Dijous 28 de juliol, a Roma, tindrà lloc la roda de premsa en què s'anunciarà oficialment la programació de la 68a Mostra de Venècia (31 agost - 10 setembre 2011). Des del mes d'abril, se n'han anat avançant algunes notícies, de les quals ja en vaig fer un primer resum el mes de juny. Ara, abans de l'allau informatiu que comportarà la presentació de dijous, amplio aquell resum, tot recollint el que s'ha anat sabent d'aleshores ençà.
Els idus de març, de George Clooney, inaugurarà Venècia 2011. El mateix Clooney, amb Grant Heslov, han escrit el guió d'Els idus de març (The Ides of March | Los idus de marzo | Le idi di marzo), basat en la peça teatral Farragut North, de Beau Willimon, inspirada en la campanya electoral de Howard Dean a les presidencials nord-americanes de 2004. La història és la de Stephen Meyers (Ryan Gosling), un cap de premsa tan jove com idealista que treballa per un candidat (Clooney) la popularitat del qual, a les primàries demòcrates, està pujant més cada dia que passa. Amb una gran fe i un poder increïble a la seva edat, el protagonista està conveçut que ell i el company més veterà de la campanya (Philip Seymour Hoffman) arribaran a l'ala oest de la Casa Blanca sense escarrassar-s'hi gaire. Però abans mateix que es tanquin les urnes de les primàries, aquesta il·lusió de victòria segura de l' Stephen topa de valent amb les jugades polítiques d'entre bambalines, les manipulacions dels més veterans, les estratagemes d'una seductora jove interna (Evan Rachel Wood) i el joc brut d'alguns rivals (Paul Giamatti és el manàger d'una de les candidatures rivals). Completant el repartiment, Marisa Tomei interpreta una periodista del New York Times. Així és que George Clooney retroba, com a director, la línia política amb què ja va triomfar a Venècia el 2005 (Bona nit i bona sort). Els idus de març entra en competició. Més informació [IMDB (ang)] [MyMovies (it)] [AlloCiné (fr)] [LaButaca (esp)].
Vivan las Antipodas!, de Victor Kossakovsky, segon film d'apertura de Venècia 2011. Projectat fora de competició, la nit de la jornada inaugural de la Mostra, aquest documental del rus Victor Kassakovsky ens porta a un viatge singular al voltant de la Terra: en els pocs llocs del món, situats exactament l'un a les antípodes de l'altre.
Cut, d'Amir Naderi, inaugurarà la secció Horitzonts. Definit per l'organització de la Mostra com un visual poema d'amor al cinema ambientat al món dels yakuza, Cut l'ha dirigit l'iranià resident a Nova York Amir Naderi, que també n'ha escrit el guió (conjuntament amb Shinji Aoyama i Yuichi Tazawa), assessorat per Kiyoshi Kurosawa. El protagonitzen Hidetoshi Nishijima, Takako Tokiwa, Takashi Sasano, Shun Sugata, Denden.
Es reestructura i s'amplia el programa de Contracampo italiano. Aquesta secció del certamen, dedicada al que anomenen "noves tendències del cinema italià", es consolida i passa a seleccionar 7 llargmetratges de ficció, 7 curtmetratges i 7 documentals, tots en estrena mundial i entrant tots en competició a les respectives categories (dins de la secció Contracampo italiano). Per tant, s'han hagut de crear dos nous premis: un per al curts i l'altre per als documentals. En resum, "Contracampo" passa reestructurar-se en tres subapartats (LLargs de ficció, Curts i Documentals), en cadascun dels quals 7 títols diferents competiran per un premi.
La selecció de Contracampo italiano. Sense esperar a dijous, el 24 de juliol l'organització ja ha avançat la llista de títols que conformaran Contracampo italiano.
A final d'abril ja es va fer saber que Darren Aronofsky serà el president del Jurat de la competició de la 68a Mostra de Venècia, que tindrà lloc del 31 d'agost al 10 de setembre de 2011.
