L'americà (The American / El americano) Director Anton Corbijn. Guió Rowan Joffe, basat en la novel·la A very private gentleman, de Martin Booth. Fotografia Martin Ruhe. Música Herbert Grönemeyer. Muntatge Andrew Hulme. Producció Focus Features (EUA), Greenlit Rights (Ang), Smoke House (EUA), This Is That Productions (EUA). Durada 1h45. Repartiment George Clooney (Jack), Violante Placido (Clara), Thekla Reuten (Mathilde), Paolo Bonacelli (pare Benedetto), Bruce Altman (Larry). Sinopsi Jack (George Clooney) és l'americà que dóna títol al film. Es guanya la vida fent de mercenari. Assassí discret i eficient, es troba però que el seu últim encàrrec, a Suècia, no li ha anat tan bé com esperava. I decideix deixar-s'ho córrer, cosa que comunica a Larry (Bruce Altman), el seu contacte: la que ve, serà l'última feina. Jack es retira a un poblet d'Itàlia, on es fa amic del pare Benedetto (Paolo Bonacelli) i s'enamora d'una dona anomenada Clara (Violante Placido). Mathilde (Thekla Reuten), una enigmàtica dona belga, li encarrega la nova missió, relacionada amb una arma secreta... Vídeos [Tràiler VO] [Tràiler VOSC] [Tràiler VOSF] [Tràiler VE] [Tràiler VI] Webs oficials [theamerican (ang)] [elamericano (esp)] [theamerican (it)]
*** Director, Anton Corbijn. Prestigiós fotògraf del món de la música i famós autor de videoclips (per a bandes com Metallica, U2, Depeche Mode, Bryan Adams...), Anton Corbijn (Strijen, Holanda, 20.05.1955) va debutar al terreny del cinema amb el llargmetratge Control, biopic de Ian Curtis (cantant de Joy Division) que li valgué la Càmera d'Or del Festival de Canes 2007, 1 BAFTA com a guionista debutant i 5 BIFA, inclòs el de MIllor Pel·lícula. Fou, doncs, un debut cinematogràfic reeixit, tanmateix encara emmarcat al món musical dels seus èxits i, per tant és amb L'americà que se n'allunya per primer cop (això sí, deixant la banda sonora en mans del seu col·laborador habitual Herbert Grönemeyer)
DirectoraJane Campion. Guió Jane Campion, a partir de les seves pròpies recerques i de la biografia d'Andrew Motion, Keats. Fotografia Greig Fraser. Música Marc Bradshaw. Muntatge Alexandre de Franceschi. Producció Australian Film Finance Corporation (Austràlia), BBC Films (Anglaterra),Hopscotch Entertainment (Àustria), Pathé Renn Productions (França), UK Film Council (Anglaterra). Durada 2h00.
Repartiment Abbie Cornish (Fanny Brawne), Ben Whishaw (John Keats), Paul Schneider (Charles Armitage Brown), Thomas Sangster (Samuel Brawne), Kerry Fox (Mrs. Brawne)
Sinopsi Londres, 1818. Un jove poeta anglès de 23 anys d'edat, John Keats, i la seva veïna, Fanny Brawne, comencen una secreta relació sentimental. Tanmateix, el primer vincle entre els dos joves havia estat prou fred. John veia Fanny com una noia elegant però massa descarada i quant a ella, no es pot pas dir que la literatura l'impressionés gaire. El que els unirà serà la malaltia del germà de John. Els esforços de Fanny per a ajudar-los commouran John i s'avindrà a ensenyar-li poesia. Quan la mare de Fanny i el millor amic de Keats, Brown, s'adonen de fins a quin punt estan embolicats, aquest parell, ja és massa tarda per a frenar-ho. Enduts per la intensitat dels sentiments que es tenen, els dos enamorats queden irremediablement lligats l'un a l'altre i van descobrint sensacions i sentiments que els eren desconeguts. Junts, comparteixen una cada dia més obsessiva passió romàntica que va superant els obstacles cada cop més gras. Però s'esdevé la malaltia de John Keats...
Trobaràs un desconegut alt i moreno (You Will Meet A Tall Dark Stranger / Conocerás al hombre de tus sueños / Vous allez rencontrer un bel et sombre inconnu / Incontrerai uno sconosciuto alto e bruno)
Repartiment Josh Brolin (Roy), Naomi Watts (Sally), Anthony Hopkins (Alfie), Freida Pinto (Dia), Antonio Banderas (Greg), Lucy Punch (Charmaine).
