Tempesta (Sturm / Storm / Tempête) Director Hans-Christian Schmid. Guió Bernd Lange, Hans-Christian Schmid. Producció 23/5 Filmproduktion GmbH (Alemanya), IdtV Film & Video Productions (Holanda), Pain Unlimited GmbH Filmproduktion (Alemanya), Zentropa Entertainments (Dinamarca), Zentropa International Berlin (Alemanya), Zentropa International Netherlands (Holanda). Durada 1h50. Repartiment Kerry Fox (Hannah Maynard), Anamaria Marinca (Mira Arendt), Stephen Dillane (Keith Haywood), Rolf Lassgård (Jonas Dahlberg), Alexander Fehling (Patrick Färber), Tarik Filipović (Mladen Banovic) Nota sinòptica Un fiscal del Tribunal Internacional de La Haya mira de convèncer una noia bosniana perquè testimoniï contra un presumpte criminal de guerra. Sinopsi Fiscal al Tribunal penal de La Haya, Hannah Maynard mena un procés contra Goran Duric, antic comandant de l'exèrcit populat iugoslau, acusat d'haver deportat i per tant provocat la mort de civils musulmans a Kasmaj, una petita ciutat de l'actual Republika Srpska. Com que un testimoni presencial entre en contradiccions flagrants, el tribunal envia una delegació a Bòsnia perquè es facin una idea de com és aquell indret. I certament, els dubtes sobre la credibilitat del testimoni se'ls fan cada cop més grans. Tot sembla indicar que èl que diu no s'avé a la realitat del que va passar. Al cap de poc, el troben mort, suïcidat a l'habitació de l'hotel. Hannah no llença pas la tovallola, però. Maldant per recollir noves informacions sobre el cas, se'n va a l'enterrament del testimoni, a Sarajevo, i allà coneix Mira, la germana del difunt. De seguida, Hannah té la sensació que, sobre l'acusat, Mira en sap molt més que no ho demostra. Efectivament, tot i que Mira té por de mirar al passat i de posar en perill la seva família -que no en sap res, de res, i amb els quals la noia ha refet la seva vida-, valenta, fa el pas i dóna a Hannah la prova dels crims de Duric i es declara disposada a repetir la declaració davant del Tribunal de La Haya. Just abans de la sessió decissiva, ela advocats de Duric miren d'impedir que Mira sigui admesa com a testimoni. I inesperadament, els jutges els ho accepten. Perplexa, Hannah s'adona que els adversaris no els té només al banc dels acusats, sinó entre les seves pròpies files. Webs oficials [x] Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)] Festivals i premis [Berlín 2009 # Competició] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. It. [x] Vendes internacionals [TrustNordisk
FOTO Kerry Fox i Anamaria Marinca, a Tempesta, de Hans-Christian Schmid
Rage (Rage) Directora Sally Potter. Guió Sally Potter. Producció Adventure Pictures (Regne Unit), Vox3 Films (EUA). Durada 1h39. Repartiment Judi Dench (Mona Carvell), Jude Law (Minx), Steve Buscemi (Frank), Dianne Wiest (Edith Roth), John Leguizamo (Jed), Eddie Izzard (Tiny Diamonds), Bob Balaban (Bradley White), Simon Abkarian (Merlin), Riz Ahmed (Vijay), Adriana Barazza (Anita de Los Angeles) Nota sinòptica Amb la forma d'una pel·lícula filmada per un estudiant amb el seu mòbil, s'endinsa al món de la moda de Nova York. Sinopsi Set dies, catorze personatges, un nen i el seu web. Un accident, un crim i una crisi al sector de la moda a Nova York. Il·lusions perdudes, un conflicte amarg, confessions secretes. Tragicomèdia sobre els efectes de la mundialització a l'època de la informació, aquesta pel·lícula té com a pal de paller Michelangelo, un menut blocaire que, amb el seu telèfon mòbil enregistra tot d'entrevistes per entre les bambalines d'una casa de moda novaiorquesa, mentre Merlin, un