L'últim rei d'Escòcia, de Kevin Macdonald, i El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro, amb tres guardons cadascuna, encapçalen la llista de pel·lícules premiades per l'acadèmia britànica del cinema, BAFTA, en què La reina / The Queen, d'Stephen Frears, ha estat considerada com la millor pel·lícula i Paul Greengrass, el millor director, per United 93. Per la seva banda,Children of men, d' Alfonso Cuarón, i Little MIss Sunshine, de Jonathan Dayton i Valerie Faris han congriat dos premis, igual que les ja esmentades La reina i United 93. Remarquem que Casino Royale, s'ha quedat amb un únic guardó oficial, si no li comptem el Premi Orange a l'actor/atriu revelació, que ha estat per a Eva Green, descoberta per molts a Somiadors, de Bernardo Bertolucci, però ara guardonada gràcies a l'impacte que ha tingut com a nova i singular "noia Bond". Per cert. Almodóvar s'ha tornat a quedar amb un pam de nas, perquè ha estat El laberinto del fauno i no pas Volver, la premiada com a millor pel·lícula de parla no anglesa. I, abans de passar a la llista sencera de pel·lícules, els premis d'interpretació: Helen Mirren, per La reina, indiscutible, i Forrest Whitaker, per L'últim rei d'Escòcia, guanyant la partida al DiCaprio d' Infiltrats. Prenem nota que Scorsese i els seus Infiltrats, tampoc no han recollit cap premi, ni un.
La llista dels premis BAFTA, anant a "Vull llegir la resta de l'article"
L'espanyolíssima Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics (ACCEC), de la qual sóc membre -dissident, però membre tanmateix- també vota les millors pel·lícules de l'any. A diferència del Col·lectiu de Crítics de Girona, que votem pel·lícules, a l'ACCEC es voten banderes i pel·lícules; és a dir, diferencien entre "cinema espanyol" i "cinema estranger". És així perquè, fa anys, a l'assemblea anual es va perdre la votació per treure-hi l'esbiaixament nacionalista espanyol i els acords es prenen perquè es compleixin. Jo mai no hi he votat en la categoria de "cinema espanyol" i, des d'aquella assemblea, accepto l'acord, però no he participat a cap altra votació.
El resultat de la votació dels Premis ACCEC 2006, el podeu consultar anant a "Vull llegir la resta de l'article"
Ni Corbacho, amb la seva presentació de la gala de lliurament dels Goya, que hi donà un més o menys complaent toc "a la Cubana", ni el seu sentit de la irreverència no ha aconseguit compensar el caire ronyós de l'Acadèmia, els membres de la qual segueixen mostrant-se tremendament conservadors.
No discuteixo pas que Volver i El laberinto del fauno hagin estat tan premiades; sinó el que demostren amb algun dels premis concrets als equips tècnics i artístics d'aquestes i altres pel·lícules. D'antuvi, deixeu-me dir que, en l'aposta final per aquests dos títols, s'ensuma un reflex provincià d'abonar allò que els està funcionant bé als EUA. El Goya a Penélope, francament: què han premiat, el seu ortopedic cul o la Ms. P de les revistes del cor? Guardonar el televisiu guió d'Arcarazo per a Salvador, que n'és un dels aspectes pitjors, em sembla que demostra com n'està de resclosit el personal. Per si algú encara en dubta, que es fixi amb el premi a En Pérez, el ratolí dels teus somnis com a millor film d'animació. D'altra banda, cal remarcar que han premiat com a millor documental Cineastes en acció, de Carles Benpar, i no pas Més enllà del mirall, de Joaquín Jordà, el seu Premi Nacional de Cinematografia. Veig que la gent està molt contenta amb els premis a Quim Gutiérrez i Ivana Baquero i no seré jo qui llanci una galleda d'aigua freda a sobre de ningú; però, si el treball de Gutiérrez a Azuloscurocasinegro em sembla prou bo, el de Baquero el considero correcte i, atenció, vull remarcar que, premiant-la a ella, no ho han fet a la descordada Verónica Echegui de Yo soy la Juani: no us sembla significatiu?
