Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

30 de juliol de 2007
0 comentaris

Dol compartit

Aquesta tarda he volgut mirar una pel·lícula d’Ingmar Bergman. Un cop he fet els primers dos articles del bloc, he dinat, he descansat un xic i he triat un títol d’entre els que tinc a la videoteca. Silenci. He escollit Silenci. Ingrid Thulin i Gunnel Lindblom; però sobretot una manera de filmar (i de filmar-les), un altíssim concepte expressiu de l’espai, de la llum, del temps… I encara més, la superació d’un argument de gelosies i retrets entre germanes, la raó i l’animalitat, l’escissió entre dues dones oposades que ben bé podrien ser dues cares d’una única criatura: l’ésser humà. I la innocència del nen i els mons de fantasia, fugisserament onírics, on ens projectem… Silenci. Tarda de dol. Celebrant el record de qui se n’ha anat, present a la memòria i amb la seva obra.

En un primer cop d’ull al ressó de la notícia a internet, trobo els companys del bloc Wu Ming.Cat, que han penjat l’article Ingmar Bergman, in memoriam (En Passion). Bernat Castellà, dirigent del Cineclub Garbí, de Malgrat, ha penjat un breu però molt sentit post al seu bloc Bernimovies. Dia de dol.

Rebo per correu electrònic una nota de l’amic Joan Moret, president del Cineclub Àdler, de Lloret de Mar, que transcric: (a “Vull llegir la resta de l’article“)

Foto: El setè segell, de mestre Ingmar Bergman

Aquest matí he rebut la trista notícia: ‘El director de cinema suec Ingmar Bergman ha mort als 89 anys a la seva residència de l’illa sueca de Faro (Gotland)’.

Així doncs ha mort Ingmar Berman (1918-2007), tot un mestre del cinema (un dels pocs que podem comptar amb els dits de les mans). La notícia de la seva mort (que he conegut a través de la fredor d’un correu electrònic) m’ha deixat en estat de xoc, com si no m’ho acabés de creure. Recordo que ara fa més de vuit anys em va passar el mateix amb la mort de Stanley Kubrick (1928-1999), en aquell cas amb una pel·lícula, ‘Eyes Wide Shut’ (ídem, 1999), en plena post-producció.

Per sort ens queda la seva obra, pel·lícules com ‘El setè segell’ (Det sjunde inseglet, 1957), ‘Persona’ (ídem, 1966), ‘Murmuris i crits’ (Viskningar och rop, 1973) o la monumental ‘Fanny i Alexander’ (Fanny och Alexander, 1982), així com els llibres ‘La Llanterna màgica’ (1987) i ‘Imatges’ (1993), entre d’altres.

S’imposa un homenatge a la Filmoteca (haurà de ser al setembre, ja que a l’agost, la nostra filmoteca fa vacances!), però i les televisions públiques? Recuperaran ara les seves pel·lícules (seria interessant veure’n també l’obra feta expressament per a televisió, gran part d’ella inèdita a casa nostra) o es limitaran a emetre l’obligada ‘Fanny i Alexander’ a altes hores de la matinada?

Joan Moret i Camps,
President del Cineclub Adler de Lloret de Mar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!