Tot el que es pot veure avui al Festival de Berlín, ja s'hi ha projectat en les jornades anteriors. De manera que la novetat només gira sobre el veredicte del Jurat que presideix Isabella Rossellini. Les cròniques que ens arriben del certamen coincideixen que els favorits a premi són ls films El cavall de Torí, de l'hongarès Bélla Tarr, i Nader i Simin: una separació, de l'iranià Asghar Farhadi. És cosa d'hores que en sapiguem el resultat.
Avui, al Festival de Berlín:
Competició
Cerimònia dels premis i projecció del film guanyador de l'Ós d'Or
Com l'any passat, el Festival de Berlín ha descarregat el gruix de la programació els primers dies —des de la inauguració fins més o menys dimarts—, en una oferta de títols es pot dir desmesurada. Just a l'inrevés, a mesura que avancem cap al final, la cosa es va amagrint. Avui, un únic film nou en competició —això sí, el de Joshua Marston, cineasta de cert renom, gràcies a aquella història de les "mules" que narra a Maria plena ets de gràcia (2004). Fora de competició, un thriller amb amnèsic, produït a Alemanya, França i Anglaterra, i dirigit per Jaume Collet-Serra. A Berlinale Special, un drama gairebé de cortesia, protagonitzat per la presidenta del Jurat, Isabella Rossellini. Res de nou a Panorama. A Fòrum, poca cosa; per bé que es fa molt atractiva la passejada que ens proposen amb Jonas Mekas —per les nits de Nova York, els seus pisos, estudis, camerinos, galeries, bars i clubs—. I, per descomptat, el programa segueix amb la bona retrospectiva Bergman.
Avui, al Festival de Berlín:
Competició
El perdó de la sang (The Forgiveness of Blood), de Joshua MARSTON. Estrena mundial. el director de Maria plena ets de gràcia (2004) deixa enrere el tràfic de droga i la emigració als Estats Units, per fer cap a Albània, amb una ficció sobre dos joves germans que queden entrampats en una "vendetta" que segueix els ancestrals costums locals i alhora els amenaça seriosament el futur.
***
Fora de competició
Desconegut (Unknown / Unknow Identity / Senza identità), de Jaume COLLET-SERRA. Estrena internacional. Nascut a la catalaníssima Sant Iscle de Vallalta el 23 de març de 1074, el cineasta hollywoodià Jaume Collet-Serra segueix la seva carrera internacional en films d'acció amb aquest thriller en què Liam Neeson és un doctor que, anant en taxi tot just acabat d'arribar a Berlín, pateix un accident i quan es desperta del coma a l'hospital representa que no se'n sap la identitat. La seva dona està amb un altre home que és qui ha de participar al congrés de biotecnologia on ell anava. És que s'ha perturbat mentalment? Mira de trobar la taxista que, ran de l'accident li salvà la vida però fugí i quan la localitza, li presenta un antic agent de la Stasi, que ha rebut una informació segons la qual "el Dr. Harris no és qui assegura ser"...
***
Berlinale Special
Late Bloomers, de Julie GAVRAS. Estrena mundial. Isabella Rossellini, presidenta del Jurat d'aquesta Berlinale, protagonitza amb William Hurt aquest drama sobre un matrimoni molt madur que, al cap de tres dècades, entra en crisi precisament que la vellesa comença a fer-se present en la vida de l'un i l'altre. Segon llargmetratge de la filla de Costa-Gavras, després de La culpa és d'en Fidel.
El passat en el present. Unes vivències i sentiments de joventut deixada enrere que reviscolen en una dona palestina ben casada a Londres. Una parella a punt de dir-se adéu, que es resisteix a evocar els moments compartits en el passat i tanmateix aquells sentiments d'ahir no els deixen trencar avui. El passat col·lectiu, l'època d' Andreas Baader, Berward Vesper, Gudrun Ensslin... revisitada pel documentalista Andres Veiel. I un gran film de 1976, restaurat i projectat en un digital de 4k.
Avui, al Festival de Berlín:
Competició
Lipstikka (Lipstikka / Odem), de Jonathan SAGALL. Estrena mundial. El passat li rebrota a una dona palestina ben casada a Londres, quan se li presenta a casa una amiga amb qui, a Ramallah, va compartir els anys de joventut i les primeres experiències sexuals. Segon film de Jonathan Sagall (Toronto, Canadà, 1962), actor israelià format interpretativament a Londres, que ha treballat a les ordres de Speilberg, Roy-Hill i Davidson.
Saranghanda, Saranghaji Anneunda (Saranghanda, Saranghaji Anneunda / Come Rain Come Shine), de LEE Yoon-ki. Estrena mundial. Un amor acabat. Hi ha un nou amant. Arriba el dia de deixar enrere les vivències compartides, però les coses no són pregonament tan fàcils.
Qui, si no nosaltres? (Wer wenn nicht wir / If Not Us, Who), d' Andres VEIEL. Estrena mundial. Andreas Baader, Berward Vesper, Gudrun Ensslin... protagonistes d'un moment de sacsejada política a Alemanya —i de retruc a l'Europa Occidental—, ho són ara també de la reconstrucció històrica que n'ha fet el prestigiós director de documentals Andres Veiel.
***
Berlinale Special
Taxi Driver, de Martin SCORSESE. Projecció còpia restaurada en digital 4k.
Un inesperat triangle amorós a Turquia, dos amics que comparteixen una mateixa amiga i el destí els separa a la Viena dels anys trenta, un baliga-baliga argentí que va de mal borràs des que la xicota el deixa... Dia, doncs, de situacions sentimentals sacsejades en aquest jornada de la Berlinale, de transició cap a la recta final.
Competició La nostra gran desesperació (Bizim Büyük Çaresizliğimiz / Our Grand Despair), de Seyfi TEOMAN. Estrena mundial. Un triangle: dos homes que són amics des de petits i viuen junts s'enamoren de la noia que han acollit a casa (com un favor, a contracor). Aqueesta història dramàtica permetrà copsar novament el pols cinematogràfic de Seyfi Teoman (Kayseri, Turquia, 1977), nominat als premis del cinema europeu fa dos anys com a Millor Descoberta.
Un món misteriós (Un mundo misterioso / A Mysterious World), de Rodrigo MORENO. Estrena mundial. L'argentí Rodrigo Moreno (Buenos Aires, 1972) —premi Alfred Bauer amb El custodio (2006)— torna a la Berlinale amb la història iniciàtica d'un simpàtic baliga-balaga en una societat tenallada per l'amenaça de ruïna econòmica.
***
Fora de competició
El meu millor enemic (Mein bester feind / My Best Enemy), de Wolfgang MURNBERGER. Estrena mundial. Viena, anys trenta. El fill d'una família de jueus rics és amic d'un xicot que aviat farà carrera amb els nazis. I tots dos s'entenen amb una mateixa noia. En un mal moment, el jueu ensenya a l'amic un dibuix original de Miquel Àngel, de manera que de res no servirà l'estratègia d'aquella família, de fer-se passar per gairebé pobres: els alemanys volen el dibuix, els el prenen i els envien a un camp de concentració. El dibuix resulta ser una còpia, el nazi va a buscar l'amic al camp de concentració per dur-lo a Berlín, hi ha un accident d'avió...
***
Berlinale Special
El discurs del rei, de Tom HOOPER. Estrena a Alemanya. Informació Berlinale 2011 [The Kings' Speech (al / ang / fr)]. Sorprèn que un gran festival en faci una així: estrenar un film en clau estrictament local i que ja s'ha vist a diversos països del món (entre ells, a casa nostra). És com si volguessin recordar a qualsevol preu que, fins fa poc, la Berlinale programa films d'Òscar.
Brindis (Toast), d' SJ CLARKSON. Estrena a Alemanya. L' Anglaterra dels anys seixanta, vista pels ull de Nigel Slater, que al cap de trenta anys es convertiria en un dels cuiners i autors de llibres de receptes més famosos del país.
Kojin kojitsu (A Good Man, a Good Day), de Shibuya Minoru (1961)
***
Retrospectiva Ingmar Bergman
Plou sobre el nostre amor (Det regnar på vår kärlek / It Rains on our Love / Llueve sobre nuestro amor / Il pleut sur notre amour / Piove sul nostro amore) —1946—
Una lliçó d'amor (En lektion i kärlek / Lesson in Love / Una lección de amor / Une leçon d'amour / Lezione d'amore) —1953-54—
Fanny i Alexander (Fanny och Alexander / Fanny and Alexander / Fanny et Alexandre / Fanny e Alexander) —1981-82—
Llum d'hivern (Nattvardsgästerna / Winter Light / Los comulgantes / Les communiants / Luci d'inverno ) —1961-63—
El cavall de Torí (A Torinói Ló / The Turin Horse), de Béla TARR. Estrena mundial. Agafant com a punt de partida un episodi que marcà el final de trajectòria del filòsof Friedrich Nietzsche, l'hongarès Béla Tarr explora, en un ambient de pobresa que
anuncia la fi del món, la
vida del cotxer, la seva filla i el cavall que hi van intervenir.