Nota sinòptica Una mica d'amor, un xic de sexe, alguna traïció... Les ambicions, les passions i les obsessions d'una colla de gent desemboquen en tota mena de situacions, algunes de ben absurdes, d'altres... ben perilloses!
Sinopsi Dos matrimonis. D'una banda, Alfie (Anthony Hopkins) i Helena (Gemma Jones); per altre cantó, la filla d'aquests, Sally (Naomi Watts) i el seu marit, Roy (Josh Brolin). Efectivament, les seves passions, dèries i ambicions els duen tot de problemes i per aventures més aviat galdoses. Alfie té aquella edat en què sí... n'hi ha que busquen la joventut que els queda enrere ja fa molt i molt de temps. Deixa Helena per una mossa anomenada Charmaine (Lucy Punch) i de maneres diguem-ne poc ortodoxes. Esclar, Helena queda que no se'n sap avenir i cau a les mans d'una endevinaire engatussadora. Quant a Sally, no es pot pas dir que meni una feliç vida matrimonial amb Roy, novel·lista neguitós pel nou llibre que el pot retornar al camí de l'èxit, alhora que s'embadaleix amb Dia (Freida Pinto), la xicota desconeguda que veu per una finestra ben indiscreta. De manera que Sally va enamorant-se de Greg (Antonio Banderas), el galerista per a qui treballa. I sí, certament, tot i que miraran d'esquivar els problemes amb quimeres i plans inversemblants, tots plegats el que en treuran serà només dolor, dificultats i disbarats.
Sinopsi Mousse i Louis són joves, guapos i rics, s'estimen. Estan enganxats a les drogues, de fa molt, i un dia s'esdevé la sobredosi: Louis mor. Mousse aconsegueix sobreviure i s'assabenta que està embarassada. Perduda, fuig, lluny de París. Al cap d'uns mesos, el germà de Louis la va a trobar, al seu refugi.
El secret de Kells (The secret of Kells / Brendan et le secret de Kells)
DirectorTomm Moore, Nora Twomey. Guió Fabrice Ziolkowski, a partir d'una història de Tomm Moore. Música Bruno Coulais. Muntatge Fabienne Alvarez-Giro. ProduccióLes Armateurs (França), Cartoon Saloon (Irlanda), Vivi Film (Bèlgica), France 2 Cinéma (França). Durada 1h15.
Sinopsi Brendan, un monjo de només 12 anys, viu a l'arraconada i fortificada abadia de Kells, a la Irlanda del segle IX. Ajuda els altres germans monjos a construir una muralla per protegir l'abadia de l' assalt dels víkings. Però una nova vida d'aventures se li presenta quan coneix un famós mestre que arriba de terres estrangeres amb un antic llibre màgic encara inacabat. Delitós d'enllestir-lo, Brendan surt de l'abadia per primer cop i s'endinsa al bosc perillós, on hi ha criatures de tota mena ...
T'estimo Phillip Morris (I love you Phillip Morris / Phillip Morris, ¡Te quiero! / Colpo di fulmine - Il mago della truffa)
DirectorsGlenn Ficarra, John Requa. Guió John Requa i Glenn Ficarra, basat en el llibre de Steve McVicker. FotografiaXavier Pérez Grobet. Música Nick Urata. Muntatge Thomas J. Nordberg. Producció Europa Corp. (França), Mad Chance (EUA). Durada 1h40.
Repartiment Jim Carrey (Steven Russell), Ewan McGregor (Phillip Morris), Leslie Mann (Debbie), Rodrigo Santoro (Jimmy Kemple)
Sinopsi La història certa d'un ex-policia, ex-marit, ex-estafador d'assegurances, ex-pres model i etern amant del també reclús Phillip Morris. Steven Russell està disposat al que calgui perquè res no el separi de l'amor de la seva vida. Cosa que comporta sobretot no florir-se a la presó ... Fins on es pot arribar per amor? Molt lluny, si hem de creure la increïble història de Steven Russell, un geni de les fugides entrampat pel seu romanticisme.
DirectorChristopher Nolan. Guió Christopher Nolan. Fotografia Wally Pfister. MúsicaHans Zimmer. Muntatge Lee Smith. Producció Warner Bros Pictures (EUA), Legendary Pictures (EUA), Syncopy (Anglaterra). Durada 2h28.
