The Tiger Factory (The Tiger Factory) Director WOO Ming Jin (Malàisia, 1976). ProduccióGreenlight Pictures (Malàisia). Durada 1h24. Intèrprets Pearlly Chua, Susan Lee, Loh Bok Lai Sinopsi Ping Ping té 19 anys i se'n vol anar al Japó a trebalar en una fàbrica de peces per als cotxes. Ara com ara, però, està sota la custòdia de la senyora Tien, una tia seva que li ha trobat dues feines: una, de cuidar porcs, i l'altra, de rentar plats en un restaurant atrotinat. Aquesta seva tia està embolicada amb tràfic de criatures: agafa noies i treballadors immigrants perquè les prenyin, per tot seguit vendre'n els nadons. Entre Ping-Ping hi ha una relació d'amor-odi fins que la noia descobreix la cara autèntica de la seva tia.
42a Quinzena dels Realitzadors - Canes 2010 [The Tiger Factory (fr / ang)] Premis a la Quinzena dels Realitzadors [x]
Nota Fotògraf i cineasta, Woo Ming Jin debutà amb el llargmetratge Monday Morning Glory (2010), que fou projectat als festivals de Berlín i Locarno. El seu segon film, Elephant and the Sea (2007) fou guardonat en certamens com el de Torí i Cinema Digital Seül. Seguint la seva projecció internacional, Women on fire looks for water (2009) es projectà a Venècia i Rotterdam, entre d'altres festivals.
Todos vós sodes capitáns (Todos vós sodes capitáns / Vous êtes tous des capitaines) Director Oliver Laxe (A Coruña, Galícia, 1981). Durada 1h15. Sinopsi Un director europeu roda una pel·lícula amb canalla d'un centre social a Tànger. Durant el rodatge i per la manera com ell treballa, la relació amb els nens es degradarà i acabarà per transformar el projecte inicial. 42a Quinzena dels Realitzadors - Canes 2010 [Todos vós sodes capitáns (fr / ang)] Premis a Canes 2010 [Premi FIPRESCI a film de Quinzena o Setmana] Premis a la Quinzena dels Realitzadors [NO] Webs oficials [todosvossodescapitans (gal)] Nota Primer llargmetratge d'Oliver Laxe, aspira a la Càmera d'Or. Nota Laxe s'ha format a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. NotaPel·lícula rodada a Tànger, lloc on el director ha viscut els darrers quatre anys. Ha estat finançada pel mateix director amb un ajut de 30.000 euros, no parteix de cap guió escrit, no hi ha actors professionals, ha estat rodada en àrab i és en blanc i negre. El to de la pel·lícula pot fer pensar en les obres que Abbas Kiarostami rodava fa vint anys quan posava els nens en primer terme, mentre mostrava l'acte de filmar. La seva trama minimalista explica la història d'un professor –Oliver Laxe– que proposa als nens d'un barri pobre de Tànger que esdevinguin els creadors i protagonistes d'una pel·lícula que anirem veient a mesura que es vagi construint (Àngel Quintana)
Sinopsi En una petita ciutat, Noémi i Priscilla, dues noies de 17 anys d'ambient social modest, nodreixen un mateix fàstic envers el món i coven la mateixa violència. Preocupen de valent els que les envolten, perquè les veuen capaces de tot...
42a Quinzena dels Realitzadors - Canes 2010 [Noies de negre (fr / ang)] Premis a la Quinzena dels Realitzadors [x]
Webs oficials [x]
Nota Jean-Paul Civeyrac va estudiar filosofia a la Universitat de Lió III, entre 1982 i 1986, i presentà una tesi de final de carrera sobre el film-òpera. Entre 1987 i 1991, mentre estudiava a la FEMIS, va fer una notable sèrie de curtmetratges d'escola, d'entre els quals, La vida segons Luc, Gran Premi Internacional de Munic, seleccionat a Cannes i en nombrosos festivals francesos i estrangers el 1992 Ell va dirigir "Les somnàmbules", peça de Pierre Erwan Guillaume, al teatre Maria Stuart, de París. Des del seu primer llargmetratge, Ni Eva ni Adam, estenat el 1997, Civeyrac ha fet cinc pel·lícules, d'entre les quals, Les solitaires i Fantômes, totes dues guanyadores del Grand Prix a les Entrevues de Belfort, de 1999 et 2001. Quant a Doux amour des hommes, s'estrenà el gener de 2002. L'any següent, dirigeix per a la cadena Arte un telefilm, inspirat en "Himnes a l'amor", d'Anne Wiazensky, Toutes ces belles promesses (premi Jean Vigo 2003), i, per a la col·lecció "Retrats", d'ARTE, realitza Tristesse beau visage, seleccionat a Quinzena dels Realitzadors, de Canes, el 2004. El 2005, dirigeix Camille Berthomier i Aurélien Wiik en la seva sisena pel.lícula, A través del bosc. Alhora, dirigeix el departament de realització de la Fémis des de 1999.