Recopilant altres notícies sobre Venècia 2011 de les quals encara no m'havia fet ressó:
Marco Bellocchio rebrà el Lleó d'Or a la Carrera. A la gala de lliurament d'aquest guardó es presentarà una nova versió d' En el nom del pare (atenció, no pas una simple còpia restaurada, sinó una nova versió, que el cineasta ha fet a partir del material rodat al seu dia, donant com a resultat una mena d'etrany "director's cut", més breu que l'original!)
Al Pacino rebrà el premi Glory to the Filmmaker. Curiosament, a la gala en què li lliurin el premi, aquest "filmmaker" guardonat presentarà el que tot just és el seu tercer llargmetratge, Wilde Salome. Projecte molt personal d' Al Pacino, barreja de documental, ficció i treball d'improvisació, ens convida a entrar en l'esfera íntima de l'actor i director, tot investigant la complexitat de "Salomé" (la famosa obra d'Oscar Wilde), la personalitat del seu autor (Wilde) i el naixement d'una nova estrella, Jessica Chastain.
Quant a les pel·lícules que seran a la programació d'enguany, en aquest moment tot just bullen rumors. I d'entre aquests, els més assentats apunten el nou David Cronenberg i la nova de Roman Polanski. Cal esperar, però. No pas gaire, ja que Venècia no tardarà gens a anar informant de títols seleccionats, malgrat que la roda de premsa oficial serà cap a final de juliol.
El director nord-americà Darren Aronofsky, autor de films com Cigne negre (que inaugurà la Mostra l'any passat) i The Wrestler (Lleó d'Or 2008), serà el president del Jurat Internacional de Venècia 2011 , certamen que tindrà lloc entre el 31 d'agost i el 10 de setembre.
La decisió l'ha presa el Consell d'Administració de la Biennale de Venècia, sota la presidència de Paolo Baratta, a proposta del director de la Mostra Marco Müller.
Amb aquesta notícia, que s'ha donat a conèixer avui mateix, se segueix l'encadenament entre els tres grans festivals, de manera que quan Berlín és a punt de començar, Canes anuncia el president del seu Jurat i ara que és el festival francès que va per obrir les portes, Venècia fa públic el nom de qui presidirà el seu jurat. Igualment, a partir d'aquí podem considerar obert el període en què la Mostra anirà progressivament fent-se present mediàticament, al decurs dels propers mesos, anant conformant el contingut de la que serà la 68a edició.
He esperat fins que la Mostra acabés per escriure aquest apunt, tot i que des d'un bon començament, l'1 de setembre de 2010, ja es va veure que el diari Avui no cobriria amb periodista/crític acreditat la Mostra de Venècia, en la primera edició que tenia lloc sent la capçalera propietat de l'editora del diari El Punt.
Periodísticament, és una vergonya, que rebaixa aquest Avui encara més.
Fins ara, s'havia mantingut l'escaient nivell de competitivitat mediàtica. Certament, uns anys hi havia anat Esteve Riambau; d'altres, Elisabet Cabeza; d'altres Bernat Salvà, etc. Això volia dir que les cròniques eren diferents, lògicament, en funció de la perspectiva i funció professional de cada acreditat.
L' Avui, doncs, oferia un servei als seus lectors com el que podien trobar als mitjans en castellà editats a Catalunya. Dins de les seves possibilitats; però, deixeu-m'ho dir, a vegades superava en qualitat el desplegament que altres feien, massa atents a la quantitat informativa tot i comptar amb uns recursos superiors.
Enguany, no. L' Avui ha deixat de cobrir la Mostra de Venècia com sempre havia fet i fan els mitjans mínimament seriosos d'abast nacional als països que es consideren de primera i s'ha limitat a seguir-la mitjançant agències de premsa, publicant alguna entrevista feta aquí amb cineastes catalans o estrella espanyola. Només ha ofert el "servei especial" d'un col·laborador que, de manera ben "especial", cobrí la projecció veneciana de Guest, de José Luís Guerín. Per descomptat que, la de Caracremada, de Lluís Galter, no l'ha coberta de la mateixa manera i això que, segons la fitxa del film, ha estat la única que ha inclòs llengua catalana.