Repartiment Leonardo DiCaprio (Dom Cobb), Joseph Gordon-Levitt (Arthur), Ken Watanabe (Saito), Marion Cotillard (Mal), Ellen Page (Ariadne), Tom Hardy (Eames), Cillian Murphy (Robert Fischer), Tom Berenger (Browning), Michael Caine (Miles), Lukas Haas (Nash), Pete Postlethwaite (Maurice), Dileep Rao (Yusuf).
Sinopsi Dom Cobb és un lladre especialitzat a robar secrets valuosíssims, entrant ben endins del subconscient de les seves víctimes mentre dormen, just en l'estat que la ment humana és més vulnerable. No cal dir que l'èxit en aquesta activitat l'ha convertit en una peça cobdiciada de l'espionatge corporatiu i, alhora, en un fugitiu internacional, condemnat a sacrificar tot el que per ell valia la pena a nivell personal. Però li surt l'oportunitat de capgirar-ho. Rep un encàrrec que li permetria recuperar la mena de vida que duia abans de ser qui és avui en dia. Es tracta no pas de robar una idea ni cap informació, sinó ben a l'inrevés, de col·locar una idea al cap d'una persona concreta. Cobb i el seu equip no poden fallar, però. I l'operació és difícil, oimés perquè tot i l'habilitat que tenen acreditadíssima i malgrat com ho planfiquen tot, resulta que s'encaren a una "víctima" que sembla que sàpiga per endavant qualsevol moviemnt que facin, un enemic que només Dom Cobb hauria pogut veure venir...
Vida en temps de guerra (Life during wartime / La vida en tiempos de guerra / Perdona e dimentica)
DirectorTodd Solondz. Guió Todd Solondz. Fotografia Edward Lachman. Muntatge Kevin Messman. Producció Werc Werk Works (EUA). Durada 1h36.
Repartiment Shirley Henderson (Joy), Ciarán Hinds (Bill), Ally Sheedy (Hellen), Allison Janney (Trish), Gaby Hoffmann (Wanda), Charlotte Rampling (Jacqueline), Michael Lerner (Harvey), Renée Taylor (Mona), Paul Reubens (Andy), Chris Marquette (Billy), Michael K. Williams (Allen), Brian Tester (Dave), Dylan Riley Snyder (Timmy Maplewood), Rich Pecci (Mark), Emma Hinz (Cloe), Meng Ai (Jesse), Chane't Johnson, Lydia Echevarria Sinopsi Hi ha la Joy, que descobreix que el seu marit no s'ha acabat de curar del tot del seu "mal" i se'n va a trobar consol i consell en la mare i la germana; el seu pretendent de fa anys, Andy, ja és mort però mai no ha deixat d'intentar fer-se-la seva; Trish, una germana, topa amb Harvey, divorciat solitari a punt de jubilar-se, l'home que pot dur estabilitat a la seva fràgil família; Helen, una altra germana, se sent sacrificada bé a la família, bé a l'èxit a Hollywood, i la mare, Mona, incapaç de treure's de sobre la rancúnia cap als homes. Hi ha també el fill de Harvey, Mark, que lluita contra la marginació social i un profund pessimisme; Bill, l'ex-marit de Trish, acabat de sortir de presó, que malda per refer els lligams amb el seu fill Billy, i Jacqueline, la dona cautelosa que renúncia a la prudència en la seva desesperada recerca de l'amor. Tots aquests personatges i totes aquestes situacions (alternativament divertides i tristes, escandaloses i corrosives) conformen un retrat calidoscòpic i emotivament evocador dels presos d'amor i de la vida en temps de guerra
El silenci de Lorna (Le silence de Lorna / Lorna's Silence / El silencio de Lorna / Il matrimonio di Lorna)
DirectorJean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne. Guió Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne. Fotografia Alain Marcoen. Muntatge Marie-Hélène Dozo. ProduccióArchipel 35 (França); Les Films du Fleuve (Bèlgica) i Arte France cinéma (França). Durada 1h45.
Sinopsi Lorna, una noia d'origen albanès, accepta el matrimoni arreglat amb un toxicòman, Claudy, per obtenir la nacionalitat belga. Un individu anomenat Fabio és qui ho ha muntat tot, d'acord amb un pla: un cop casats, Fabio mirarà d'assassinar Claudy, perquè Lorna pugui casar-se amb un mafiós rus, disposat a pagar molts calés per fer-se belga. Les coses, però, cal fer-les ràpidament. Lorna s'ho callarà?