dissenyador originari de l'Orient Mitjà, prepara la desfilada amb què mostrarà la seva darrera col·lecció. A partir del que declaren una sèrie de personatges -Minx (una 'top model' famosa), Tiny Diamonds (financer a l'ombra), Anita de Los Angeles (una modista), Vijay (un repartidor de pizzes), Frank (fotògraf de guerra) i Mona Carvell (crítica de moda)- ens fem cabal de l'estat agredolç en què es troba un sector en crisi, afectat per la mundialització i que, per acabar-ho d'adobar, l'estancament de l'economia ha acabat de degradar-ne les condicions de treball i eixamplar-ne la greu distància entre el que s'hi aparenta i la realitat. Michelangelo esdevé l'interlocutor ineludible de tots els protagonistes: ran de la mort d'un model a la passarel·la, hi ha una investigació policíaca i els seus enregistraments prenen el valor de confessions. Un món que venera les aparences en detriment dels sentiments humans queda ben sacsejat per la mirada tranquil·la d'un nen -i tanmateix, Michelangelo no disposa sinó dels estris de la seva generació: internet i un mòbil-. Webs oficials [x] Més informació [IMDB (angl)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)] Festivals i premis [Berlín 2009 # Competició] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. It. [x] Vendes internacionals [6sales]
*** Informació sobre la directora, Sally Potter [sallypotter (ang)]
Ricky (Ricky) Director François Ozon. Guió François Ozon i Emmanuèle Bernheim, basat en el relat breu Moth, de Rose Tremain. Producció FOZ (França),BUF (França), Eurowide Film Production (França), Le Pacte (França), Teodora Film (Itàlia). Durada 1h30. Repartiment Alexandra Lamy (Katie), Sergi López (Paco), Mélusine Mayance (Lisa), Arthur Peyret (Ricky), Jean-Claude Bolle-Reddat (el periodista), André Wilms (el metge) Sinopsi Quan Katie, una dona normal i corrent, troba en Paco, un home com tants d'altres, en passa una prou màgica i miraculosa: una història d'amor. D'aquesta unió, en naixèrà una criatura extraordinària, Ricky Nota sobre el film Inspirant-se en el conte de l'autora britànica Rose Tremain, François Ozon ha rodat una pel·lícula familiar "fantàstica". Ozon ha declarat: El relat és molt breu i té una atmosfera que em recorda 'Rosetta', dels germans Dardenne. Els personatges són gent de raça blanca, pobres, que viuen en un caravaning en un racó de món als Estats Units. No tenia gens clar, doncs, com podia tractar-ho i fer-m'ho meu. M'agradava la idea d'un esdeveniment extraordinari i sorprenent que capgira l'existència es pot dir desoladora dels protagonistes, però l'element fantàstic em feia por. Ara bé, vaig adonar-me que el que més m'interessava d'aquesta història no era tant el caire fantàstic com la manera amb què tractava el tema de la família, del lloc que hi ocupem i de com ho pot desgavellar tot, l'arribada d'un nou membre, sigui un nou company o un nadó. Els textos de Rose Tremain traginen una ironia que s'avé prou a la meva i que volia mantenir a la pel·lícula. Quan la narració esdevé massa estrafolària o irreal, hi entren en joc elements d'humor i de distanciament que en rebaixen la tensió i permeten que l'escena funcioni. Webs oficials [x] Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)] Festivals i premis [Berlín 2009 # Competició] Dist. esp. [x] Dist. fr. [LePacte] Dist. It. [x]
