Nosaltres, tots plegats, els catalans que tenim interés per la nostra llengua, la nostra cultura, pel nostre páis, solem moure'ns i parlar, escriure, manifestar-nos, reivindicar amb accions de notable significació política. Però hi ha una actuació quotidiana, no gens sorollosa, de poca projecció pública, que a vegades sembla que no practiquem prou: es tracta de consumir en català tot el que ens sigui possible. Vol un esforç, habitualment no gens recompensat, és veritat. També és cert que hi ha diversitat d'opinions: els que creuen que la qualitat del producte passa per davant de qualsevol altra consideració, els que -ben al contrari- fan passar les defenses pàtries per davant de tot... No es tracta de canviar de criteri personal -que cal respectar totalment-, sinó de prendre interés actiu per les produccions comercials, culturals i de qualsevol mena que es fan als nostres països i en la nostra llengua. Quan saps que una cosa la pots comprar "també en català" o que hi ha al mercat l'oferta d'un "producte català", llavors és quan ets lliure de decidir el que vulguis. Si no hi pares atenció, pot passar-te que reivindiquis l'etiquetatge en català i que no compris res en la nostra llengua, per desconeixement; és possible que compris en castellà el llibre d'un autor estranger, perquè no saps que l'han traduït també en català; pot ser que reclamis cinema català i que, quan en tens, no el vagis a veure; pots llogar o comprar DVD que inclouen pista en català -o en VOSC- i que te'ls miris sense ni adonar-te'n, etc.
Centrant-me en el camp del cinema i del DVD, em sembla que es fa peremptòriament necessari que, si més no, els conscienciats agafem -per coherència, al capdavall- el costum de mirar què s'estrena en la nostra llengua, què en VOSC i quins DVD duen incorporada la pista en català. Després, un cop disposem de la informació, decidim. I fins, segurament, ens caldrà ampliar l'abast de les nostres queixes i reivindicacions: la dificultat de trobar sales a prop de casa que passin pel·lícules en català, la qualitat (?) dels doblatges, la manca de còpies o de versions en VOSC, etc.
Nosaltres, com tota la població, tenim una responsabilitat com a consumidors i, parlant dels cines, la tenim com a espectadors. Si no l'exercim, el mercat ens obviarà, ens negligirà. Com a catalans, és a les nostres mans que les bones pel·lícules del nostre país ens tinguin com a públic, perquè som el seu públic natural. Si dimitim de la nostra responsabilitat d'espectadors, mai no hi haurà un cinema de debò català i de qualitat. Si els que podem estar més interessats amb els DVD que contenen versió catalana o VOSC, no hi fem cas, aviat ens en quedarem sense, perquè... qui ho trobaria a faltar?
Poques vegades hem tingut a l'abast una oferta -cliquem el web de la Generalitat-com la que ens conformen Ficció, de Cesc Gay, Dies d'agost, de Marc Recha, i el global del que podem trobar als videoclubs, com se'ns informa a Totcinema.cat. Ara és la nostra hora, la de ser coherents i exercir feliçment la nostra responsabilitat com a espectadors i consumidors d'aquesta terra.
En aquestes dates, que tantes hores dediquem a comprar regals i menges, val la pena que, al més aviat possible, fem un forat a l'agenda per anar a veure les pel·lícules, abans que ens les treguin de cartellera, i cal que, posats a regalar llibres, DVD i altres productes, prenguem en consideració aquells que el mercat ens ofereix també en català.
De les 6 sales de Catalunya que, el dia 8 de desembre de 2006, estan projectant Dies d'agost, només els VERDI, de Barcelona, i els ALBÈNIZ, de Girona, anuncien la pel·lícula al web pel seu nom: Dies d'agost. Podeu comprovar-ho clicant aquí: Verdi / Dies d'agost i aquí: Albèniz / Dies d'agost Un fet que hauria de ser normal, però que resulta que honora especialment els responsables dels Verdi i dels Albèniz, en contraposició als dels Cinemes Renoir i Icària, de Barcelona; Lauren Reus, de Reus, i Atlàntida Multicinemes/Bages Centre, de Manresa, que la passen amb el títol en castellà, com a DIAS DE AGOSTO -cosa que significa una manca de respecte a l'espectador i a la llengua del país, una estafa informativa (ja que el títol en castellà no hi fa res de res, en aquest cas) i un possible incompliment de la llei-.
