Ha estat anunciar-se que, el maig de 2011, Fox Searchlight estrenarà L'arbre de la vida als Estats Units i ja ha entrat en circulació un primer cartell publicitari.
I, de fet, posats a covar l'atractiu enrevessadament misteriós de tot el que envolta aquesta pel·lícula i, de fet, el mateix Terrence Malick —com li agrada fer-se "el misteriós"!—, ara resulta que "algú" ha pogut estirar-ne una mena de sinopsi que corria pel despatx de Malick i l'ha penjada a la xarxa, o bé la mateixa publicitat s'ha encarregat de servir-nos-la com a procedent del despatx de Malick... tant se val!
Si em permeteu, us reprodueixo tot seguit la nota sinòptica i la sinopsi que tinc guardada des de fa mesos (en una fitxa pendent de publicar, que primer vaig preparar cara a Canes 2010 i després cara a Venècia 2010): Nota sinòptica Una reflexió sobre el sentit de l'aventura humana. Sinopsi Texas, final dels anys seixanta. A Jack, el gran de tres germans, se li acaba de morir el segon germà, RL. En aquesta fatalitat de la vida, Jack recorda quan era petit, aquella època feliç quan encara era fill úic, creixent amanyagat per l'amor incondicional de la mare. I se li obren les portes de la memòria: els records li brollen... amb els germans petits que acaparen l'atenció de la mare, la disciplina d'un pare absent i autoritari. Evocant aquell passat viscut per Jack, seguint-li el recorregut iniciàtic, a mesura que va perdent les il·lusions i la innocència, s'explora el cicle de la vida que mai no para de girar al voltant nostre i que ens aboca ara a la felicitat, ara al drama.
Podem comparar-la amb la que ara corre com a provinent del despatx de Terrence Malick, que ara com ara em limito a reproduir (ja la traduiré més endavant).
From the Desk of Terrence Malick….
We trace the evolution of an eleven-year-old boy in the Midwest, JACK, one of three brothers. At first all seems marvelous to the child. He sees as his mother does with the eyes of his soul. She represents the way of love and mercy, where the father tries to teach his son the world’s way of putting oneself first. Each parent contends for his allegiance, and Jack must reconcile their claims. The picture darkens as he has his first glimpses of sickness, suffering and death. The world, once a thing of glory, becomes a labyrinth.
From this story is that of adult Jack, a lost soul in a modern world, seeking to discover amid the changing scenes of time that which does not change: the eternal scheme of which we are a part. When he sees all that has gone into our world’s preparation, each thing appears a miracle—precious, incomparable. Jack, with his new understanding, is able to forgive his father and take his first steps on the path of life.
The story ends in hope, acknowledging the beauty and joy in all things, in the everyday and above all in the family—our first school—the only place that most of us learn the truth about the world and ourselves, or discover life’s single most important lesson, of unselfish love.
Demà, dilluns 10 d'agost de 2009, Petit indi, de Marc Recha es presenta a la premsa internacional acreditada al Festival de Locarno. I dimarts, dia 11, serà el dia de l'estrena mundial del film, al marc incomparable de la Piazza Grande de la ciutat suïssa de Locarno.
Per anar fent boca, tot esperant les notícies de com ha estat rebuda la pel·lícula, dedico aquest apunt al cartell de la pel·lícula. He de confessar-vos que, no havent-la vist encara, em sorprèn aquest cartell, perquè el trobo extremadament sobri: el noiet, l'animal, l'ocellet... com sobreposats a un paisatge difuminat. Esperit Recha al 100%? Segurament!
Una bona amiga que ha tingut l'oportunitat de gaudir de Petit indi em parla sobretot del paisatge, de com Marc Recha torna a demostrar el talent i la sensibilitat amb què capta, agafa i projecta els paisatges. I vés per on, el cartell emfasitza els protagonistes -el xicot i els animals-, per bé que Sergi López, Eduardo Noriega i Eulàlia Ramon només hi són nominalment, al cartell: renúncia gairebé absoluta al reclam dels actors més coneguts. Sí, anem pel camí Recha al 100%.
Podeu veure i descargar-vos el dossier de premsa -que han fet accessible a tothom-, clicant aquí [Petit indi]
Esgarrifances ja feia venir el primer cartell que va córrer de Shutter Island, el nou film de Martin Scorsese, i cangueli anuncia el cartell que sembla que serà el definitiu i que reprodueixo en aquest apunt.
FOTO Cartell de Shutter Island, de Martin Scorsese
Estilista de la violència en pantalla, hereu d'una llarga tradició del 'thriller made in" Hong Kong, Johnnie To atresora un dels grans talents visuals del cinema d'ara mateix. La seva nova pel·lícula, Venjança, té Johnny Hallyday de protagonista, en el paper d'un paper d'un pare que arriba a la ciutat (Hong Kong) disposat a venjar la mort de la seva filla en mans d'assassins professionals i és que, malgrat que oficialment es dedica a fer de cuiner, dues dècades enrere ell també era un criminal a sou. El festival de trets i encreuament d'espetecs està, doncs, ben garantit i tot apunta que Canes en serà rutilant plataforma d'exhibició, després d'haver-hi impactat els darrers anys amb Breaking News i, sobretot, amb Election. No cal dir que la presència d'una vella estrella de l'hexàgon com Johnny Hallyday ho acaba de fer encara més atractiu per a l'ambient del certamen de la Costa Blava.