Petit Soldat (Lille Soldat/Little soldier) Director Annette K. Olesen. Guió Kim Fupz Aakeson, basat en una idea original d' Annette K. Olesen i Kim Fupz Asskeson. Producció Zentropa Prod. (Dinamarca). Durada 1h40. Repartiment Trine Dyrholm (Lotte), Finn Nielsen (Vater), Lorna Brown (Lily), Rasmus Botoft (Nabo), Jens Jørn Spottag (Fischer), Henrik Prip (Henning), Thure Lindhardt (John). Nota sinòptica Lotte és una soldada que acaba de tornar de la guerra. Beu i es deixa anar. Un bon dia, el pare la va a veure i li proposa una feina... Sinopsi Soldada, Lotte ha estat en una missió a l'estranger i torna a Dinamarca, amb tot de ferides al cos i també psíquiques. Com que no troba feina, accepta l'oferta que el pare li ha fet. Fins ara no es pot pas dir que ella hi hagi estat gaire en contacte, amb son pare; però es converteix en xofer al seu servei. El que ha de fer és dur amb cotxe Lily, una prostituta que treballa pel seu pare i que també n'és l'amant. El fet que el pare meni un bordell i es guanyi la vida traficant amb éssers humans no preocupa especialment Lotte. El que li interessa és el reconeixement patern que espera des de fa tant d'anys. A Lily la menysté totalment. I, per la seva part, Lily no ho veu clar d'entrada que Lotte, una dona, li faci de xofer; però s'hi acaba avenint. I així és com les dues dones han de compartir el dia a dia i tenen l'oportunitat d'anar-se coneixent millor. És d'aquesta manera que Lotte s'assabenta que Lily ven el seu cos per mantenir la néta que té a Nigèria, a qui no veu des de fa cinc anys. Ran d'un incident que la desenganya definitivament respecte al seu pare i havent estat amenaçada, Lily, per un client violent, Lotte decideix ajudar Lily, treure-la de l'existència miserable que du a Dinamarca i donar-li un cop de mà en el retorn al seu país, al costat de la seva filla. Passa, però, que no ha comptat amb el fet que Lily no vol que ningú la salvi i, vés per on, ara és Lotte qui corre perill... Webs oficials [lillesoldat (danès)] Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)] Festivals i premis [Berlín 2009 # Competició] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. It. [x]
The Messenger (The Messenger) Director Oren Moverman. Guió Alessandro Camon i Oren Moverman. Producció The Mark Gordon Company (EUA), Ominlab (Austràlia), Reason Pictures (EUA), Sherazade Film Development (Bahamas). Durada 1h45. Repartiment Woody Harrelson (Anthony 'Tony' Stone), Ben Foster (Will Montgomery), Samantha Morton (Olivia Pitterson), Jena Malone (Kelly), Steve Buscemi (Dale Martin) Sinopsi Will ha passat molt de temps als hospitals militars, curant-se les ferides de la seva estada a l'Irac i, per empitjorar les coses, Kelly, la noia que va deixa enrere se li ha esfumat. Irònicament, l'oportunitat d'un tornar a començar se li presenta en començar a treballar amb Tony, l'oficial que li ensenya els detalls del seu nou lloc de treball, a l'Ofiina de Notificació d'Accidents. Will, que es va escapar de la mort per ben poc, ara ha de comunicar als familiars de les víctimes, la notícia dels que no l'han pogut esquivar, la mort. Enfeinats, aquests dos soldats estableixen un vincle singular entre ells, que els ajuda en el combat d'intentar tornar a dur una vida "normal", tot i sabent que mai més res no tornarà a ser "normal". Will, a més, topa amb un dilema ètic, quan s'embolica sentimentalment amb la vídua d'un oficial caigut en combat. Webs oficials [x] Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)] Festivals i premis [Sundance 2009 # Premieres ] [Berlín 2009 # Competició Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. It. [x] Vendes internacionals [Content Films]
FOTO Ben Foster i Woody Harrelson, a The Messenger, d'Oren Moverman