Amb base a quin "criteri professional", els periodistes de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) deixen d'informar els telespectadors i als oients que les novetats cinematogràfiques o dvdgràfiques també tenen versió en català, quan les tenen? Per què la "professional" d'ICAT FM que ens informà de la sortida al mercat del DVD de Crash no ens digué res precisament sobre les versions idiomàtiques en què havia estat editat i que, per tant, ens assabentéssim que "aquest DVD" sí, aquest té doblatge al català (com en d'altres casos, per exemple, serà la VOSC)? Respòn a algun criteri professional no informar d'un aspecte com aquest a l'audiència catalana, en un mitjà de comunicació que té la llengua catalana i la seva consolidació com a element fonamental? Per quin criteri professional el Telenotícies Vespre de TV3 anuncià l'estrena de La increïble però certa història de la Caputxeta Vermella, en passà imatges de la versió castellana i ni tan sols esmentà que s'estrenava també doblada al català?
Llarga és la llista de negligències informatives respecte la llengua catalana al cinema, als diversos mitjans de la CCRTV i si he fet referència a aquest parell és perquè els tinc perfectament datats, però tant de bo fossin casos aïllats (ben al contrari, com aquests, tants com en vulgueu, com ja sabeu ben bé).
En parlo ara, perquè ahir vaig llegir a l'AVUI l'article Públics, no dels polítics, que signava Anna Farrero, presidenta del Comitè Professional de TVC, i que podeu trobar, clicant aquí: avui.cat (Hemeroteca > 2006 > novembre > 16 > Diàleg). Reclama la independència dels mitjans de comunicació públics i, com ja assenyala el títol de l'article, denuncia el delit dels polítics per controlar-los. I diu: A què aspiren els professionals de TV3? Doncs a exercir la seva professió amb rigor, assumint els encerts i desencerts, però sense la influència dels criteris partidistes que sempre tenim al voltant. De rigor a l'hora d'informar l'espectador català de la presència de la seva llengua al cinema, em sembla que ha quedat demostrat àmpliament que aquests professionals no en tenen gens. I jo, que podria estar d'acord amb la reivindicació professional, em veig obligat a remarcar que els mitjans de comunicació públics no haurien de ser dels polítics, però tampoc d'ells, dels professionals. Però qui es pensen que son? És que un periodista, per exemple, pot obviar que està treballant en un mitjà de comunicació creat per llei, amb uns objectius establerts legalment i per una molt ampla majoria de representants del poble català, que és qui ho paga?
(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l'article")
Friso per anar a veure Ficció, la nova pel·lícula de Cesc Gay, i poder parlar-ne. Mentrestant, permeteu que comenti un xic la presència de la llengua catalana en la versió original d'aquest film, el que se'n deriva i la significativa manera com balla el títol de la pel·lícula, que ara es diu "Ficción" (en castellà), ara "Ficció" (en català).
