Club 7 Cinema

Foto Simon Pegg i Nick Frost, a Hot Fuzz, d’Edgar Wright

Amb un descordat humor anglès, Hot Fuzz parodia les “buddy-movies”, el cinema a la Tarantino, a la John Woo… Passa, però, que arrossega dos grans problemes. El primer, que és d’aquelles comèdies que vol fer més gràcia de la que realment fa. I el segon (i pitjor) que, posat a parodiar, acaba resultant una simple còpia dels originals. Tan caricaturesca com vulgueu, però còpia descarada, al capdavall. La deformació còmica esdevé com el pretext per clonar, repetir, reproduir, calcar la mena de pel·lícules de què teòricament  vol en fotre’s o a les quals presumptament ret homenatge. Es nota tant que el director Edgar Wright xala de valent amb les explosions, les ràfegues de trets, els combats, salts i cabrioles, les woodianes imatges ralentides, les angulacions i els diàlegs tarantinians… que perd la distància necessària perquè l’humor prengui la dimensió irònica, crítica, necessària. De manera que acaba tot plegat com una hiperbòlica celebració festívola  d’aquells productes cinematogràfics. Puerilitat enjogassada, amb força calés per malgastar, i para de comptar: prescindible, obviable del tot!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!