(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l'article")
Lady Chatterley, de Pascal Ferran, adaptació (molt aplaudida per la crítica) de l'obra de D.H. Lawrence; Indigènes, de Rachid Bouchareb, cinta presentada al Festival de Canes i nominada a l'Oscar, que evoca i reivindica el paper dels "francesos" nord-africans a la Segona Guerra Mundial, i el thriller Ne le dis à personne, de Guillaume Canet (company de Leonado DiCaprio al repartiment de La platja, de Danny Boyle) encapçalen, amb 9 nominacions cadascuna, la llista de candidats als César del Cinema Francès, que es lliuraran el 24 de febrer de 2007, al Théâtre du Châtelet, de París.
El veteraníssim Alain Resnais l'han nominat com a millor director, per la seva pel·lícula Coeurs, que ha congriat un total de 8 nominacions. Per la seva banda, Gérard Dépardieu pot rescabalar-se del robatori de què va ser víctima a Canes, enduent-se el César al millor actor, pel seu esplèndid, complet, vital treball a la simpatica Quand j'étais chanteur, de Xavier Gianolli (que aspira a 7 guardons). I potser podríem dir el mateix de Volver, de Pedro Almodóvar, candidata en la categoria de millor film estranger; tot i que se les ha amb Babel, d'Alejandro González Iñárritu,i The Queen, d'Stephen Frears. Finalment, ja estic convençut que els nyaps semblen inevitables en aquesta mena de guardons, perquè fixem-nos en el cas següent: Malik Zidi ha estat nominat anteriorment tres vegades com a millor actor prometedor i, després de 10 anys de carrera, encara enguany l'han nominat com a actor prometedor -per Les amitiés maléfiques- (i ja són quatre vegades!).
La llista sencera de les nominacions a la 32a edició dels César, anant a "Vull legir la resta de l'article"
Potser l'absència de Volver, de Pedro Almodóvar, en la categoria de millor pel·lícula estrangera i que Leonardo DiCaprio hagi estat nominat per Blood Diamond i no pas pel seu extraordinari treball a Els infiltrats, d'Scorsese, són -a primer cop d'ull- les grans sorpreses de la llista de nominacions als Oscar d'enguany, que s'acaben de fer públiques.
Podríem encara afegir-hi la significativa absència de Bobby, d'Emílio Estévez, així com de Banderes dels pares, de Clint Eastwood -amb perdó de les 2 nominacions en apartats tècnics, de so- . Cosa artística o política? Veurem el que han proposat i en traurem conclusions.
D'altra banda, la nominació de Little Miss Sunshine com a millor pel·lícula és una desmesura, malgrat la simpatia del producte, i la constatació que, posats a defensar una certa quota de cinema independent, a l'Acadèmia de Hollywood practiquen un cert "tot s'hi val".
Com és habitual, les guanyadores dels Globus còmics o musicals, s'han de conformar amb nominacions que no siguin a "la millor pel·lícula", mal que n'acumulin un bon grapat, com passa amb Dreamgirls.
La llista completa de les nominacions, a "Vull llegir la resta de l'article"
El Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona ens solem reunir cada gener per votar les que considerem com a millors d'entre totes les pel·lícules que s'han projectat a les comarques gironines l'any anterior. Tot i que la majoria de títols que podem prendre en consideració són els mateixos, per exemple, que els estrenats a Barcelona ciutat, hi ha algunes petites i a vegades significatives diferències. Per exemple, enguany no he pogut votar Three times, de Hou Hsiao-hsien, perquè, a Girona no s'estrenarà fins aquest 2007.
El sistema de votació va així: de les 368 pel·lícules estrenades a les pantalles gironines el 2006, cada membre del Col·lectiu en tria 10, a cadascuna de les quals atorga una puntuació única i irrepetible, entre 1 i 10 punts. Acte seguit, se sumen els vots obtinguts per cada pel·lícula i la que en té més és la guanyadora. El resultat, doncs, pot no correspondre al que un hom hagi votat, però recull l'expressió del màxim consens. Per cert, a Girona votem pel·lícules i no pas banderes, per la qual cosa és universalista la valoració que fem de les obres: cada crític, amb el seu criteri, ha de contemplar la totalitat de films, en una llista única, de la qual n'ha de triar també únicament 10. Per tant, no busquéssiu al resultat ni millors pel·lícules europees, ni cap apartat de "millors espanyoles", ni tan sols de "millors catalanes".