Dimarts llegíem a EL PUNT, que "A la versió original de Ficció es parla en català, exceptuant el personatge interpretat per Javier Cámara (i alguns diàlegs dels altres personatges amb ell sense que la seva presència representi el pas sistemàtic al castellà) i la fugaç xicota argentina de Judith que assumeix Carme Pla". I se'ns informava que, fora de Catalunya, la pel·lícula es passaria en una versió totalment doblada al castellà. Val molt la pena que llegiu tota la peça periodística en què Imma Merino ho explica < podeu llegir-lo clicant l'enllaç, en vermell: Doblatge al castellà obligat pels exhibidors >
Avui divendres, dia 10 de novembre de 2006, s'ha estrenat la pel·lícula. Al bar on esmorzo, he fullejat La Vanguardia i hi he vist l'anunci, amb el títol Ficción i amb una nota remarcada, just al damunt del reguitzell de logotips de les diverses sales on es projecta, que diu: "Versión original en catalán y castellano". El primer que he pensat és: Home, a Catalunya si més no, això ja és millor que el que ens van fer amb Salvador; aquí no s'intenta amagar que hi ha català a la pel·lícula! Tot i que, pel que explica aquella peça periodística d' EL PUNT, de seguida m'he plantejat si no hagués estat més precís dir "Versión original en catalán con algunos diálogos en castellano". I m'he preguntat si no deuen tenir por que se'ls espanti la clientela o... Escolta (m'he dit): no ens posem perepunyetes, que tampoc hem d'anar mirant amb lupa les coses, va! El cafè amb llet encara el tenia gairebé tot a la tassa i, per fi, un altre client del bar ha deixat lliure l'edició d'avui d'EL PUNT. Passo pàgines i em trobo amb l'anunci: aquí, però, la pel·lícula es diu Ficció. Ai, caram! La mateixa pel·lícula, projectada en la mateixa versió, s'anuncia en català en un mitjà en la nostra llengua i en castellà en un mitjà publicat en castellà. Conclusió: en l'anunci a La Vanguardia es vol dissimular el català, no amagar-lo; però (en part) vendre-ho com a Ficción, en castellà, i "diálogos en catalán y castellano" busca donar-ne una imatge publicitària prou atractiva per als que no anirien a veure-la si els diguessin tan sols que es projecta la versió original, en què hi ha molts de silencis i només alguns diàlegs en castellà. Ara, de debò hi ha algú que, interessat per la pel·lícula, deixaria d'anar-la a veure per aquest motiu?
I en quina versió veuen la pel·lícula a les Illes, al País Valencià...? Quin és el títol real de la pel·lícula?...
(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l'article")
Acabo d'endur-me una bona sorpresa i m'explico. Ahir vaig rebre, per correu electrònic, la cartellera dels Cinemes Renoir i avui, quan he anat per desar-lo a la corresponent carpeta de l'Outlook, me n'he adonat que, a la Sala 3 dels Renoir Floridablanca, de Barcelona, ara anuncien SALVADOR en "V.O. Catalán" (recordeu que, ran de l'estrena, ens vam queixar que la presentaven com V.O. Castellano, tot amagant la presència del català): home, ho han canviat! Com que sóc força endreçat, tinc desats els correus a les cartelleres de les setmanes anteriors i vaig mirant... divendres passat, ja deia "V.O. catalán" i l'anterior, també... i així fins el dia 29 de setembre de 2006 (és a dir, 15 dies després de l'estrena). Algú s'havia equivocat, no trobeu? O no? O és que havien pensat, efectivament, que podria perjudicar comercialment la pel·lícula, si posaven que hi havia català? Avesats que ningú no es queixi, pensaven que ningú se n'adonaria?
Per cert, la curiositat m'ha dut a mirar com identificaven la llengua de les còpies que es projectaven a la resta de les sales, que la cadena dels Renoir té per diversos punts de l'Estat Espanyol. La setmana del canvi, el 29 de setembre, hi havia llocs on la feien en "V.O. catalán"(Madrid Cuatro caminos, per exemple) i en altres, en "V.O. castellano" , i a partir del 27 d'octubre de 2006, per exemple, ja només trobo que, fora de Catalunya, la fan als Renoir Plaza de España (Madrid) i l'anuncien en "V.O. Catalán". Per cert, tan difícil els era posar d'entrada i arreu "V.O. castellano, catalán y francés, con subtítulos en catalán"? Perquè, de fet, si es projecta en V.O., qualsevol cosa que no sigui reconèixer els tres idiomes és no informar bé l'espectador ( i la motivació per fer-ho: que cadascú en faci la lectura que vulgui).
Abans d'acabar, una reflexió a partir del que (lingüísticament) ha passat amb Salvador: per als que qüestionen la viabilitat comercial del cinema en català, prenguin nota de l'èxit comercial del film a casa nostra, amb bona part del metratge parlat en català i sense que consti cap rebuig dels espectadors pel tema ( i això que, en aquesta ocasió, no se'ls havia tapat el poster amb allò de "Parlada en català", ni tan sols amb el que hagués pogut dir "Parlada a trossos en català"). Estic convençut que si en Jaume Roures no hagués estat tan especulador a costa de la versemblança lingüística de la pel·lícula, hauria funcionat econòmicament igual de bé. Ai, els prejudicis! De mercat n'hi ha... o és que, en aquesta ocasió que les xifres van a favor de la presència del català a les pantalles, no hem de parlar en termes de mercat? Vés per on, els ha sortit el tret per la culata amb la jugadeta, les covardies, les pocavergonyes, els espanyolismes i tota aquesta misèria
Perdoneu que hagi insistit en aquest tema, que ja m'atabala; però m'ha semblat de justícia fer-me ressó del canvi dels Renoir (ja que me'n vaig queixar) i, de passada, comentar-ho i exposar ja aquesta digressió final.