Nader i Simin: una separació (Jodaeiye Nader az Simin / Nader and Simin, A Separation), d' Asghar FARHADI. Estrena internacional. Nou film de l'autor d' A propòsit d'Elly —Ós d'Argent al Millor Director a Berlín 2009—; nova dissecció de la societat iraniana.
El futur (The Future), de Miranda JULY. Presentada també a Sundance 2011 · Premieres. Una parella de trenta i tants a qui, en disposar-se a adoptar un gat de
carrer, els canvia la perspectiva sobre la vida, literalment, alterant
el curs del temps i posant-los a prova la fe en els altres i en si
mateixos. Miranda July va començar amb peu la trajectòria com a directora, el 2005, amb Me and You and Everyone We Know: ara li ha arribat l'hora de la revàlida.
***
Panorama
Fins i tot la pluja (También la lluvia / Even The Rain), d' Icíar BOLLAÍN, amb Luis Tosar, Gael García Bernal, Juan Carlos Aduviri, Karra Elejalde, Raúl Arévalo. Informació Berlinale 2011 [También la lluvia (al / ang / fr)]
Panorama Special
Man At Sea,
de by Constantine GIANNARIS, amb Andonis Karystinos, Theodora Tzimou,
Konstantinos Avarikiotis, Stathis Papadopoulos, Thanasis Tatavlalis.
Panorama Dokumente
Die Jungs vom Bahnhof Zoo (Rent Boys), de Rosa von PRAUNHEIM, amb Sergiu Grimalschi, Lutz Volkwein, Wolfgang Werner, Peter Kern, Master Patrick
Medianeras, de Gustavo TARETTO, amb Pilar López de Ayala, Javier Drolas, Inés Efrón, Carla Peterson, Rafael Ferro
The Big Eden, de Peter DÖRFLER, amb Rolf Eden, Brigitte, Ursula Buchfellner, Joram Kaniuk
Un Shakespeare posat al dia i un film surrealista rus sobre Txernòbil, protagonitzen la secció competitiva en aquesta cinquena jornada de la Berlinale 2011. Una jornada en què Isabel Coixet presenta la seva entrevista filmada a Baltasar Garzón i Carmen Maura, Lola Dueñas i companyia han de trepitjar l'estora vermella del certamen, acompanyat la presentació de la comèdia costumista Les dones del sisè.
L'amor entre dones i la violència de gènere patida per les dones són els temes que centren l'atenció de la secció Panorama, el dia que també es para especial atenció a la Rússia de Putin, amb clau irònica en una comèdia "futurista" o a mitjançant un documental sobre l'enemic públic número 1 de l'actual home fort del Kremlin: Mikhail Khodorkovsky.
Avui, al Festival de Berlín:
Competició
Coriolà (Coriolanus), de Ralph
FIENNES. Estrena mundial. L'actor Ralph Fiennes s'estrena com a director amb aquesta adaptació de Shakespeare, que manté els diàlegs de la peça original però trasllada l'acció a l'actualitat, en la qual el mateix Fiennes incorpora el paper protagonista de l'heroi romà que acaba aliant-se amb el pitjor enemic per a girar-s contre el seu propi poble.
Dissabte innocent (V Subbotu / Innocent
Saturday), d' Alexander MINDADZE. Estrena mundial. El veterà guionista rus Alexander Mindadze reconstrueix, en clau de drama surrealista, la vida quotidiana de la gent que vivia a la vora de la central nuclear de Txernòbil el 26 d'abril de 1986, despreocupada, gaudint d'un qualsevol dissabte innocent, quan ja havia explotat la torre del reactor.
***
Fora de competició
Les dones del sisè (Les femmes du 6ème
étage / Service Entrance), de PHILIPPE LE GUAY. Estrena
internacional. Natalia Verbeke, Carmen Maura, Lola Dueñas, Berta Ojea, Nuria Sole, Concha Galan són les criades espanyoles que s'estan al sisè i engrescat pis de l'edifici on viu el corredor de borsa Fabrice Luchini. Home ja granadet, de vida familiar més aviat ensopida, trobarà cada cop més motius per pujar fins al pis de dalt... Comèdia costumista que dirigeix el parisenc Philippe Le Guay (22.10.1956) —per cert, cunyat de l'exprimer ministre francés Dominique de
Villepin—
***
Berlinale Special
Tot escoltant el jutge Garzón (Escuchando
al juez Garzón), d' Isabel COIXET. Estrena mundial. L'escriptor i periodista Manuel Rivas entrevista l'inefable jutge espanyol Baltasar Garzón davant la càmera d'Isabel Coixet. La directora barcelonina ha reduït a gairebé hora i mitja les 6 hores rodades el dia 18 de desembre de 2010 a Madrid. S'hi repassa la carrera de Garzón des del començament fins a l'actualitat, quan ha estat suspès de funcions per la causa que s'ha obert contra ell. El que no se'ns diu d'antuvi és si s'hi fa esment de les seves "garzonades" contra innocents —em temo que no—.
Sacrifici (Zhao Shi Gu Er / Sacrifice),
de CHEN Kaige. Estrena internacional. Un clan n'extermina un altre i en pren el poder. Talment com Herodes, agafa tots els nadons, per a exterminar l'últim plançó del clan salvatgement anorreat. Però mata el que no és, de manera que el supervivent creixerà en pau, amb una família adoptiva, passant per qui no és. Fins que, éssent apadrinat pel nou poderós i assassí de la seva família, el destí li té reservada una tasca molt concreta. Dirigeix Chen Kaige, molt lluny del seu prometedor començament, que paradoxalment s'acabà amb Adéu, concubina meva, Palma d'Or ex-aequo de Canes 1993.
Chang-Pi-Hae (Ashamed), de KIM
Soo-hyum. "No tinguis por de l'amor fatal..." diu una frase publicitària d'aquest film en què tres dones parlen d'amor i amb el qual Kim Soo-hyun (Seül, 1968) explora els sentiments pregons en una relació lèsbica.
Lo Roim Alaich (Invisible), de
Michal AVIAD, amb Ronit Elkabetz, Evgenia Dodina. Inspirant-se en uns fets reals que van tenir lloc a Tel-Aviv el 1978 i barrejant realitat i ficció —amb documents periodístics de l'època combinats amb les seqüències de ficció—, la pel·lícula gira sobre dues dones agredides per un violador en sèrie fa més de vint anys i que ara, havent-se conegut per casualitat, miraran de trobar la força per a encarar, juntes la ferida que arrosseguen d'ençà dues dècades.
Panorama Special
Mishen (Target), d' Alexander
ZELDOVICH. Rússia, any 2020... Un país paradisíac, en què es pot disposar de tot allò assequible amb calés, amb un sistema polític de gran sensibilitat ecològica i capaç d'harmonitzar tradició russa i evolució internacional? Ves: als protagonistes d'aquest film, que tenen gairebé de tot, en aquell món "utòpic", troben a faltar la joventut i la felicitat. Però diu que a les muntanyes d'Altai hi ha una instal·lació secreta —un institut astrofísic de l'era soviètica— equipada amb una gran antena parabòlica, anomenada "Mishen" —blanc, objectiu—, que pel que es veu, si t'hi estàs força estona és com una font de l'eterna joventut: el cos i l'esperit queden regerats, diuen...
Panorama Dokumente
Khodorkovsky, de Cyril TUSCHI, amb Mikhail
Khodorkovsky. Més informació [«Khodorkovski», roc du bagne —en francès— (Libération)]. El pres més famós de la Rússia d'avui en dia. Primer socialista, després capitalista, finalment delinqüent, Mikhail Khodorkovsky, l'oligarca de la petroliera Ioukos, l'oponent políticament més perillós per a Putin, el fill d'un jueu a qui els eus origen van barrar el pas en la indústria armamentística soviètica, l'introductor a la valenta de l'economia de mercat al si de les joventuts comunistes... Aquest documental de Cyril Tuschi (Frankfurt, Alemanya, 1969) busca el que hi al darrere de la careta del fantasme carismàtic, sense deixar-se intimidar per la propaganda dimonitzadora de Putin, ni pel victisme escènic del mateix Khodorkovsky.
The Advocate For Fagdom, d' Angélique
BOSIO, amb Bruce LaBruce, Gus Van Sant, John Waters. Documental sobre Bruce LaBruce, amb intervencions dels seus col·laboradors i de col·legues com ara John Waters, Gus Van Sant, Harmony Korine i
Richard Kern.
Avui és la gran diada del 3D al Festival de Berlín. A la competició, Michel Ocelot hi presenta el seu film d'animació en aquesta tecnologia, Els contes de la nit; fora de concurs, Wim Wenders estrena Pina, film de ballet en 3D dedicat a Pina Bausch, i Werner Herzog, en una projecció especial, mostra com ha explorat les possibilitats d'aquests nous recursos cinematogràfics al documental Cova de somnis oblidats.