DirectorRachid Bouchareb. Guió Olivier Lorelle, Rachid Bouchareb. Fotografia Jérôme Alméras. Música Armand Amar. Muntatge Yannick Kergoat. Producció Arte France Cinéma (França), 3B Productions (França), The Bureau (Anglaterra). Durada 1h27.
Repartiment Brenda Blethyn (Elisabeth), Sotigui Kouyate (Ousmane), Sami Bouajila (Imam), Roschdy Zem (carnisser), Bernard Blancan (forestal)
Sinopsi Ousmane i Elisabeth, un home musulmà i una dona cristiana, es coneixen ran dels atemptats que va patir Londres el 2005. Els seus fills n'han estat víctimes i ara aquests pares descobreixen que vivien junts
DirectorRodrigo García. Guió Rodrigo García. Fotografia Xavier Pérez Grobet. Música Ed Shearmur. Muntatge Steven Weisberg. Producció Mockingbird Pictures (EUA), Cha Cha Cha (Mèxic), Everest Entertainment (EUA). Durada 2h05.
Repartiment Naomi Watts (Elizabeth), Annette Bening (Karen), Kerry Washington (Lucy), Jimmy Smits (Paco), Samuel L. Jackson (Paul), S. Epatha Merkerson (Ada), Cherry Jones (Joanne), Eileen Ryan (Nora), David Morse (Tom)
Sinopsi Fa ja molts anys, quan era una noia, Karen (Anette Bening) es va quedar embarassada. Va tenir Elizabeth, a qui donà en adopció. Ara, Elizabeth (Naomi Watts), és tot una dona, dotada d'un cos de debò atractiu i que exerceix d'advocada. Per la seva banda, Lucy (Kerry Washington) vol adoptar una criatura.
Nina inflable (Kûki Ningyô / Air Doll / Air Doll: muñeca de aire) DirectorHirukazu Kore-eda. Guió Hirukazu Kore-eda, basat en una història original de Yoshiie Gouda (Discurs filosòfic de Gouda, la figura pneumàtica d'una noia”, publicat per Shogakukan Inc.). Fotografia Mark Ping-Bing Lee. Música World's End Girlfriend. Muntatge Hirukazu Kore-eda. Producció Air Doll Production Committee (Tòquio, Japó), TV Man Union (Japó). Producció associada Engine Film (Japó), Bandai Visual (Japó), Eisei Gejico (Japó), Asmik Ace Entertainment (Japó). Durada 2h05. Repartiment Doona Bae (Nozomi, la nina inflable), Arata (Junichi), Itsuji Itao (Hideo), Jô Odagiri (Sonoda), Masaya Takahashi (Koiichi, l'home gran), Kimiko Yo (Yoshiko, recepcionista), Ryô Iwamatsu (Samozu, encarregat del videoclub), Mari Hoshino (Miki, la noia tímida), Susumu Terajima (Todoroki, el policia), Sumiko Fuji (Chiyoko, dona gran), Tasuku Emoto (Toru, estudiant), Tomomi Maruyama (Shinji, el pare), Miu Naraki (Moe, la filla) Sinopsi Un nina inflable de tamany natural viu en un piset de Tòquio. Ni parla ni es mou. Però és l’única companyia del seu amo, un home de mitjana edat. Ell li parla, la banya i li fa l’amor cada dia quan torna de la feina. Una rutina diària que s’esberla quan la fantasia es fa realitat. De sobte, la nina pren vida i té ànima. Acaba de nàixer i no entén el que passa al voltant seu, tot i que s’adona que hi ha un món per explorar enllà de les parets de cal seu amo. Passats uns dies gosa sortir i queda meravellada amb tot el que veu. Coneix tota mena de persones, però cap no aconsegueix explicar-li el que vol dir “estar viu”. Un dia entra en un videoclub i el món li canvia per sempre. Topa amb Junichi, el dependent, i se n’enamora de seguida. De manera que s’hi queda a treballar. La parelleta estan més i més enamorats cada dia que passa. Van al cine, passegen per la ciutat ben juntets, com qualsevol altre parella. Tot és fantàstic per la nina fins que... es talla la mà accidentalment. Tràilers [VO] [VE] [VOSF] [VOSI]