Dissabte, 21 d'octubre de 2006, a quarts de deu del vespre enllesteixo un article del bloc i me'n vaig a sopar, al menjador de casa. Al televisor veig el bo d'en Jaume Figueres que parla des de Roma. M'assec a taula i mentre mastego uns talls de llom, acompanyts d'una considerable torrada, ben sucada amb tomàquet, oli i sal, vaig seguint el programa del Canal 33. Ara parlen de Copying Beethoven, amb entrevistes a la directora, Agnieszka Holland i a la protagonista, la bellíssima Diane Kruger. Ho complementen amb imatges del film... de la versió doblada al castellà. No em vull emprenyar i penso que deu ser cosa de la distribuïdora, que no els deu haver passat el tràiler de la versió en català ni de la subtitulada en català. Innocent, espero que els periodistes del programa, conscients del seu deure d'informar l'audiència catalana que aquesta pel·lícula s'ha estrenat també amb la llengua del país, ho diran, que ho faran saber verbalment o amb algun tipus de rètol. No. Res. La mare que els va parir, concloc!
Copying Beethoven s'estrena el 20 d'octubre amb algunes còpies doblades al català i, atenció, amb una còpia subtitulada en català, als Cinemes Verdi, de Barcelona.
Dirigida per Agnieszka Holland i protagonitzada per l'actor nord-americà Ed Harris (en el paper de Beethoven) i l'exballarina i extopmodel alemanya Diane Kruger (en el rol de l'ajudant del mestre, Anna Holtz), la pel·lícula gira sobre la relació entre aquests dos personatges, quan ella ajuda el compositor en la transcripció del seu últim treball, la "Novena simfonia".
Sembla encertada la idea de subtitular aquesta pel·lícula, que pot interessar a melòmans i gent interessada per la cultura en general. I, en qualsevol cas, val la pena que valorem la importància de l'estrena de pel·lícules subtitulades en català; perquè el desideratum fora que sempre veiessim les versions originals de les pel·lícules: aleshores, val la pena que reivindiquem la normalització del subtitulatge en la nostra llengua i la millor manera de fer-ho és passar per taquilla, oimés quan la pel·lícula pot ser-nos atractiva de debò.
Reprenent fugaçment la qüestió de com es diuen les pel·lícules, fixem-nos:
el palmarès del II Festival de Cinema Polític de Barcelona, segons el web del certamen (www.cinemapolitic.com) , ha estat:
Millor Llargmetratge: ‘ Sleeper’ (Àustria/Alemanya, 2005, 1h40) de Benjamin Heisenberg Menció especial del Jurat: ‘ Gypo’ (Regne Unit, 2005, 1h37) de Jan Dunn Millor Curtmetratge: ‘Mardi matin, quelque part’ (Canadà, 2005, 6min) d’Hélène Belanger-Martin Premi del Públic al Millor Llargmetratge: The right of the weakest (França/Bèlgica, 2006, 1h56) de Lucas Belvaux.
Fixem-nos en el nom que donen a la pel·lícula que ha guanyat el premi del públic al millor llarg: The right of the weakest. Es tracta d'una coproducció franco-belga, de Lucas Belvaux, el títol original de la qual és La raison du plus faible; però que el festival l'ha identificada amb el títol traduït a l'anglès (probablement el títol amb què es distribueix internacionalment). De fet, si al seu web consultem totes les pel·lícules, veiem que, efectivament, aquesta l'anomenen remarcadament en anglès i, a continuació, amb el títol original en francès. Ho fan amb tots els films del certamen, tant amb la italiana Alla luce del sole, que identifiquen remarcadament com Com into the light; amb l'alemanya Schläfer, que identifiquen destacadament com Sleeper, etc.