Avui, al Festival de Berlín:
Competició
Els contes de la nit (Les contes de la nuit / Tales of the Night), de Michel OCELOT. Estrena mundial. Film d'animació en 3D. L'autor de films com ara Kirikú i la bruixa (1998) i Azur i Asmar (2006) en aquesta ocasió ha treballat amb siluetes i, amb la tecnologia digital, crea espais i universos colorejats ben especials, que converteixen el cine —en què transcorre l'acció del film— en un indret màgim de debò.
*** Fora de competició
Pina (Pina), de Wim WENDERS. Estrena mundial. Film de dansa en 3D. Wenders vol convidar els espectadors a un viatge sensual i visual en una nova dimensió: al cor mateix de la llegendària companyia Tanztheater Wuppertal Pina Bausch i més enllà dels escenaris, amb els ballarins, per la ciutat i als voltats de Wuppertal, llar i centre de la vida creativa de Pina Bausch durant més de 35 anys. Projecció Especial
Cova de somnis oblidats (Cave of Forgotten Dreams), de Werner HERZOG. Documental en 3D, projectat prèviament a Toronto 2010 · Real to Reel. La cova Chauvet, al sud de França, atresora les pintures i els dibuixos rupestres més antics que es coneixen actualment. Descoberta el 1994, té l'accés absolutament restringit, per a protegir al màxim les 400 obres catalogades d'una antiguetat superior als 30.000 anys. La conformen una sèrie de galeries i sales, en què les pintures murals no són sempre planes, sinó que ben sovint es tracta de relleus en què van aplicar els colors. Per 1€ simbòlic, Werner Herzog ha estat excepcionalment autoritzat a filmar-hi i hi ha treballat amb llum escassa, càmera en mà, buscant el moviment d'aquelles imatges d'un altre temps i una expressió plàstica a les dimensions de l'espai —heus aquí el 3D—, trenant una digressió filosòfica sobre els origens del cinema i les reflexions sobre l'existència humana que l'estada en aquell indret tan singular li ha revifat.
*** Berlinale Special
Sing your song, de Susanne ROSTOCK. Projectada prèviament a Sundance 2011 · Documentals EUA. Col·laboradora habitual de Michael Apted, Susanna Rostock (Nova York, 1948) ens serveix un documental sobre el cantant, actor i militant Harry Belafonte.
Homenatge a Lia Van Leer
Lia, de Taly GOLDENBERG. Retrat de Lia van Leer (Balti, ara Moldàvia, 1924), fundador de l' Israeli Film Archive, de la Filmoteca de Jerusalem i del Festival Internacional de Cinema de Jerusalem.
Dernier étage gauche gauche (Top Floor Left Wing), d' Angelo CIANCI, amb Hippolyte Girardot, Mohamed Fellag, Aymen Saidi, Judith Henry, Michel Vuillermoz. Un camell i el seu pare segresten per error un funcionari públic, la policia i els mitjans de comunicació es mobilitzen i encerclen l'edifici: la gent del barri, feliç que finalment algú els tingui en compte... Això fins que tant de tiradors professionals, agents de l'ordre, periodistes i cèmeres ja els fan impossible la vida quotidiana. I a dalt del pis, els tres individus objecte de tanta atenció miren com s'ho poden fer per sortit-se'n, fugint de tot aquest circ. Panorama Special
Amador, de Fernando LEÓN DE ARANOA, amb Magaly Solier, Celso Bugallo, Pietro Sibille, Sonia Almarcha, Fanny de Castro. La pel·lícula, evidentment "social", de León de Aranoa que s'estrenà a part de la nostra cartellera el mes d'octubre.
Die Vaterlosen (The Fatherless), de Marie KREUTZER. El pare es mor sense haver-se reconciliat amb el fill gran. L'òbit congria la família, separada fa anys amb un secret abismal de què els germans no volen parlar mai, per raons francament poc clares. Opera prima de Kreutzer (Gaz, Àustria, 1977).
Rundskop (Bullhead), de Michaël R. ROSKAM. Film políciac, del debutant Michaël R. Roskam (Sint-Truiden, Bèlgica, 1972), sobre la màfia belga de tractament hormonal de bestiar, lliurement inspirat en l'assassinat real, el 1995, d'un inspector veterinari.
Panorama Dokumente
BRASCH - Das Wünschen und das Fürchten, de Christoph RÜTER. Documental sobre l'escriptor Thomas Brasch, mort el 2011. De família jueva emigrada, havia nascut a Londres i s'havia fet a l'antiga RDA, on son pare féu carrera política, arribant el 1965 a vice-ministre de Cultura. Tanmateix, al dissidència política de Thomas Brasch acabà amb aquella ascendent trajectòria paterna dins del partit. El cineasta Christoph Rüter (Gelsenkirchen, Alemanya, 01.01.1957), dramaturg a la Freie Volksbühne, de Berlín entre 1985 i 1989., va treballar amb Thomas Brasch, entre d'altres, i en aquest film malda per mostrar la vida i l'obra de Brasch, tant des del punt de vista occidental com de l'oriental.
Im Himmel, Unter der Erde. Der Jüdische Friedhof Weißensee, de Britta WAUER . Documental sobre el Cementiri Jueu de Weissensee, al nord de Berlín, el cementiri jueu més gran d'Europa. Envoltat per un bosc frondós, en una barri residencial, ha estat sempre sota administració jueva des que es va crear ara fa 130 anys, fins i tot a l'època nazi. Els seus arxius, mai no han estat destruïts i això els atorga un altíssim valor documental. Dirigeix la documentalista Britta Wauer (Berlín, 13.12.1974)
Spike Jonze, que presenta a la competició el curt musical Scenes From The Suburbs, que ha fet per als Arcade Fire; Jafar Panahi, la llibertat del qual segueix sent reivindicada, avui amb la projecció del seu curt Untying the Knot, a la secció especialitzad del certamen, i la de Sang i Or (Talaye sorkh) al Fòrum; Victoria Mahoney, presumptament un dels nous valors del cinema "indie"; Gianni di Gregorio, el de Pranzo di Ferragosto, que torna i sembla que es consolida com a autor d'un cinema entranyable; Mario Monicelli i Bernd Eichinger, recentment traspassats, a qui es ret homenatge, i, per descomptat, Ingmar Bergman, objecte de la retrospectiva d'enguany, són alguns dels noms propis que destaquen en la tercera jornada del Festival.
Malaltia de la son (Schlafkrankheit / Sleeping Sickness), d' Ulrich KÖHLER. Film sobre expatriats del món occidental que treballen en el sector humanitari, s'ambienta a l'Àfrica, on el director Ulrich Köhler va viure amb la seva família entre 1974 i 1979.
Clamant al Cel (Yelling to the Sky), de Victoria MAHONEY. Avui se sabrà si aquest film vol ser o no el Precious d'enguany: en té tot l'aspecte. També es prendrà el pols de debò a Victoria Mahoney, de qui diuen que és un dels nous rostres del cinema "indie" nord-americà.
***
Fora de competició
Almanya - Willkommen in Deutschland (Almanya), de Yasemin SAMDERELI. El 10 de setembre de 1964, la República Federal Alemanya rebia el treballador immigrat número 1000000. Aquest film explica la història de l'immigrant número 1000001, Hüseyin Yilmaz, i de la seva família durant un període de 45 anys. Yasemin Samdereli (Dortmund, Alemanya, 15.071973) debuta amb aquest llargmetratge després d'haver treballat, entre altres feines cinematogràfiques, com a coguionista de la sèrie televisiva «Türkisch für Anfänger» (turc per a principiants).
***
Berlinale Special
Gianni i les dones (Gianni e le donne / The salt of life), de Gianni di GREGORIO. El director de l'entranyable Dinar de la Mare de Déu d'Agost (Pranzo di Ferragosto / Mid-August Lunch / Vacaciones de Ferragosto / Le déjeuner du 15 août) retroba un personatge granat i càndid que la fa per Roma, ara un jubilat, a qui la dona li vigila les despeses, que acull a casa la filla i el seu manso i a qui la mare, una senyorassa d'un altre temps, se me li gasta els quartos jugant al pòquer... mentre un altre jubilat el vol convèncer que en aquesta edat es viu una segona joventut sexual.