Intèrprets Gustavo Alonso, Florencia Colucci, Abel Tripaldi
Sinopsi Laura, noia indefensa, malda per sortir d'una casa que amaga un secret obscur. Laura i son pare s'han instal·lat en aquesta casa de la ruralia, per a renovar-la abans de posar-la a la venda. Hi passen la nit, decidits a començar-hi les obres l'endemà de matí. Tot va bé fins que Laura sent una remor que ve de fora i que se sent cada cop més forta al pis de dalt de la casa. Wilson puja a veure què passa. Laura es queda a baix i espera que el pare baixi...
42a Quinzena dels Realitzadors - Canes 2010 [La casa muda (fr / ang)] Premis a la Quinzena dels Realitzadors [x]
Nota Filmada en un únic pla seqüència de 78 minuts. Nota L'intriga s'inspir en uns fets reals que van passar a final dels anys quaranta en un poblet de l'Uruguai. Nota Primer llargmetratge de Gustavo Hernández, aspira a la Càmera d'Or. Més informació [IMDB (ang)] [CommeAuCinéma (fr)]
Nen Jesús de Flandes (En waar de sterre bleef stille staan / Little Baby Jesus of Flandr / Petit Bébé Jésus de Flandre) DirectorGust Van den Berghe. Durada 1h14. Intèrprets Peter Janssens (Schrobberbeeck), Paul Mertens (Pitje Vogel), Jelle Palmaerts (Suskewiet) Sinopsi Cansats de pobresa i fam, els tres captaires Suskewiet, Pitje Vogel i Schrobberbeeck es posen a cantar epifanies la Nit de Nadal. Triomfen i es fan ben rics. De camí cap al pub, es perden pel bosc i assisteixen al naixement del Nen Jesús. Sorpresos pel miracle, es deixen tots els regals. L'any següent, per Nadal, es tornen a posar a cantar. Però es posen a discutir pel que passà l'any anterior amb els regals. Els nostres tres amics se separen i agafen camins diferents.
42a Quinzena dels Realitzadors - Canes 2010 [Nen Jesús de Flandes (fr / ang)] Premis a la Quinzena dels Realitzadors [x]
Intèrprets Anne Coesens, Essé Lawson, Gabriela Pérez, Alexandre Gontcharoy
Sinopsi Tània i el seu fill de 14 anys, Ivan, son russos i fa vuit anys que viuen il3legalment a Bèlgica. Sempre en alerta, Tània tem els controls policials... fins que finalment la detenen. Mare i fill queden separats. Tània va a raure a un centre de detenció. Ella farà mans i mànigues per retrobar el fill, sempre tanmateix sota la permanent amenaça de l'expulsió.
42a Quinzena dels Realitzadors - Canes 2010 [Il·legal (fr / ang)] Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Premi SACD]
Picco (Picco) DirectorPhilip Koch. Durada 1h45. Repartiment Constantin von Jascheroff (Kevin), Joel Basman (Tommy), Martin Kiefer (Andy), Frederick Lau (Marc). Sinopsi Kevin acaba d'ingressar al centre penitenciari de menors. Compateix cel·la amb Tommy, Andy i Marc. Aquell és un món on només els forts se'n surten. Kevin no aconsegueix imposar-se. Tem que no podrà fer-ho. Tommy li dóna un consell d'amic: "en aquest món, només potser víctima o culpable". Consell que tindrà conseqüències terribles i que provocarà esdeveniments que canviaran per sempre la vida dels quatre companys de cel·la.
