És la primera vegada que una producció francesa se centra en la figura d'un president encara en actiu i el Festival de Canes ha entomat el repte de programar-la, mal sigui Fora de Competició. El certamen, per molt que tingui una organització autònoma, està pregonament lligat al govern de França i els dirigents saben que políticament se'ls podria passar factura si la pel·lícula apretés gaire. La contrària, però, també és certa: tant la Presidència de la República com el Festival tenen l'oportunitat de demostrar que és cert això de l'alt nivell de les institucions d'aquell país. No és que a Canes els faci precisament gràcia que l'entorn presidencial aparegui pel mig de les lluentors del Festival, si ens atenem al que ha escrit Gilles Jacob a les seves memòries; però lògicament no desatenen mai ni els reptes, ni els compromisos, de la mateixa manera que no deixen passar mai ni les polèmiques rendibles, ni les oportunitats que se'ls presenten de ser presents en l'actualitat francesa i/o mundial. I és que, si l'any passat va haver-hi rebombori amb un film sobre el president del govern italià Sílvio Berlusconi, aquesta vegada l'objecte, no pas d'un documental, sinó d'un biopic amb actors, és Nicolas Sarkozy (Denis Podalydès), tocant-ne les tenses relacions amb altres figures rellevants de la política, com Jacques Chirac (Bernard Le Coq) i Dominique de Villepin (Samuel Labarthe); la història personal i ben mogudeta amb Cécilia (la seva dona, aleshores), i el seu paper al capdavant del Ministeri de l'Interior. Certament, qui ho ha dut a la gran pantalla és un cineasta no precisament dels de primera línia, Xavier Durringer; però el guió, parem-hi atenció, és del veterà Patrick Rotman, autor d'un díptic sobre Chirac (Chirac: Le jeune loup (1932-1981) i Chirac: Le vieux lion (1981-2006)), que també ha realitzat un documental televisiu sobre un altre president, Mitterrand (François Mitterrand ou le roman du pouvoir).
La conquesta (La Conquête | The Conquest)
Director Xavier Durringer. GuióPatrick Rotman. Música Nicola Piovani. ProduccióMandarin Cinéma (França) Durada 1h45.
Repartiment Denis Podalydès (Nicolas Sarkozy), Florence Pernel (Cécilia Sarkozy), Hippolyte Girardot (Claude Guéant), Samuel Labarthe (Dominique de Villepin), Bernard Le Coq (Jacques Chirac), Grégory Fitoussi (Laurent Solly), Dominique Besnehard (Pierre Charon), Pierre Cassignard (Frédéric Lefebvre), Saida Jawad (Rachida Dati), Mathias Mlekuz (Franck Louvrier).
Sinopsi 6 de maig de 2007, segona volta de les eleccions presidencials franceses. Mentre els electors es disposen a elegir el nou mandatari de l'Elisi, Nicolas Sarkozy, convençut que ho té guanyat, està reclòs a casa seva, amb bata, trist i abatut. Tot el dia que busca Cecilia (la seva dona), que el defuig. Els cinc anys que acaben d'esmunyir-se van passant: la carrera política irresistiblement ascendent de Sarkozy, plena de jugades recargolades, de crits i de baralles pels passadissos. És la història d'un home que arriba al poder i per la dona.
Mitjanit a París (Midnight in Paris | Medianoche en París | Minuit à Paris)
Després de Londres i Barcelona, ara li arriba el torn a París, dins d'aquesta gira turístico-cinematogràfica europea de Woody Allen (que segueix a Roma, ciutat on s'ambientarà el film que rodarà aquest 2011). Si a la capital britànica va filmar pel·lícules amb certa atmosfera (i trama) criminal (Match Point, Scoop i Cassandra's Dream), i al nostre cap-i-casal unes assolellades històries d'amors i passions (Vicky Cristina Barcelona), ha reservat per a París una comèdia romàntica (què, si no?). Per descomptat, amb el segell Woody Allen. És la onzena vegada que el cineasta novaiorquès participa al Festival de Canes amb una pel·lícula (sempre) fora de competició.