Mammut (Mammut / Mammoth) Director Lukas Moodyson. Guió Lukas Moodyson. Producció Memfis Film (Suècia),Film i Väst (Suècia), Pain Unlimited GmbH Filmproduktion (Alemanya), Sveriges Television -SVT- (Suècia), TV2 Danmark (Dinamarca), Zentropa Entertainments (Dinamarca) i Zentropa International Berlin (Alemanya). Durada 2h05. Repartiment Michelle Williams (Ellen), Gael García Bernal (Tom), Thomas McCarthy (Bob), Sophie Nyweide (Jackie Vidales), Marife Necesito (Gloria) Sinopsi Leo i Ellen són una reeixida parella de Nova York, totalment dedicats a la seva respectiva feina. Leo és el creador d'un exitós lloc web i ha anat a raure a un món de diners i grans decisions. Ellen és un cirurgiana del servei d'emergències que dedica el llarg temps dels seus torns a salvar vides. Amb vuit anys d'edat, la seva filla Jackie es passa gairebé tot el dia amb la Gloria, la mainadera filipina: una situació que està duent Ellen a qüestionar-se les prioritats. Quan Leo va a Tailàndia en viatge de negocis, involuntàriament desferma una cadena d'esdeveniments que tindrà conseqüències dramàtiques per a tothom. Webs oficials [x] Més informació [IMDB (angl)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)] Festivals i premis [Berlín 2009 # Competició]]
Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. It. [x]
FOTO Michelle Williams i Gael García Bernal, a Mammut, de Lukas Moodyson
Director Richard Loncraine. Guió Charlie Peters. Producció Runaway Home Prod (EUA), Herrick Entertainment (EUA), Merv Griffin Entertainment (EUA), Raygun Productions (EUA). Durada 1h48.
Repartiment Renée Zellweger (Ann Devereaux), Logan Lerman (George Devereaux), Kevin Bacon (Dan Devereaux), Troy Garity (Becker), David Koechner (Bill Massey), Eric McCormack (Charlie), Chris Noth (Dr. Harlan Williams), Mark Rendall (Robbie Devereaux), Nick Stahl (Bud).
Nota sinòptica 'Raod movie' un pèl estrafolària i amb un cert caire romàntic, que s'inspira en els records d'infantesa de l'actor George Hamilton (nascut el 1939), que quan era un noiet va recórrer els Estats Units amb la seva mare i son germà.
Sinopsi Una història iniciàtica -tanmateix, s'hauria de veure si això té a veure només amb els dos fills adolescents, George i Robbie Devereaux, o més avait també amb Ann, la seva mare tastaolletes-. Ann ha enxampat el marit, Dan Devereaux, líder d'una banda de música, en flagrant delicte d'adulteri i ha arreplegat els seus dos fills i, amb el nou i rutilant cadillac "El Dorado", ha agafat la carretera. Des d'aleshores, el trio va a la conquesta de les autopistes. En un trajecte que sembla no tenir fi, van de ciutat en ciutat, sempre a la recerca d'algun punt d'arrelament, de diner líquid i d'un nou marit que els mantingui -com sigui, això, a Ann tant se l'in fa!-. Quan George passa per problemes típics de l'edat, tant a l'escola com en la seva encara tendre vida sexual, Ann està ben disposada a lliurar-se al primer galant que trobi -tot i que de seguida s'adonarà que no és precisament el que els convé-. I ja els tenim novament a la carretera, cap a l'Oest. De camí, els espera una trobada sorprenent amb una cara que els resulta familiar i Ann ha d'encarar un dilema clau: de debò està buscant un futur per als nois o realment l'únic que fa és fugir del seu propi passat? Webs oficials [x]
Repartiment Magaly Solier (Fausta), Marino Ballón (tío Lucido), Susi Sánchez (Aida), Efraín Solís (Noe), Bárbara Lazón (Perpétua), Karla Heredia (Severina),Delci Heredia (tía Carmela), Anita Chaquiri (àvia), Fernando Caycho (Melvin), Leandro Mostorino (Jonny), Summy Lapa (Chicho), María del Pilar Guerrero (Máxima), Edward Llungo (Marcos),Daniel Núñez (Amadeo).
