El Festival de Berlín 2012, que tindrà lloc del 9 al 19 de febrer, va fent-se present mediàticament a base d'anar donant notícies sobre la que serà la 62a edició del certamen. Fins ara han informat que:
L'ADÉU A LA REINA (Les Adieux à la reine | Farewell My Queen), de Benoît Jacquot, serà el film que inaugurà el festival i la competició. Es tracta d'una pel·lícula d'època, en què els guionistes Gilles Taurand i Benoît Jacquot adapten la novel·la homònima de Chantal Thomas, sobre els primers dies de la revolució francesa, des de la perspectiva de criats de Versalles.
Efectivament, aquesta cintà d'època, se situa a Versalles el juliol de 1789. El neguit s'escampa per la cort de Lluís XVI. La gent s'està rebel·lant —una revolució és imminent—. Darrere les façanes dels palaus reials, tothom pensa a fugir. També Maria Antonieta, i el seu seguici. D'entre les dames d'honor de la reina, hi ha Sidonie Laborde, que, com a lectora, n'ha esdevingut una persona molt íntima. Sidonie viu amb gran sorpresa les primeres hores de la Revolució Francesa. Segons els programadors de la Berlinale, aquest drama històric —enrivetat de tocs irònics— manté paral·lelismes amb l'actualitat.
Primers films anunciats per a la competició, fora de competició i Berlinale Special. Els tres primers títols que (a més de la pel·lícula inaugural) ja se sap que formaran part de la competició són: CAPTIVA (Captive | Captured), de Brillante Mendoza, amb Isabelle Huppert, Katherine Mulville i Marc Zanetta (Més informació: AlloCiné | Comme au Cinéma | Imdb); DICTAT (Dictado | Childish Games), d' Antonio Chavarrías, amb Juan Diego Botto, Barbara Lennie, Mágica Pérez (Més informació: CatalanFilms | web oficial | AlloCiné | Comme au Cinéma | Imdb), iZOO (Kebun binatang | Postcards From The Zoo), d'Edwin, amb Ladya Cheryl, Nicholas Saputra (Més informació: AlloCiné | Comme au Cinéma | Imdb). Fora de competició, s'hi projectarà: EXTREMELY LOUD AND INCREDIBLY CLOSE, de Stephen Daldry, amb Tom Hanks, Sandra Bullock, Max von Sydow, Thomas Horn (Més informació: AlloCiné | Comme au Cinéma | Imdb) i LES FLORS DE GUERRA (Jin líng Shí San Chai | The Flowers Of War), de Zhang Yimou, amb Christian Bale, Ni Ni, Atsuro Watabe (Més informació: AlloCiné | Comme au Cinéma | Imdb).
A la secció Berlinale Special, DEATH ROW, sèrie documental de quatre capítols, de Werner Herzog; DON - THE KING IS BACK, de Farhan Akhtar, amb Shah Rukh Khan, Priyanka Chopra, Boman Irani, Om Puri, Florian Lukas; KEYHOLE, de Guy Maddin, amb Jason Patric, Isabella Rossellini, Udo Kier, Brooke Palsson; LA CHISPA DE LA VIDA, d'Alex de la Iglesia, amb Salma Hayek, José Mota, Fernando Tejero, Blanca Portillo, Juan Luis Galiardo; MARLEY, documental de Kevin Macdonald.
***
Primers títols anunciats per a Panorama. D'entre els 20 títols avançats, remarquem 10+10, la pel·lícula col·lectiva que signa, entre altres, Hou Hsiao-hsien; HEADSHOT (Fon Tok Kuen Fah), de Pen-Ek Ratanaruang; LA MER À L'AUBE, de Volker Schlöndorff, i INDIGNADOS, de Tony Gatlif, amb Isabel Vendrell Cortès.
El Jurat Internacional. Després d'anunciar que Mike Leigh en serà el president, han fet saber que l'acompanyaran: Anton Corbijn, Asghar Farhadi, Charlotte Gainsbourg, Jake Gyllenhaal, François Ozon, Boualem Sansal i Barbara Sukowa.