Els infiltrats / The Departed / Infiltrados / Les infiltrés / The Departed. Il bene e il male , de Martin Scorsese, ha estat la pel·lícula que ha acumulat més punts (51), encapçalant el total de 42 títols que han rebut algun vot, d'entre els 368 votables, i es converteix en el que passem consensuadament a considerar com a millor film de 2006; per bé que és l'any que menys punts ha congriat la pel·lícula guanyadora, havent estat la votació molt igualada i repartida entre diverses candidates. La llista dels 10 títols més votats, la trobareu anant a "Vull legir la resta de l'article"
Babel, com a millor pel·lícula dramàtica; Dreamgirls, com a millor comèdia o musical; Letters from Iwo Jima, com a millor pel·lícula de parla no anglesa; Cars, com a millor film d'animació; Martin Scorsese com a millor director; Helen Mirren doblement coronada com a millor actriu...: a "Vull llegir la resta de l'article" trobareu la llista sencera de premiats amb el Globus d'Or, que atorga l'Associació de la Premsa Estrangera acreditada a Hollywood.
Si en voleu consultar les nominacions prèvies, podeu clicar aquí: Globus d'Or: les nominacions. Si us interessa anar a la font, el web dels Globus, cliqueu aquí: HPPA
La grossa d'aquests premis ha anat força repartida. Les vaques sagrades (Scorsese, Eastwood, Lasseter) s'han endut els premis importants, però solitàriament. Fins i tot Babel, rutilant guardo a la "millor pel·lícula dramàtica", no n'ha guanyat cap altre. En canvi, la comèdia musical Dreamgirls (amb Beyoncé Knowles i els premiats Eddy Murphy i Jennifer Hudson) ha congriat fins a 3 Globus. Amb tot el respecte, no deixa de fer un cert tuf conservador, aquesta "eufòria" pel show bussines i premis com el gairebé de pleitesia a Meryl Streep o que Helen Mirren s'endugui sengles Globus per la seva interpretació de dues reines angleses. No ens empipéssim, però: mirem tan sols qui atorga aquests premis.
El vent que belluga l'ordi, de Ken Loach, Palma d'Or al Festival de Canes de 2006, no ha estat nominada en cap categoria dels premis anuals de l'Acadèmia Britànica de Cinema i TV; llevat de la difusa nominació, com actor emergent, a Cillian Murphy, sense especificar-ne les pel·lícules amb què basen aquest reconeixement -per això dic que és "difusa", l'única menció que podríem considerar que es fa del film de Ken Loach.
Certament, segons les meves dades, Ken Loach no ha guanyat mai al BAFTA, tot i haver-hi estat candidat, si més no, en 7 ocasions; però l'"oblit" en aquest 2006 resulta significatiu. Perquè El vent que belluga l'ordi, en guanyar la Palma d'Or, s'ha convertit en un dels títols de l'any. Tant se val si estem més o menys d'acord amb el guardó cannoise, però el cinema britànic no va tan sobrat de títols al cap de l'any, com per decantar el que els ha donat un premi especialment destacat en el calendari mundial. Per altra banda, la llista de categories dels BAFTA té marge de sobres per a encabir-la, si volien: hi ha un apartat a la millor pel·lícula, diferenciat d'un altre específicamnet dedicat al millor film britànic i, a més, un bon grapat d'altres apartats on fer, si més no, el reconeixement escaient en l'estadi previ de les nominacions. Però no. Res de res. I això, em temo que reflecteix una opció ideològica, metropolitana, de colonialisme que es tragina encara al moll de l'os, de pur imperialisme nat dels acadèmics britànics, a tó amb l'escàndol mediàtic que l'estrena del films desfermà, al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l'article")
The Queen, d'Stephen Frears, amb 10 nominacions, i Casino Royale, de Martin Campbell, amb9 nominacions, encapçala la llista de candidatures als Premis de Cinema de l'Acadèmia Britànica de Cinema i TV (BAFTA: British Academy Film & TV Awards), que es lliuraran el dissabte 11 de febrer de 2007, a la Royal Opera House, de Londres.