Nota sinòptica Aquesta pel·lícula explica la recerca d'un reviscolar, un viatge de la por a la llibertat: el d'una dona víctima de la guerra del terrorisme, al Perú.
Sinopsi Fausta té el que s'anomena "La teta asustada", una malaltia que es transmet per la llet materna de les dones que, durant la guerra del terrorisme al Perú, van ser violades o maltractades. La guerra es va acabar, però Fausta viu per tenir-la present, ja que "la malaltia de la por" se li ha endut l'ànima. La mort sobtada de la mare l'obliga a encarar les seves pors i el secret que du amagat dintre seu: s'ha posat una patata a la vagina, a tall d'escut protector, convençuda que d'aquesta manera ningú no gosarà tocar-la. Webs oficials [x]
Director Mitchell Lichtenstein. Guió Mitchell Lichtenstein. Producció Pierpoline Films (EUA). Durada 1h35.
Repartiment Demi Moore (Laura), Parker Posey (Jayne), Rip Torn (Joe), Ellen Barkin (Shelly).
Nota sinòptica Dues germanes ben diferents i amb els seus propis problemes, han de tornar a la casa on van créixer, perquè el pare comença a perdre els trucs.
Sinopsi Quan el pare, que ja té més de 70 anys, ja no es val per si sol, Jayne i Laura, dues germanes conscients i responsables, tornen a cals pares. Aquest retorn les du a recordar sobre la mena d'avorrida infantesa que hi van passar i com la seva vida familiar no va ser ni molt ni gaire perfecta. Laura pensa que al pare, ara, li cal algú que en tingui cura tot el dia; en canvi, a Jayne li sembla que encara no està tan malament, l'home. La capacitat de Jayne per no voler veure la realitat fa que Laura bregui de valent per fer-la tocar de peus a terra. El pare, Joe, poc que s'interessa per l'excés de zel de les filles. Ell canta i toca blues amb la seva estimadíssima guitarra. I a més, vidu i encara engrescat, té una amant, Shelly, una dona descarada i impertinent. Tanmateix, la senilitat de Joe és cada cop més evident i amenaça de capgirar del tot la dinàmica interna de la família. Les germanes tenen cadascuna els seus propis problemes amb els respectius companys i la tensió subjacent va començant a fer-se ostensible. Entre Laura i Jenny hi ha no poques divergències. Laura, militant ecologista, és mare de tres canalles i té l'agenda plena a vessar. Jayne, casada amb un marxant d'art addicte al treball, no té fills. El que va passant a cal pare no deixa de tenir un costat màgic, però causa uns estralls considerables. De manera que finalment, Jayne i Laura vessen moltes llàgrimes, algunes de les quals són llàgrimes de felicitat -"happy tears"-.
Mei Lanfang (Mei Lanfang / Forever Enthralled) Director Chen Kaige. Guió Chen Kaige Chen, Yan Geling i Chen Kuo-fu. Producció China Film Group (la Xina), CMC Entertainment (Taiwan) i Emperor Motion Pictures (Hong Kong). Durada 2h27. Repartiment Leon Lai (Mei Lanfang), Zhang Ziyi (Meng Xiaodong), Wang Xueqi (Swallow 13), Sun Honglei (Qiu Rubai), Chen Hong (Fu Zhifang), Masanobu Ando (Ryuichi Tanaka). Nota sinòptica Biografia de Mei Lanfang, una gran estrella de l'òpera xinesa.