El cineasta anglès Mike Leigh presidirà el Jurat Internacional de la 62a edició del Festival de Berlín, que tindrà lloc del 9 al 19 de febrer de 2012, segons que ho ha fet saber avui l'organització, amb una nota que remarca:
Al llarg dels gairebé quaranta anys de la seva carrera cinematogràfica, Mike Leigh s'ha distingit com un dels cineastes més destacats del cinema d'autor i protagonistes del nou cinema britànic. La seva manera de fer comporta donar als actors molta llibertat per improvisar en desenvolupar els personatges. Leigh retrata la societat britànica amb un estil francament realista, tanmateix humorístic. Les seves pel·lícules han rebut nombrosos premis internacionals i diverses nominacions als Oscars.
Leigh ha dirigit més vint 20 films, a més d'exercir com a director de teatre, dramaturg i guionista. Primer va estudiar art dramàtic i posteriorment escenografia. Posteriorment va assistir a l'Escola de Cinema de Londres, de la qual és ara president.
El 1972 va debutar amb Bleak Moments, amb què guanyà el Lleopard d'Or al Festival de Cinema de Locarno. A Canes s'endugué el premi al Millor Director el 1993 per Naked i la Palma d'Or el 1996 per Secrets i mentides, que posteriorment congrià un total de cinc nominacions a l'Oscar. El 2004, Vera Drake, molt considerat estudi seu sobre la societat els personatges del qual presenten una extraordinària profunditat, va ser guardonat amb el Lleó d'Or a Venècia.
Mike Leigh ha estat convidat al Festival de Cinema Internacional de Berlín en diverses ocasions: hi va presentar Meantime (Fòrum 1984), el curtmetratge The Short and Curlies (Panorama 1988) i Life is sweet (Panorama, 1991). L'última vegada que hi havia participat fins ara fou a la Competició de 2008, amb la comèdia social Happy-Go-Lucky, amb Sally Hawkins, que va guanyar l'Ós de Plata a la Millor Actriu. La pel·lícula més recent de Leigh és Un altre any (en competició a Canes 2010 i nominada a un Oscar).
Des de la dècada dels seixanta, Leigh també ha treballat com a director de teatre i escriptor, havent-se-li dut als escenaris més de vint obres. Actualment té la seva peça Grief en cartellera i programada als teatres britànics fins a final de gener de 2012.
En aquest apunt aniré recollint cròniques diàries publicades als mitjans sobre el Festival de Berlín 2011.
19.02.2011
Sense identitat (Guillem Sans, Avui+ElPunt) | El cineasta català Jaume Collet-Serra tanca la secció oficial —amb enllaç de pagament— (Xavi Serra, Ara): L’hongarès Béla Tarr i l’iranià Asghar Farhadi són els favorits a l’Ós d’Or | Collet-Serra juga a ser Hitchcock al ‘thriller’ comercial ‘Unknown’ i El pronòstic de premis sembla bastant clar —amb enllaç de pagament— (Nando Salvà, El Periódico): (..) totes les quinieles donen per fet que el tribunal presidit per Isabella Rosellini repartirà els dos grans premis, l’Ós d’Or i l’especial del jurat, entre les úniques pellícules realment grans del concurs, la iraniana «Nader i Simin« i l’hongaresa «El cavall de Torí».
18.02.2011
El festival s’il·lumina amb un trist relat de desamor —amb enllaç de pagament— (Xavi Serra, Ara): Les tres pel·lícules que es van projectar a la competició estan protagonitzades perparelles torturades, les tres perdudesendiferents laberintsdedesamor i incomunicació | En altres llengüesBerlin film festival's Golden Bear race goes to the wire (Andrew Pulver, The Guardian): Iran's Nader And Simin and Hungary's The Turin Horse thought to be last entrants standing in fight for festival's best film award
Ridley Scott produeix un previsible puzle amb vídeos de YouTube —amb enllaç de pagament— (Xavi Serra, Ara): «Life in a day» és el film produït per Ridley Scott a partir de 80.000 vídeos enregistrats i penjats a YouTube el 24 de juliol del 2010 (..) un previsible i fragmentat retrat de la vida al planeta (..), un collage impressionista entre el documental social i el reportatge de 'National Geographic' que constantment juga a trobar les similituds i contraposar les diferències | La Berlinale desconcerta amb un desigual menú de cine social —amb enllaç de pagament—(Nando Salvà, El Periódico): «Sleeping sickness», detallat retrat de dos doctors perduts entre l’Àfrica i Europa (..) «Almanya», presentada fora de concurs, [és una] comedieta rància i involuntàriament racista (..) En tot cas,el gran bluff de la jornada, literalment insofrible, va ser «Yelling to the sky» , descarada còpia de «Precious»– l En altres llengüesCine tan independiente como prescindible (Carlos Boyero, El País)
Versió a la Coen del film homònim de 1969 (dirigit per Henry Hathaway i protagonitzat per John Wayne), True Grit (True Grit / Valor de ley / Il Grinta) serà l'encarregada d'inaugurar la 61a Berlinale, fora de competició, a la gala inaugural del certamen, el 10 de febrer de 2011.