Els lectors i lectores de l'Avui, a més, han de saber que al decurs dels properes mesos tampoc trobaran en aquest diari cap de les entrevistes que els periodistes/crítics enviats a Venècia solien fer a directors, actors, actrius, directors de fotografia, etc i que s'anaven publicant a mesura que els seus films s'estrenaven entre nosaltres. Encara no fa ni un mes, hem pogut llegir-ne alguna feta a Canes, el maig; a Berlín, el febrer, o a Venècia, l'any passat...
L'empresa editora del diari El Punt, doncs, ha deixat la Mostra de Venècia sense cap diari escrit en català (ja que El Periódico és clarament traduït).
A la Mostra de Venècia emboliquen cada vegada més la inauguració del certamen. La cosa canònica vol que un dia determinat (enguany, l'1 de setembre), a una hora concreta (que sol ser la gala del vespre), hi hagi la primera projecció pública del certamen, a la gala inaugural, que correspon al film al qual correspon aquest honor. Per situar-nos, aquest 2010, serà El cigne negre. I, a partir d'aquí, ja s'hauria d'encadenar el reguitzell de sessions que conformen la Mostra. Passa, però, que fa uns anys ja es van empescar el concepte de jornada de "preapertura" i és així que l'edició 67a es "preobrirà" amb la còpia restaurada de Profumo di donna. Per cert que, com és habitual, aquesta "sessió prèvia" no té lloc al Lido, sinó a Campo San Paolo. I, per acabar de farcir l'arrancada del festival i embolicar-ho tot encara més, aquesta setmana s'han tret de la butxaca el concepte "segon film d'inaguració". És a dir, acabada la gala, quan ja sigui ben bé de nit, es projectarà el film d'arts marcials Jingwu fengyun – Chen Zen (Legend of the Fist: The Return of Chen Zhen), d' Andrew Lau. Es tracta de la tercera part de la saga de Chen Zhen, personatge que Bruce Lee va encarnar a la gran pantalla el 1972, a Jing wu men (Fist of Fury / Fúria oriental / La fureur de vaincre / Dalla Cina con furore). El motiu oficial perquè s'ha programat aquesta "segona inauguració" és el de retre homenatge a Bruce Lee en el setantè aniversari del seu naixement (efemèride que, de debò, no serà fins el 27 de novembre).
L'explicació real, em sembla que la trobem en altres arguments. D'una banda, és lògic que els festivals projectin material ja des del dia anterior a l'inici del certamen, perquè realment hi ha molts cinèfils, periodistes i professionals del cinema que són a la ciutat des del dia abans que tot arranqui, per anar avançant feina i, certament, poder veure ja algun títol ajuda a aprofitar millor el temps. A més a més, si l'oferta d'arrancada és millor, d'altres potser també s'engrescaran a anar-hi abans. I això, per a la indústria turística local és molt bo (més dies d'estada, més dinars i sopars en restaurants, etc.). En el cas de Venècia, s'hi ha de sumar que la "preapertura", a Campo San Paolo, fa més present la Mostra al "centre ciutat", atès que el gruix del certamen té lloc al Lido.
Per altre cantó, és com si l'ombra de Bruce Lee encalcés els directius dels grans festivals. Personatge iconogràfic d'abast mundial que alguns projectes cinematogràfics volen aprofitar i alhora reviscolar-lo, si es pot revifar-lo encara més, garanteix ressó mediàtic a qualsevol certamen que el faci present. Per cert, Wong Kar-wai n'està preparant el seu granet de sorra, amb el biopic sobre el mestre de Bruce Lee (ja prendrem mal, ja...), que potser anirà a Canes 2011.
Finalment, no s'ha de perdre de vista l' "interès" que Marco Müller, el director de Venècia, té pel cinema oriental. Ha estat un dels grans "descobridors" per a Occident dels més prestigiosos autors orientals, sobretot quan era el factòtum del Festival dels Tres Continents, de Nantes. Va seguir en l'etapa que dirigia Berlín. I ara, a Venècia, la cosa arriba a sospites ostensibles que el seu pot ser un interès força més que intel·lectual o artístic.
PS: si em permeteu, jo en tindria un de motiu per a remarcar aquest film, al marge de les seves qualitats cinematogràfiques, i es diu Shu Qi.