Mitjanit a París (Midnight in Paris | Medianoche en París | Minuit à Paris)
RepartimentOwen Wilson (Gil), Marion Cotillard (Muse), Rachel McAdams (Inez), Michael Sheen (Paul), Kathy Bates (x), Adrien Brody (x), Nina Arianda (Carol), Mimi Kennedy (Wendy), Kurt Fuller (John), Carla Bruni-Sarkozy (guia de museu), Tom Hiddleston (x), Léa Seydoux (Gabrielle), Gad Elmaleh (detectiu Tisserand), Daniel Lundh (Juan Belmonte), Lil Mirkk (Jake Henson), Michel Vuillermoz (comte), Marcial Di Fonzo Bo (Picasso), Adrien de Van (Luís Buñuel), Thierry Hancisse (Phil), Kenneth Edelson (convidat del Moulin Rouge), Alison Pill (x), Corey Stoll (x).
Sinopsi Explica la història d'una família que és a la capital francesa per negocis i la d'una parelleta de promesos, que tenen previst de casar-se a la tardor. El que viuen a París els canviarà la vida. Narra el gran amor d'un xicot per a aquesta ciutat, París, i la dèria que té la gent de pensar que una altra mena de vida seria millor. Vídeos [Tràiler VO] [Tràiler VOSE][Tràiler VOSF][Tràiler, fragments, entrevista, roda de premsa, al Festival de Canes 2011]
Aquest matí ha tingut lloc a París la roda de premsa en què Gilles Jacob i Thierry Frémont, president i delegat general del Festival de Canes, n'han presentat la 64a edició. Més enllà de les línies mestres d'enguany i de la composició dels jurats, el que més interessa d'aquesta convocatòria és la llista de films que conformen la selecció oficial.
Ho recullo en una sèrie d'apunts que, a tall de flaixos d'urgència, reflecteixen la programació, respectivament, de la Competició, Fora de Competició i Sessions Especials i Un Certain Regard. Més endavant i a mesura que se'n sàpiga la programació, publicaré els respectius flaixos sobre Canes Curtmetratges i Cinéfondation, Cannes Classics i Al voltant de la selecció oficial.
Posteriorment, publicaré un comentari general sobre la selecció oficial (decepcions, alegries, tendències que s'hi veu, etc.) i apunts més treballats, amb enllaços sobre cadascun d'aquests films.
Canes 2011 (flaix d'urgència): els films fora de competició i en sessions especials
Fora de Competició
Mitjanit a París, de Woody Allen —inauguració Festival—
La Conquête, de Xavier Durringer
El castor, de Jodie Foster
L'artista, de Michel Hazanavicius
Pirates del Carib: per marees estranyes, de Rob Marshall
Repartiment Charlotte Gainsbourg (Dawn O'Neil), Marton Csokas (George), Aden Young (Peter), Morgana Davies (Simone O'Neil), Penne Hackforth-Jones (Sra. Johnson), Christian Byers (Tim O'Neil), Tom Russell (Lou O'Neil), Arthur Dignam (oncle Jack), Gillian Jones (Vonnie), Gabriel Gotting (Charlie O'Neil), Zoe Boe (Megane O'Neil)
Sinopsi Dawn (Charlotte Gainsbourg) i Peter (Aden Young) viuen junts amb els seus fills en una barriada als afores d'una població australiana. Enmig de l'exuberant jardí de casa seva hi ha el lloc que la canalla més s'estima, per a jugar-hi: un ficus immens, amb les branques que sembla que arribin al cel i les arrels que s'estenen molt per terra. Un dia, Peter té un atac de cor, mor i amb el cotxe s'estabella contra el tronc de l'arbre. Dawn es queda sola amb el dol i els quatre fills per criar. L'arbre, naturalment, esdevindrà una mena de refugi reconfortant per a tots, per la qual cosa passarà encara a ser més important a les seves vides. La nena, pensant que el seu difunt pare li xiuxiueja coses per les fulles, s'hi instal·la i es nega a baixar-ne... Però l'arbre es va fent estranyament més gran, amb les branques que entren a la casa i les arrels que en malmeten els fonaments, de manera que la família haurà de prendre una decisió terrible per poder seguir endavant ...