La singularitat dels acadèmics britànics, però s'acaba pràcticament amb aquest parell de pel·lícules de contingut o ressonàncies diguem-ne "locals"; ja que la resta de nominacions no fan sinó confirmar l'aposta homologada pels mateixos títols que triomfen als premis nord-americans i que molt probablement jugaran un paper clau als Oscar: El laberinto del fauno/ Pan's Labyrinth , de Guillermo del Toro (8 nominacions); Babel, d'Alejandro González Iñárritu (7 nominacions); Els infiltrats / The Departed / Los infiltrados / Les infiltrés , de Martin Scorsese (6 nominacions); United 93, de Paul Greengrass (6 nominacions) i Little Miss Sunshine, de Jonathan Dayton i Valerie Faris. Per descomptat, Volver, de Pedro Almodóvar, és candidata en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa (al costat de l'Apocalypto, de Mel Gibson, i de l'últim Verhoeven); així com Penélope Cruz l'han nominada com a millor actriu (al costat de noms que no és que li facin ombra: simplement, ella ni es veu!). I de passada, algun títol emergent en l'àmbit independent, com The Last King of Scotland, de Kevin Macdonald i The History Boys, de Nicholas Hynter, els posen de costat amb una megaproducció comercial d'èxit com Pirates del Carib II.
La llista completa de nominats, a "Vull legir la resta de l'article"
L'Associació de Crítics de Cinema de Nova York (NYFCC) ha guardonat United 93, la pel·lícula sobre el quart avió de l'11 de setembre, com a millor film de l'any. De les virtuts d'aquesta obra de Paul Greengrass, en vaig parlar arran de la seva estrena (si us interessa recuperar-ho, cliqueu aquí: United 93 / Vol 93); ara, el que voldria remarcar és que, implícitament (o explícitament, vés a saber!), els de Nova York han posat sobre la taula el que ´podríem anomenar com "deure moral" envers les víctimes de l'11-S i l'homenatge impressionant que aquesta pel·lícula els ret. En plena cursa dels Oscar, em sembla un bon toc d'atenció.
Pel que fa a la resta de premis, poques novetats: més suport a Forest Whitaker i a Helen Mirren, en l'apartat interpretatiu; a Scorsese, en el de director, i al reguitzell de films que ja encadenen un bon nombre de premis diferents: Half Nelson, Dreamgirls, Little Children, El laberinto del Fauno, etc. I, per cert, uns altres que s'han afegit a honorar l'estrena nord-americana, enguany, del film de Melville de 1969.
La llista completa dels premiats, anant a "Vull llegir la resta de l'article"
La llista. Ara només se m'acut penjar al bloc la llista de guardonats, que em sembla que parla per si mateixa i confirma com està el gremi a Catalunya.
Per veure la llista, aneu a "Vull llegir la resta de l'article"
Alatriste, d'Agustín Díaz-Yanes, amb 15 nominacions; Volver, de Pedro Almodóvar, amb 14; El laberinto del Fauno / Pan's Labyrinth / Le labyrinthe de Pan, de Guillermo del Toro, amb 13, i Salvador (Puig Antich), de Manuel Huerga, amb 11, encapçalen les nominacions als Goya, que l'Academia del Cine Español concedirà el darrer cap de setmana de gener.
D'entre els candidats a rebre l'estatueta, Lluís Llach ho és per la banda sonora de Salvador i això obre la possibilitat que el cantant de Verges vagi a la cerimònia: hi anirà?
Un primer comentari: vistes les nominacions dels Goya i les recaptacions que obtenen per Espanya, els cineastes catalans amb vocació artística, que fan mans i mànegues per atendre el mercat espanyol i per no catalanitzar-se gaire, vols dir que els surt a compte? Per sort, el món és molt més gran, l'horitzó molt més ample: diria que valdria més la pena que es dediquessin a crear de debò i a buscar un mercat realment lliure, noble, culte...
La llista completa de les nominacions, clicant a "Vull llegir la resta de l'article"
Babel, d'Alejandro González Iñárritu, encapçala les nominacions als Globs d'Or, amb 7 nominacions, seguida d' Infiltrats, de Martins Scorsese, amb sis. Leonardo Di Caprio n'acumula dues com a actor i Clint Eastwood, dues com a director. Com a anècdota, Letters from Iwo Jima és candidata a millor pel·lícula de parla no-anglesa, categoria en què participa també Volver, de Pedro Almodóvar.
