Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Mort d’ Antonioni i Bergman: polítics que saben estar a l’alçada que els toca
Giorgio Napolitano, president de la República Italiana: El nostre país perd un dels més grans protagonistes del cinema i de la recerca expressiva del segle XX, que en la seva llarga i prolífica vivència artística ha donat vida a creacions que figuren entre les més significatives en el terreny internacional (..) Mitjançant un llenguatge molt innovador i una extraordinària capacitat interpretativa, ha elaborat una incisiva crítica a la indiferència i a la manca de cohesió, traspuant sensibilitat humana i provocant reflexions sobre el drama de la soledat.
Nicolas Sarkozy, president de la República Francesa: França s’afegeix a la pena dels cinèfils d’arreu del món (..) Michelangelo Antonioni s’acaba de trobar amb Ingmar Bergman ‘més enllà dels núvols’ (..) era el poeta de l’elegància estilística, del rigor i la depuració (..), la seva obra, marcada per la dificultat de comunicació entre les persones, entre els individus i el món. No crec pas, tampoc, que Sarkozy hagi vist mai cap pel·lícula d’Antonioni, però ell (i sobretot el seu entorn) ha sabut estar novament a l’alçada de les circumstàncies; cosa especialment notòria a casa nostra, on no em consta que ni els presidents de les Generalitats ni de cap consell, ni cap conseller de Cultura s’hagi adreçat a la població (mal fos amb un comunicat) per explicar, fer notar, fer-se ressó de la importància que, per a la nostra civilització tenen Bergman i Antonioni. Aquí tenim gestors, no polítics. I com que, curts de mires, no estan sinó pendents del que fan a Madrid i allà… ui, un té regates i l’altra deu estar preparant promeses que no pugui complir, a la visita “elèctrica” a Barcelona!
José Manuel Durao Barroso, president de la Comissió Europea, ha manifestat la seva tristesa per la mort de Bergman i d’ Antonioni. La mort de Michelangelo Antonioni -ha declarat- deixa Europa sense un dels seus grans artistes. Amb els seu esforç constant cap a noves formes d’expressió (..) ha tingut un paper destacadíssim en el desenvolupament del cinema, tant a Europa com al món sencer (..). Amb el traspàs d’Ingmar Bergman, una de les estrelles (sic) del cinema europeu s’ha apagat (..), la seva contribució a la cultura europea i a l’art cinematogràfic és inoblidable (..) amb la seva recerca de la comprensió i de la interpretació de la complexitat de l’ànima humana.
Franco Marini, president del Senat italià: Hem perdut un genial poeta de la imatge (..) Amb la càmera, Antonioni ha sabut retratar els més diversos i contrastats aspectes de la realitat i de l’ànima humana, amb la sensibilitat d’un gran artista.
Jack Lang, exministre francès de Cultura: Desapareix un gran del cinema mundial. Un dels grans mestres de la cinematografia italiana, que ha revolucionat el llenguatge del cinema reintroduint-hi la intel·ligència literària (..) Era un home extraordinari, d’una gran voluntat, fins al punt de seguir fent pel·lícules, malgrat la malaltia.
De les reaccions polítiques que ahir es van produir, ran de la mort de Bergman, en vaig parlar sobretot a l’apartat “Vull llegir la resta de l’article” del post: Més reaccions davant la mort d’Ingmar Bergman.
Foto: Jeanne Moreau, a La notte, d’ Antonioni
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ves per on, estimat Salvador, n’hi ha de gent que sap com actuar. Han posat en el seu lloc just el mestre Antonioni, sense posar-lo com un déu però tampoc com un artista de salò.