Es veu que a Catalunya ens deuria costar entendre que Alla luce del sole vol dir A la llum del sol; o que La raison du plus faible vol dir La raó del més feble.
Per cert, en el cas de la pel·lícula Dans la peau de Jacques Chirac l'han identificada amb el títol espanyol En la piel de Jacques Chirac, segurament pel fet que té distribució espanyola (és a dir, ja no els ha interessat el possible títol internacional del film, en anglès). I, en el cas del curtmetratge premiat, observem que han mantingut un únic títol Mardi matin, quelque part; vés a saber si a causa que als quebequesos, això que els tradueixin el títol a l'anglès, no els fa gaire gràcia.
Tornant a la guanyadora del premi del públic, La raison du plus faible, resulta que aquest dia vaig agafar EL PUNT i m'hi trobo la notícia d'aquest premi. El periodista, agafant segurament la nota de premsa, va identificar la pel·lícula... com? The right of the weakest, per descomptat! Més tard i no sé si era l'endemà, anant amb cotxe, sento un bon amic que, per ICATFM parla d'aquest mateix premi i... sabeu com va identificar la guanyadora? The right of the weakest, per descomptat!
És la raó de la llengua més forta (l'anglès, l'espanyol) i, evidentment, la raó del que se'n desprèn, pel que fa a organitzadors de festivals, treball periodístic, provincianismes, etc.
Avui, els mitjans de comunicació en van plens: el 35% de les pel·lícules estrenades el 2006 les ha doblades al català el Servei Català de Doblatge. La cosa valdria que en parléssim. A més, ja hi ha qui s'ha afanyat a remarcar els diners que ens costa això (atenció els primmirats en el tema: heu comptat mai el que, als catalans, ens consta que existeixi, que hi hagi, que es pugui finançar el cinema espanyol? D'això, els mateixos catalans gairebé mai no en parlem: a vegades només filem prim quan es tracta dels calés esmerçats en la difusió de la nostra llengua). Podríem discutir si caldria una llei que corregís la perversió que el mercat cinematogràfic ha heredat del franquisme; podríem posar sobre la taula la qualitat dels doblatges; podríem plantejar la qüestió de les versions subtitulades, etc. Avui, però, permeteu que no entri en aixó (ara mateix tinc més feina de la que puc fer: he d'enllestir la crítica de 9 lifes, he de preparar Sitges 2006... i, a més, dissortadament, ja tindrem ocasió de parlar-ne, que n'hi ha per temps, del tema).
El que vull remarcar ara i aquí és que www.totcinema.cat i www.sessiocontinua.com tenen un apartat dedicat al DVD, en què hi trobem fàcilment la informació sobre el que hi ha editat en català i sobre les novetats que van sortint. Igualment, podem consultar www6.gencat.net/llengcat/cinema/novetats.htm . Certament, quan tenim un DVD a les mans, ens és fàcil mirar a la caràtula els idiomes en què el trobarem, tant de doblatge com de sibtitulat; però disposar d'una informació sempre ens anirà bé per estar al dia del que hi ha (que no ens passi allò de: hosti, l'he vista en espanyol i resulta que hi era en català). Per cert, us recomano molt que us aveseu als subtitulats en català (és una pràctica sana: tens la pel·lícula en versió original i la comprens amb l'ajut dels subtítols en la teva llengua). Ah i per cert, encara disposem de més recursos al nostre abast, com ara: www.vernal.cat
Actualització de la informació de què disposo sobre la versió amb què s'estrena SALVADOR (Puig Antich), de Manuel Huerga. Fa una estona he completat l'article d'ahir i ara actualitzo informació que he anat recollint aquesta estona:
Cinema VERDI. Al web l'anuncien en la versió trinlingüe (castellà, català i francès).
Cinemes ICÀRIA. Al web l'anuncien en V.O.S., sense entrar en més detalls. Subtitularan el català i el francès? Només el francès? Ja dóno per fet que els subtítols seran en castellà i no pas en català...