Autobiografia de Nicolae Ceausescu (Autobiografia Lui Nicolae Ceausescu / The Autobiography of Nicolae Ceausescu / Autobiographie de Nicolae Ceausescu) DirectorAndrei Ujica. Guió Andrei Ujica. Producció SC Icon Prod (Bucarest, Romania). Durada 3h00. Intèrprets Nicolae Ceausescu, Elena Ceausescu Nota sinòptica Repàs a la vida del dictador comunista romanès Nicolae Ceausescu Text de presentació del filmAl cap i a la fi, un dictador no és sinó un artista que té la possibilitat de posar totalment en pràctica el seu egoisme. No és sinó una qüestió a nivell estètic, es digui Beaudelaire o Bolintineanu, Lluís XVI o Nicolae Ceausescu, afirma Andrei Ujica. Des del punt de vista formal, aquesta pel·lícula demostra que avui en dia, recorent només a imatges preexistents, es poden fer obres cinematogràfiques sobre la història recent, amb un alè èpic similar al que trobem en films històrics de ficció. Sobretot estem pensant en els quadres d’època que el cinema nord-americà ha dedicat a la generació de la guerra del Vietnam. Aquesta pel·lícula funciona de manera eminentment sintàctica i el muntatge hi juga un doble paper : el de la posada en escena, ja ue construeix escenes inexistents com a tals a les bobines, i el més clàssic de relligar aquestes escenes entre si. Ves que no estiguem assistim al naixement d’un nou gènere cinematogràfic ! Festival de Canes 2010 [Fora de Competició: Autobiografia de Nicolae Ceausescu (fr / ang /esp)]
Amb la intervenció de Graham Allison, James Baker III, Jimmy Carter, Bruce Blair, Zbigniew Brzezinski, Mikhail Gorbachev, F.W. de Klerk, Robert McNamara, Roger Molander, Pervez Musharraf, Valerie Plame Wilson, Richard Burt, Thomas D'Agostin, Ira Helfand, R. Scott Kemp, Andrew Koch, Zia Mian, Ahmed Rashid, Scott Sagan
Nota Documental sobre la cursa armamentística nuclear. Nota Dels productors d' Una veritat incòmoda (An Inconveninet Truth) Sinopsi Durant la Guerra Freda, la consciència del perill se centrava en la bomba atòmica. Un cop hem deixat enrere la Guerra Freda, hem abaixat la guàrdia. Però el perill de destrucció per la força nuclear ni s'ha esvaït, ni mai no ha minvat; ben al contrari, ha augmentat. Aquest documental ens du a un viatge roent i hipnòtic pel nostre planeta amb l'objectiu de desemmascarar les possibilitats reals de desastre nuclear. Exposa l'ample vetall d'amenaces actuals i les idees d'una sèrie d'experts internacionals i líders del món que aposten pel desarmament mundial total.
Nota Programa de 5 curtmetratges filmats per joves cineastes eixits de les faveles i formats pel director brasiler Carlos Diegues.
Arròs amb fesols (Arroz com Feijão), de Cacau Amaral i Rodrigo Felha. Guió José Antônio Silva. Sinopsi Per poder construir una habitació per al seu fill únic, els pares de Wesley, de 12 anys, es veuen obligats a reduir el menú diari a arròs amb fesols. En l'aniversari del seu pare, el noi s'uneix al seu amic de l'oïda i per fora, sense gaire èxit, a la recerca de fons per comprar un pollastre com un regal per a ell.
Deixa volar (Deixa Voar), de Cadu Barcellos. Guió Cadu Barcellos. Sinopsi Flavio té 17 anys i viu en una favela carioca. Ha deixat que l'estel d'un amic "voli" i ara ha d'anar a buscar-la a la favela d'una facció rival a la seva, on l'estel ha caigutt. Malgrat la por, se n'hi en va a bucar l'estel i descobreix que la gent de la favela rival no són pas diferents de les que viuen a la seva.