Sinopsi Entre els que l'admiraven, Bertolt Brecht, Charlie Chaplin i Sergei Eisenstein -que n'arribà a filmar algunes imatges-: l'actor i cantant xinès Mei Lanfang (1894-1961) fou un dels intèrprets i renovadors més importants de l'òpera de Pequín. I un dels artífexs que Occident descobrís l'òpera xinesa. Aquesta pel·lícula històrica en ressegueix la biografia. Mei Lanfang neix al si d'una vella família d'intèrprets de l'òpera de Pequín. Com ell mateix farà més endavant, el seu avi Mei Qiaoling s'especialitzà exclusivament en papers femenins, cosa que li valgué el menyspreu social. A final del segle XIX, els actors eren considerats més o menys com les prostitutes. Mei Lanfang va haver de bregar també dins del món del teatre, perquè el reconeguessin, oimés a causa que el seu estil interpretatiu, nou i molt apreciat entre el jovent, topava amb Swallow 13, el veterà, l'estrella del gènere, per al qual, Lanfang esdevenia un autèntic desafiament. La cosa acabà en un duel a vida o mort posat en escena pels dos rivals i que guanyà finalment Mei Lanfang. Havent-se estès la seva fama per tot Àsia, el conviden a anar als Estats Units, amb actuacions a Broadway. Tanmateix, és molt alt el preu que n'ha de pagar, de tant d'èxit: la seva companya dalt de l'escenari, Meng Xiaodong -per a qui Mei Lanfang (casat) és més que un simple col·lega- mor en mans de Qiu Rubai, l'amic i mànager de Mei Lanfang. Ran de la invasió japonesa de la Xina, el 1937, Mei Lanfang es nega a actuar al seu país envaït; però Qiu Rubai no li n fa cas i n'anuncia públicament el retorn als escenaris. En aquest context, Mei Lanfang participa en una conferència de premsa muntada pels japonesos en què representa que ell és al cim de la seva carrera...
Chéri (Chéri) Director Stephen Frears. Guió Christopher Hampton, basat en el relat de Colette. Producció Cheri Prod (Anglaterra), Bill Kenwright Films (Regne Unit), MMC Independent (Alemanya), Reliant Pictures (EUA). Durada 1h40. Repartiment Michelle Pfeiffer (Léa), Rupert Friend (Chéri), Kathy Bates (Madame Peloux), Frances Tomelty (Rose), Tom Burke (vescomte Desmond) Sinopsi A començament del segle XX, París és la capital mundana del nostre món. Els artistes, la moda, el teatre i la música... tot va un pèl avançat al seu temps, allà. Però París té nomenada també per les seves prostitutes, dones tan belles, espirituals i experimentades en l'art de l'amor que els prínceps hereus, els ducs i els barons de la indústria s'hi deixen a plar grans picossades de calés. Léa és de les que fins i tot es pot permetre el luxe de passar temporades de vida tranquil·la i agradable, sense exercir l'ofici. Ha quedat per dinar amb la seva antiga companya Madame Peloux, una bellesa il·lustre a qui ja ha passat l'època d'esplendor i que l'edat ha convertit en dona envejosa. No és que li faci gaire el pes, a Léa, però sap el respecte que ha de tenir a una col·lega així. Madame Peloux, però, no s'hi presenta sola. L'acompanya un noi que li diu que és el seu fill. Chéri, com l'anomena sa mare, és de la seva pasta i gaudeix de l'existència despreocupada d'una joventut benestant. Madame Peloux l'hi té grans projectes, però primer Chéri s'ha fer tot un home. I per això demana a Léa que s'encarregui d'ensenyar-lo. Léa ho accepta; però el que comença com un flirt entremaliat esdevé un amor apassionat, l'aprenentatge d'unes setmanes al casal de Léa es converteix en una relació que dura sis anys. Un bon dia, Chéri ha d'anar sol a ca la mare i Léa no s'hi podrà atansar fins més tard. No té pas cap mena de dubte del que els espera, Léa: Madame Peloux ha preparat el casament del seu fill per a una data propera i els dos nuvis s'han de presentar a Léa. Comença així una tràgica història d'amor en què no hi pot haver sinó dos perdedors. Webs oficials [x] Més informació [IMDB (ang)][AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)] Festivals i premis [Berlín 2009 # Competició] Dist. esp. [x] Dist. fr. [Pathé] Dist. It. [Rai Cinema]