Amb un repartiment en què trobem Jeff Bridges, Matt Damon, Josh Brolin, Barry Pepper i Ed Corbin, la pel·lícula explica com una noieta de 14 anys (Hailee Steinfeld) brega de valent per venjar la mort de son pare, assassinat a sang freda pel covard Tom Cahney (Josh Brolin).
Filla de Roberto Rossellini i Ingrid Bergman, ha actuat en films de Vincente Minelli, els germans Taviani, Norman Mailer, Robert Zemeckis, Joel Schumacher, John Schlesinger, Peter Weir, Abel Ferrara, Stanley Tucci, Guy Maddin, Peter Greenaway... i, per descomptat, de David Lynch. Tot i que la seva carrera interpretativa no ha estat especialment reeixida, especialment aquests darrers anys, el seu nom, la dignitat que manté en aquest món del cinema i la seva ostensible independència en fan tota una personalitat, que ara el Festival de Berlín honora encarregant-li la presidència del Jurat Internacional.
L'apartat d'aquest blog dedicat al Festival de Berlín, que fina ara era únic; l'he subdividit en tres. Un de genèric, dedicat a les notícies, premis, jurats i programacions generals. Un altre, que recull tots els "post" sobre pel·lícules en competició o fora de competició. I un tercer, que enllaça amb tots els dedicats al programa diari del certamen.
El ritme amb què redacto els apunts d'un festival com el de Berlín depèn molt de les circumstàncies i això fa que l'ordre amb què els vaig penjant canviï, sense que hi hagi necessàriament ni ordre ni concert. Per tal de facilitar l'accés ràpid als diversos articles en funció de les característiques respectives, és el motiu que m'ha dut a crear un accés directe als dedicats a les pel·lícules en Competició i Fora de competició i un altre, per als del programa diari.
Si el sistema resulta eficaç, posteriorment també reestructuraré els articles dels altres festivals. Però això fóra més endavant.
ACTUALITZACIÓ(01.01.2011): un cop acabat el cicle de festivals de l'any 2010, en què he anat reorganitzant els apartats dels diferents certamens, ara torno a retocar els de la BERLINALE. Amb els altres festivals, he vist que m'era més pràctic un detall més exhaustiu per seccions i, per tant, un cop hem fet tot el cicle anual i absn d'encarar Berlín 2011, ho he estructurat de manera similar com he fet anteriorment amb Canes i Venècia. És a dir, un primer apartat "calaix de sastre" per a notícies i apunts generals; un segon, dedicat als prenis i jurats, i, a partir d'aquí, un per secció del certamen (amb alguns reajustaments, com -en el cas de Berlín- ajuntar Fora Competició (que oficialment forma part de "Competició") i Special, d'una banda, i Retrospectiva i homenatges, per altre cantó. No hi incloc seccions com Culinary Cinema, ni els programes de per a la canalla i joventut.
Dijous comença la seixantena edició del Festival de Berlín i ja tot ja és gairebé a punt. Des de fa uns dies, es pot consultar la programació completa del certamen, al web oficial, en què cal destacar la dels apartats:
Durant el festival, tinc previst de dedicar cada dia un apunt al programa de la jornada i, a mesura que vagi podent, aniré fent els "post" amb les fitxes de les pel·lícules (per ordre cronològic) en competició o particularment destacables, en els quals -com és habitual- hi penso posar l'enllaç amb les cròniques que publiquin els enviats especials dels nostres mitjans.
