El noi del pijama de ratlles / The boy in the striped pyjamas. Director i guionista Mark Herman. Música James Horner. Fotografia Bennoît Delhomme. Muntatge Michael Ellis. Intèrprets Vera Farmiga, David Thewlis. Estrena 2008. Més informació [IMDB]
Llibre en què es basa la pel·lícula
"El noi del pijama de ratlles", de John Boyne, editat per Empúries. ISBN 978-84-9787-276-8 (208 pàgines). Publicat el 22 de novembre de 2007, amb traducció de Jordi Cussà. A Vull llegir la resta de l'article he reproduït el text amb què l'editorial promociona la novel·la.
L'escriptor i guionista David Benioff ha adaptat al cinema la novel·la de Khaled Hosseini "El caçador d'estels"(editada per Amsterdam Llibres), per a la pel·lículaEl caçador d'estels / The Kite Runner / Cometas en el cielo / Les cerfs-volants de Kaboul/Il cacciatore di aquiloni. Dirigida per Marc Forster, té la banda sonora d' Alberto Iglesias nominada a l'Òscar, als BAFTA i als Globus d'Or, acumulant també la nominació com a millor pel·lícula de parla no-anglesa tant als BAFTA com als Globus. És previst que, a la Catalunya Nord, en puguin disposar a partir del 13 de febrer de 2008; a l'Alguer, a partir del 28 de març de 2008, i a la resta de les nostres cartelleres, a partir del 7 de març de 2008. Amb traducció de Marta Salvadó, el llibre és de 360 pàgines, en format 14,8 x 23,3, i té l'ISBN 978-84-96767-56-0. Què explica? És un best-seller, de quina magnitud? Anant a Vull llegir la resta de l'article, trobareu reproduïda la informació que en facilita l'editorial Amsterdam.
Una font d'aquelles que se'n diu "de tota solvència" m'ha assegurat que, en qüestió de setmanes (se'n pot anar a març), Edicions 62 treurà al mercat la traducció en la nostra llengua de "No Country for Old Men", de Cormac McCarthy, que, com sabeu, els germans Coen han adaptat al cinema, mantenint-hi fins i tot el mateix títol de la novel·la.
Editorial Columna ha llançat al mercat L'escafandre i la papallona, de Jean-Dominique Bauby, ran de la imminent estrena —a bona part de la nostra cartellera— de la pel·lícula homònima de Julian Schnabel.
ISBN 978-84-664-0891-2 (128 pàgines; format tapa dura amb sobrecoberta). Publicació 08.01.2008
La novel·la Expiació, d' Ian McEwan, que Joe Wright ha dut a la gran pantalla, amb Keira Knightley, James McAvoy, Saoirse Ronan i Vanessa Redgrave, la podem llegir o recuperar en català, editada per Empúries, amb traducció de Puri Gómez Casademont.
ISBN 8475969372 (471 pàgines, Enquadernació: rústica amb solapes) Any d'edició, 2002
FOTO Emile Hirsch, a Cap a terres salvatges / Into the Wild, de Sean Penn
La pel·lícula Cap a terres salvatges / Into the Wid / Hacia rutas salvajes, de Sean Penn adapta la novel·la Cap a terres salvatges, de Jon Krakauer, editada en la nostra llengua per Símbol Editors, dins de la col·lecció "Viatges i viatgers". ISBN 978-84-930135-8-5 (236 pàgines). Publicat 13/12/2000
Foto Irène Jacob i David Thewlis, al fotograma de La vida interior d'en Martin Frost, amb què Edicions 62 il·lustra la portada del nou llibre de Paul Auster, guió del seu film.
Dos dies abans que comenci el Festival de Sant Sebastià, en què l'escriptor nord-americà Paul Auster serà president del Jurat i presentarà fora de competició la seva pel·lícula La vida interior d'en Martin Frost, surt a la venda en català el llibre que n'ha fet de guió. Al web d' Edicions 62 ho expliquen diàfanament -i ho reprodueixo literalment-:
La vida interior d'en Martin Frost té una història complicada. Al principi va ser el guió d'una pel·lícula de trenta minuts per a una sèrie de dotze episodis, els Contes eròtics. El projecte es va encallar, Auster el va deixar de banda i va començar a escriure El llibre de les il·lusions. Pero com que a la literatura tot es transforma, la història de Martin Frost i Claire es va convertir en una de les últimes pel·lícules de Hector Mann, el crepuscular còmic i director de cine protagonista d'aquella novel·la. I ara, l'últim i potser definitiu avatar de La vida interior d'en Martin Frost, és aquest guió de la pel·lícula que Paul Auster ha escrit i dirigit, una fulgurant celebració dels plaers de l'amor, de l'art, de la invenció, de la trama subterrània que ens envolta i (ens porta a tots) a l'infinit laberint de la vida i la literatura.
