Hi ha pel·lícules que, alhora de fer-ne la publicitat, es converteixen en un bon maldecap per als experts. Per exempleVergonya, de Steve McQueen. S'ha convertit en un títol molt atractiu des que, presentada a Venècia, no tan sols hi causà notable impressió, sinó que el seu protagonista, Michael Fassbender, hi guanyà el premi de Millor Actor, pel seu aplaudidíssim paper d'un novaiorquès addicte al sexe. De seguida els publicistes van posar en circulació un cartell (amb uns llençols rebregats que al·ludien al desori eròtic del protagonista), tot canviat el primer (que era com més simbòlic, amb una mà en primer pla i la ciutat al fons). De la mateixa manera, un primer tràiler era com força convencional (resumia la sinopsi del film i tot just apuntava la turbulència del personatge); ara n'han posat en circulació un altre que clarament remarca el contingut eròtic del film. Pel que me n'expliquen els que l'han vista, el llargmetratge va molt carregat de dèria sexual i el tràiler conforma potser una imatge més d'aventures de carn i llit; però en tot cas, com en el cas dels cartells, els publicistes s'han decidit finalment a vendre-la emfasitzant-ne més el caire sexual. Ah, i l'ambienten amb l'immortant "New York, New York"!
La cadena televisiva France 3 ha emès aquest reportatge sobre el rodatge de la nova pel·lícula d'Albert Serra,Història de la meva mort:
Ho anuncien així "Albert Serra fila la trobada entre en Casanova i en Dràcula al castell de Bourgon". I és en aquest castell on s'ha filmat el reportatge.
La productora francesa Capricci (també distribuïdora dels films de Serra al mercat francès) hi està apostant molt fort. A començament de juliol, a la seva "newsletter" ja ens feia saber que havien començat les localitzacions per a la pel·lícula i que el rodatge seria el setembre a França i Romania. I explicaven: A França, en un ambient de disbauxa artística i llibertina, les aventures d'un marquès madur, sempre acompanyat pel seu criat, en terres septentrionals, en un petit poble de camperols rodejat de boscos frondosos. El marquès te anomenada per les seves espectaculars conquestes sexuals. Tanmateix, quan hi arriba el comte, l'ambient al poblet es torna cada cop més tenebrós i terrible, fins a confluir de forma abrupta en l'estrany i misteriós desenllaç final.
A començament de setembre, ens feien saber que el rodatge del nou film d'Albert Serra havia començat ja a final d'agost a Romania i França. I a l'octubre ens mantenen informats que el rodatge ja s'ha traslladat totalment a França (com es diu també al reportatge televisiu emès per France 3).
Aquest dimecres surten al mercat francès el DVD, el Blu-Ray i el Blu-Ray Collector de L'arbre de la vida, de Terrence Malick. A tall de tast de l' "Així es va fer", aquest vídeo en VOSF, que inclou declaracions de David Fincher, Christopher Nolan... (atenció, s'actica clicant sobre el quadre negre i el podem veure en acabar un espot publicitari)
Si no hi ha res de nou, aquest dijous s'anunciarà que Malenconia, el nou film de Lars von Trier, entra en competició a la 64a edició del Festival de Canes. Convé recordar que el cineasta danès, tan habitual del certamen com avesat a muntatges personals/artístics que converteixen les seves pel·lícules en alguna cosa més que una obra d'un creador, va deixar baldada Canes l'última vegada, amb Anticrist: presentada com un film-pteràpia amb què l'home havia encarat la fase final d'una greu depressió psicològica, aquell munyoc de talent, bellesa artística, referents culturals, deliris i misogínia patològica et deixava entre la compassió i pietat per una persona malalta (molt malalta), el rebuig a les manipulacions que sempre està orquestrant, la irritació per la morbositat de la mala estona que ens havia fet passar (si més no a alguns) i la indignació per com rere l'embolcal culte ni dissimulava dèries no gens saludables (com la misògina), per no parlar ja de la decepció en constatar de quina manera es podia arribar a fer malbé tant i tant de potencial com es veu en pantalla...
En un apunt que Xan Brooks va penjar ahir al seu blog del The Guardian, Xan Brooks es pregunta si Malenconiaens farà riure o plorar i explica com el danès es delecta enganyant el personal. De manera que la frase promocional del film ("A beautiful movie about the end of the world") pot acabar sent tant una comèdia com una tragèdia. I Brooks, encertadament, ho escriu a partir del tràiler de la pel·lícula...
I certament, veient-ne aquestes imatges, penso que von Trier pot caure en el ridícul més espantós, com esquivar-lo i resultar excels, de la mateixa manera que no sabria pas dir si corresponen a una drama de dimensions tràgiques o a una representació sorneguera de tot plegat...