FOTOUna dona, una pistola i una botiga de fideus, en què Zhang Yimou s'ha inspirat en Sang fàcil dels Coen
Greenberg, de Noah Baumbach, amb Ben Stiller, Greta Gerwig, Rhys Ifans, Jennifer Jason Leigh (la història d'un nova-iorquès en crisi que se'n va a veure son germà a Los Angeles i s'embolica amb la seva ajudant); Howl, de Rob Epstein i Jeffrey Friedman, amb James Franco, Jon Hamm, David Strathairn, Mary-Louise Parker (biopic del jove poeta Allen Ginsberg, un dels fundadors de la Beat Generation); San qiang pai an jing qi(A Woman, A Gun And A Noodle Shop), de Zhang Yimou, amb Sun Honglei, Xiao Shenyang, Yan Ni (alguns rumors assenyalen que podria ser un "remake" de Sang fàcil, dels gerams Coen); Submarino, de Thomas Vinterberg, amb Jakob Cedergren, Peter Plaugborg, Patricia Schumann, Gustav Fischer Kjærulff, Morten Rose ("film noir" que adapta la novel·la homònima de Jonas T. Bengtsson); The Killer Inside Me, de Michael Winterbottom, amb Casey Affleck, Jessica Alba, Kate Hudson (o com un xèrif de Oest americà esdevé un sociòpata) són alguns dels títols que participaran a la competició per l'Ós d'Or, segons que ha confirmat l'organització del Festival de Berlín. I, fora de competició: The Kids Are Alright, de Lisa Cholodenko, amb Julianne Moore, Annette Benning, Mark Ruffalo (dos fills concebuts per inseminació artificial busquen el pare biològic). La llista completa dels 18 nou títols, clicant aquí [More Titles for the Competition of the 60th Berlinale Confirmed]
Més enllà del que són grans noms habitualment reservats als festivals internacionals de primera categoria (Yimou, Scorsese, Polanski), aquesta 60a edició del Berlín confirma la tendència d'empeltar-se de la programació del Festival de Sundance (21-31 de gener), en una mena de simbiosi segurament prou combativa, de la mena que porten també Venècia amb Toronto, al setembre. Fixem-nos que, només agafant els nous títols anunciats ara, arribaran a la capital alemanya, després d'haver-se projectat al certamen de Robert Redford: Howl, que participa a la secció US Dramatic Competition (!) i The Killer Inside Me i The Boys are Allright, que es passen a la secció Premieres. S'entén perfectament, perquè les productores volen els festivals per a promocionar els seus productes i així com Berlín és el prestigi (i la cobertura mediàtica, sobretot europea), Sundance significa llançar la pel·lícula al mercat nord-americà i presentar-la als mitjans de comunicació d'aquell cantó de l'Atlàntic; però segurament aquesta simbiosi Sundance-Berlín també revela una certa feblesa del certamen alemany. Berlín havia apostat per aprofitar-se dels Oscar, quan les nominacions es feien públiques a les mateixes dates del certamen; però la mina se'ls quedà gairebé eixuta de cop, quan a Hollywood van decidir avançar un mes la cerimònia de les estatuetes (i encara que enguany l'hagin tornat a endarrerir 1 setmana, Berlín no se'n pot beneficiar). De manera que, en lloc de trobar un perfil propi i una posició de força que els doni l'exclusiva, ara se les han ja no amb els Oscar, sinó amb Sundance.
Tuan Yuan (Apart Together), del director xinès Wang Quan'an, inaugurarà la 60a edició del Festival de Berlín, el proper 11 de febrer. IOtouto (About Her Brother), del japonès Yoji Yamada, serà la pel·lícula que clourà el certamen, el 20 de febrer.
Wang Quan'an va guanyar l'Os d'Or de la Berlinale el 2007, amb El casament de Tuya (Tuya de hun shi / Tuyas Ehe / La boda de Tuya / Le mariage de Tuya) i ara torna a la capital alemanya amb la història d'un gran amor, tot representant la tragèdia d'un país dividit: fa dècades que l'antic soldat Liu Yansheng se n'anà de Xangai a Taiwan, fugint de l'exèrcit de Mao Tse-tung, i des d'aleshores que no ha vist l'amor de la seva vida, de manera que en retrobar-se reviscolaran velles emocions. Protagonistes: Lu Yan, Ling Feng, Xu Cai Gen and Mo Xiaoqi.