Nota Basada en fets reals, aquesta pel·lícula vol mostrar la vida quotidiana en un centre penitenciari per a menors a Alemanya i com el sistema judicial judicial no és capaç de reeducar els joves delinqüents
Repartiment Julieta Zylberberg (la Preceptora), Omar Núñez (Biasutto), Marta Lubos, Gaby Ferrero
Sinopsi Buenos Aires, març de 1982. Pels carrers de la capital argentina, la gent protesta contra la dictadura. Marita treballa de supervisora a l'Instituto Nacional de Buenos Aires, l'escola on es formen les futures classes dirigents del país. Té 23 anys i vol fer les coses ben fetes. El senyor Biasutto, el supervisor en cap, de seguida detecta que és la treballadora eficient i abnegada que estava esperant i l'ensinistra perquè es converteixi en la mirada invisible que tot ho veu, sense ser vista: la mirada invisible. Marita es bolca aleshores a uns supervisió acarnissada d'aquell petit món tancat, imaginant, detectant, fent el seguiment...
42a Quinzena dels Realitzadors - Canes 2010 [La mirada invisible (fr / ang)] Premis a la Quinzena dels Realitzadors [x] Atelier Festival de Canes 2009 [Ciencias Morales] Festival de Sundance 2009 [Ciencias Morales > Premi NHK per a Amèrica Llatina]
Webs oficials [x]
Nota El 2002, Diego Lerman va dirigir, co-escriure i produir el seu primer llargmetratge, Tan de repente, guardonat amb el Lleopard d'Argent a Locarno i premiat a diversos certàmens internacionals. El mateix 2002, la Cinéfondation del Festival de Canes el seleccionà com un dels directors per a incorporar-se a la Residència, perquè treballés amb el seu nou guió, Mientras tanto, que acabaria premiat i la pel·lícula, presentada a Venècia 2006. Diego Lerman també és autor de nou curtmetratges, d'entre els quals, La prueba (1999) i La guerra de los gimnasios (2005), premiat a Locarno. Habitual d'aquell festival suís, hi tornà el 2007 amb un documental televisiu, Servicios prestados, enduent-se'n també un premi. Fa dos anys i amb Nicolas Avruj, ha creat la seva pròpia productora cinematogràfica, Campo Cine.
Nota La mirada invisible adapta el llibre Ciencias Morales, de Martín Kohan, Premi Herralde de novel·la.
El vagabund (Ha'Meshotet / The Wanderer / Le vagabond) DirectorAvishai Sivan . Durada 1h26. Repartiment Omri Fuhrer (Isaac), Ali Nassar (el pare), Ronit Peled (la mare), Shani Ben-Haim (Dafna). Sinopsi Isaac, fill únic de pares convertits en jueus ortodoxos, estudia en una yeshiva. Entrampat en una família problemàtica i en un cos que li falla, Isaac es refugia en la vagabunderia. S'assabenta que pot ser estèril i el noi en busca la causa en el passat dubtós del seu pare. Rondant pels barris més populars de la ciutat, busca un alliberament.
Cleveland contra Wall Street (Cleveland versus Wall Street / Cleveland contre Wall Street) DirectorJean-Stéphane Bron (Lausana, Suïssa, 1969). Durada 1h38. Sinopsi L'11 de gener de 2008, Josh Cohen i els seus socis, advocats de Cleveland, duen a tribunals els 21 bancs que consideren responsables dels embargaments immobiliaris que devasten la seva ciutat. Els bancs de Wall Street denunciats fan mans i mànigues per evitar que pugui començar cap procés judicial. Aquest documental explica la història d'un judici que hauria d'haver tingut lloc. Un judici cinematogràfic, la història, els protagonistes i els seus testimonis son del tot reals.
42a Quinzena dels Realitzadors - Canes 2010 [Cleveland contra Wall Street (fr / ang)] Premis a la Quinzena dels Realitzadors [x]
Webs oficials [x]
Nota ARTE i Canal Plus, entre les productores. Nota Docudrama.