Concert per a violí (Concerto para violino), de Luciano Vidigal. Guió Rodrigo Cardozo. Sinopsi Quan eren encara canalles, Marcia, Jota i Ademir es van jurar amistat eterna. Ara ja ganganassos, rondant els 20 anys d'edat, Jota s'ha embolicat en el tràfic de drogues i Ademir s'ha fet policia. L atopada entre ells dos pot impedir que Márcia, ara violinista, visqui el somni de gaudir d'una beca per a estudiar música a Europa.
Font de calés (Fonte de renda), de Manaira Carneiro i Wavá Novais. Guió Vilson Almeida. Sinopsi Jovem aconsegueix superar l'examen d'ingrés i entrar a la Facultat de Dret, però li resulta difícil assumir les despeses en llibres, menjar i transport. Se sent atret per la possibilitat de vendre drogues als companys de la universitat, traient-ne prou calés per finançar-se els estudis.
Acende a luz, de Luciana Bezerra. Guió Luciana Bezerra. Sinopsi És la Nit de Nadal i fa tres dies que no hi ha corrent elèctric. Els tècnics enviats per la companyia no poden resoldre el problema i la gent de la favela en segresten un, fins que torni la llum. L'empleat s'integra en la comunitat i acaba convertint-se en l'heroi d'aquella Nit de Nadal.
Abel (Abel) DirectorDiego Luna. Guió Diego Luna, Agusto Mendoza. ProduccióCanana Films (Mèxic), Mr. Mudd Productions (EUA). Durada 1h20. Repartiment Jose Maria Yazpik (Anselmo), Karina Gidi (Cecilia), Carlos Aragon (x), Christopher Ruiz-Esparza (Abel), Gerardo Ruiz-Esparza (Paul), Geraldine Alejandra (Selena)
Sinopsi Abel té 9 anys i no parla des que el pare els va deixar. Sobtadament, un bon dia torna a parlar i assumeix el rol de cap de família. Davant d'un miracle com aquest, ningú no es queixa. Fins el dia que un home truca a la porta: el pare.
Nota Primer llargmetratge com a director de l'actor mexixà Diego Luna, coproduït per la companyia que han fundat ell, Gael García Bernal i un tercer soci anomenat Pablo Cruz. Hi ha col·laborat la productora de John Malkovich.
Draquila: la Itàlia que tremola (Draquila: L'Italia che trema / Draquila: L'Italie que tremble)
DirectorSabina Guzzanti. Producció Secol Superbo e Sciocco Prod (Roma, Itàlia), Gruppo Ambra (Itàlia), Alba Prod (Itàlia), BIM Dist (Itàlia) . Durada 1h30.
Sinopsi6 d'abril de 2009, a les 03.32h. L'Aquila. En qüestió de minuts, la runa va cobrir la història i les vides de centenars de persones. El president Kennedy durant un discurs a Indianapolis, havia dit que en xinès la paraula crisi es compon de dos caràcters: un representa "perill" i l'altre representa "una oportunitat". Una vegada més el que per a tots nosaltres va ser vist com una amenaça, una desestabilització, per algú pot haver representat una oportunitat.
Nota Sabina Guzzanti, víctima de Berlusconi que li censurà un programa a la RAI, es donà a conèixer internacionalment amb el documental Viva Zapatero! (2005) i s'ha convertit en una militant activa per la llibertat d'expressió i contrària a la política del Cavaliere i a òn està duent el país. Ara, torna amb el documental Draquila..., nascut de la trobada amb supervivents de l'Aquila, en què l'agraïment d'aquella gent cap als bombers i voluntaris que els van ajudar es barrejava amb un sentiment fins i tot de pànic envers els dirigents de Protecció Civil. explica Guzzanti que ho va començar a investigar i de mica en mica va anar trobant aquella construcció d'una Itàlia paral·lela, emparada en la censura informativa... I sosté que Berlusconi va convertir aquella desgràcia del terratrèmol de l'Aquila en una oportunitat...