Vincere (Vincere) Director Marco Bellocchio. Guió Marco Bellocchio, Daniella Ceselli. Fotografia Daniele Cipri. Música Carlo Crivelli. Muntatge Francesca Calvelli. Producció RAI Cinema (Itàlia), Offside (Itàlia), Celluloid Dreams (França). Durada 2h08. Repartiment Giovanna Mezzogiorno (Ida Dalser), Filippo Timi (Benito Mussolini), Fausto Russo Alesi (Riccardo Paicher), Michela Cescon (Rachele Guidi), Piergiorgio Bellocchio (Pietro Fedele), Corrado Invernizzi (doctor Cappelletti), Paolo Pierobon (Giulio Bernardi), Bruno Cariello (jutge), Francesca Picozza (Adelina), Simona Nobili (mare superiora), Vanessa Scalera (germana Misericordiosa), Giovanna Mori (l'alemanya), Patrizia Bettini (la cantant), Sílvia Ferretti (Sabatetes Vermelles), Corinne Castelli (Llàgrimes), Fabrizio Costella (el menut Benito Albino). Sinopsi Benito Mussolini és a la direcció d' "Avanti" quan coneix Ida Dalser, a Milà. Antimonàrquic i anticlerical, Mussolini és un fervent agitador socialista decidit a conduir les masses a un futur d'emancipació social. De fet, Ida Dalser ja l'havia vist fugisserament a Trento i l'havia captivada. Ida creu pregonament en les seves idees: en Mussolini és el seu heroi! Per ell, per a finançar-li la creació del "Popolo d'Italia", el diari que es convertirà el nucli del futur Partito Fascista, s'ho ven tot: el pis, el saló de bellesa, mobles, joies... En esclatar la guerra, Benito Mussolini s'allista i desapareix de la vida d'aquesta dona, que el retrobarà en un hospital militar, immobilitzat i acompanyat per Rachele, amb qui el futur dictador s'ha casat per ritus civil fa ben poc. Furiosa, Ida s'encara amb Rachele, reivindicant-se com la seva autèntica dona i mare d'un seu fill; però, a la força, la separen i l'allunyen. Ida és una dona de reaccions explosives, incapaç d'acceptar acords. Desconeguda i vigilada, no es rendeix, reclamant la seva veritat, escrivint cartes a tothom: a les autoritats, als diaris, al Papa. Reclosa al manicomi durant onze anys, en què va ser sotmesa a tortures i restriccions físiques, no en sortirà mai més, com tampoc mai més no tornarà a veure el seu fill, igualment tancat en un psiquiàtric, la fi del qual serà tan tràgica com la de la seva mare. Vídeos [Tràiler VO] [Tràiler VE] [Tràiler VOSF] [Tràiler VOSA] Webs oficials [vincere (it)] [vincere (esp)]
Els passos perduts (Els passos perduts) DirectorJordi Cadena. Guió Jordi Cadena. Guió rodatge 1971-1972 Gustau Hernández, Jordi Cadena. Música Carles Santos. Muntatge Xavi Díaz, Jordi Cadena. Càmera Xavi Díaz, Sílvia Suárez. Càmera rodatge 1967 Manolo Uría. Fotografia i càmera rodatge 1971-1972 Tomàs Pladevall i Jordi Cadena. ProduccióYakima (Granollers, Catalunya). Localitzacions Granollers, Barcelona, Mataró i Cadaqués. Durada 1h18. Repartiment Susana Gómez (Maria), Maria Calvet (Ana), Eduard Serra (Toni), Nuri Santaló (pallassa), Oscar Jarque (Quim), Xesco Pintó (dibuixant), Frederic Roda (director de teatre), Maria Manau (ajudant del director de teatre), Kiku Mena (pintor), Ferran Perales (drogoaddicte), Miquel Nogueras (pare), Montserrat Colomé (mare), Lourdes Segalés (infermera), Jordi Parera (editor). Companyia d’actors “Puratrezzo”: Francisco Fernández, Marta Capdevila, F. Xavier Casals, Aida Sunyol, Gemma Capdevila, Carla Roda. Companyia de dansa “Factoria Mascaró”: Joan Serra i Quim Serra –direcció–; Laia Martínez, Laia Tanco, Lluis Fàbregas, Jordi Rubio –ballarins–. Recepcionista MACBA: Emma Mas. Bibliotecària: Aroa García. Skaters: Sergio Martínez, Maite Ramis, Núria Fluvià, Mercè Castro, Yorbeh Ullegas, Xènia Ruiz, Kevin F. D’Adamo, Germán Jimenez. Actors i actrius rodatge 1967 Susana Froutchman, Kim Aubert, Mario Gas. Actors i actrius rodatge 1971-1972 Maria Reniu, Ana Pastor, Toni Koushko, Kim Aubert, Jordi Serrat, Glòria Casablancas, Jordi Vidal de Llobateras, Núria Barata, Chefo Guasch, Antonio Gasset.