Una selecció amb tot de cineastes de segona fila (com el francès Sébastien Lifshitz o l'espanyol Miguel Albadalejo) i, com sol ser habitual en aquest certamen, prou esbiaixada cap al Teddy Award. Tanmateix, hi destaca la participació de Mat Whitecross (company de fatigues de Michael Winterbottom) que, amb Sex & Drugs & Rock & Roll, fa una aproximació biogràfica a Ian Dury. Igualment, avalat per Alejandro Amenábar, s'hi presenta El mal ajeno, l'opera prima d'Óskar Santos.
D'entre les iniciatives que el Festival de Berlín tira endavant per a commemorar el seixantè aniversari, recollides a Happy Birthday, Berlinale!, permeteu que ara en destaqui una especialment: la col·lecció de 812 fotografies de cineastes i estrelles del cinema que es podran veure a la capital alemanya durant el certamen i que ja tenim al nostre abast a la xarxa: Star Portraits. Als tocats de cinefília, és per perdre-s'hi!
El cartell de la 60a edició del Festival de Berlín (11-21 de febrer de 2010) el conformen més de 15.000 títols de pel·lícules, que corresponen a totes les que s'han projectat al certamen al llarg d'aquests sis dècades. El Büro Otto Sauhaus s'ha encarregat de dissenyar-lo, en una tasca de formigueta, per bé que el resultat se'm fa visualment més que discutible. A la fotografia podem veure'l i, a l'arxiu, adjunt, en veiem un fragment ampliat, en què s'aprecia els títols fílmics que en conformen lletres i espais.
Shutter Island, de Martin Scorsese, és un dels set primers títols de la secció oficial de Berlín 2010 (11-21 de febrer de 2010) que s'han donat a conèixer avui. D'entre els altres, The Ghost Writer, de Roman Polanski, protagonitzada per Ewan McGregor, Pierce Brosnan, Kim Cattrall i Olivia Williams.
Seran 26 les pel·lícules que conformaran la selecció oficial competitiva, que s'acabrà de fer pública al decurs del mes de gener. Això de celebrar la 60a edició sembla que està duent els organitzadors a llançar la casa per la finestra. I certament, la morbositat per tot el cas Polanski atorga una expectativa complementària important al fet ja de per si remarcable que el cineasta presenti un film al festival; a la qual cosa hem d'afegir l'evidència que Scorsese ha endarrerit la presentació del seu últim film per ser justament a Berlín, renunciant fins i tot al benefici de l'actual temporada de premis (malgrat que, com en tants altres casos, hauria pogut optar per anar a Oscar i a Berlín simultàniament).
Shutter Island, a més, va fora de competició. Protagonitzada per Leonardo DiCaprio, Mark Ruffalo, Ben Kingsley, Michelle Williams, Patricia Clarkson i Max von Sydow, sembla destinada a ser una de les pel·lícules de referència del ja imminent 2010.
Werner Herzog serà el president del Jurat de la 60a edició del Festival de Berlín, que tindrà lloc de l'11 al 21 de febrer de 2010.
Nascut a Múnic el 5 de setembre de 1942, Herzog fou una de les figures emblemàtiques del que s'anomenà "Nou cinema alemany" a començament dels setanta. Dotat d'una personalitat molt peculiar, a la seva filmografia -que supera la cinquantena de pel·lícules- hi trobem títols com Aguirre, la còlera de Déu (1972), L'enigma de Kaspar Hauser (1974), Stroszek (1977), Nosferatu: el fantasma de la nit (1979), Woyzeck (1979), Fitzcarraldo (1982)... Cineasta a contracorrent, té en nòmina un bon grapat de documentals, d'entre els quals Ressons d'un imperi fosc (1990), El meu amic Klaus Kinski (1999) i, per descomptat, els recents Grizzly Man (2005), The Wild Blue Yonder (2005) i Encounters at the End of the World (2007).
Aquest 2009 ha presentat en societat Tinent roí: nova escala, Nova Orleans i Fill meu, fill meu, què li heu fet? -ambdúes en competició a Venècia-. Convencionalitat, per un cantó, i restes de la seva veterana radicalitat, per l'altra. Als seixanta-set anys d'edat, sembla que vagi acceptant d'encaixar en àmbits de reconeixement i d'un cert "stablishment"... pel camí de nominació a l'Òscar, selecció doble a Venècia, presidència del jurat a Berlín...
