d'esperança i un recorregut de debò per l'art de JR.
49a Setmana de la Crítica - Canes 2010 [Women are heroes -Sessió Especial amb el suport del Festival de Canes- (fr / ang)] Festival de Canes · Al voltant de la Selecció Oficial [Women Are Heroes (fr/ang/esp)]
Webs oficials [x]
Nota Aspira a la Càmera d'Or. Nota Primera pel·lícula del fotògraf JR.
Rubber (Rubber) DirectorQuentin Dupieux (Clamart, França). Durada 1h25. IntèrpretsRoxane Mesquida, Stephen Spinella, Jack Plotnick, Wings Hauser, Ethan Cohn, Charley Koontz Sinopsi Al desert de Califòrnia, uns espectadors incrèduls segueixen les aventures d'un pneumàtic assassí i telèpata, misteriosament atret per una mossa esplèndida. Comença una investigació.
49a Setmana de la Crítica - Canes 2010 [Rubber -Sessió Especial- (fr / ang)]
Nota Quentin Dupieux signa aquí el segon llargmetratge, des de Steak (2006), dedicant-se habitualment a la música tecno (amb el psudònim "Mr. Oizo"), als videoclips i a la publicitat. Amb Steak sembla que ja va provocar un cert enrenou, en dividir públic i crítica entre els que els consideraven una marcianada còmica i els contraris, per als quals era simplement una estafa. I no es descarta que torni a passar el mateix ara, amb aquesta història el pneumàtic que, testimoni d'una cremada de pneumàtics, n'agafa venjança.
Sinopsi Alegre i inconseqüent, Babou (Isabelle Huppert) no s'ha preocupat mai de reeixir socialment. Decideix canviar, però, quan veu que la filla té vergonya de convidar-la al seu casament. Picada (i molt) en l'amor propi, es posa a vendre apartaments en règim de multipropietat a Ostende. Passa però que som en ple hiver i de possibles compradors n'hi ha ben pocs, ara mateix. De manera que gran és la temptació de deixar-s'ho córrer i dedicar-se a viure... Però no, Babou vol recuperar l'amor de la filla i fer-li un regal de casament que se'n pugui dir, efectivament, regal de casament.
49a Setmana de la Crítica - Canes 2010 [Copacabana -Sessió Especial- (fr / ang)]
Webs oficials [x]
Nota Isabelle Huppert i Lolita Chammah, mare i filla a la vida real, incorporen també aquests rols a la pel·lícula. Nota L'any 2007, el director, Marc Fitoussi va rebre el Premi Michel d'Ornano al 33è Festival de Deauville, per La Vie d'Artiste.
Le nom des gens (Le nom des gens / The Names of Love)
Director Michel Leclerc (França). Durada 1h40.
Intèrprets Jacques Gamblin, Sara Forestier, Zinedine Soualem, Carole Franck, Jacques Boudet, Michèle Moretti, Yann Goven
Sinopsi Bahia Benmahmoud és una noia extrovertida que s'ha près molt seriosament això del compromís polític, perquè no dubta a endur-se al llit els enemics per convertir-los a la causa (i això pot arribar ser molta gent, si comptem que tota la gent de dretes són els seus enemics). Per regla general, la noia b'obté resultats satisfactoris... fins que topa amb Arthur Martin, quadragenari discret, adepte absolut al risc "zero". Ells es pensa que aquest home, amb un nom així -com el del fabricant de cuines-, segur que és una mica "fatxot"; però els noms enganyen i les aparences, també... 49a Setmana de la Crítica - Canes 2010 [Le nom des gens -Inauguració, Sessió Especial- (fr / ang)]
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