Homenatge a Mario Monicelli
Il Marchese del Grillo, de Mario MONICELLI (1982). La nit del 29 de novembre, Mario Monicelli, de 95 anys, es llançà del cinquè pis de l'hospital on era ingressat pel seu càncer de pròstata en fase terminal. L'autor de films com I soliti ignoti (I soliti ignoti / Rufufú) (1958), La gran guerra (1959) i L'armada Brancaleone (1966), és una figura imprescindible en la història del cinema —aquí sí que està plenament justificat el terme nacional— italià d'aquella època. El seu fou un cinema popular —que no vol dir ni populista ni alienador, tot al contrari— amb actors de la talla dels Vittorio Gassman i Alberto Sordi. Havia participat a Berlinale en set ocasions i hi havia guanyat l'Ós d'Argent com a Millor Director en tres ocasions: el 1957, amb Pares i fills; el 1976, amb Caro Michele, i el 1982, amb Il Marchese del Grillo, el film que se li projecta aquest matí com a homenatge. Homenatge a Bernd Eichinger
Una noia anomenada Rosemarie (Das Mädchen Rosemarie / A Girl Called Rosemarie), de Bernd EICHINGER —1996—. El festival ret homenatge al productor Bernd Eichinger, mort el 24 de gener, als 61 anys d'edat. Productor de més 90 pel·lícules i manta vegades responsable dels anomenats "europudings" (films amb vocació de superproducció, fets a base d'ingredients -econòmics, artístics i tècnics- de diferents països europeus o enllà), com ara El perfum. D'entre els seus títols, Fals moviment, de Wim Wenders; La conseqüència, de Wolfgang Petersen; Jo, Cristina F, d'Uli Edel; La història interminable, de W. Petersen; El nom de la rosa, de JJ Annaud; L'enfonsada (Der Untergang / El hundimiento), d' Oliver Hirschbiegel... El film que es projecta avui el va dirigir ell mateix i té de protagonista la Rosemarie del títol, una dona que en vol més de la vida que no pas la migrada existència que mena en el seu pis petit i trist i malgastant el temps cuidant canalla i estalviant tant com pugui.
Byakuyakou (Into the White Night), de Yoshihiro FUKAGAWA. 1980, el propietari d'una casa de préstecs mor assassinat; al cap d'un temps se'n suicida la principal sospitosa, però l'inspector que porta el cas segueix pensant en un parell de nens: el fill de la víctima i la filla de la principal sospitosa. Al cap de 19 anys, aquest parell viuen bé i semblen haver superat aquell passat traumàtic; però l'inspector no se n'ha oblidat, troba una pista... i ara és la seva vida la que corre perill. Fukagawa (1976) és un director emergent, que ja prometia quan era a l'escola de cinema.
Gandu (Asshole), de Kaushik MUKHERJEE (Q). Mukherjee (Calcuta,14.08.1973) treballa cinematogràficament en el ram de la publicitat, amb el pseudònim Q, i ha creat una productora musical anomenada Overdose Productions. Nom que té força a veure amb l'argument del film que ara presenta, ja que gira sobre un noi de 20 anys que viu sota el pont Howrat, a Calcuta, sa mare es prostitueix i el seu somni evasiu de ser un famos cantant de rap li queda molt lluny... fins que topa amb un manso que l'entra al món de l'heroïna i, a base de dosis contundents, el parell s'enlairen cap a un paradís psicodèlic de rap líric i de pel·lícules porno, amb la deessa Kali de regal...
Aquí (Here), de Braden KING. Roadmovie a les muntanyes escarpades d'Armènia. Amb Ben Foster i Lubna Azabal com a dos joves viatgers solitaris que gairebé sense adonar-se'n entrelliguen els seus destins.
Panorama Special
Fjellet (The Mountain), d' Ole GIÆVER. Fa dos anys que Vetla, la filla de Nora i Solveig, va morir en una excursió de muntanya. Aquesta pèrdua té amargada especialment Nora, la mare biològica, que retreu a la seva companya la poca sinceritat del seu dol. Mentrestant, Solveig no pot imaginar-se un futur sense cap fill, però no sap com s'ho agafaria Nora, si ella en tingués cap. Ambues dones decideixen tornar a la muntanya on morí Vetla, en una caminada que hauria de servir per a apaivagar el dol i potser trobar una manera de poder compartir el futur; però...
Life In A Day, de Kevin MacDONALD. Aterratge europeu de la pel·lícula muntada a partir dels videos carregats al Youtube el 24 de juliol de 2010, en la iniciativa llançada per Ridley Scott i Youtube, de què s'ha fet càrrec per a dur-ho a la gran pantalla el director de L'últim rei d'Escòcia. És La vida en un dia, on hi ha el fragment de la castellera.
Sala samobójców (Suicide Room), de Jan KOMASA. Tercer premi de la Cinéfondation de Canes 2004, amb el curt Fajnie, Ze Jestes, el polonès Jan Komasa (Poznan, 28.10.1981) presenta ara a Berlín la història d'un fill modèlic, producte impecable de l'èxit i l'ambició dels seus pares, que és a punt d'acabar els estudis en una escola d'elit. Un incident amb companys al darrer trimestre, li fa trontollar tot el seu univers i es refugia en el món virtual, on coneix una noia que l'arrossega cap a una sala de xat per a gent amb tendències suïcides... Panorama Dokumente
Bombay Beach, d' Alma HAR'EL. Bombay Beach, petita localitat a la riba del llac Salton, indret visitat per turistes antigament, avui en dia ells peixos s'hi ofeguen, en el que ha esdevingut un autèntic desastre ecològic. Tres de les cent persones que encara s'hi estan són els protagonistes d'aquest documental: un maníaco-depressiu, un noi negre que s'hi ha refugiat i un antic treballador de camps de petroli que viu amb una dieta de tabac i whisky. Els relats es van entrelligant amb seqüències coreogràfiques en què els protagonistes ballen al so d'una banda sonora de Zach Condon i cançons de Bob Dylan. Debut d'Alma HAR'EL (Israel, 1977), col·laboradora habitual de Zach Condon, cantant del grup Beirut.
Mama Africa, de Mika KAURISMÄKI. Documental de Mika Kaurismäki sobre la famosa cantant sud-africana Miriam Makeba, que va recórrer el món durant mig segle amb el seu missatge polític contra el racisme, contra la pobresa i per la justícia i la pau.
The Bengali Detective, de Philip COX. Rajesh Ji és detectiu privat a Calcuta. Amb el seu equip van amunt i avall del país per atendre el encàrrecs que reben: fabricació de moneda falsa, un adulteri amb violència de gènere, un triple assassinat d'especial brutalitat... Per a relaxar-se, ell i els seus col·legues assagen danses un cop per setmana. És la seva passió. Assagen també amb la il·lusió de participar a un concurs de televisió. I un bon dia els arriba el moment que tan esperaven: els han seleccionat per a participar-hi...
Secrets d'un matrimoni (Scener ur ett äktenskap / Scenes from a Marriage / Secretos de un matrimonio / Scènes de la vie conjugale / Scene da un matrimonio) —1972-73—
Aixecat el teló de la 61a edició del Festival de Berlín, amb el darrer film dels germans Coen —fora de concurs—, avui n'arranca la competició amb dues "primeres pel·lícules". La jornada, però, estarà marcada pel gran acte del certamen a favor de la llibertat de Jafar Panahi —que ha enviat una carta oberta al Festival— i la resta de cineastes condemnats per la tirania islamista de l'Iran: es projecta, al Berlinale Palast, Offside, de Panahi, guanyadora de l'Ós d'Or el 2006 —recordem que novament Panahi és membre absent del Jurat, ja que ha estat convidat pel Festival a formar-ne part, també com a resposta a la condemna de què són víctimes aquests cineastes—.
Destaquem també que a Panorama es presenta un documental sobre Werner Schroeter i, en sessions especials, la seqüela de Tropa de Elite —el film que el jurat de Costa-Gavras va encimbellar donant-li l'Ós d'Or—, que sorprenentment no han programat ni en competició de fora de concurs —cosa que, certament, no té gaire bona pinta—. I també El doble del diable (The Devil's Double), una ficció de Lee Tamahori, en què el britànic i emergent Dominic Cooper és ni més ni menys que Udaï Hussein, sí, el fill gran del dictador iraquià Saddam Hussein, que es regala una vida de privilegiat i busca algú que li faci de doble, per evitar que el matin a ell.
La jornada, però, té força altres al·licients. Avui, al Festival de Berlín:
Competició
El premi (El premio / The Prize), de Paula MARKOVITCH. Història autobiogràfica —infantesa en temps de la dictadura a Argentina— amb què s'estrena com a directora la coguionista del mexicà Fernando Eimbcke, a films com Lake Tahoe (2008) i Temporada de patos (2004)
Margin Call, de JC CHANDOR. Una altra "opera prima", en aquest cas d'un cineasta que té en projecte dos altres films, tot i que fins avui no se li veurà aquest "thriller financer" que segueix 24 hores de la vida de les persones clau d'un banc d'inversions, als primers moments de la crisi financera. Amb Kevin Spacey, Jeremy Irons, Demi Moore, Paul Bettany, Zachary Quinto, Simon Baker, Mary McDonnell i Stanley Tucci
Bu-dang-geo-rae (The Unjust), de Ryoo Seung-wan. La recerca del responsable d'una sèrie d'assassinats va entrelligant les històries de quatre homes —dos detectius, un fiscal i un obscur promotor immobiliari—, que no acaben d'estar particularment interessats que s'aclareixin els fets. Actor, guionista i productor, el sud-coreà Ryoo Seung-wan (15.12.1973) va començar la carrera de director amb films d'acció, l'any 2000.