Nota Nou documental de l'autor de La batalla de Chile, El cas Pinochet, Salvador Allende
Sinopsi A Xile, a tres mil metres d'altura, astrònoms d'arreu del món s'apleguen al desert d'Atacama per mirar els estels, perquè allà el cel és tan transparent que permet observar-hi fins als confins de l'univers. També és un indret en què el sòl és tan sec que s'hi conserven intactes les restes humanes: les de les mòmies, les d'exploradors i les de miners. Però també l'ossamenta dels presos polítics de la dictadura. Mentre els astrònoms escruten les galàxies més llunyanes a la recerca de vida extraterrestre, al peu de l'observatori, un grup de dones remou les pedres, buscant els familiars desapareguts...
L'herba creixerà sobre les vostres ciutats (Over your cities grass will grow) DirectorSophia Fiennes. Guió Sophie Fiennes. ProduccióSciapode (França), Kasander Film Company (Holanda), Amoeba Film (Anglaterra). Durada 1h40.
Sinopsi Documental que dóna testimoni dels "alquímics" processos creatius de l'artista alemany Anselm Kiefer i reprodueix en forma de pel·lícula, a tall de viatge cinematogràfic, l'univers personal que s'ha construït a la casa del turó-estudi al sud de França
Nota sinòptica Documental sobre la crisi financera global, rodat als EUA, Islàndia, Anglaterra, França, Singapur i la Xina. Festival de Canes 2010 [Sessions Especials: "Inside Job" (fr / ang /esp)] Articles en aquest blog [Tot Canes 2010] Webs oficials [insidejob (ang)]
Repartiment Edgar Ramírez (Ilich Ramirez Sanchez, "Carlos") , Alexander Scheer (Johannes Weinrich), Nora von Waldstätten (Magdalena Kopp), Christoph Bach (Hans Joachim Klein), Aljoscha Stadelmann (Wilfried Böse), Julia Hummer (Gabriele Kröcher Tiedemann), Jule Böwe (Heidi), Katharina Schüttler (Brigitte Kuhlmann), Anna Thalbach (Inge Viett), Udo Samel (Bruno Kreisky), Nicolas Briançon (Jaques Verges), Alejandro Arroyo (Dr. Valentín Hernández Acosta)
Sinopsi El seu nom és Ilitx Ramírez Sánchez, però tothom l'anomena Carlos. Durant 20 anys va ser el terrorista més buscat del planeta. Manipulat pels serveis secrets dels països àrabs i més tard pels dels països de l'Est, va crear una organització d'abast mundial per a cometre atacs terroristes espectaculars. Aquesta és la història d'un "revolucionari" que van prendre el camí equivocat i va acabar de manera irrisòria, sol a l'exili miserable al Sudan, on les forces de la policia francesa el van detenir.
Nota Filmat en 35mm, en Scope i amb un equip de cinema; produït a França i amb diàlegs escassament en francès; protagonitzat per un actor ben poc conegut a Europa... aquest film de 5h30 de durada no podia encaixar-se de cap manera en els esquemes de producció, distribució i exhibició cinematogràfics. Per tant, s'ha concebut com una sèrie televisiva de tres capítols que, junts, sumen el metratge anunciat. El que es projecta al Festival de Canes 2010, en sessió especial, és tot el metratge íntegre. Posteriorment, en sales de cinema se n'exhibirà una versió reduïda de 2h 20minuts.
Sinopsi Nicolas és un artista, un cineasta que no en demana altra que poder expressar-se i a qui tots voldrien reduir al silenci més absolut. Quan va començar, a Geòrgia, els "ideòlegs" el van voler fer callar, considerant que la seva obra no s'avenia a les normes en vigor. Veient que no els canviaria pas, Nicolas se n'anà del país i féu cap a França, terra de llibertat i democràcia; però "l'estat de gràcia" durà poc...
DirectorGregg Araki. Guió Gregg Araki. Producció Desperate Pictures EUA), Graveyard Machine (EUA), The Next World (EUA), Why Not Productions (França), Crispy Films (EUA). Durada 1h28.