Les nominacions dels Globus d'Or, titllats sempre d'avantsala dels Oscar, s'na fet públiques avui, dia 14 de desembre de 2006, a la matinada (hora de Los Ángeles). En podeu consultar la llista, clicant aquí: globusd'or i/o anant a "Vull llegir la resta de l'article"
Letters From Iwo Jima / Cartes d'Iwo Jima / Lettres d'Iwo Jima, de Clint Eastwood, continua acumulant premis. Ara ha estat guardonada com a millor pel·lícula de l'any per Los Angeles Film Critics Association (LAFCA). I, per cert, The Queen/ La reina / La regina, d'Stephen Frears, ha quedat finalista, el que ells en diuen "subcampiona". De fet, aquesta reconstrucció irònica de la crisi institucional patida al Regne Unit ran de la mort de Lady Di, és la gran triomfadora, ja que l'hi han reconegut l'actriu principal (Helen Mirren), el guió (de Peter Morgan) i l'actor secundari (Michael Sheen, que encarna Tony Blair)
El català Sergi López ha quedat igualment subcampió, però en la categoria d'actor secundari, per El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro, en aquests premis anualsassociació de crítics a la tòpicament anomenada "Meca del cinema", que, entre altres, també han guardonat el director de United 93 i el documental de la campanya d'Al Gore contra els perills del canvi climàtic, An Inconvenient Truth / Una verdad incómoda / Une vérité qui dérange / Una scomoda verità
(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l'article")
Us recomano que aneu al web dels Premis Barcelona de Cinema 2006 i en mireu la llista de nominacions, clicant aquí: Premis BCN Cinema M'ho he remirat unes quantes vegades, en moments diferents, des que s'han fet públiques les nominacions i, de debò us ho dic: em fan angúnia.
...
...
...
(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l'article")
L' NBR, "National Board of Review of Motion Pictures", l'organisme que agrupa historiadors, estudiants i professionals del cinema, dedicats -amb activitats sense ànim de lucre- a la promoció cultural del cinema, concedeix cada any els seus premis, que conformen un primer indici de per on poden anar les coses cara als Oscar. El cas és que els seus guardons es fan públics al moment que els membres de l'Acadèmia de Hollywood estan començant tot el procés de nominar candidats i, per tant, els de l' NBR els faciliten la tasca de resumir l'àmplia oferta anual i remarcar uns títols i uns artistes per damunt d'altres. Tot i així, esdevenen tan sols un primer indici, perquè, de camí cap a la nit de les estatuetes, encara queden altres guardons (com els Globus d'Or o els premis de la crítica a diverses ciutats), que fan tant o més de soroll que els de l' NBR, i, a més, la publicitat dels estudis hi acaba de fer la resta.
Si us ve de gust entrar al web del NBR, feu clic aquí: nbrmp.org
Letters from Iwo Jima / Cartes d'Iwo Jima / Lettres d'Iwo Jima, en què Clint Eastwood mostra la "visió japonesa" de la història que prèviament ha presentat del cantó nord-americà, a Banderes dels pares / Flags of your fathers / Banderas de nuestros padres / Mémoires de nos pères, ha estat considerada com a millor pel·lícula de l'any, per l' NBR. "Probablement, Letters from Iwo Jima ésl'obra mestra de Clint Eastwood i potser un dels millors films de la nostra època", ha declarat Annie Schulhof, presidenta de l'NBR
Podeu veure la llista completa de guardonats, anant a "Vull llegir la resta de l'article"
Amb un total de 5 premis, Volver, de Pedro Almodóvar, ha estat la gran guanyadora dels Premis del Cinema Europeu 2006, que s'han lliurat el dia 2 de desembre de 2006, a Varsòvia; per bé que el guardó a la millor pel·lícula ha estat per La vida dels altres, de l'alemany Florian Henckel von Donnersmarck -que, per la seva banda, ha congriat un total de premis-. Si fem servir l'inadequat llenguatge esportiu amb què se sol tractar el resultat d'aquesta mena de competicions, resultaria que Ken Loach, per The wind that shakes the Barley / El vent que belluga l'ordi / El viento que agita la cebada /Le vent se lève/Il vento che accarezzal'erba –Palma d'Or a Canes–, Grbavica / Sarajevo, mon amour / Il segreto di Esma, de la bòsnia Jasmila Zbanic –Ós d'Or a Berlín– i Breakfast on Pluto /Esmorzar a Plutó/Desayuno en Plutón, de Neil Jordan fóren les grans derrotades. No obstant això, em sembla que els grans derrotats són els membres de l'Acadèmia, que han estat capaços, per exemple, de no premiar l'actor Cillian Murphy, l'únic que comptava amb una nominació doble –pel film de Loach i per la seva extraordinària interpretació al de Jordan–.