FOTO Shu Qi, a un cartell internacional de Jingwu fengyun – Chen Zen (Legend of the Fist: The Return of Chen Zhen), d' Andrew Lau
El director nord-americà Quentin Tarantino presidirà el Jurat de la 67a Mostra de Venècia, que tindrà lloc de l'1 a l'11 de setembre de 2010, segons que acaba de fer públic l'organització del festival.
Tarantino, que ja presidí el Jurat de Canes el 2004 i va atorgar la Palma d'Or a Fahrenheit 9/11, de Michael Moore (produïda pels seus amics Weinstein de Miramax) i reservà el Gran Prix per a Old Boy, de Park Chan-Wook (la que, pel que sembla, era la pel·lícula a què ell volia atorgar la Palma), enguany encapçalarà l'equip que ha d'atorgar el Lleó d'Or i la resta de premis de la competició veneciana. Per cert que, al Lido, coincidirà amb un altre cineasta adrenalític, John Woo, a qui el certamen concedirà el Lleó d'Or a la Carrera.
La programació de la 66a edició de la Mostra de Venècia l'han feta pública avui. Sobre el paper, impressionant! Bona part dels títols que eren a les llistes prèvies de Canes, han passat de llarg de la Costa Blava i han aterrat al Lido.
Fatih Akin, Patrice Chéreau, Francesca Comencini, Claire Denis, Jaco Van Dormael, Tom Ford, Jessica Hausner, Werner Herzog, Michael Moore, Jacques Rivette, Todd Solondz...; La carretera -adaptació de la novel·la de Cormac McCarthy-... a Venezia 66, la competició.
Fora de Concurs: Jaume Balagueró i Paco Plaza, Joe Dante, Abel Ferrara, John Lasseter, Steven Soderbergh, Oliver Stone...
Alex Cox, Philip Haas, Romuald Karmakar, Pere Portabella, Aleksander Sokurov, Daniela Thomas... a Orizzonti.
I, com és habitual, s'han donat a conèixer també, les composicions dels jurats: el de la competició, que presideix Ang Lee; el d' Orizzonti, que presideix Pere Portabella, etc.
Aquest dijous, dia 30, es farà pública la programació de la 66a Mostra de Venècia. Mentrestant, les seccions paral·leles s'hi han avançat i ja han donat a conèixer les pel·lícules que han seleccionat.
Baarìa és el nom fenici de Bagheria, poblet sicilià en què l'existència dels habitants es consuma entre la plaça i el carrer major. Històries d'homes sempre en equilibri precari i de vides simples que passen entre grans amors i utopies destructives. I Baarìa és el títol de la nova pel·lícula de Giuseppe Tornatore, que el dia 2 de setembre de 2009 inaugurarà la 66a edició de la Mostra de Venècia i n'encetarà la competició.
Feia vint anys que un film de director italià no inaugurava la Mostra i alguna cosa hi ha de tenir a veure el fet que, segons els organitzadors, aquesta és la producció més ambiciosa de la indústria cinematogràfica transalpina des de fa molt de temps. Tot i que té de protagonistes Francesco Scianna i Margareth Madè, compta amb un repartiment gegantí, en què hi trobem noms com Nicole Grimaudo, Angela Molina, Lina Sastri, Salvo Ficarra, Valentino Picone, Gaetano Aronica, Alfio Sorbello, Luigi Lo Cascio, Enrico Lo Verso, Nino Frassica, Laura Chiatti, Michele Placido, Vincenzo Salemme, Giorgio Faletti, Corrado Fortuna, Paolo Briguglia, Leo Gullotta, Beppe Fiorello, Luigi Maria Burruano, Franco Scaldati, Aldo Baglio, Monica Bellucci, Donatella Finocchiaro, Marcello Mazzarella, Raoul Bova, Gabriele Lavia, Sebastiano Lo Monaco...
Tornatore, Grand Prix de Canes i Oscar de parla no anglesa amb Cinema Paradiso, fa aigua des de fa anys -si és que l'emotivitat que ens desfermava la nostàlgia "paradiso" no ens impedia de veure-hi ja la mullena...-. Tanmateix, l'home va fent. I ara ha tirat endavant aquest projecte, sobre el poble on va nàixer, el 27 de maig de 1956. Es tracta de la meva pel·lícula més personal. Una història divertida i melancònica, de grans amors i aclaparadores utopies. Una llegenda farcida d'herois..., ha declarat el cineasta.