Grup LAUREN. Al web, si busques per cinemes i després per pel·lícules, veus que Salvador l'anuncien sense cap afegitó; en canvi, t'adones que, per exemple, en el cas d' Ant Bully distingeixen entre Ant Bully Cat. i Ant Bully (És la manera que tenen de separar els films en català dels que no ho són). Si consultes l'enllaç amb les pel·lícules que duen l'afegitó "Cat", et trobes que, sota el poster de la pel·lícula i al damunt d'unes quatre barres posa "EN CATALÀ". En el cas de SALVADOR no diferencien res (per tant, la passen en còpia única) i no informen l'espectador que la pel·lícula tingui diàlegs en català. Si hem de creure el que diu VILAWEB i VilawebTV, els Lauren la passaran en bilingüe i no ho anuncien: vaja, com fan amb UNITED 93, que tampoc diuen res que algunes ratlles de diàleg són en àrab!
Grup BALAÑÀ. No hi he sabut trobar cap informació sobre la llengua amb què passen les pel·lícules.
CINESA. No hi he sabut trobar cap informació sobre la llengua amb què passen les pel·lícules. (text esmenat el 15.09.2006, a les 16.30h, un cop he localitzat SALVADOR al web de CINESA)
De la resta de Catalunya, ja em perdonareu, però m'he entretingut a mirar-ho. De totes maneres, em confirmen que a GIRONA, el tràiler que es passa a les sales és en castellà.
FINALMENT: vull deixar constància que tot i l'atenció que estic dedicant a la qüestió de la llengua amb què s'estrena SALVADOR (perquè no és pas una qüestió menor), no ho considero un tema essencial en la valoració de la pel·lícula (com ja podeu comprovar del que n'he anat dient) i, ben aviat, penjaré en aquest bloc un article amb què comentaré tot el que en tinc a dir (inclosa la qüestió del tractament lingüístic). Dic això (i ja em perdonareu) perquè la indignació que provoca la marginació, el fet que s'amagui la presència del català al film (manca de tràilers en català; el DVD de promoció que s'ha repartit en diaris també ha amagat el català, etc.), justifica que ho denunciem i que hi parem atenció; però no ens ha de distrreure del munt de coses que, sobre el film i al voltant d'aquest film, val la pena de dir i escoltar. Això, esclar, suposant que no ens agradeixin i realment ens la deixin veure en la versió original a totes les sales catalanes.
Dimecres, dia 13 de setembre de 2006. Rebo el correu electrònic dels cinemes Renoir i veig que anuncia l'estrena de "Salvador (Puig Antich)" en "VO castellano". Una estona més tard, rebo un correu de premsa de la cadena Lauren en què anuncia la projecció en versió espanyola als Lauren Costa Brava. Tot seguit, me'n vaig al web de la pel·lícula www.salvadorfilm.com, veig que té opcions lingüístiques (el web) en català, castellà, francès i anglès; però, indignat ja del tot, m'adono que, en l'opció PREMSA, els trailers no són en català. Comprovo que, efectivament, he agafat l'opció del web en català. Veig que hi ha un enllaç amb "Mireu el tràiler": el tràiler és en espanyol.
Vull recordar que, en la versió amb què es projectà a la secció "Un Certain Regard" del Festival de Canes, hi havia castellà, català i francès i, al catàleg del certamen, en aquest ordre es reconeixien les tres llengües del film. Certament, l'ambigüitat lingüística del film és execrable: per un cantó denuncia sense embuts la repressió del català, però, per altra banda, covardament i especulativament, busca pretextos de guió per estalviar-se la nostra llengua tant com pot. Ja corria el rumor, per Canes, que l'estrena a la resta d'Espanya encara escurçaria més la presència del català; el que no m'hauria imaginat mai és que, si més no a Catalunya, es volgués amagar la realitat lingüística de la pel·lícula i/o... pitjor, que no s'estrenés a totes les sales, si més no, en la versió original (castellà, català i francès).