Ara veurem qui l'acompanyarà al Jurat i, sobretot, quin material li posen a l'abast, les pel·lícules entre les quals haurà de triar el que premiarà...
Les cròniques, publicades avui als nostres mitjans, sobre la jornada d'ahir al Festival de Berlín ens parlen dels premis i de la pel·lícula de cloenda del certamen, Eden à l'Ouest, de Costa Gavras.
Cròniques de la desena jornada de la 59a Berlinale als nostres mitjans:
Ós d'Or per a Llosa. Crònica de Bernat Salvà (Avui), centrada en els premis i que complementa amb la peça Els sensepapers de Costa-Gavras, dedicada al film de cloenda del certamen. # Eden à l'Ouest (Costa Gavras) i premis #.
Cròniques de la novena jornada de la 59a Berlinale als nostres mitjans:
Wajda tanca el concurs a la Berlinale. Crònica de Bernat Salvà (Avui) # Tatarak (Wajda), La Pantera Rosa2 (H. Swart), Alemanya 09, de Fatih Akin i altres #.
Les cròniques, publicades avui als nostres mitjans, sobre la jornada d'ahir al Festival de Berlín ens parlen de dos films acollits de manera ben diferent a la competició: La teta asustada, de Claudia Llosa i My one and only, de Richard Loncraine I de, fora de competició, La pols del temps, de Theo Angelopoulos; així com es comenta encara la projecció deDieta mediterránea, de Jaquim Oristrell, a Culinary Cinema.
Cròniques de la vuitena jornada de la 59a Berlinale als nostres mitjans:
Les cròniques, publicades avui als nostres mitjans, sobre la jornada d'ahir al Festival de Berlín ens parlen d'un dia més aviat grisot, amb -a la competició-: Happy Tears, de Mitchel Lichtenstein; Katalin Varga, de Peter Strickland, i Mei Lanfang, de Chen Kaige: Fins i tot, hi ha qui avança feina i parla de La teta asustada, de Claudia llosa, que s'hi projecta avui. Dels films fora de competició, Notorious Big (George Tillman Jr), i de la secció Panorama, es comenta Garapa, del guanyador de l'any passat Jose Padilha i Ander, de Roberto Castón -gallec, format al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya, director del festival gay i lèsbic de Bilbao-.
Cròniques de la setena jornada de la 59a Berlinale als nostres mitjans:
Jornada de trànsit a Berlín. Crònica de Bernat Salvà (Avui) # Happy Tears (Mitchel Lichtenstein), Katalin Varga (Peter Strickland), Mei Lanfang (C. Kaige) #.
Claudia Llosa presenta avui «La teta asustada» a la Berlinale. Crònica de Yolanda Hinojosa (El Punt) # La teta asustada (C.Llosa), Happy Tears (M. Lichtenstein), Katalin Varga (P. Strickland), Notorious Big (George Tillman Jr); Garapa (Jose Padilha), Ander (Roberto Castón) #.
Les cròniques, publicades avui als nostres mitjans, sobre la jornada d'ahir al Festival de Berlín ens parlen de tres títols que havien de reviscolar el nivell de la comeptició: Chéri, de Stephen Frears; London River, de Rachid Bouchareb, i Mei Lanfang, de Chen Kaige. I també, de l'últim treball d'Oliveira, Singularitats d'una noia rossa.
Cròniques de la sisena jornada de la 59a Berlinale als nostres mitjans:
Belle Époque i 7-J. Crònica de Bernat Salvà (Avui) # Chéri (S. Frears), London River (R. Bouchareb) #.
El cinema polític s'apodera del Festival de Berlín. Crònica de Nando Salvà (El Periódico) # The Messenger (Ore Moverman), The shock doctrine (Michael Winterbottom i Mat Whitecross), Les vides privades de Pippa Lee (Rebecca Miller) #.
FOTO Ben Foster i Woody Harrelson, a The Messenger, el film d'Ore Moverman que, presentat a Sundance, ha causat notable impacte a Berlín.
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
