Club 7 Cinema

Juliette Binoche protagonitza la portada del número 17 de Benzina (juliol de 2007). L’actriu, entre d’altres, de Michael Haneke, André Téchiné, Léos Carax, Krzysztof Kieslowski; la inoblidable Tereza de L’insuportable lleugeresa de l’ésser, en què Philip Kaufman adaptà Milan Kundera, i la dona "ferida" a Damage, de Louis Malle, ara excel·leix novament a Le voyage du ballon rouge, de Hou Hsiao-hsien, que ha inaugurat la secció "Un certain regard" del Festival de Canes. Col·laboradora de Benzina, Violeta Kovacsis ha entrevistat Binoche a Canes i ens en regala un complet reportatge, en què assenyala el fet que l’actriu és ara mateix una icona per als nous realitzadors orientals. Arrodonint l’article, Kovacsis fa un cop d’ull al que ha estat el certamen enguany.

A més de Binoche, al Benzina de juliol hi trobem Richard Linklater, Félix Viscarret, ´les crítiques, una  nova secció, l’apartat de DVD, la columna de Joan Pons… El detall sumari d’aquest contingut, anant a "Vull llegir la resta de l’article" 

Foto: Juliette Binoche, Song Fang i un mestre de titelles, a Le voyage du ballon rouge

Abans de seguir amb el contingut d’aquest número, permeteu que esmenti la referència que, a la pàgina 4, es fa al post que el mes de juny vaig dedicar a Benzina. En termes que agraeixo, es parla del Club 7 Cinema: Salvador Montalt -diu- manté un dels millors blocs de cinema i sovint té amables paraules per aquesta nostra revista. Però aquesta vegada ens ha caigut una bastonada, que paga la pena de publicar. A continuació reprueixen el post i, tot seguit, en fan el comentari: Bé, anem també a pams. Comprem Canes amb una ena, tot i que el llibre d’estil de l’ "Avui" ens empara,  ja que permet Cannes amb dues enes "excepcionalment". I com que havíem quedat que érem una revista d’ "excepcions" culturals… Sobre el tema de fons de l’article: vam plantejar escriure què feien els directors catalans (i mallorquins i valencians) al ditxós festival d’enguany. I certament no hi van posar gaire, d’accent català. El títol és erroni, d’acord, i també d’acord que néixer a Catalunya no fa que automàticament la teva producció cultural estigui adscrita a la cultura catalana. Però entenem que podia ser interessant saber quin tipus de films duien a Canes els cineastes que viuen allà on Benzina es distribueix (i tenim el país que tenim). Hi estarem atents, tanmateix. Ho he reproduït, en justa correspondència, i perquè em sembla que val la pena. En primer lloc, les qüestions de fons són el que realment importa en qualsevol debat  i, en la mesura que tots plegat tinguem l’actitud d’estar-ne atents, en treurem profit. No obstant això, les formes són igualment molt valuoses i, per tant, ja pararé esment de no anar clavant bastonades en expressar les discrepàncies o les queixes i en defensar qüestions de fons (com ja he comentat en alguna ocasió, la passió se m’endú i la vehemència amb vessa, especialment en la defensa de certes qüestions, però són els raonaments i no les bilis el que val la pena aportar).

Contingut de cinema al número 17 de  Benzina (juliol de 2007)

A més de la portada i els articles de Violeta Kovacsis dedicats a Juliette Binoche i a Canes, en aquest número trobem:

Richard Linklater. Ran de l’estrena de Fast Food Nation, Manu Yáñez entrevista Linklater i  Xavi Serra repassa la carrera d’aquest cineasta, en un article titulat "Compromís amb el cinema".

Félix Viscarret. Ha triomfat a Màlaga i la seva Bajo las estrellas ja ha arribat al nostre país. Xavi Serra hi ha xerrat una estona i ens en fa cinc cèntims a "Un director amb estrella". 

"Cel·luloide a la fresca". Un article que signa la redacció es fa ressó de la programació de cinema a l’aire lliure, del 2 de juliol al 3 d’agost, a Sala Montjuïc 2007.

Nova secció: El cinema que no va poder ser (dedicada a aquelles pel·lícules que no es van arribar a rodar o bé, pitjor encara, que es van filmar i estrenar, però de les quals no se’n conserva cap còpia -segons explica David Centol, editor de Benzina, en la introducció d’aquest número). És Gerard Casas que l’enceta, tot parlant de London after midnight, de Tod Browning i protagonitzada per Lon Chaney, i que és un mite del cinema desaparegut.

El fotograma del mes, d’ Àlex Gutiérrez, és Una nit a l’òpera, de Sam Wood.

Les crítiques duen aquest mes uns títols molt eloqüents:

"Epifania" és el títol de la crítica que Toni Vall ha escrit sobre Mala Noche, de Gus Van Sant.

Amb el murri encap´çalament "Una aventura no és l’aventura", Eulàlia Iglesias ja es veu que rufa el nas en parlar d’Antonioni quan escriu d’ Els climes / Iklimler, de Nuri Bilge Ceylan.

"El laberint de la identitat" és el títol de la crítica de Xavi Serra sobre Yo, de Rafa Cortés.

Joan Pons parla de Tideland, de Terry Gilliam,  a "Els malsons infantils".

De Requiem for Billy the Kid, n’escriu Gerard Casas a "Els dos enterraments de William H. Bonney"

"Gran Germà als blocs" és el títol de la crítica d’ Eulàlia Iglesias a Red Road, d’Andrea Arnold.

Toni Vall escriu sobre la "Paràbola de la ciutat deserta", tot comentant 28 weeks later, de Juan Carlos Fresnadillo.

I Quim Casas titula "Els assassins de la lluna de mel", la crítica de Lonely Hearts / Cors solitaris, de Todd Robinson.

Prou carregada va la secció de  notícies. I, al dessota, l’habitual puntuació estelar de les estrenes ens permet copsar l’opinió d’un ventall força ampli de crítics.

L’apartat de DVD segueix combinant l’atenció cinèfila a novetats destacades i als "packs".

La columna d’opinió, de Joan Pons tracta aquest mes de "L’experiència de la pantalla gran" i, evidentment, va sobre el fet de veure les pel·lícules en una sala o al DVD de casa, etc.  

D’entre les novetats recents de la revista, la secció dedicada a la TV i a les sèries, i la columna, "El radar", en què Xavi serraparla d’ "El futur d’ HBO després de The Sopranos".

I encara, a l’apartat dels Video jocs, Gerard Masnou parla de Machinima, en què -segons diu- entreteniment electrònic i cinema es donen la mà, fins al punt que titula l’article: "Cinema fet píxel" 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!