Dance Town, de JEON Kyu-hwan. Va debutar el 2008 amb Mozart Town, que es projectà a diversos festivals; va seguir el 2009, amb Animal Town, seleccionada a Zabaltegi·Nous realitzadors, de Sant Sebastià, i ara, Jeon Kyu-hwan (16.01.1965) torna amb Dance Town. Dona nord-coreana que fuig al sud quan tanquen el marit a presó d'alta seguretat, comença nova vida, però troba a faltar el marit, mentre al voltant seu la gent té els seus propis problemes.
Qualunquemente (Whatsoeverly), de Giulio MANFREDONIA, amb Sergio Rubini, Lorenza Indovina, Nicola Rignanese, Davide Giordano. Presumptament es dedica als negocis; els escrúpols, no sap pas què són; de corromput, n'està fins al moll de l'òs, i d'ignorant, n'és, absolutament: Cetto La Qualunque —personatge inspirat en el protagonista d'una sèrie de la RAI—, calabrès, decideix presentar-se a les eleccions per evitar la pitjor de les desgràcies (que les pugui guanyar un demòcrata de cap a peus). Dirigeix un nebot de Luigi Comencini, que fins ara ha treballat com ha ajudant de la seva cosina Cristina comencini.
Romeos, de Sabine BERNARDI. El fenomen de la transsexualitat ha canviat molt el meu punt de vista sobre la identitat i és així que amb «Romeos» volia parlar del coratge d'un noi per viure d'acord amb el que és. Pel que fa a les emocions, s'ha tractat menys de la ferida íntima que dels desitjos i del delit de ser feliç com a ésser humà —ha manifestat la directora.
Panorama Special
Tropa de Elite 2 - o inimigo agora é outro (Elite Squad 2 - The enemy within), de José PADILHA. Primer film d'inauguració de Panorama Special. La seqüela de Tropa de Elite —el film que el jurat de Costa-Gavras va encimbellar donant-li l'Ós d'Or—.
The Devil's Double, de Lee TAMAHORI. Segon Film d'inauguració de Panorama Special. També a Sundance 2011 [Premieres: The Devil's Double (ang)] Dominic Cooper és Udaï Hussein, el fill gran del dictador iraquià Saddam Hussein, que es regala una vida de privilegiat al Bagdad de 1987 i busca algú que li faci de doble, per evitar que el matin a ell. Tamahori (Nova Zelanza, 17.06.1950), que començà com una certa promesa amb Once Were Warriors, s'ha mig perdut amb thrillers "made in Hollywood" i havia acabat dirigint un James Bond (Mor un altre dia), això sí, passant per un episidi de la sèrie Els Soprano.
Panorama Dokumente
Barzakh, de Mantas KVEDARAVICIUS. Produït per Aki Kaurismaki, aquest documental de Mantas Kvedaravicius (Birzai, Lituània, 1976) prèn per títol un terme txetxè que fa referència a l'indret d'on ningú mai torna, allà on van a parar els despareguts en mans de funcionaris de l'estat.
Mondo Lux - die Bilderwelten des Werner Schroeter (Mondo Lux - The Visual Worlds of Werner Schroeter), d' Elfi MIKESCH, amb Isabelle Huppert, Ingrid Caven, Wim Wenders, Rosa von Praunheim, Monika Kepplerx. Directora de fotografia, entre d'altres, de Werner Schroeter, Rosa von Praunheim i Monika Treut, Elfi Mikesh (Judenburg, Àustria, 1940) ens dóa una visió íntima de l'activitat artística de Werner Shoreter als darrers quatre anys de la seva vida.
We Were Here, de David WEISSMAN. Fa trenta anys, l'impacte de la SIDA a la ciutat de San Francisco i a la seva gent, a través de cinc habitants de la ciutat, i amb abundant material d'arxiu.
***
Fòrum
Dom (The House) by Zuzana LIOVÁ En terrains connus (Familiar Ground), de Stéphane LAFLEURx
El rostre (Ansiktet / The Magician / El rostro / La visage / Il volto) —1958—
De la vida de les marionetes (Aus dem Leben der Marionetten / From the Life of the Marionettes / De la vida de las marionetas / De la vie des marionettes / Un mundo di marionette) —1979-1980—
***
Nota De cròniques publicades als mitjans, en vaig recollint cada dia a l'apunt [Notícia de la Berlinale 2011], que el vaig actualitzant.
Avui arranca la 61 edició del Festival de Berlín, amb l'estrena europea —més aviat "continental europea" de l'últim film dels germans Coen, que demà ja arriba a les nostres pantalles. Una edició caracteritzad per l'escassa presència d'allò que se'n diu "grans noms"; però que anuncia alguns moments d'interés tangible per als cinèfils, com ara les provatures en 3D de cineastes com Werner Herzog i Wim Wenders; que promet una sèrie de films en competició que criden l'atenció per les temàtiques que toquen, i que presenta un nombre molt alt de primeres pel·lícules: 34 (4 a Competition, 8 a Panorama, 10 a Fòrum, 10 a Generation, 2 a Perpektive Deutsches Kino).
Aquesta tarda, al Festival de Berlín:
Fora de competició - Gala d'inauguració de Berlín 2011
True Grit (True Grit / Valor de ley / Il Grinta), de Joel i Ethan Coen. Versió a la Coen del film homònim de 1969 (dirigit per Henry Hathaway i protagonitzat per John Wayne). Western —segurament ben negre—, en què una filla que vol venjar la mort de son pare contracta un pistoler expeditiu i granat (Jeff Bridges), però un ranger (Matt damon) també encalça el criminal que busquen (Josh Brolin).
***
Panorama
Tomboy, de Céline Sciamma. Una nena de 10 anys que se sent vailet i sembla un noi, se'n va a viure a un nou barri i allà coneix una nena que la pren, efectivament, per xicot. I ho aprofita: en lloc de desmentir-la, s'empesa que es diu Michael i juga amb la canalla talment com el marrec que sempre ha volgut ser. De mica en mica, però, la seva relació amb aquella nena va sent cada cop més íntima, cosa que fa més complexa la situació, carregada d'ambigüitat. Sciamma es donà a conèixer el 2007 amb Naissance des pieuvres, relat iniciàtic sobre tres nenes, des d'un punt de vista femení, amb l'homosexualitat present en l'esclat de desitjos de la primera adolecència.
***
Retrospectiva Ingmar Bergman
Maduixes salvatges (Smultronstället / Wild Strawberries / Fresas salvajes / Les fraises sauvages / Il posto delle fragole) —1957—
***
Nota De cròniques publicades als nostres mitjans, en vaig recollint cada dia a l'apunt [Notícia de la Berlinale 2011], que el vaig actualitzant.
Cerimònia de proclamació i lliurament dels premis (19.00h)
i, a continuació:
Fora de competició -film de cloenda-
Otouto (Otouto / About Her Brother), de Yoji Yamada. Als 79 anys d'edat aquest vetarà cineasta de la Shochiku, torna un cop més a la Berlinale, amb aquesta turbulenta història d'una família de classe mitjana: vídua que ha de tirar endavant el negoci del marit difunt; filla que se li casa en un matrimoni que acaba malament; germà baliga-balaga amb deliris de cantant; joc i beguda que sembren la desgràcia, baralles fraternals, distanciaments, drames...
Competició -última jornada de films en competició-
Una família (En familie / A Family / Une famille), de Pernille Fischer Christensen. Amb producció de l'entorn de Lars Von Trier, Pernile Fischer Christensen torna al Festival de Berlín, on el 2006 va guanyar el premi de la millor opera prima i el gran premi del jurat amb la tragicomèdia En Soap. I ho fa amb un nou film sobre la família (de debò, la temàtica estrella d'aquesta 60a edició del certamen alemany), a partir de la història d'una filla que ha de renunciar als seus somnis personals per fer-se càrrec de les "obligacions" que li pertoquen.
Mammuth (Mammuth), de Benoit Delépine, Gustave de Kervern. D'entrada, fa mal veure l'estat de degradació física i artística a què ha arribat Gérard Dépardieu. Tanmateix, ara ha posat la seva obesitat mòrbida i el seu tarannà semenfotista i deixat al servei del tàndem força iconoclasta format per Benoit Delépine i Gustave de Kervern. Autor de còmics (i dels famosos "Guignols" televisius), el primer ; actor i director, el segon; fa més de 15 anys que treballen conjuntament en programes d'humor a la televisió. El 2004 van debutar com a parella creativa al cinema amb la sarcàstica Aaltra; dos anys més tard Canes els seleccionava fora de competició amb la surrealista Avida, i Sant Sebastià 2008 els premià el guió de Louis-Michel. Acompanyen Dépardieu, en aquesta odissea d'un treballador que, vlent jubilar-se, ha d'anar a trobar les empreses que no el van assegurar i han fet que no tingui prou temps cotitzat: Isabelle Adjani (!), Yolande Moreau i Benoît Poelvoorde.