Repartiment Thomas Dekker (Smith), Chris Zylka (Thor), Juno Temple (London), Haley Bennett (Stella), Roxane Mesquida (Lorelei), Kelly Lynch (x), Rooney Mara (x), James Duval (El messíes), Andy Fischer-Price (Rex), Jason Olive (Hunter), Brennan Mejia (Oliver), Brandy Futch ("Drug Fairy Nymph"), Nicole LaLiberte (la noia pel-roja), Carlo Mendez (x)
Nota sinòptica Relat fantacientífic sobre el desvetllament sexual d'una colla d'estudiants.
Sinopsi Smith (Thomas Dekker) du una vida tranquil·la pel campus. Surt amb la seva millor amiga, la insolent Stella (Haley Bennett) i s'allita amb l'esplèndida London (Juno Temple), per bé que es deleix per Thor (Chris Zylka), el seu sublim company company d'habitació, un surfista més aviat simple. Així doncs, viu tranquil, el noi... fins una nit terrible en què tot es capgira. Sota l'efecte d'unes "space cookies" ingerides en una festa, Smith s'enderia que ha vist com mataven de manera horrible una russa enigmàtica que se lia apreix en somnis. Bregant per escatir la veritat, s'enfonsa en un misteri cada cop més absorbent i que li canviarà la vida per sempre.
Repartiment Grégoire Leprince-Ringuet (Gaspard), Louise Bourgoin (Audrey / Sam), Melvil Poupaud (Vincent), Pauline Etienne (Marion), Pierre Niney (Yann), Ali Marhyar (Ludo)
Sinopsi L'estiu, al sud de França. Gaspard (Grégoire Leprince-Ringuet), un noi feliç, comparteix el seu temps entre els amics i l'amiga, Marion (Pauline Etienne). Vacances, gresca, el desig que brolla... un ambient solar en què farà forat un món fosc i inquietant: el d' Audrey (Louise Bourgoin) i el seu germà Vincent (Melvil Popupaud, enganxats al joc en línia "Black Hole". Gaspard topa amb Audrey i la vida se li capgira. Audrey, rere la màscara del seu avatar Sam, és una mossa de debò atractiva que busca, en aquest joc virtual, un company per morir. Per mirar d'acostar-s'hi, Gaspard es crea ell també un avatar, Gordon, i se'n va a buscar-la al Black Hole.
Repartiment Gemma Arterton (Tamara Drewe), Dominic Cooper (Ben Sergeant), Roger Allam (Nicholas Hardiment), Luke Evans (Andy Cobb), Bill Camp (Glen McCreavy), Tamsin Greig (Beth Hardiment)
Sinopsi Tamara Drewe (Gemma Arterton), que havia estat una noia tímida i lletja s'ha reinventat com una "femme fatale", desfermant una tempesta d' enveja, luxúria i xafarderia allà on va. Convertida en londinenca periodista "ultramoderna", ha de tornar al seu poble de la ruralia, perquè es ven la casa on va nèixer. Un retorn que desvetllarà passions i serà alhora un retrobament de la mossa amb el seu passat.
Wall Street: el diner mai no dorm (Wall Street: Money Never Sleeps / Wall Street 2: el dinero núnca duerme / Wall Street: l'argent ne dort jamais / Wall Street: Il denaro non dorme mai) DirectorOliver Stone. Guió Allan Loeb, a partir dels personatges creats per Stanley Weiser i Oliver Stone. Producció20th Century Fox (Loa Angeles, Califòrnia, EUA), Edward R. Pressman Film (EUA). Durada 2h16 Repartiment Michael Douglas (Gordon Gekko), Carey Mulligan (Winnie Gekko), Shia LaBeouf (Jacob Moore), Charlie Sheen (Bud Fox), Josh Brolin (Bretton James), Susan Sarandon (Sylvia Moore), Eli Wallach (Jules Steinhardt), Vanessa Ferlito (Audrey), Frank Langella (Lewis Zabel) Sinopsi Juny de 2001. Gordon Gekko (Michael Douglas) surt de la presó. L'experiència l'ha deixat marcat. Mira de refer els vincles amb la filla, Winnie (Carey Mulligan), i d'advertir que caurà, el sistema econòmic borsari. També ajudarà el futur gendre, Jacob Moore (Shia LaBeouf), delerós de venjar-se del responsable que el seu mentor se suïcidés.