Seguint el petit costum que vaig començar tot just fa un any, aplego en aquest article l'enllaç amb les cròniques, articles i notícies que s'han publicat sobre el Festival de Venècia 2008 i que he anat penjant als respectius reculls setmanals i, com a actualitzacions, als apunts diaris sobre el certamen i als de cada pel·lícula en competició. L'objectiu: facilitar-ne l'accés. I així, llevat que surti algun imprevist, dóno per enllestit el seguiment de la 65a Mostra de Venècia.
Impressionant és, a primer cop d'ull, l'efecte que causa la programació anunciada per a la 65a edició del Festival de Venècia (27 d'agost - 6 de setembre), que s'ha donat a conèixer avui, a Roma. Aronosfsky, Kiarostami, Arriaga, Demme, Avati, Jia, German, Oliveira, Kitano, Varda, Miyazaki, Denis, Oshii, Schroeder, Schroeter, Yu... Impressionant!
Anant a Vull llegir la resta de l'article: la llista dels films en competició, els fora de concurs i els de la secció Orizzonti, amb l'enllaç complementari a les pàgines del web oficial que donen algun detall més sobre els films.
FOTO Lika Minamoto i Benoît Magimel, a Inju, la bête dans l'ombre, de Barbet Schroeder
Seguint la tònica d'encavalcaments entre festivals de cinema, quan Canes encara no ha fet públic el títol que s'hi projectarà en la gala d'obertura, el 14 de maig, els organitzadors de la Mostra de Venècia ja han anunciat que Burn After Reading, la nova pel·lícula dels germans Coen serà la que la inaugurarà, el 27 d'agost.
Tot sembla indicar que Gus Van Sant presentarà el seu nou treball, Milk, al Festival de Venècia (27 d'agost - 6 de setembre de 2008). Tant és així que, fins i tot quan encara l'està filmant, a Internet Movie Data Base (IMDB) ja ho donen per fet i n'arriben a detallar la data: 1 de setembre.
Sean Penn protagonitza aquest biopic sobre el regidor de San Francisco Harvey Milk (1930-1978), activista i polític, que esdevingué el primer nord-americà escollit per a un càrrec, havent fet pública la seva homosexualitat. L'acompanyen al repartiment: Josh Brolin —el caçador encalçat de No és país per a vells, dels germans Coen—; Emile Hirsh —el Christopher McCandless de Cap a terres salvatges, de Sean Penn—; James Franco i Diego Luna. Brolin és ara Daniel White, el col·lega de Harvey Milk, que va matar-lo el 27 de novembre de 1978.
Recordem que, a hores d'ara, Gus Van Sant encara té pendent que se li estreni, a bona part de la nostra cartellera, la seva anterior Paranoid Park.
Per cert, un altre film que té tota la pinta d'estrenar-se a Venècia 2008 és Lezione 21, el debut com a director cinematogràfic de l'escriptor italià Alessandro Baricco. Protagonitzat per John Hurt, Noah Taylor i Leonor Watling, segueix l'estrany viatge als Alps d'un estudiant, tocat per la lectura que un seu professor li ha fet de l' Himne a l'alegria, de la Novena Simfonia de Beethoven.
Àngel Quintana (El Punt) aprofita la crònica del palmarès de Venècia 2007, per comentar les pel·lícules guardonades, de les quals gairebé no n'havia pogut escriure res anteriorment, ja que ell ha estat al Lido com a membre del Jurat de la Crítica Internacional, i tan sols ha publicat uns quants articles -això sí, molt significatius- des d'allà. Podem llegir-li la crònica ( així com la de tots els col·legues i igualment les notícies que se n'ha publicat) clicant aquí Vull llegir la resta de l'article; però, permeteu que, a tall de tràiler, us avanci flaixos de l'opinió de Quintana:
Se, Jie / Lust, caution / Luxúria, perill, d' Ang Lee (admirable conte moral d'amor i de traïció)
Redacted, de Brian De Palma (fals documental sobre la vida quotidiana de les tropes americanes a l'Iraq (..) que ha generat un interessant debat moral sobre la seva proposta i sobre la circulació d'imatges en el món actual).