Intèrprets Mónica Del Carmen (Laura), Gustavo Sánchez Parra (Arturo), Marco Zapata (Raúl)
Sinopsi Laura té 25 anys. És periodista i viu en un piset a Mèxic. Després d'un seguit d'aventures sense futur, Laura troba Arturo. La primera vegada que fan l'amor, Arturo sorprèn Laura amb tot de gestos que la trasbalsen. Comencen així una relació intensa, apassionada i molt sexual, en què plaer, dolor i amor van de bracet. A mesura que passen els dies (que ella va marcant detalladament al seu calendari), el passat fosc de Laura sobreïx, forçant Arturo al límit. 42a Quinzena dels Realitzadors - Canes 2010 [Any de traspàs (fr / ang)] Premis a Canes 2010 [Càmera d'Or] Premis a la Quinzena dels Realitzadors [No]
Webs oficials [x]
Nota Un drama eròtic amb una crua història d'amor. Nota Primer llargmetratge de Rowe, aspira a la Càmera d'Or. Nota Michael Rowe va nàixer a Austràlia i viu a Mèxic. Estudià anglès i literatura post-colonial a La Trobe University. Ha escrit tres peces de teatre: “Impudence and Innocence”, “Reprise For Godot” i“Sexual Harassment". Ha guanyat el premi de poesia del Melbourne Fringe Festival. I el 2005 guanyà el suport del programa per a escriptors de la institució mexicana de foment de la cinematografia, amb el seu guió "Naturalezas muertas". Debuta com a director amb Any de traspàs.
Shit Year (Shit Year) DirectorCam Archer. Durada 1h35. Repartiment Ellen Barkin (Colleen West), Melora Walters (Shelly), Luke Grimes (Harvey), Theresa Randle (Marion), Bob Einstein (Rick) Sinopsi La famosa actriu Colleen West abandona la seva carrera artística per anar a recloure's a muntanya. La calma i tranquil·litat a què aspira, però, topa amb l'enrenou de les obres que hi ha per l'indret on ha anat a raure. Colleen no tarda gaire a adonar-se que ja no se suporta a si mateixa, des que ha renunciat a l'única cosa que l'apassionava. Per acabar amb tant d'aïllament i soledat, fa el cor fort i comença a relacionar-se amb la veïna (l'alegre i extravagant Shelly) i mira de refer el vincle amb son germà, Rick, amb qui s'havien enfadat. La mateixa soledat i el delit pel seu passat, duen Colleen a preguntar-se si fins ara ha estat visquent de debò o ho ha fet a través dels personatges que ha interpretat dalt de l'escenari o a la pantalla. En definitiva, ha d'encarar la decadència, els fracassos i errors, revisquent l'embolic que ha tingut encara no fa pas gaire amb Harvey West, un actor molt més jove que ella a qui va conèixer durant la seva darrera actuació dalt d'un escenari. A Colleen, la realitat se li barreja amb les obsessions de fer parar boja, en una brega al·lucinatòria per acceptar la seva pròpia vulnerabilitat.
42a Quinzena dels Realitzadors - Canes 2010 [Shit Year (fr / ang)] Premis a la Quinzena dels Realitzadors [x]
Nota Cineasta emergent en el "queer cinema", es donà a conèixer amb Wild Tigers I Have Know (2006), que comptà amb el suport de Gus Van Sant. Especialitzat a parlar de púbers davant el primer brot de sexualitat, atrets per altres nois. Ara sembla que ha deixat estar els xicots de 13 anys i ha focalitzat l'interès en aquesta actriu, de nom Colleen West ( de ressonàncies "Mae West"?) Més informació [IMDB (ang)] [CommeAuCinéma (fr)]
Vendes internacionals [The Match Factory] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]
Intèrprets Clara Augarde, Lio, Stefano Cassetti, Michel Galabru
Sinopsi Anna té 14 anys deixa l'internat i fa cap al seu poble. Ha d'aprofitar les vacances per fer la confirmació, darrera etapa del seu compromís catòlic. Tan bon punt arriba, s'assabenta que el pare els ha deixat. La mare, enfonsada, troba l'escalf en un capellà amic seu de la infantesa. Anna se'n val de l'avi, que s'estima com boja. I també es refugia prou en Pierre, un noi lliure i deseixit, poc preocupat per Déu. El desig que li comença a brollar cap a aquest xicot la fa dubtar, perquè hi ha alguna cosa que l'empeny a lliurar-se en cos i ànima... a Déu o...
42a Quinzena dels Realitzadors - Canes 2010 [Un verí violent (fr / ang)] Premis a la Quinzena dels Realitzadors [x] Premi Jean Vigo 2010 [Prix Jean Vigo]
Webs oficials [x]
Nota Aspira a la Càmera d'Or (primer llargmetratge). Nota Ai, el verí de l'amor!