Nota sinòpticaEls passos perduts neix com la lògica continuació de dos projectes inacabats i, al mateix temps, com una reflexió sobre les coses que abandonem a mitges en la nostra vida. A finals dels anys 60, el guionista i realitzador Jordi Cadena roda dos curtmetratges que tenen com a nexe comú la voluntat de mostrar, sense la censura prèvia obligatòria, situacions de la vida quotidiana dels joves de l’època. Una veu en "off! que acompanya les imatges analitza la funció que aquests joves tenen en la lluita política dels darrers anys del franquisme. Els dos projectes resten inacabats. Ara, 40 anys després, Jordi Cadena ha reprès els dos curtmetratges per a finalitzar-los amb actors i escenaris de l’actualitat.
Sinopsi La pel·lícula s’inicia amb unes imatges de 1967. Kim i Susanna es troben en un carrer on aquest dibuixa amb un guix al terra. El noi es mostra carinyós, ella distant. Passegen, seuen a la terrassa d’un bar, parlen sense que els puguem sentir. Uns dies més tard descobrim el motiu de la fredor de Susanna: s’està veient amb un altre noi, en Mario. A partir d’aquest moment, les imatges dels curtmetratges originals s’aniran alternant, i complementant amb material rodat a l’actualitat. Ens traslladem al 1971-72. Coneixem la Maria, que fa de model per a un pintor, i l’Anna, que és ballarina. Veiem la Maria en les imatges de l’època escoltant un vinil, i en l’actualitat amb un ipod. La noia entra en el Macba en l’actualitat i es passeja rodejada de quadres en imatges de la època. L’Anna, per la seva banda, queda amb un noi, el Toni, en un fragment de l’actualitat i es troba amb ell en un restaurant en imatges dels anys 70. En fragments posteriors, veurem, per una banda, l’Anna i el Toni parlant de la repressió policial dels “grisos”, i per l’altra recuperarem la Maria, a qui veurem robar un llibre en el passat i fer book-crossing en el present. En imatges dels anys 70, veiem que en Kim té problemes econòmics, i en imatges actuals, que intenta sense èxit treure diners d’un caixer, i que acaba per robar-los de la bossa dels seus pares. En Toni i l’Anna planegen un viatge sobre un mapa dels 70 i el duen a terme amb l’ajuda d’un GPS actual. Passegen per les runes de l’antic Club Mediterranée de Cap de Creus, però també pels paisatges urbanístics de finals del franquisme. L’esplendor turístic de l'època es barreja amb la decadència actual mentre Anna entra nua a l’aigua en el passat i surt amb una picada de medusa en el present. Uns minuts més tard, la veurem repartint propaganda d’extrema esquerra a l’actualitat i al seu company Toni preparant-se per una manifestació antifranquista en els 70. Les dues històries comencen a entrellaçar-se: Anna truca des d’un telèfon antic i Maria ho fa des d’un mòbil. En una banyera, unes gotes de sang i una xeringa testimonien un dels grans mals que lliguen la generació dels 70 amb l’actual: l’efecte de les drogues, el fantasma de la sobredosi. Kim i Maria abocaran les cendres del company perdut en una escullera. Com a epíleg, en l’actualitat Kim dibuixa la història d’una estàtua humana de la Rambla, un pallasso, i aquest pren vida en el cos de Susanna, a qui veiem desmaquillant-se. Kim presenta les làmines que ha dibuixat a un editor de còmics, mentre Susanna rep una bona noticia d’un professor de teatre. En un cafè, el dibuixant i la noia es troben, parlen, i Kim la dibuixa després de fer l’amor. Susanna, davant del mateix professor que abans, comença a recitar un monòleg, és de "La dama del mar", d’Ibsen… Per primera vegada en les imatges de ficció sentim que algú parla.