I'm not there, de Todd Haynes, i La graine et le mulet, d'Abdellatif Kechiche (les altres dues pel·lícules més estimades; (..) l'esplèndid treball de Haynes (..) ha estat l'obra més admirada i ha emergit a Venècia com una pel·lícula amb vocació d'esdevenir una obra de culte (..) i la de Kechiche, la més admirada del públic -i el jurat de la crítica l'ha premiada!).
12, de Nikita Mikhalkov (premi disctuble (..) pel·lícula excessiva, centrada en la demostració de les seves capacitats com a director d'actors).
It's a free world..., de Ken Loach (premi al guionista Paul Laverty, discutible (..) només explora la fórmula que ha dut a terme en altres films de Ken Loach)
Foto La graine et le mulet, d' Abdellatif Kechiche, èxit i premis i a Venècia 2007
Basant-se en el llibre de l'expresident sobre Palestina. Jonathan Demme s'entrega a la figura de Jimmy Carter. Albert Guasch centra la crònica veneciana en aquest documental del director d' El silenci dels anyells. A El Periódico.
Foto [Canon EOS-1 Mark III / Concept photo Marcello Mencarini] Nikita Mikhalkov, al 'photocall' venecià
Quan els cinèfils seguim un festival per la premsa anem, cada cop més, de corcoll. I això perquè d'una pel·lícula, uns mitjans te'n parlen un dia i els altres, al cap de dos o tres o acaben ni dient-ne res. A més, no tots els cronistes comenten tot el que es projecta al certamen. Això té causes diverses. D'una banda, hi ha tantes pel·lícules per veure, que la mateixa organització en munta sessions anticipades i de repesca al voltant del dia oficial de projecció. I els crítics i periodistes que ho cobreixen s'han d'organitzar l'agenda (autèntic trencaclosques), de manera que hi puguin encabir les rodes de premsa a què assisteixen, les entrevistes amb directors i actors que aconsegueixen, i les pel·lícules que puguin veure (al màxim possible). El desori acaba sent tan gran que hom pot acabar perdent de vista el dia exacte que oficialment es projecta un film i, francament, n'acaba traient l'article tan bon punt l'ha vist (mal s'avanci, mal vagi un pèl tard). Teòricament, no n'hauríem de poder llegir res fins l'endemà del dia oficial; però la realitat (caòtica) és que, per exemple, ahir algú entrava la crònica veneciana parlant de Portabella i els altres ni l'esmentaven, i avui aquell mitjà no en diu res, mentre els altres el destaquen en titulars. Si, a més, teniu el programa i aneu seguint les pel·lícules que s'estan projectant i de les quals ningú no ens en diu res, sense que sapiguem si demà ens en parlarà algú o altre, la cosa realment arriba a atabalar. Els amics m'ho havien comentat, que ens passa als que cobrim Canes, cada any més; i ara que estic seguint de prop la presència mediàtica de Venècia a casa nostra, me n'adono que... Déu-n'hi do! Per mi, el problema principal rau en l'enorme i galopant dispersió de sessions i calendaris que les organitzacions han de muntar per encabir l'excés de material, del qual a penes si es pot veure el més rellevant... Sense ganes de fer cap defensa gremial, em sembla just dir que els periodistes i crítics, si atabalem els lectors per culpa d'això, és perquè en som víctimes: ho patim in situ, havent de fer quadrar les agendes, cada cop més enrevessades!
L'impacte mediàtic (a casa nostra) de la projecció veneciana d' En la ciudad de Sylvia, de José Luís Guerín, és prou important. En canvi, ha passat més discretament Pere Portabella i la seva El silenci segons Bach; segurament, perquè s'ha passat en una secció que no és la competitiva per al Lleó d'Or. Qui, en canvi, ha comptat amb la unanimitat és Tim Burton, receptor del´premi a la carrera, i malgrat que tan sols ha pogut regalar algunes imatges del seu nou film als presents al Lido. S'han hagut de conformar amb simples referències: Manoel de Oliveira i Takashi Miike.
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