NOTA: per acreditar el que dic en aquest article, el dia 14 de setembre de 2006, a les 18.08h, he decidit d'escanejar els documents de què parlo i adjuntar-los al post, de manera que els pugueu visualitzar. (Demano disculpes als catalans de fora de l'Estat Espanyol que, en llegir-los, tinguin dificultat de comprendre-ho perquè desconeixen la llengua castellana; però els he rebuts així)
Segons publica VILAWEB avui, dia 14 de setembre de 2006, la pel·lícula és bilingüe. A part que no sigui estrictament cert (perquè és trilingüe), vull entendre que ens estan anunciant que la podrem veure en la versió que conté les llengües catalana i castellana. VilawebTV diu que així la tindrem (què passarà a les Illes, al Páis Valencià, a la Franja i a Andorra?) i que a la resta de l'Estat finalment s'acaba projectant amb subtítols (m'imagino que les Illes, la Franja i el País Valencià deu formar part de "la resta de l'Estat"). Si això és així, es confirmaria que la primera informació que han facilitat les sales amaga el fet que la versió conté part parlada en català: quina barra! De totes maneres, més val que, abans d'entrar a la sala que triem per anar-la a veure, mirem bé en quina versió la projecten . Jo, que ja l'he vista, penso tornar-hi i ja veig a venir que (si les coses no milloren) em tocarà fer preguntes als taquillers i potser donar corda al cotxe. Per cert, avui, 14.09.2006, a les 18.17h, el web de la Generalitat de dalt on se sol informar del cinema en català (http://www6.gencat.net/llengcat/cinema/cartellera.htm#divendres), encara ni se'n parla, de "Salvador".
El nom de les coses ens permet identificar-les. Doncs bé, quín nom té una pel·lícula? Òbviament, el títol. Però quin títol?
The wind that shakes the barley és l'últim film de Ken Loach. Jo l'he traduït com El vent que belluga l'ordi. La distribuïdora espanyola sembla que li posarà el títol El viento que agita la cebada.La francesa l'estrenarà com Le vent se lève. I, a Itàlia, de moment, la identifiquen amb el títol original.
Tan bon punt s'estreni a Catalunya, els meus amics (ben catalanistes), els cinèfils amb qui parlo, els crítics amb qui converso o discuteixo... l'anomenaran El viento que agita l cebada o, com a màxim, l'última d'en Loach. Jo, en canvi, com que l'he descoberta dient-li El vent que belluga l'ordi i així n'he parlat, la seguiré anomenant així. Com amb passa amb aquell "Carlos" que conec de fa anys i a qui no em surt de dir-li "Carles".
Hem de considerar un honor que Tirant lo Blanc, obra de prestigi mundial de la nostra literatura, l'hagin adaptada al cinema. De la mateixa manera que els anglesos poden estar cofois que la resta del món els versionem Shakespeare a les nostres respectives llengües, nosaltres hem d'alegrar-nos que Tirant lo Blanc el versionin en anglès, en castellà, en francès, en mandarí, en rus o en l'idioma que sigui.
En canvi, hem de considerar una mala sort terrible que el Tirant lo Blanc hagi anat a parar a les mans d'un cineasta com Vicente Aranda, el director de l'execrable, tregiversadora -castellanista- i jo diria feixistoide Juana la loca.
I el que és un insult i una falta de respecte és que Tirant lo Blanc no s'estreni entre nosaltres en català -tan sols uns quants, molt pocs, afortunats en tindran a propuna còpia en la nostra llengua-. La versió original és en anglès, si més no, per la misèria artística de qui ha tirat endavant el projecte, per la migradesa de mides de les nostres institucions polítiques i culturals i per les peremptòries necessitats econòmiques, que han fet necessari de buscar productors britànics, que hi han posat diners i han exigit actors anglesos.
Sense anar més lluny i valgui a tall d'exemple, als Lauren, de Blanes, de Tirant lo Blanc, res. De Plaerdemavida, tampoc. Ni de Carmesina, ni de Viudareposada. A Blanes, a casa nostra, un clàssic nostre no el tenim ni en la nostra llengua, ni en la versió original anglesa; sinó en la versió doblada al castellà. I així, a la majoria de ciutats i "places" cinematogràfiques del nostre país.