L'assassí que hi ha en mi(The Killer Inside Me), de Michael Winterbottom. Adaptació de la novel·la negra homònima de Jim Thompson, en què Casey Affleck és un xèrif texà carregat de problemes que resultarà ser un assassí psicòpata. Jessica Alba, Kate Hudson i Elias Koteas li fan costat en aquest nou film del prolífic Michael Winterbottom, destinat a revifar aquesta recta final de Berlín 2010, certamen on ha triomfat anteriorment, enduent-se'n l'Ós d'Or el 2003, per In this World, i el premi de millor director el 2006, per Road to Guantanamo.
Jueu Süs. Cinema sense consciència (Jud Süß-Film ohne Gewissen / Jew Suss - Rise and Fall), d' Oskar Roehler. Després de Les partícules elementals, basada en la novel·la de Michel Houellebecq, amb l'interludi de Lulu und Jimi, drama sobre les relacions interracials entre un noi negre i una rica xicota alemanya, Oskar Roehler
En el camí (Na putu / On The Path), de Jasmila Zbanic. Ós d'Or a la Berlinale 2007, amb Grbavica, Jasmila Zbanic segueix aprofundint en les ferides de la Guerra de Bòsnia, amb un relat ambientat al present, en què una noia, davant la transformació religiosa de l'home que s'estima, acaba preguntant-se si amb l'amor n'hi ha prou per a compartir el futur amb algú així.
Puzle (Rompecabezas / Puzzle), de Natalia Smirnoff. Opera prima de Smirnoff que va ser presentada i premiada a "Cine en Construcción" del Festival de Sant Sebastià. Protagonitzada per María Onetto, segueix la passió pels puzles secretament descoberta per una mestressa de casa de 50 anys, que forma parella de joc amb un milionari enderiat a participar en un campionat mundial de l'especialitat.
Entre les propostes del Fòrum
Fi (Fin / End), de Luís Sampieri. Resident a Barcelona, l'argentí Luís Sampieri treballa de guionista i director d'espots publicitaris presente aquest film sobre la manca de comunicació entre el jovent d'avui en dia: la manca d'interès per a relacionar-se amb la gent del seu voltant i en canvi recorren a l'ordinador per a connectar de debò amb els altres (..) La pel·lícula és un recorregut pel laberint de desolació i desesperació de tres adolescents -Ana, de 17 anys; Iker, de 18, i Ramia, de 15-. Sergi Gibert interpreta Iker; Ramia Chaoui, Ramia, i Irene Garres, Ana. Rodada en càmera digital d'alta definició i produïda per Cierzo Films, de Saragossa, i LS Producciones, domiciliada a Barcelona, té la versió original en castellà. Més informació [CierzoFilms en la Berlinale]
i, d'entre les del Forum Expanded
O quam Tristis (Oh, How Sad), de Maite Abella. Nascuda a Lleida el 1966, Maite Abella viu i treballa com a artista a Amsterdam des del 1995. Presenta al Forum Expanded aquest curtmetratge en S8 transferit a BetaSP, en què la llarga baralla nocturna entre Gregory Peck i Charlton Heston, a Grans Horitzons (The Big Country, William Wyler, 1958), serveix d'inspiració per a una pel·lícula casolana, sobre una mare i una filla que sempre s'estan barallant. La versió original d'aquest curt és en català.
Com he acabat aquest estiu (Kak ya provel etim letom / How I Ended This Summer), d' Alexei Popogrebsky. Thriller polar psicològic en què aquest cineasta rus, com ja féu a Koktebel (el film que el descobrí el 2004 i realitzat conjuntament amb Boris Khlebnikov), torna a deixar dos homes enmig de la natura, amb expectatives vitals diferents. Si allà, caminant per la ruralia russa, eren un pare i un fill marcats per la mort recent de la mare i amb delit, un, de refer la confiança en si mateix i recuperar la del fill, i l'altre, de descobrir una nova vida i alliberar-se; ara, en una illa remota de l'Oceà Àrtic, són un veterà metereòleg delerós que un vaixell el porti fins a la família i un noi becari que va anar allà buscant una aventura que tem no arribarà, o sí...
Shahada, professió de fe (Shahada), de Burhan Qurbani. Tres joves de Berlín que volen ser bons musulmans, amb reptes diferents que els posen a prova la fe i l'escala de valors. Qurbani debuta en el terreny dels llargmetratges amb aquest film que es vertebra al voltant de la figura d'un religiós islàmic il·lustrat, als antípodes dels integristes.
FORA DE COMPETICIÓ
The Kids Are All Right (The Kids Are All Right), de Lisa Cholodenko. Annette Bening i Julianne Moore són una parella homosexual que tenen els problemes de convivència habituals de qualsevol parella i els maldecaps que sempre comporta pujar dos fills. De manera que, quan descobreixen que la "nena" i el "nen" han trobat el pare biològic comú i que s'ho han passat tan bé amb ell, decideixen convidar-lo a menjar i que vegi el pa que de debò s'hi dona... Lisa Cholodenko, que el 1998 va cridar especialment l'atenció amb la història de dues lesbianes professionalment ambicioses, disposades a aprofitar-se tant com puguin l'una de l'altre i tanmateix enamorades (l'una de l'altre), a High Art, i que el 2002, a Laurel Canyon, va repassar-se sorneguerament els canvis generacionals de les darreres èpoques, amb el grinyolaire retrobament d'un fill polit i endreçat (Christian Bale) amb la mare hippie (Frances McDormand), torna per a tractar d'un altre tema candent a la nostra societat: el de la paternitat de parelles homosexuals, en clau de comèdia i amb dues actrius com Julianne Moore i Annette Bening.
Mel (Bal / Honey / Miel), de Semih Kaplanoglu. El cineasta turc Semih Kaplanoglu tanca amb aquest film l'anomenada "Trilogia de Yusuf". El 2007 la va començar amb Ou (Yumurta / Egg), en què Yusuf és un poeta trentí que torna al seu poble, d'on era absent des de la mort de sa mare. El 2008, retrobà Yusuf un pèl més jove, a Llet(Sut / Milk) -presentada en competició a Venècia-, just quan ha acabat l'ensenyament mitjà, la poesia brolla dins seu i descobreix un amor clandestí de la mare. Ara, aquest 2010, conclou la trilogia, amb Yusuf als sis anys d'edat, per a trobar els origens de la seva ànima.
El caçador (Shekarchi / The Hunter), de Rafi Pitts. Nascut a l'Iran, fill de mare iraniana i pare anglès, Pitts es formà al Regne Unit des d'abans mateix de l'esclat de la revolució islàmica. El 1991 es traslladà a França, on ha treballat (en tasques diverses) amb Leos Carax, Jacques Doillon i Jean-Luc Godard. Autor d'un documental sobre Abel Ferrara, arriba a Berlín 2010 amb el que és el seu quart llargmetratge, significativament ambientat a Teheran i en el qual apareixen manifestacions, ràfegues policials, venjança contra els agents de l'ordre...
Fora de Competició
Sisplau, dóna (Please Give), de Nicole Holofcener. Amb un repartiment format per noms com Catherine Keener, Amanda Peet, Oliver Platt i Rebecca Hall, aquesta néta de Charles H. Joffe (productor de Woody Allen), posa el dit a la llaga de les contraccions entre la retòrica solidària i anticonsumista d'una mare negociant i socialment sensible i la seva realitat materialista, de negocis prou especulatius i costums adquirits força cars.
Entre les ofertes de Panorama
L'arbre i el bosc (L'arbre et la fôret / Family Tree), d' Olivier Ducastel, Jacques Martineau. Premi Jean Vigo 2009, aquest film evocador de la deportació nazi d'homosexuals, se centra en el silenci d'aquells supervivents, el secret amagat durant dècades i les seves conseqüències. El protagonista, Frédérick, un silvicultor, fa gairebé seixanta anys que tragina un secret. Dels que l'envolten, només la seva dona i el fill gran saben la veritat de la seva història. La mort d'aquest fill, amb qui mantenia relacions conflictives, el du a revelar finalment a la seva gent el que mai no havia pogut dir. Més informació [AdVitam Dist.]
Nascudes per a patir (Nacidas para sufrir / Born to Suffer), de Miguel Albadalejo. Ja estrenada a part de la nostra cartellera.
D'entre les ofertes de Fòrum
Winter's Bone, de Debra Granik. Guanyadora del Gran Premi del Jurat de Sundance 2010, té de personatge principal una decidida noia d'"Ozark Mountain" que trepitja terreny socialment perillós en posar-se a buscar el pare desaparegut. Més informació [Sundance 2010 · US Dramatic Competition: "Winter's Bone"]
Pols al vent (Lien lien fung chen / Dust in the Wind / Poussières dans le vent), de Hou Hsiao-hsien. Cinta del 1986, es projecta al marc de la celebració de les "4 dècades del Fòrum"; comemoració que congria un bon grapat de títols que, per si mateixos, ja justificarien una dedicació especial. Atès que té un valor retrospectiu, no en remarco habitualment cap títol en concret; però avui faig l'excepció que confirma la regla, perquè ja sabeu la meva flaca per Hou Hsiao-hsien.