Estació de l'oblit (Estació de l'oblit / Station of the Forgotten / Estación del olvido) DirectorChristian Molina, Sandra Serna. Guió Manolo Guerrero, Salvador Moré, Christian Molina. Fotografia Javier Salmones. MúsicaIx!. Muntatge Jordi López. ProduccióCanónigo Films (Barcelona, Catalunya). CoproduccióTV3 (Barcelona, Catalunya). Durada 1h30. Repartiment Fermí Reixach (Domingo), Nil Mur (Pau), Katia Klein (Clara), Francesc Garrido (Domingo Jr.), Belén Fabra (Gabi); amb la col-laboració especial de Teresa Manresa (directora del geriàtric), Jordi Sànchez (taxista)
Sinopsi breu Estació de l’oblit és la història intergeneracional d’un vell mariner (Fermí Reixach) i d’un noi (Nil Mur). Junts, amb la néta del vell mariner (Katia Klein) i la urna de las cendres de la seva dona, viatjaran al poble de pescadors on el vell havia viscut (Cadaqués). Sinopsi Domingo, un vell mariner allunyat del mar, i Pau, un noi amb problemes, es coneixen en una residència geriàtrica on l'avi s'està i el noi hi compleix una sentència de serveis a la comunitat. L'un i l'altre són en un moment clau de les seves vides: en Pau, en el pas de l’adolescència a la maduresa; en Domingo, entenent el pas de la vellesa a la mort. Tot i la seva diferència d’edat, esdevindran grans companys de viatge. En Domingo comptarà amb la complicitat d’en Pau i de Clara, la seva néta, per a escapar-se del geriàtric. Junts emprenen un viatge al Far de la fi del món, al Cap de Creus. Un trajecte en què tots tres viuen experiències que els canvien l'existència.
Nota sinòptica -de la productora- Una història d'amor, plena de tendresa i emoció, que vol commoure i convidar el públic a reflexionar sobre la gent gran, massa vegades destinats a l'oblit.
Kynodontas (Dogtooth / Canino / Canine) DirectorYorgos Lanthimos. Guió Yorgos Lanthimos, Efthimis Filippou. Fotografia Thimios Bakatakis. Muntatge Yorgos Mavropsaridis. Producció BOO Productions (Atenas, Grècia), Yorgos Lanhimos (Grècia), Horsefly Prods (Grècia). Durada 1h36. Repartiment Christos Stergioglou (el pare), Michele Valley (la mare), Aggeliki Papoulia (filla gran), Mary Tsoni (filla petita), Christos Passalis (fill), Anna Kalaitzidou (Christina) Sinopsi El pare, la mare i els tres fills viuen als afores d'una ciutat. Casa seva està envoltada per una tanca alta que aquests fills mai no han travessat. L'educació, el lleure, la diversió, l'avorriment, l'entrenament físic s'avenen al model que els pares han imposat, aliè a qualsevol rastre del món exterior. Els fills estan convençuts que els avions que sobrevolen la casa són joguines i els zombis, floretes grogues. L'única persona que pot entrar en aquell món és Christina, guarda de seguretat a la fàbrica del pare, que hi va per complir l'encàrrec (del pare) de desfogar sexualment el noi. A la família, tothom li té una gran estima, sobretot les més gran de les mosses. Un bon dia, Christina li dóna una diadema lluminosa, esperant rebre'n alguna cosa a canvi.
A propòsit d'Elly (About Elly / A propósito de Elly / À propos d'Elly) DirectorAsghar Farhadi. Guió Asghar Farhadi. Fotografia Hossein Jafarian. Música Andrea Bauer. Muntatge Hayeden Safiyari. Producció Asghar Farhadi (Iran). Durada 1h59. Repartiment Golshifteh Farahani (Sepideh), Taraneh Alidousti (Elly), Mani Haghighi (Amir), Shahab Hosseini (Ahmad), Merila Zarei (Shohreh), Peyman Moadi (Peyman), Rana Azadivar (Nassi), Ahmad Mehranfar (Manouchehr), Saber Abar (Alireza) Sinopsi Ahmad, que fa temps que és a Alemanya, torna a l'Iran per passar-hi uns dies i els antics companys de facultat li proposen de passar junts tres dies de vacances vora la mar Càspia. Sepideh, una de les dones de la colla, de caràcter molt alegre, s'ha encarregat d'organitzar-ho tot. I, sense comentar-ho a ningú, s'ha permès de convidar Elly, la mestra que la seva filla té al parvulari. Ahmad, que acaba de trencar amb la seva dona alemanya, es deleix per refer la vida amb una iraniana i, de mica en mica, els amics van adonant-se de les intencions de Sedipeh en convidar Elly. És així com la noia esdevé el centre d'atenció de tots plegats. Uns i altres li troben tot de qualitats. El segon dia, quan tot anava bé i l'alegria i l'harmonia se les campaven, en passa una i Elly s'esvaeix. De cop i volta, aquell ambient de felicitat s'acaba i comencen a brollar les més diverses especulacions dels amics sobre el perquè i el com de la desaparició d'Elly. Es posen en contacte amb la família, que tampoc no en saben res, i la inquietud esdevé pànic. Maldant per trobar alguna pista, alguna raó que expliqui alguna cosa, els amics repassen mentalment les converses del dia anterior i les que han tingut telefònicament amb la família d' Elly. I retreuen a Sepideh que l'hagués convidada i els hagi fomut enlaire les vacances. Només en dos dies, l'opinió de la colla cap a Elly s'ha capgirat totalment, fins al tercer i últim dia de vacances, quan es descobreix la veritat.