Mentre el personal va (anem) ben esverat(s) amb tots els rumors que corren sobre Canes 2011, el que sembla ben segur és que Nanni Moretti hi serà, que hi portarà la seva ironia càustica , ambHabemus Papam —en què Michel Piccoli és un home a qui elegeixen Papa i ell no en vol ser, de Papa—. Disfrutem un moment amb aquestes primeres imatges del nou film de Moretti, el petit "teaser" i el tràiler oficials:
Pel 29 d'abril de 2011 té anunciada l'estrena de Tòquio Blues (Noruwei No Mori | Norwegian Wood | Tokio blues | La ballade de l'impossible) la distribuïdora espanyola Vértigo, i pel 4 de maig de 2011, la francesa Pretty Pictures.
Té certament una cosa especial això de llevar-te l'u de gener banyat per la música dels valsos de Viena. I —què voleu que us digui!— quan sento "El Danubi blau", inevitablement se'm fa present a la memòria la sensació que vaig tenir quan, éssent encara un nen, el meu oncle em va dur a veure 2001: una odissea de l'espai, de Stanley Kubrick, en un cinerama —si la memòria no em falla, el Floridablanca—: especialment, l'emoció amb què em vaig trobar en aquella pantalla immensa, embolcallats pel so magnífic, la seqüència del Danubi blau —que aquest video evoca de manera parcial—:
I, per fi, s'ha penjat a la xarxa el tràiler deL'arbre de la vida (The Tree of Life), de Terrence Malick.
L'acció del film se situa a Texas, final dels anys seixanta. A Jack, el gran de tres germans, se li acaba de morir el segon germà, RL. En aquesta fatalitat de la vida, Jack recorda quan era petit, aquella època feliç quan encara era fill úic, creixent amanyagat per l'amor incondicional de la mare. I se li obren les portes de la memòria: els records li brollen... amb els germans petits que acaparen l'atenció de la mare, la disciplina d'un pare absent i autoritari. Evocant aquell passat viscut per Jack, seguint-li el recorregut iniciàtic, a mesura que va perdent les il·lusions i la innocència, s'explora el cicle de la vida que mai no para de girar al voltant nostre i que ens aboca ara a la felicitat, ara al drama.
El repartiment: Brad Pitt (Sr. O'Brien), Jessica Chastain (Sra. O'Brien), Sean Penn (Jack, adult), Joanna Going (la dona de Jack), Zach Irsik (fill de Jack), Fiona Shaw (l'àvia), Jackson Hurst (oncle Ray), Crystal Mantecon (Elisa), Michael Showers (Sr. Brown), Kimberly Whalen (Sra. Brown), Will Wallace (Will), Chris Orf (Sr. Bates) Erinn Allison (Sra. Bates), Brayden Whisenhunt (Jo Bates), Cole Cockburn (Harry Bates), Tamara Jolaine (Sra. Stone), Tom Townsend (Randy), Margaret Hoard (Jane), Jodie Moore (Sr. Walsh), Robin Read (Sra. Walsh)
El 22 de desembre de 2010, s'estrena també en versió doblada al català El discurs del rei, de Tom Hooper.
Aquesta història del tartamut rei Jordi VI d'Anglaterra (pare d'Isabel II) i el polèmic terapeuta que l'ajudà a articular bé el discurs verbal quan accedí sobtadament al tron ja ha guanyat 5 premis BIFA (del cinema independent "britànic"); el seu protagonista, Colin Firth, ha estat guardonat com a Millor Actor per l'associació de crítics de WAshington DF, i als premis del cinema "independent" dels Estats Units (ISA), l'han nominada com a Millor Pel·lícula Estrangera.
Aquest és un muntatge perquè ens preparem, perquè anem fent boca, amb imatges d'altres pel·lícules, com ara The Thin Red Line (1988), El nou món (2005)...
Diu Sergi Sánchez a la seva crítica publicada a Time Out Barcelona:
«Uncle Boonmee recorda les seves vides passades» és la culminació del projecte multimèdia "Primitive", els dos capítols del qual, "Phantoms of Nabua" (2009) i "A Letter to Uncle Boonmee" (2009), prefiguren l’enigmàtic to d’aquesta contundent però lànguida obra mestra. L’abstracció de llums i foscors del primer curt i l’exploració panoràmica d’un espai del segon s’alien per explicar una història que el títol resumeix de manera gairebé literal i que el talent de Weerasethakul expandeix al llarg d’una combinació de somnis, reencarnacions, digressions sobrenaturals, converses domèstiques i excèntriques aparicions que discorren amb una serenitat impressionant davant la mirada estupefacta de l’espectador.
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