Remarquem que Roman Polanski ha rebut el premi honorífic, pel conjunt de la seva carrera; que la crítica ha guardonat Les amants reguliers, de Philip Garrel, com a millor film europeu, i que dues pel·lícules seleccionades al Festival de Sitges, han estat reconegudes: 13 Tzameti, de Géla Babluani, com a descoberta europea de l'any, i La ciència del son / The Science of Sleep / La science des rêves / La ciencia del sueño / L'arte del sogno, de Michel Gondry, com a millor contribució artística pel disseny de producció. Tanmateix, se n'ha anat de buit Requiem, la triomfadora de Sitges; com també s'han hagut de conformar amb l'honor de la nominació, tant Adan Aliaga, per La casa de mi abuela, com Isabel Coixet, per La vida secreta de les paraules/La vida secreta de las palabras/The Secret Life Of Words / La vita segreta delle parole
Si us interessa veure la llista de nominacions prèvia, cliqueu aquí: nominacions Premis Cinema Europeu ; si us interessa veure la llista de premiats, aneu a "Vull llegir la resta de l'article"
Coses de la feina que s'acumula, m'adono que no havia penjat al bloc les nominacions dels premis del Cinema Europeu, que es lliuren aquesta mateixa nit. Així doncs, per reflectir una informació més completa, reprodueixo a continuació la llista de candidats.
Aquests premis els lliura l'Acadèmia del Cinema Europeu. Tot just creada el 1988, moltes dècades després de l'homòloga nord-americana, en què s'inspira, l'Acadèmia congria ja 1.700 professionals de la indústria europea del cinema -que més aviat haurien de dir "del que en queda" d'aquella indústria i de la gent que malda per fressar-se un futur des d'aquest nostre vell continent.
El cineasta d'origen alemany Wim Wenders, probablement un dels que més representa la "globalització europea" -per allò del seu fort vincle franco-germànic- i alhora emblema, tant de la crisi autoral com de la inesgotable devoció cap a la nord-amèrica que apareixia als grans clàssics del setè art, és i ha estat Wenders un dels grans prosèlits d'aquesta Acadèmia del Cinema Europeu.
La cerimònia de lliurament té lloc a Varsòvia, com s'havia anunciat, avui mateix, 2 de desembre de 2006.
(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l'article")
David Lynch i Laura Dern, per Inland Empire, han rebut un Premi Honorífic, una distinció especial dels Independent Spirits Awards.
Com s'havia anunciat, avui s'han fet públiques les nominacions als ISA (Independent Spirit Awards); és a dir, allò que en solem dir "els Òscar del Cinema Independent Nord-Americà". Com sempre sol passar, tan sols alguns títols els identifiquem clarament, perquè ja s'han estrenat a casa nostra -cas de Little Miss Sunshine, El laberinto del fauno/ Pan's Labyrinth, The road to Guantanamo- o perquè s'han passejat per festivals -cas de Indigènes / Days of Glory i de A Guide to Recognizing Your Saints ; alguns cineastes ens resulten ben coneguts -Robert Altman, Steven Soderbergh-, i en el capítol dels actors i les actrius, rostres prou famosos: Aaron Eckhart, per Thank You For Smoking; Edward Norton, per The Painted Veil;Robin Wright Penn, per Sorry, Haters; Marcia Gay Harden, per American Gun;la gran Frances McDormand, per Friends With Money; Daniel Craig, el 007, però pel seu paper al nou film sobre Capote, Infamous;Alan Arkin, per Little Miss Sunshine. I, entre altres nominacions que ara com ara puguem saber de què van: el guió de L'il·lusionista, els productors de Shortbus -la nova de James cameron Mitchell-, la candidatura de Quinceañera al Premi John Cassavettes.
(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l'article")
Intocable | La invenció d'Hugo Cabret | Els descendents | J. Edgar | La dona de ferro | L'arbre de la vida | L'arbre | Mitjanit a París | El més enllà | True Grit | El discurs del rei | D'homes i déus | Fins i tot la pluja | La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Les males herbes | Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