La figura de Vincent Gallo és la que focalitza l'interès als tres primers cartells que s'han donat a conèixer de Tetro, la nova pel·lícula de Francis Ford Coppola. Fa una setmana, ja en vaig penjar un en aquest bloc, a l'apunt Francis Ford Coppola ens presenta "Tetro". Ara, podem veure el altres dos. Un, a la foto que acompanya aquest article i l'altre, com a arxiu, adjunt. Són, tots tres, uns cartells ben peculiars; fins al punt que no sabria dir si ja són els definitius o uns primers, creats més amb vocació artística que publicitària. En qualsevol cas, constitueixen un document que em sembla que val al pena de conèixer.
FOTO Un segon cartell de Tetro, de Francis Ford Coppola
A les sales de cinema ja es passa el tràiler, el web de la pel·lícula ja va del tot, els mitjans de comunicació en van parlant cada dia més... és a dir, els motors promocionals ja estan ben calents cara a l'estrena, el cap de setmana de Sant Josep, de l'últim Almodóvar, Los abrazos rotos(Los abrazos rotos / Broken Embraces / Les etreintes Brisées).
Els cartells de les pel·lícules d'Almodóvar no tan sols juguen un paper publicitari, són autèntica marca de la casa i objecte d'especial atenció. A El deseo ho saben i, llestos com la gana, hi juguen hàbilment. Així és com s'ha presentat el disseny oficial del cartell de Los abrazos rotos i, simultàniament, quatre variacions -com podeu veure, al mateix web del film [losabrazosrotos (esp)].
FOTO Cartell de Los abrazos rotos, de Pedro Almodóvar
Primer van ser unes quantes fotografies del rodatge, després un tràiler, ara els cartells... De mica en mica, es va engreixant l'expectativa cap a aquesta nova pel·lícula de Quentin Tarantino, Inglorious Basterds, que hauria de ser un dels atractius més sorollosos de Canes 2009 -fins al punt que IMDB ja dóna per fet que hi serà-.
Si bé d'antuvi havia de titular-se Inglorious Bastards, finalment Tarantino va decidir que retocar-ne una lletra, del substantiu, com per reforçar la idea que, malgrat el manlleu del títol -i segurament de la inspiració-, el seu guió "poc" té a veure amb de les aventures d'aquell grapat de bandarres que, als anys setanta, Enzo G. Castellari va dur a la pantalla. Si aquell era un producte "sèrie B", com sol passar en Tarantino, Inglorious Basterds vol convertir-se en estrella de la cartellera, amb Brad Pitt de protagonista, fent costat a alguns actors i actrius europeus prou coneguts, com ara Diane Kruger, Daniel Brühl, Michael Fassbender... I, per cert, al repartiment: Enzo G. Castellari...
FOTO Cartell nord-americà d'Inglorious Basterds, de Quentin Tarantino
El trobo espectacular. No sé pas si m'acaba d'agradar, especialment en relació amb el contingut de la pel·lícula; però m'ha impactat, veure'l. Per això el penjo al bloc i en tamany gran.
Me n'anava a fer el dinar -avui toquen fideus a la cassola i això és cosa meva, a casa-, però abans he entrat al correu electrònic. El 'vici' de mirar si hi ha res de nou... i trobo que el bon amic Joan em fa descobrir -m'envia- el cartell nord-americà de Youth Without You, de Francis Ford Coppola. I ja em disculpareu vosaltres, si em faig pesat amb tants d'articles previs sobre aquesta pel·lícula, i espero que em disculpi la meva dona, pel retard en el dinar d'avui, però no podia passar ni un minut sense penjar el cartell al bloc. Perfum de roses... aroma de bon cinema ?!
Ran del breu article en què vaig comentar les diferències entre el cartell inicial (orgiàstic) de Shortbus i el que més fan córrer ara (que sembla un anunci de "gent Coca-Cola"), un amic va penjar-hi un comentari en què explicava documentadament la petita història d'aquells cartells, de com la censura nord-americana s'hi va ficar pel mig... L'amic Joan ha tingut l'amabilitat de fer-me arribar el cartell "fàl·lic" que esmenta al seu comentari i encara un altre, que acredita la imaginació inesgotable de la gent de Shortbus. Per cert, a la fotografia d'aquest article, John Cameron Mitchell, el director, en pla ambient... de rodatge
Trobareu aquests cartells, adjunts, en aquest article; així com un tercer pòster, editat a França
Shortbus, de John Cameron Mitchell, celebració del que encara queda de vida disbauxada en cert univers "underground" de Nova York, amb un bon farcell d'orgies, de sexe explícit de tota mena de tendències (per bé que amb predomini de l'opció gay-lèsbica) i amb una autèntica rua de cossos, fal·lus, sessions sado, petons i més petons, transvestits pintorescos... que desfilen per davant de la càmera, s'estrena significativament a Catalunya, el País Valencià i les Illes, com qui diu a les portes de Carnestoltes (quan a la Catalunya Nord n'han disposat des del 8 de novembre de 2006 i a l'Alguer, del 24 de novembre de l'any passat).
Ja en parlarem; però ara, el que vull remarcar és la cosa del pòster de la pel·lícula. Quan es presentà la pel·lícula a Canes (fora de competició), el dibuix d'una orgia, amb tot de cossos rebregant-se, era el que presidia el cartell i tot el material publicitari. Ara, quan s'ha anat per estrenar-la, a més d'aquest pòster se n'ha fet córrer un altre (que és el que més s'està difonent) en què els protagonites van tots vestits i estan estirats a terra, de cap enlaire i com si fossin en un simpàtic anunci de "Coca-Cola" o d'allò que en deien "Viva la gente" /"Up with people". He reproduit els dos pòsters, adjunts a aquest post, i us proposo que els compareu.
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