Entre els títols de Berlinale Special
L'il·lusionista (L'Illusionniste / The illusionist), de Sylvain Chomet. Cinta d'animació en què l'autor de Les Triplettes de Belleville recupera un guió inèdit que Jacques Tati va abandonar. La història d'un vell il·lusionista ja en hores baixes, que troba una noia i li canvia la vida... Era una de les pel·lícules que sonaven per a Canes de l'any passat i fins i tot per al d'enguany, tenint en compte l'èxit que hi tingué aquella simpàtica aventura ciclista d'un nét i la seva combativa àvia; però finalment ha acabat a Berlín i sense entrar en competició. Informació [Pathé Dist]
Avui, al Festival de Berlín: Competició Caterpillar (Kyatapirâ / Caterpillar), de Koji Wakamatsu. Als 73 anys d'edat, aquest cineasta japonès, políticament radicalitzat a final dels anys seixanta, presenta aquest seu nou film sobre els pares del jovent que es va revoltar als seixanta i els setanta. Vaig concebre'l (ha declarat) quan estava fent "United Red Army" (el seu anterior film). Vaig adonar-me que per a entendre aquell jovent, calia primer una pel·lícula sobre l'època dels seus pares, al moment de la Guerra del Pacífic. Efectivament, la protagonista és ara una dona, de qui tothom espera que se sacrifiqui per fer-se càrrec del marit, un tinent que ha tornat sense cames ni braços de la segona guerra xino-japonesa.
L'atracador (Der Räuber / The Robber / Le braqueur), de Benjamin Heisenberg. Inspirada en fets reals, explica la història d'un corredor de marató i assaltador de bancs, addicte a les endorfines, al moviment continu, corrent com a exercici o fugint de la policia, tan meticulós i reeixit en els entrenaments com en els robatoris, sense cap altre objectiu que córrer i fugir, córrer i fugir, córrer i fugir...
Un home prou bo (En ganske snill mann / A Somewhat Gentle Man), de Hans Petter Moland. Havent començat la seva carrera amb dramàtiques històries de notable càrrega psicològica -L'últim tinent, Zero Kelvin, Aberdeen-, el cineasta noruec Hans Petter Moland s'ha decantat més cap a l'humor als seus dos darrers treballs: Camarada Pedersen, sàtira social tragicòmica de 2006, i la comèdia força negra que enguany presenta en competició a Berlín.
D'entre les propostes de Panorama
Welcome to the Rileys, de Jake Scott. El fill de Ridley Scott ha deixat estar una estoneta la seva feina amb videoclips de renom i publicitat "top ten", per tornar a dirigir una pel·lícula de ficció. Deu anys després del seu debut amb Plunkett & Macleane, ara ens serveix la dramàtica història dels Riley: des de la mort de la filla, aquesta parella no aixeca el cap, fins que el marit (James Gandolfini) topa amb una professional de l'striptease de només 16 anys d'edat (Kristen Stewart) i decideix protegir-la, substituint d'alguna manera la mancança de la pròpia filla, cosa que el reviscola i acaba provocat que la seva dona (Melissa Leo) faci el pas de trencar la reclosió anímica i, encarant angoixes i neurosis, surti finalment de casa seva per anar a retrobar aquest marit, en un viatge que esdevé tant un retorn a la vida, com un repte a les seves forces, que de mica en mica va recuperant. Més informació [Sundance 2010 · US Dramatic Competition]
D'entre les propostes de Fòrum
Nénette, de Nicolas Philibert. L'autor de reconeguts documentals com Être et avoir i Retour en Normandie, ha dedicat aquest seu nou treball a una orangutan que, nascuda el 1969 a la selva de Borneo, s'ha convertit en l'estrella del Jardin des Plantes, de parís, i, als seus 40 anys, ja atresora una veterania superior a la del personal que treballa en aquell equipament. Anomenada Nénette, cada dia veu passar per davant la seva gàbia centenars de visitants, que fan comentaris... Més informació [Les Films du Losange]
D'entre els títols que es projecten a Berlinale Special
Què més vull? (Cosa volglio di più? / What More Do I Want? / Que veut-on de plus?), de Silvio Soldini. L'amor adúlter de la parella protagonista (Pierfrancesco Favino i Alba Rohrwacher) pren el caire d'un complot clandestí, amb trobades secretes, afectes dissimulats, cites d'amagat per fer l'amor en un hotel. Fins que ella decideix que la mentida no pot durar més: d'aquest amor intens que està vivint, n'espera més; per molt que ell tingui dona i fills, i ella, un company.
Moloch Tropical (Moloch Tropical), de Raoul Peck. La tràgica situació que es viu a Haití fa que es pari especial atenció a aquest film en què l'antic ministre de Cultura del país i cineasta, Raoul Peck, ha volgut explicar la cara oculta del poder, en el que és una ocasió inesperada de tornar al que fou la meva experiència política a Haití (..) i reviure de manera shakespeariana la tragèdia i la imbecilitat d'aquesta revolta de seixanta anys. Enlloc com a Haití, l'època actual ha dut tanta confusió i absurditat.
Revolución, film d'episodis dirigits per Mariana Chenillo, Patricia Riggen, Fernando Eimbcke, Amat Escalante, Gael García Bernal, Rodrigo García, Diego Luna, Gerardo Naranjo, Rodrigo Plá, Carlos Reygadas. Fa cent anys, la caiguda de la dictadura de Porfirio Díaz esdevingué l'esclat de la revolució mexicana. En aquesta pel·lícula de 10 curtmetratges, 10 directors evoquen el període de revoltes violentes que van trasbalsar el país de dalt a baix.
Greenberg (Greenberg), de Noah Baumbach. El matrimoni -a la vida real- Noah Baumbach - Jennifer Jason Leigh han escrit la història original d'aquest film, sobre la relació entre dues ànimes en pena: la criada modesta dels Greenberg (una família opulenta dels turons de Hollywood) i Roger Greenberg (el germà fracassat del pare de família), paper que interpreta Ben Stiller.
Una dona, una arma i una botiga de fideus (San qiang pai an jing qi / A Woman, A Gun And A Noodle Shop), de Zhang Yimou. Versió xinesa, a la Zhang Yimou i coproduïda per la nord-americana Sony Classics, de Sang fàcil, dels Coen.
Fora de competició
Sortir per la botiga de regals (Exit Through The Gift Shop), de Banksy. "Una pel·lícula sobre un home que ha intentat filmar una pel·lícula sobre mi", així és com el mateix Banksy descriu el seu primer llargmetratge de ficció. Aquest artista britànic del grafit, famós per les seves obres de "street art" que des de fa temps s'han convertit en autèntiques icones, malda per mantenir en secret absolut la seva identitat, per a estalviar-se problemes policials o judicials. No ha de sorprendre, doncs, que no es deixi filmar per un excèntric botiguer francès anomenat Thierry Guetta.
D'entre les propostes de Panorama
Mala família (Paha Perhe / Bad Family), d' Aleksi Salmenperä. Aki Kaurismäki ha produït aquest retrat de família, que explica la tragicòmica història d'un jutge, acabat de divorciar-se, que esdevé pare solter i, com que el seu fill s'ha enamorat, pren la determinació d'impedir-ho. Per a sortir-se'n, recorre a mètodes de tota mena, cada cop amb menys escrúpols. D'entre les seves víctimes, l'ex-dona i els altres fills. I la situació de debò que és desesperant, si es té en compte que aquest "nou membre" de la família que el fill li ha dut a casa no és sinó la seva pròpia germana. Web oficial [pahaperhe (fi)]
Plein Sud (Going South), de Sébastien Lifshitz. Léa (Léa Seydoux) i Mathieu (Théo Frilet) són molt joves i germans. A Léa li agraden els homes; a Mathieu, també. És l'estiu i, fent autoestop, els puja en Sam (Yannick Renier), un xicot de 27 anys que amb el seu Ford trotinat va per la carretera del Sud i a qui una mica de companyia li anirà bé, perquè té un trajecte llarg. Al decurs del viatge, el conductor i els passatgers s'aniran coneixent. De camí, troben Jeremie (Pierre Pérrier), que atrau Léa; mentre Mathieu farà obrir més del que voldria el taciturn Sam, que tanmateix ha d'estar per curar-se una vella ferida que acaba d'obrir-se-li: després d'anys de no saber-ne res, la mare (Nicole Garcia) li ha donat senyals de vida i es deleix per veure-la. Estrenada a final d'any passat a França, entre fortes garrotades de la crítica, aquesta pel·lícula ha significat el retorn de Sébastien Lifshitz, admirador de Claire Denis -a qui dedicà un documental i de qui fou ajudant en un film-; guanyador del Teddy Award de Panorama a Berlín 2004, amb Wild Side(2003), i cineasta de notable prestigi sobretot al circuit gai, gràcies a títols com Presque rien (2000) i Les corps ouverts (1998). Més informació [AdVitam Distribution]
Per culpa teva (Por tu culpa / It's your fault / Par ta faute), d' Anahí Berneri. La cineasta argentina Anahi Berneri també té al seu curriculum el fet d'haver guanyat un Teddy Award de Berlín (el guardó per a films de temàtica homosexual), el 2005, amb Un año sin amor (sexe dur amb què un malalt de SIDA delitós d'enamorar-se brega contra la soledat i la por). Ara torna al festival alemany, amb la història d'una mare que aspira a una normalitat vital, cosa difícil havent de pujar sola i sense calés els seus dos fills petits, un dels quals s'ha ferit greument i, a l'hospital, el metge que l'atén pensa que les ferides del menut són molt més que les conseqüències d'un accident... Vendes internacionals [Bavaria Film Int]
D'entre el que es presenta a BerlinaleSpecial
La perruquera (Die friseuse / The Hairdresser / HLM en prefabriqué), de Doris Dörrie. Primera pel·lícula de la veterana Doris Dörrie en què ella mateixa no n'ha escrit el guió. La perruquera del títol és una dona en atur, que torna al barri de Berlín on va crèixer, a l'antic cantó comunista de la ciutat. En aquell ambient més aviat gris de prefacricats habitatges de protecció oficial, la dona mirarà de refer la seva existència i, com que no l'han volguda a una feina perquè la troben grassa, poc estètica per a una perruqueria, decideix plantar-se pel seu compte, en un local que havia estat un restaurant asiàtic. Comença així una batalla inacabable amb les autoritats, els bancs, els assessors... Vendes internacionals [Fortissimo]
Si vull xiular, xiulo (Eu cănd vreau să fluier, fluier / If I Want to Whistle, I Whistle / Si je veux siffler, je siffle), de Florin Serban. Interpretada per un jove actor no professional, relata la història dramàtica d'un noi delinqüent romanès que, a punt de sortir del centre de menors on està reclòs, segresta l'assistent social de qui s'ha enamorat i fuig.