Pieds nus sur les limaces (Pieds nus sur les limaces / Lily Sometimes) DirectorFabienne Berthaud (Lloc, Data naix). Guió Pascal Arnold, Fabienne Berthaud, basat en la novel·la homònima de Fabienne Berthaud Durada XX. Repartiment Diane Kruger (Clara), Ludivine Sagnier (Lily), Denis Menochet (Pierre), Mathias Melloul (Laurent) Sinopsi Una germana, Clara, la viu per París amb l'advocat que té per marit, promesa d'un futur brilant. L'altra, Lily, hipersensible i vulnerable, viu reclosa al seu món a la casa pairal de la ruralia. Quan la seva mare es mor, Clara ha de fer-se càrrec de Lily, arraconant la vida que duia i la feina que l'ocupava; però el contacte amb Lily la du a replantejar-se força coses i a tastar una certa llibertat. 42a Quinzena dels Realitzadors - Canes 2010 [Pieds nus sur les limaces -cloenda- (fr / ang)] Premis a la Quinzena dels Realitzadors [Premi Art Cinema]
Webs oficials [x]
Nota A Frankie (2006), Fabienne Berthaud també plantejava la crisi d'una noia que ho tenia tot i, al fons del pou, trobava una companyia salvadora. També Kruger era la noia reexida a qui la vida se li capgira, en aquest cas, per ingrés en un psiquiàtric...
Sinopsi Ricky tenia un somni: fer de Staff Benda Bilili la millor orquestra del Congo. Roger, nen del carrer, es delia per ser com aquestes estrelles del ghetto que ronden per la ciutat amb tricicles tunejats a la manera de Mad Max. Però primer s'havia de viure, esquivar els paranys dels carrers de Kinshasa, cantar i ballar per a evadir-se. Durant cinc anys, des de les primeres cançons fins a l'èxit en festivals d'arreu del món, aquest documental ens relata com aquell somni s'ha fet realitat.
Nota Actua a Girona, el 29.06.2010, l' Staff Benda Bilili!, al marc del Festival de Músiques Releigioses i del Món. I més endavant, a Barcelona (14.07.2010) i a Vilanova i la Geltrú (18.07.2010, al marc del 30è FIMPT) Quinzena dels Realitzadors - Canes 2010 [Benda Bilili (fr / ang) -inauguració-] Premis a Canes2010 [x]
Articles en aquest blog [Des de Canes, dia xx] [Tot Canes 2010]
Val més que la 42a Quinzena dels Realitzadors (i primera del nou responsable artístic, Frédéric Boyer) que avui se'ns ha anunciat resulti sorprenent a l'hora de la veritat. Perquè, de noms coneguts gairebé res. L'aposta pels nous realitzadors es fa evident: 11 llargmetratges (de 22) són primeres pel·lícules (que, per tant, opten al premi de la Càmera d'Or). I, com reconeix Frédéric Boyer, també es dóna enguany més protagonisme al documental. Per cert, que aquest nou delegat general de la Quinzena, s'ha manifestat públicament d'acord amb Thierry Frémaux, el delegat general del Festival de Canes: tancar la selecció ha estat difícil, perquè tot de pel·lícules no les han enllestides a temps, d'altres ens les han fet arribar massa tard, projectes que s'han esvaït pel camí... Ja es comença a notar l'efecte de la crisi (econòmica) i em penso que l'any que ve el notarem encara més. Les pe·lícules modestes, prospectives, poètiques, interessants, ho tenen malament perquè les produeixin, perquè cada cop poden comptar menys amb el suport d'algun distribuïdor. Alguns films arriben a Canes sols, sense venedor ni distribuïdor. Tanmateix, Boyer està molt convençut de la selecció que ha presentat i assegura que pensa presentar-ne les pel·lícules i defensar-les amb els cinc sentits. En tot cas, el que no ha fet Quinzena dels Realitzadors és recollir els descartats de la Selecció Oficial, com per exemple els nous films de Nicole Garcia, Guillaume Canet, Bertrand Blier, Julie Bertuccelli, Pablo Trapero, Bela Tarr, Djamshed Usmonov, Jonathan Nossiter o Joann Sfar. Per cert, dels títols que es rumorejava que hi serien, confirmats el de Christoffer Boe i el de Cam Archer.
42a Quinzena dels Realitzadors.
Els llargmetratges.
