Club 7 Cinema

Dins del cicle El documental del mes, Parallel 40 anuncia per a aquest novembre Fleurette, de Sérgio Tréfaut, en versió original en portuguès i francès, subtitulada en català.

A partir del 8 de novembre, a diverses ciutats del país (cliqueu aquí per saber horaris i ciutats on es passarà), podrem descobrir el que els organitzadors descriuen com un procés de revisió de la família a través del personatge de la mare. De la mà de Fleurette, la mare del director, de 79 anys, se’ns proposa una revisió d’un gran període del segle XX, des de la França dels anys 40, amb fragments d’una història d’amor i odi, de col·laboracionisme i neutralitat, fins a la Revolució dels clavells a Portugal, l’any 1974.

La resta del comentari sinòptic, un perfil del director i la fitxa de la pel·lícula, clicant aquí:   Vull llegir la resta de l’article. 

A Fleurette, no hi ha només una revisió històrica; també hi trobem una introspecció en l’estructura familiar, que sovint voreja l’obscenitat. Fleurette no vol parlar; hi ha episodis de la seva vida que va oblidar deliberadament. De mica en mica, de la mà del seu fill, la dona va revelant la seva estratègia d’autodefensa contra l’aïllament, les mentides estructurades, la violència silenciada. Tot un al·legat a la reflexió sobre el coneixement que tenim de les persones que ens envolten.

En paraules de Sérgio Tréfaut, el director: Fleurette és una petita saga personal, amb forma d’investigació íntima sobre allò que en una família costa que s’expliqui, produint la sensació que assistim a una mena de catarsi.

Fitxa de Fleurette.

Director Sérgio Tréfaut. Fotografia João Ribeiro. So Pedro Figueiredo. Edició Pedro Duarte, Jorge Divo, Andreia Bertini, Pedro Ribeiro. Producció Filmes do Tejo, Maria João Mayer i François d’Artemare. Coproducció RTP (Portuguese Television), amb el suport del ICAM (Institut Portuguès de Cinema, Audiovisual i Multimedia). Any de producció 2002. Durada 1h20. Format Digital Betacam, color. Festivals i premis Grand Prix Les Écrans Documentaires 2003; Millor muntatge, a Doclisboa 2002; Joris Ivens Competition IDFA, Amsterdam; Quinzena de Realitzadors del MOMA, a Nova York; Top of the Docs, Estocolm; It?s all true (Brasil), Infinity Festival (Italia), Silverdocs (EUA); Rencontres du Documentaire de Montréal (Canada)… 

El director, Sérgio Tréfaut  

Sérgio Tréfaut (23.02.1965, Sao Paulo, Brasil), fill de pare portuguès i mare francesa, arribà a Portugal el 1977, on tingué com a amics i compays d’estudis Maria de Medeiros i els germans Teresa i Manoel Villaverde. Va fer alguna cosa de teatre, però acabà llicenciant-se en Filosofia a la Sorbona (París I). Després de treballar dos anys com a periodista, a Lisboa, ha dedicat la seva activitat professional a la producció i direcció de films.

Amb reconeguda sensació de sentir-se una mica estranger de pertot arreu (té passaports brasiler, portuguès i francès, i havent viscut anys a Sao Paulo, una època a Lisboa, després a París i altre cop a Portugal), Sérgio Tréfaut  ha declarat: He fet tres pel·lícules amb un important caràcter identitari. Outro Pais (1999), sobre la revolució, però també sobre el que val la pena a la vida i el que, mal fos per un moment, la gent es va plantejar en aquelles circumstàncies; Fleurette (2002), sobre la meva família, i Lisboetas (2004-2005), sobre el sentiment de pertinença. 

Els seus títols més rellevants són:

Business Class (llargmetratge de ficció, en rodatge el 2006, coproduït per empreses portugueses, franceses i espanyoles). Sobre el tema de la immigració, es basa en un fet real: la història de la dona ucrainiana que li fa de professora de rus, al cineasta, i que, acabada d’arribar a Portugal, la van retenir a la frontera i finalment la van enviar a un país que no era el seu, obligant-la a comprar un bitllet "business class" (cap a Moscú), en una experiència personal que l’ha duta a treballar per ajudar la gent que s’hi troba, en aquesta mena de situacions.

Lisboetas (2004-2005). Premiat com a millor film portuguès, a "IndieLisboa 2004". Durada 1h40 (versió cinema), 1h00 (versió TV)

Novos Lisboetas (2003). Instal·lació documental exhibida al Parc de la Villette, de parís, entre octubre de 2003 i gener de 2004. Durada 0h30.

Fleurette (2002)

Outro País (1999). Durada 1h10. Festivals i premis Millor Documental Português, 1999; Golden Gate Award, San Francisco Film Festival Certificate of Merit. Incorporat al programa de les universitats de Harvard, Brown, Yale, George Washington; Universidade Nova, ICS, ISCTE. Notes En aquest film es recullen imatges grvades per cineastes i fotògrafs estrangers els anys 1974 i 1975 (moltes, inèdites). L’altre país del títol, al qual s’encaraven tant els que hi apareixien (entre ells,  Sebastião Salgado, Robert Kramer o Guy Le Querrec, fotògrafo de l’Agència Magnum) com els espectadors, era sobretot el país de la memòria, i el desencís i dol que ha quedat respecte les utopies de la Revolució. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!