Certament, de gairebé res serveix parlar de coses que haurien pogut ser i no són. Però avui, mirant el programa d'activitats que s'organitzen amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt, m'he adonat que s'hi passa alguna pel·lícula. I m'ha fet pena pensar que no hi haurà, no hi pot haver, la que probablement hauria estat l'obra cinematogràfica més escaient. Basada en una bona novel·la, d'una de les més grans autores de la literatura catalana, dirigida per un dels millors cineastes del nostre àmbit cultural: La mort i la primavera, d'Agustí Villaronga, adaptada del llibre de Mercè Rodoreda. Com ja he dit en alguna ocasió, no fa ni tres anys, em consta que Villaronga encara bregava per trobar productors -aleshores mantenia algun tipus de contacte amb un d'alemany- i la cosa cueja des de finals dels anys vuitanta -quan el projecte es presentà a l'Hotel Calderon, de Barcelona, al marc del Festival de Cinema de Barcelona. Que Villaronga no hagi pogut fer La mort i la primavera deixa en evidència la migradesa política i cultural dels succesius consellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de totes les instàncies que alguna cosa tenen a veure amb el Cinema i amb la Cultura a casa nostra. Que hàgim d'anar a Frankfurt amb la pel·lícula basada en un llibre de Francesc Escribano, en lloc del de la Rodoreda, fa pena, molta pena.
Per cert, us proposo que llegiu aquest article que l' Avui publicà dilluns, 11 de juny de 2007, en què s'esmenta Agustí Villaronga i Marc Recha, tot parlant de biopics d'escriptors (com és sabut, Villaronga, autor que ha estat de la no prou valorada adaptació d' El mar, de Blai Bonet, i d'un esplèndid treball per a la TV sobre Miquel Bauçà, ha trobat calés per fer un biopic sobre Jaime Gil de Biedma i a Recha li ronda pel cap el Joan Sales d' Incerta glòria): Vides de pel·lícula · Andreu Gomila · Avui .
Quina pel·lícula en podria sortir, d' Àrea de servei (Edicions Destino, Barcelona, 2007), l'últim llibre de Lluís-Anton Baulenas! Perquè té personatges i atmosferes d'un gran potencial cinematogràfic. La protagonista és de les que provoca reaccions empàtiques contradictòries, però amb la seva tangible personalitat i el seu escepticisme, reclama una actriu de les que traspassen pantalla, d'eloqüència silent. I, esclar, el relat que ens proposa, els espais físics que construeix, les temàtiques que apunta, els estats anímics que transmet... vol un cineasta que hi estigui a l'alçada. Per descomptat, el pitjor que (ens) podria passar fóra que quedés en mans d'un simple adaptador, d'un il·lustrador audiovisual. A més, la independència artística que hi ha d'haver sempre entre pel·lícula i obra primmigènia ofereix l'oportunitat magnífica d'aportar un xic més de "filosofia" al material de Baulenas, anar més enllà del nihilisme d'aquesta noia protagonisme i d'alguns dels seus companys d'argument, anar més enllà de la crònica d'una certa Barcelona i més enllà de la crítica generacional (així com, a Amor idiota, Baulenas es repassava de retruc els del maig del 68 i els hippies que el van precedir en edat, ara diguem que toca el crostó a la lleva ONG). Desconec si els drets cinematogràfics ja els han venut; però fóra bo que els administressin amb vistes artístiques, oimés quan el material, de potencial en té.
Per cert, ja que parlo d'una possible versió en cinema d'una novel·la, deixeu que n'esmenti una altra: Viatges per l'Scriptorium, de Paul Auster (Edicions 62, Barcelona, 2007). Quan me'l vaig comprar, ja en vaig fer un article; però, un cop llegit el llibre, no n'havia dit res. Per mi, és com un guió de pel·lícula d'autor per al Festival de Sitges. Amb els habituals "experiments amb la veritat", amb el virtuosisme narratiu marca de la casa, Auster juga a fons amb el punt de vista per construir un prou claustrofòbic relat d'autoredescobriment d'un home amnèsic. El punt de vista escapçat, a partir del qual es pot arribar a bastir un passat possible del personatge, sense deixar mai les quatre parets d'una habitació, percebuda també amb certa incertesa. Oh, quina meravella cinematogràfica en podria sortir, quina "pel·lícula" de cambra no se'n podria fer! I torna a passar-me com amb Baulenas: no és pas l'obre que més m'ha agradat del seu autor, però, tant l'una com l'altra, m'han fascinat poderosament i, sobretot, m'hi han fet salivar, tot paladejant ja, afigurant-me'n una possible adaptació a la gran pantalla (en el bon sentit del terme) .
Intocable | La invenció d'Hugo Cabret | Els descendents | J. Edgar | La dona de ferro | L'arbre de la vida | L'arbre | Mitjanit a París | El més enllà | True Grit | El discurs del rei | D'homes i déus | Fins i tot la pluja | La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Les males herbes | Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