Repartiment Josh Brolin (Roy), Naomi Watts (Sally), Anthony Hopkins (Alfie), Freida Pinto (Lalita), Antonio Banderas (Greg), Lucy Punch (Charmaine), Anupam Kher (x) Nota sinòptica Amor, sexe, rialles i traïcions. Les vides de diversos personatges, les passions, ambicions i angoixes dels quals els comportaran tota mena de maldecaps, anat de l'absurd al perill.
Fora de competició, al Festival de Canes, hi solen anar produccions d'ostensible vocació comercial, sobretot si les signa un director de renom -però no necessàriament- i, esclar, també altra mena de propostes, casos com el de Woody Allen, al·lèrgic absolut a la competició entre pel·lícules. Efectivament, enguany hi trobem el Robin Hood, de Ridley Scott, que arriba simultàniament a les pantalles d'arreu, disposada a fer un bon calaix, jugant amb la figura llegendària, l'acció que promet la publicitat i el protagonisma d'un Russell Crowe que ha tornat a posar-se a les ordres de qui va acabar de llançar-lo a la glòria estelar, amb Gladiator. Ben al contrari, semblaria com si Stephen Frears hagi volgut esquivar la competició per a la seva adaptació del còmic Tamara Drewe i, per tant, que faci costat a Trobaràs un desconegut alt i moreno, de Woody Allen. Per la seva banda, Wall Street 2: el diner mai no dorm, d'un Oliver Stone disposat a reubicar la seva mirada als taurons de Wall Street en l'actual crisi financera mundial, encapçala l'onada de films que toquen directament alguns dels grans problemes del món d'ara mateix o qüestions polítiques de les que cremen i que, bàsicament en format documetal, conformen es pot dir tota la subsecció Sessions Especials: La crisi financera, (també) a Inside Job; la cursa armamentística mundial, a Countdown to zero(afegida a la programació el 23.04.2010); la Itàlia paral·lela i sotmesa a cesura que Berlusconi està construint, aDraquila, la Itàlia que tremola.
Hi ha tres ficcions, a Sessions Especials, que es basen en històries reals o neixen de realitats ben ostensibles: Chantrapas, en què Otar Iosseliani construeix una reflexió autobiogràfica a partir d'un relat ficcional;Carlos, d'Oliver Assayas, que s'apropa a la biografia del famós terrorista, i 5xFavela, agora por nós mesmos, que neix del món de les faveles. Aquests títols s'han anunciat en una actualització de la programació, el 19.04.2010, de la mateixa manera que el 23.04.2010, s'ha afegit a Fora de competició, Autobiografia de Nicolae Ceausescu. NOTA D'ACTUALITACIÓ (04.05.2010)Carlos l'han treta de "Sessions Especials" i l'han programada com a "Fora de Competició" ras i curt.
Finalment, és en aquesta secció de la Selecció Oficial que es programa també l'anomenat cinema de mitjanit i que, enguany, va de thriller fosc "alla" Gilles Marchand, amb L'altre món, i d'erotisme adolescent "made in" Gregg Araki passat per un filtre fantacientífic, a Kaboom.
Fora de competició.
Robin Hood (Robin Hood / Robin des Bois), de Ridley Scott -film d'inauguració-
Tamara Drewe (Tamara Drewe), de Stephen Frears Wall Street: el diner mai no dorm (Wall Street: Money Never Sleeps / Wall Stret: el dinero núnca duerme / Wall Street: l'argent ne dort jamais / Wall Street: Il denaro non dorme mai), d'Oliver Stone
Intocable | La invenció d'Hugo Cabret | Els descendents | J. Edgar | La dona de ferro | L'arbre de la vida | L'arbre | Mitjanit a París | El més enllà | True Grit | El discurs del rei | D'homes i déus | Fins i tot la pluja | La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Les males herbes | Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