L'alegria (A alegria / The Joy) de Marina Méliande i Felipe Braganca All Good Children, d'Alicia Duffy -opera prima- Tot anirà bé (Alting Bliver Godt Igen / Everything will be fine) de Christoffer Boe Any de traspàs (Año bisiesto / Leap Year / Année Bissextile), de Michael Rowe -opera prima- Benda Bilili !, de Renaud Barret i Florent De La Tullaye -opera prima, documental, inauguració- La Casa Muda (The Silent House), de Gustavo Hernandez -opera prima- Cleveland contra Wall Street (Cleveland Vs. Wall Street), de Jean-Stéphane Bron -documental- Noies de negre (Des filles en noir / Young Girls In Black), de Jean-Paul Civeyrac El vagabund (Ha'Meshotet / La vagabond), d'Avishai Sivan -opera prima- Il·legal (Illégal), d'Olivier Masset-Depasse Svet-Ake (The Light Thief), d'Aktan Arym Kubat Nen Jésus de Flandes (Little Baby Jesus of Flandr), de Gust Vandenberghe La mirada invisible (The Invisible Eye), de Diego Lerman Picco (Picco), de Philip Koch -opera prima- Pieds nus sur les limaces (Lily Sometimes), de Fabienne Berthaud Les quatre vegades(Le quattro volte), de Michelangelo Frammartino Shit Year, de Cam Archer Somos lo que hay (We Are What We Are), de Jorge Michel Grau -opera prima- The Tiger Factory, de Woo Ming Jin Todos vós sodes Capitáns (Vous êtes tous des capitaines), d'Oliver Laxe -opera prima- Two Gates of Sleep, d'Alistair Banks Griffin -opera prima- Un verí violent (Un poison violent / Love Like Poison), de Katell Quillévéré -opera prima-
El cartell de la 42a Quinzena dels Realitzadors (13-23 de maig de 2010) ha estat dissenyat per Michel Welfringer, a partir d'una fotografia de Claudine Doury.
Expliquen els organitzadors que en diverses ocasions, entre 1993 i 2003, la fotògraf Claudine Doury va fer cap a Crimea, arran de la Mar Negra, al campament per a nois i noies d'Artek, emblema de la cara reeixida del règim comunista, al seu temps. De la sèrie de fotografies que hi va fer, Frédéric Boyer, el nou delegat general de la Quinzena, n'ha triat aquesta per a il·lustrar-ne la 42 edició, seduït per la lluminositat alegre d'aquestes noies i el joc de mirades, admiratives, alegres o curioses.
De mica en mica, doncs, es va desvelant Canes 2010. A la Quinzena, un cop ha presentat els nous logotip i web, la guardonada amb la Carrosa d'Or i el cartell d'enguany, pràcticament només li queda anunciar la programació, cosa que farà el proper 20 d'abril.
FOTOCartell oficial de la 42a Quinzena dels Realitzadors
La Carrossa d'Or és el premi, efectivament creat el 2002, amb el qual la Société des Realisateurs de Films (organitzadora de la Quinzena dels Realitzadors, entre altres activitats) homenatja un o una col·lega per les qualitats innovadores dels seus films, per la seva audàcia i intransigència en la direcció i la producció.
L'artista Lili Legouvello és el creador del trofeu, una estatueta de bronze, inspirada en els personatges de la Comedia dell’arte et de la pel·lícula de Jean Renoir.
Agnès Varda el rebrà el 13 de maig de 2010, a la jornada inaugural de la 42a Quinzena dels Realitzadors, en una cerimònia que es clourà amb la projecció de Lions Love (... and Lies) (1969)
Des de fa temps, la Quinzena dels Realitzadors, de Canes, es presenta amb un filmet que sempre m'ha semblat deliciosament cinèfil. Cada any el retoquen un pèl, per a afegir-hi alguna imatge fugissera, algun títol o nom d'autor de l'edició anterior... Ara, ran de la renovació del web de la Quinzena, ofereixen la possibilitat de difondre'l i no m'ho he pensat pas ni un segon.
Amics lectors, amigues lectores, el filmet de la Quinzena:
Intocable | La invenció d'Hugo Cabret | Els descendents | J. Edgar | La dona de ferro | L'arbre de la vida | L'arbre | Mitjanit a París | El més enllà | True Grit | El discurs del rei | D'homes i déus | Fins i tot la pluja | La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Les males herbes | Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