Submarino (Submarino), de Thomas Vinterberg. La jornada "penitenciària" de Berlín 2010 segueix amb aquest nou film del director de Festen, sobre dos germans que s'havien perdut de vista des de la precària infantesa i es retroben a la presó.
Fora de Competició
Shutter Island (Shutter Island), de Martin Scorsese. Arrodonint el dia, Leonardo DiCaprio i Mark Ruffalo les passen magres en un psiquiàtric penitenciari, bregant per escatir la desaparició d'una interna.
Entre les propostes dePanorama
Mine vaganti (Loose cannons), de Ferzan Ozpetek. El director de Hamam, el bany turc, torna amb una nova història familiar, en què l'homosexualitat amagada d'algun dels membres sorprèn i trasbalsa l'ordre establert, la concepció que els altres tenien sobre el personatge que surt de l'armari o de qui se'n descobreix la realitat afectiva oculta. En aquesta ocasió, Tomasso (Riccardo Scamarcio), el fill petit d'una família benestant, propietària d'una fàbrica de pastes, ve de Roma decidit a fer saber als de casa seva que és gai, aprofitant un gran àpat en què tots plegats volen celebrar que el seu germà, Antonio, passarà a dirigir l'empresa. Però, per sorpresa, és Antonio qui revela que és gai, el pare s'hi enrabia i el fa fora i, en acabat, a l'home li ve un col·lapse... de manera que Tomasso és qui ha de passar a dirigir la fàbrica, deixant-se córrer les idees que tenia. Troba a faltar el seu company i la vida que duia a Roma, però no gosa posar en perill la vida del pare... No podrà evitar, tanmateix, que els seus amics de Roma el vinguin a veure... Més informació [01 Distribuzione]
Entre les propostes de Fòrum
Indigène d'Eurasia (Eastern Drift), de Sharunas Bartas. Cineasta lituà format cinematogràficament a la desapareguda URSS, Sharunas Bartas practica un cinema críptic d'abismal i gran (greu) bellesa formal i habitualment escèptic, perplex, respecte l'estat del món després de la caiguda del Mur. Havent participat a la secció "Un Certain Regard" del Festival de Canes el 1996 amb la magnífica Mūsų Nedaug (Few of Us) i l'any següent amb el caos magnificient de The House, Bartas no ha acabat mai de passar a la primera fila i aquesta selecció en una secció de la Berlinale com el Forum revela que, per qüestions de productores cinematogràfiques o perquè el seu cinema no acaba de congriar prou suport, va quedant cada cop més lluny de la "pole position". Sharunas Bartas pinta un quadre ben negre del món globalitzat en què els valors semblen haver-se fet fonedissos (..) Un film negre del segle XXI, en què el submón no en sap res dels codis d'honor i la compassió serà venjada. Fatalment, escriu Hans-Joachim Fetzer al catàleg del Fòrum, sobre aquest film el protagonista del qual (el mateix Bartas) du una existència nòmada entre Europa i Àsia, havent crescut sense pares, rebent una "educació" experta del seu oncle criminal i perdent els quatre calés que tenia en l'onada de privatitzacions que seguí l'esfondrament de la Unió Soviètica, per acabar fent contraband internacional de droga...
Orly (Orly), d'Angela Shanelek. Habitual d'aquesta secció, Fòrum, (amb dues incursions gairebé excepcionals a "Un Certain Regard", de Canes, el 1998, amb Platzen in Stadten, i el 2004, amb l'estimable Marsella) la directora alemanya Angela Shanelek entrelliga escenes disperses filmades al hall de l'aeroport parisenc d'Orly, amb gent que es troba enmig d'on vénen i de cap on van, que parlen i miren, mentre se sent el brogit de la terminal i les músiques que sonen...
Howl(Howl), de Rob Epstein i Jeffrey Friedman. Els autors de l'oscaritzat documental The Times of Harvey Milk (1984) reconstrueixen ara el procés judicial (per obscenitat) contra l'editor del poema homònim d'Allen Ginsberg.
El poder a l'ombra (The Ghost Writer / The Ghost-writer / L'uomo nell'ombra), de Roman Polanski. Quan no s'ha esvaït la polseguera judicial i mediàtica pels problemes de Polanski amb la justícia, el cineasta presenta a Berlín aquesta adaptació de la novel·la de Robert Harris, "El poder a l'ombra".
Fora de competició
Em dic Khan (My name is Khan), de Karan Johar. "Em dic Khan i no sóc cap terrorista", deia a la policia de frontera nord-americana l'estrella de Bollywood Shah Rukh Khan, aquell agost de 2009, quan el van detenir i interrogar durant dues hores, fins que l'ambaixada índia intervingué i els féu notar l'error. El caire "musulmà" del seu nom havia fet actuar aquells agents. A la pel·lícula, Shah Rukh Khan dóna vida a un honrat musulmà originari de l'Índia i resident als Estats Units, que pateix una forma benigna d'autisme, i, havent-se enamorat d'una mare soltera que viu de manera molt personal la idea de tenir èxit en aquesta vida, s'hi casa; però els atemptats de 11-S els separa i el noi ha de volar per tot el país. Una història d'amor, en què conflueix la topada entre la civiització occidental i la cultura islàmica.
Entre les propostes de Panorama
Sexe, drogues i Rock&Roll (Sex&Drugs&Rock&Roll), de Mat Whitecross. Debut en el camp de la ficció del soci de Michael Winterbottom i autor de videoclips de Coldplay i altres grups, hi reconstrueix la biografia d' Ian Dury. Web oficial [sex&drugs&rock&roll (ang)]
El mal ajeno (El mal ajeno / For the Good of the Others), d' Oskar Santos. ProduÏda per Alejandro Amenábar, amb guió de Daniel Sánchez Arévalo i protagonitzada per Eduardo Noriega i Belén Rueda, aquest thriller dramàtic amb elements fantàstics marca el debut en el camp del llargmetratge de ficció del cineasta de Bilbao (format a Madrid) Oskar Santos, després d'haver treballat com a realitzador televisiu i haver dirigit curtmetratges i documentals (entre els quals, Un viaje Mar adentro). Noriega és Diego, un metge que treballa en un recinte hospitalari de malalts terminals, tan avesat al dolor dels altres, que s'hi ha immunitzat; fins que n'hi passa una de grossa i comença a veure d'una altra manera la malaltia, els malalts i la seva pròpia gent. Web oficial [elmalajeno (esp)]
Berlinale Special
Metròpolis (Metropolis), de Fritz Lang (1927). Projecció de la versió original pràcticament íntegra de la monumental pel·lícula de Fritz Lang, després que el 2008 se'n descobrís a Buenos Aires un negatiu en 16mm i se n'hagi fet una gran restauració. El metratge inicial, de 4.189 metres, havia fracassat a taquilla i, al cap de quatre mesos de l'estrena, la van retirar del cinema berlinès on es projectava, per a retallar-la i deixar-la amb 3.241 metres de metratge, per a retornar-la a les sales a tot Alemanya l'estiu de 1927. Durant dècades s'havien donat per desaparegudes parts essencials de la pel·lícula, fins fa ben poc...
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