Two Lovers (Two Lovers) DirectorJames Gray. Guió James Gray, Ric Menello. Fotografia Joaquín Baca-Asay. Producció 2929 Productions (EUA). Durada 1h50. Repartiment Joaquin Phoenix (Leonard), Gwyneth Paltrow (Michelle), Vinessa Shaw (Sandra), Isabella Rossellini (Ruth), Elias Koteas (Ronald Blatte). Sinopsi A Nova York, un home (Joaquin Phoenix) dubta entre seguir el destí i casar-se amb la dona que els pares li han triat (Vinessa Shaw) o rebel·lar-se i fer cas als sentiments que experimenta cap a la nova veïna (Gwyneth Paltrow), bonica de debò i inestable, de qui s'ha ben enamorat.
Repartiment Elena Anaya (Alba), Natasha Yarovenko (Natasha), Enrico Lo Verso (Max), Najwa Nimri (Edurne)
Sinopsi Una habitació d'hotel al centre de Roma és l'escenari interior en què dues dones joves, que s'acaben de conèixer, s'endinsen juntes en una aventura física que els tocarà l'ànima. Tot passa en una sola nit i les primeres hores de l'endemà d'un dia a començament d'estiu del 2008, abans que Roma les retorni per separat a l'indret d'on ve cadascuna d'elles: aquella tarda, Alba se n'anirà a Espanya, i Natasha, a Rússia. L'habitació de l'hotel, que sembla haver-les estat esperant sempre amb l'emoció de la Història traspuant-hi per les parets, els suggestiona una atmosfera carregada d'erotisme i sensualitat, amb una estranya força que els aboca les mirades cap al que els resulta desconegut. Els brollen sentiments nous, que Alba i Natasha accepten, i alhora hi treuen importància, parlant amb desimboltura i bon humor, en el que és fruit d'un espontani pacte de lleugeresa que dóna peu a situacions tan còmiques com enigmàtiques... fins que s'esdevé l'atac inesperat d'un amor punyent, talment una fletxa llançada des de dalt. Durant dotze hores, de nit i de dia, aquestes dues dones es revelaran les seves respectives vides; primer ocultant-se i protegint-se, per por a l'atracció sense retorn, després deixant-se acompanyar cap al paisatge desconegut de l'altra. Un paisatge habitat pels compromisos i l'amor sincer cap a les seves respectives parelles: en el cas d'Alba, una dona que té dos fills, i en el de Natasha, el professor de Renaixement amb qui es casarà la setmana que ve. Ambdues giraran sobre si mateixes fins a posar-se cap per amunt, mirant juntes cap a una altra veritat, un abisme compartit, el secret guardat en una habitació a Roma, una sorpresa, un regal del destí perquè en facin el que vulguin. Així els neix la nova llibertat.
DirectoraAndrea Arnold. Guió Andrea Arnold. Fotografia Robbie Ryan. Muntatge Nicolas Chaudeurge. Producció BBC Films (Anglaterra), Kasander Film Company (Holanda), Limelight, UK Film Council (Anglaterra). Durada 2h04.
Repartiment Katie Jarvis (Mia), Kierston Wareing (la mare), Michael Fassbender (Connor), Harry Treadaway (Kyle), Jason Maza (Liam), Charlotte Collins (Sophie), Brooke Hobby (London), Chelsea Chase (Andree)
Sinopsi A Mia, una noia de 15 anys, problemàtica, l'han expulsada del col·legi i els amics no en volen saber res, d'ella. Un dia d'estiu, la seva mare torna a casa acompanyada d'un desconegut, Connor, que promet fer-les felices...
Intocable | La invenció d'Hugo Cabret | Els descendents | J. Edgar | La dona de ferro | L'arbre de la vida | L'arbre | Mitjanit a París | El més enllà | True Grit | El discurs del rei | D'homes i déus | Fins i tot la pluja | La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Les males herbes | Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