Això hauria de comportar, immediatament, la dimissió o cessament de qui tingui la màxima responsabilitat cultural al nostre país. No estem davant d'un cas més d'exhibició -o no- de còpies doblades al català; no es pot al·legar simples qüestions de mercat. Que una versió d'una obra importantíssima del nostre patrimoni cultural no la puguem tenir en la nostra llengua, oimés quan se n'ha fet la versió corresponent, passa a ser un disbarat cultural de primera magnitud i la consellera Mieras n'ha d'assumir políticament la responsabilitat. Que dimiteixi o que el president la cessi. Ja sé que hi ha molt d'altres motius perquè la honorable consellera plegui, però aquest em sembla la gota que fa vessar el got. Què hi hem d'anar a fer a Frankfurt, si no som capaços ni tan sols d'aprofitar les avinenteses per promoure a casa la nostra literatura des de l'audiovisual i amb un referent de prestigi? Tant se val que Vicente Aranda sigui un cineasta patètic i que la pel·lícula que n'ha fet molt probablement serà un nyap, el Tirant lo Blanc en cinema exigeix que les autoritats l'assumeixin com a fet cultural i, si cal, hi donin el suport econòmic necessari per compensar desviacions de mercat, com es fa amb tantes propostes, en nom de la difusió i la promoció culturals. Que no puguem tenir el Tirant lo Blanc a la majoria de les nostres ciutats en la variant valenciana de la nostra llengua, exigeix peremtòriament que Catalina Mieras se'n vagi del càrrec.
Actualització a les 16.04h del 06.04.2004. Si voleu consultar les (poquíssimes) sales d'Andorra, les Illes i del Principat on es projectarà en català: http://www6.gencat.net/llengcat/cinema/cartellera.htm#divendres. A partir del 07.04.2006 sabrem les del País Valencià.
Deixeu que us ho expliqui. Ahir vaig anar al multicinemes Lauren Costa Brava, de Blanes, en què habitualment s'hi projecten ben poques, poquíssimes, pel·lícules doblades al català. Ras i curt, s'hi margina la notra llengua de manera persistent i sistemàtica. Vaig anar-hi a veure La verdad oculta (estrenada al Principat només en castellà) i, abans de la projecció, van passar el filmet publicitari de la campanya "EL CATALÀ VA AMB TU". Té nassos! Pel que fa a l'empresa exhibidora, a l'hora de recollir els calés de les campanyes propagandístiques, actuen com a bons catalanets. I, quant al govern de Catalunya..., que ens diu que català va amb nosaltres, quan nosaltres no podem veure cinema en català, ni tan sols en unes sales que han estat finançades per l'Institut Català de Finances. D'això se'n diu llençar un missatge publicitari equivocat, malaguanyat. I el pitjor és que, enllà del malbaratament dels fons públics, al damunt seguirem sense veure'n, de cinema en la nostra llengua.
Fa una setmana, mentre esperava que comencés "Volver" d'Almodóvar, em van passar el tràiler de TIRANTE EL BLANCO, en castellà, a les mateixes sales on ara em diuen que "EL CATALÀ VA AMB MI". Que se'n vagin a pastar fang!
Fóra bo que, al Principat de Catalunya, a les Illes, a Andorra, a la Catalunya Nord i a l'Alguer, els patronats municipals de cultura, els cineclubs, la Federació de Cineclubs i les empreses dedicades a distribució de cinema lloguessin les còpies que, a València, han subtitulat (i quan escaigui, les que han doblat) per a la programació en la nostra llengua entre 10 de gener i 6 d'abril.
La campanya Dóna corda al cinema en català, benintencionada, ha estat un error greu, irritable, perquè no ha anat acompanyada de cap canvi en la situació real. A continuació, reprodueixo l'article que, sobre la qüestió, he publicat al Recull, de Blanes, el 20 d'agost de 2005; perquè el considero d'interés general, encara que faci molta referència al cas blanenc. El vaig escriure i publicar abans d'anar a veure Charlie i la fàbrica de xocolata, encara que el penjo posteriorment en aquest bloc.
Intocable | La invenció d'Hugo Cabret | Els descendents | J. Edgar | La dona de ferro | L'arbre de la vida | L'arbre | Mitjanit a París | El més enllà | True Grit | El discurs del rei | D'homes i déus | Fins i tot la pluja | La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Les males herbes | Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
