Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

6 de febrer de 2008
0 comentaris

Documental de febrer 2008: Morir a Jerusalem (To Die in Jerusalem)

FOTO Cartell de Morir a Jerusalem, de Hilla Medalia

Al marc del Docs Barcelona ha aterrat Morir a Jerusalem, la pel·lícula de Hilla Medalia que Paral·lel40 ha programat per aquest febrer de 2008 dins del cicle "El documental del mes".

Sinopsi Arran d’un atemptat terrorista, a un mercat de Jerusalem, on moren dues noies de 17 anys –una, israeliana, víctima de l’atemptat; l’altra, palestina, terrorista suïcida- les seves mares es confronten revelant, així, el microcosmos del conflicte palestino-israelià i la complexitat de la reconciliació.

Clicant a Vull llegir la resta de l’article trobareu més informació sobre la pel·lícula, els personatges reals i la directora, que reprodueixo del web d’ El Documental del mes.


Morir a Jerusalem presenta la situació d’Israel i Palestina a través dels ulls de dues famílies tocades profundament per aquest enfrontament. Contrastant la vida i la mort de les dues noies, el documental ofereix una perspectiva personal del conflicte que freqüentment queda eclipsada per consideracions polítiques. Res és senzill, ni clar. Mentre que una de les morts va ser, per dir-ho d’alguna manera, escollida, l’altra va ser cosa del destí. Tot i això, les dues van ser víctimes d’una de les més llargues, complicades i inquietants bregues dels nostres temps.

Les noies

Rachel Levy va néixer a Israel el 1984 i, després de passar els seus primers anys a Los Angeles, California, va tornar-hi als 9 anys. Era una nena reservada i bona estudiant, amb una bona relació amb la família, especialment amb el seu germà Kobi i la seva mare.

En el moment de la tragèdia, la Rachel estava estudiant a l’institut i, com altres adolescents israelites, no li eren alienes les tensions del conflicte palestinoisraelià. A més, aproximadament un mes abans de la seva mort, un tirador emboscat palestí havia matat un familiar, apropant encara més el conflicte així a casa seva. Com tots els israelians de 18 anys, la Rachel també estava a punt d’entrar a l’exèrcit.

Els seus plans per al futur incloïen estudiar art i disseny, però desafortunadament mai no va poder fer-los realitat.

Ayat al-Akhras va criar-se, juntament amb els seus quatre germans i cinc germanes, al camp de refugiats de Deheishe, a prop de Betlem, a Cisjordània. L’Ayat estava estudiant i esperava anar a la universitat per estudiar periodisme. Promesa amb un palestí anomenat Shadi, s’havien de casar l’estiu del 2002. Malgrat tots aquests plans, l’Ayat va decidir incorporar-se (o potser hi va ser reclutada) a un grup terrorista anomenat "La brigada dels màrtirs d’al-Aqsa". A partir d’aquell moment, les seves esperances i somnis ja no es podrien fer realitat: s’havia convertit en una terrorista suïcida.

Abans de la seva missió, l’Ayat va fer un vídeo en què culpava els règims i els militars de nacions musulmanes: "Els dic als àrabs que fan les lleis: prou d’estar adormits i de no complir amb el seu deure, i prou de quedar-s’ho mirant mentre les noies palestines lluiten".


Les Mares de les noies

Abigail Levy, mare de la Rachel , és una dona forta, valenta i oberta. Després de l’atac suïcida va concedir repetides entrevistes als mitjans de comunicació i es va tornar molt activa políticament. Malgrat això, l’Abigail encara està lluitant per acceptar la mort de la seva filla.

Membre d’un grup d’ajuda per a pares que han perdut els fills al conflicte, l’Abigail és l’única de les protagonistes que no té parella. Segueix intensament centrada en la mort de la seva filla i conserva el desig de saber què va passar exactament aquell dia. Vol entendre les causes de l’incident i també les raons de l’Ayat per fer el que va fer. Per això, l’Abigail ha estat bregant per tenir una reunió amb la mare de la noia que va matar la seva filla.

Entre altres coses, l’Abigail pensa que Ariel Sharon hauria d’haver actuat amb antelació per prevenir atacs suïcides com el que li va prendre la vida a la seva filla.

L’Abigail recorda que temps enrere ella i la seva família havien establert amistat amb una família palestina. Però això va ser durant els seus anys a Califòrnia i ara, des de la mort de la seva filla, l’Abigail desconfia cada vegada més dels àrabs. Això, però, no li impedeix estar disposada a fer tot el que calgui per parar aquesta matança. Parlant del tema, constantment repeteix la paraula "prou", diu: “parem tot això i emprenguem un canvi cap a un futur millor”.

Um Samir Al-Akhras, mare de l’Ayat, plora per la pèrdua de la seva filla.Quan el seu marit és a la vora, gairebé no diu res ni expressa els seus sentiments. Ara, quan no hi és, la Um Samir té moltes coses a dir: tot i que creu que aquesta era l’opció que Déu tenia reservada per a la seva filla, pateix molt per la seva mort i refusa totalment la idea dels terroristes suïcides. La Um Samir insisteix que, si s’hagués assabentat dels plans que tenia la seva filla, hagués fet tot el possible per evitar la missió suïcida. Igual que l’Abigail, accepta la possibilitat de reunir-se amb la mare de l’altra víctima.


La directora

La directora i productora Hilla Medalia va néixer el 1977 en un suburbi de Tel Aviv, a Israel.

Després de graduar-se, va allistar-se a les Forces de Defensa Isarealianes (IDF) i, passat el servei militar, se’n va anar a estudiar als EEUU, on va llicenciar-se el 2004, a la Southern Illinois University.

Instal·lada a Nova York, va treballar com a productora en pel·lícules documentals com 39 Pounds Of Love guardonada en diferents festivals internacionals. A partir d’aquí Medallia va rebre diversos premis i honors com L’Emmy Regional 2005, el reconeixement a la millor tesis de l’any a la Southern Illinois University o l’Angelus Award entre molts altres, per la seva tasca de productora, editora i directora de diferents formats audiovisuals.
 

Morir a Jersualem ( To Die in Jersualem ) és el seu primer llarg documental.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!