FOTO @ Chéri Prod Michelle Pfeiffer i Rupert Friend, a Chéri, de Stephen Frears
Sinopsi Ahmad, que fa temps que és a Alemanya, torna a l'Iran per passar-hi uns dies i els antics companys de facultat li proposen de passar junts tres dies de vacances vora la mar Càspia. Sepideh, una de les dones de la colla, de caràcter molt alegre, s'ha encarregat d'organitzar-ho tot. I, sense comentar-ho a ningú, s'ha permès de convidar Elly, la mestra que la seva filla té al parvulari. Ahmad, que acaba de trencar amb la seva dona alemanya, es deleix per refer la vida amb una iraniana i, de mica en mica, els amics van adonant-se de les intencions de Sedipeh en convidar Elly. És així com la noia esdevé el centre d'atenció de tots plegats. Uns i altres li troben tot de qualitats. El segon dia, quan tot anava bé i l'alegria i l'harmonia se les campaven, en passa una i Elly s'esvaeix. De cop i volta, aquell ambient de felicitat s'acaba i comencen a brollar les més diverses especulacions dels amics sobre el perquè i el com de la desaparició d'Elly. Es posen en contacte amb la família, que tampoc no en saben res, i la inquietud esdevé pànic. Maldant per trobar alguna pista, alguna raó que expliqui alguna cosa, els amics repassen mentalment les converses del dia anterior i les que han tingut telefònicament amb la família d' Elly. I retreuen a Sepideh que l'hagués convidada i els hagi fomut enlaire les vacances. Només en dos dies, l'opinió de la colla cap a Elly s'ha capgirat totalment, fins al tercer i últim dia de vacances, quan es descobreix la veritat.
Webs oficials [x]
Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]
Director Rachid Bouchareb. Guió Olivier Lorelle, Rachid Bouchareb. Producció Arte France Cinéma (França), 3B Productions (França), The Bureau (Anglaterra). Durada 1h27. Repartiment Brenda Blethyn (Elisabeth), Sotigui Kouyate (Ousmane), Sami Bouajila, Roschdy Zem, Bernard Blancan Sinopsi Ousmane i Elisabeth, un home musulmà i una dona cristiana, es coneixen ran dels atemptats que va patir Londres el 2005. Els seus fills n'han estat víctimes i ara aquests pares descobreixen que vivien junts.
Gigante (Gigante) Director Adrián Biniez. Guió Adrián Biniez. Producció Ctrl Z Films (Uruguai), Rizoma Films (Argentina), Pandora Filmproduktion (Alemanya), IDTV (Holanda), ZDF/Arte (Alemanya). Durada 1h24. Repartiment Horacio Camandulle (Java), Leonor Svarcas, Néstor Guzzini, Federico García, Fabiana Charlo, Ernesto Liotti, Diego Artucio, Carlos Maria Lissardy Sinopsi Jara, de 35 anys i que treballa de guarda de seguretat nocturn en un supermercat, s'enamora de Júlia, dona de fer feines, de 25 anys i que li ha aparegut a les pantalles de vigilància. Enderiat, tot primer la sotja incansablement, sense treure-li del damunt les càmeres de seguretat. Després, fa un pas més i la segueix en sortir de feina -quan ella va al cinema, a la platja o es troba amb un altre home...-. De mica en mica, la vida de Jara va girant totalment de la de Júlia. Però arriba el dia que, al supermercat, hi ha reducció de personal... Webs oficials [x] Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)] Festivals i premis [Berlín 2009 # Competició] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. It. [x] Vendes internacionals [TheMatchFactory] FOTOGigante, d'Adrián Biniez
Tots els altres (Alle Anderen / Everyone Else) Directora Maren Ade. Guió Maren Ade. Producció Komplizen Film Alemanya), Südwestrundfunk (Alemanya) i Westdeutscher Rundfunk (Alemanya). Durada 1h59. Repartiment Birgit Minichmayr (Gitti), Lars Eidinger (Chris), Hans-Jochen Wagner (Hans), Nicole Marischka (Sana) Sinopsi Explica la història d'una parella no gaire ben avinguda (Chris i Gitti), que miren de passar uns dies de vacances, junts i sols, aïllats. Coneixem així una parella que només en pot ser, de parella, quan estan sols, amb els seus rituals secrets, els seus costums ximples, les seves insatisfaccions i les seves lluites de poder. La trobada amb una altra parella els fa trontollar la relació. Els altres no només se'n surten, sinó que també saben mantenir una relació home-dona convencional i amb un caire modern. Chris comença a imitar-los i força les coses respecte la manera de ser de la seva xicota. Això sacseja la fe de Gitti en ell. Tanmateix, malda per adaptar-se al nou model, però aquest atrevit coqueteig amb el nou paper que ha de jugar, la du a una guerra silenciosa contra ella mateixa. Mentre Chris es va fent amb el seu rol d'home exitós i s'obre cap Gitti d'una manera nova, Gitti corre perill de perdre's. Nota Rodada a Sardenya l'estiu de 2007. Webs oficials [komplizenfilms (al/ang)] Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)] Festivals i premis [Berlín 2009 # Competició] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. It. [x]
FOTO Elsa Zylberstein i Kristin Scott Thomas, a Fa temps que t'estimo, de Philippe Claudel
Clicant Vull llegir la resta de l'article: la llista completa de les pel·lícules en competició al Festival de Berlín (7-17 de febrer de 2008), amb sinopsis, fitxa abreujada, enllaços amb els webs oficials (quan n'hi ha) i amb pàgines d'informació sobre els films i/o els cineastes. Certament, en alguns títols hi ha escassa informació, que al decurs dels propers dies aniré completant, a la mesura que em sigui possible.
Noms com Mike Leigh, Robert Guédiguian, Yoji Yamada, Errol Morris, Hong Sangsoo i Paul Thomas Anderson, o com els d'Isabel Coixet, Maid Majidi, Johnnie To, Doris Dörrie, Erick Zonca, Amos Kollek i Wong Xiaoshuai, destaquen en aquesta selecció i alhora del resultat de les seves darreres pel·lícules dèpèn en bona mesura el nivell que tindrà finalment aquesta 58a edició de Berlín. Sempre cal deixar marge a la sorpresa, al descobriment d'algun nou talent; però tot sembla indicar que, com a molt, aquest factor podria recaure en el mexicà Fernando Eimbcke, el brasiler José Padilha, l'anglès Damian Harris o el finlandès Petri Kotwica.
S'acaba de fer pública la llista de pel·lícules que conformaran la secció oficial de la 57a edició del Festival de Berlín, que tindrà lloc del 8 al 18 de febrer de 2007. Dels 26 títols, 4 s'hi presentaran fora de competició i 22 aspiraran a guanyar l'Ós d'Or.
Clint Eastwood, Robert De Niro, Stephen Soderbergh, Jacques Rivette, André Téchiné, Bille August, Gregory Nava, Li Yu i Park Chan-wook són alguns dels cineastes clau d'aquest certamen, que s'inaugurarà amb La vie en rose, d'Olivier Dahan, i es clausurarà amb Angel, l'última pel·lícula de François Ozon.
La llista pelada de la secció oficial, a "Vull llegir la resta de l'article"
Intocable | La invenció d'Hugo Cabret | Els descendents | J. Edgar | La dona de ferro | L'arbre de la vida | L'arbre | Mitjanit a París | El més enllà | True Grit | El discurs del rei | D'homes i déus | Fins i tot la pluja | La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Les males herbes | Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
