Club 7 Cinema

El periodista Edward R. Murrow informava a través de la CBS i va plantar cara a la cacera de bruixes del senador McCarthy que, en nom d’una presumpta defensa de la llibertat, atemptà reiteradament contra les llibertats i els principis democràtics que inspiren la constitució nord-americana. En un clima polític i mediàtic de discurs anticomunista, Murrow va haver de ser valent i aguantar les acusacions d’anti-americà, d’enemic de la llibertat i de comunista, que li etzibaren polítics i acòlits; va posar en perill la seva fama i prestigi social, per defensar, com a ciutadà responsable i lliure, la conculcació de drets fonamentals de què eren víctimes els directament afectats i, a través d’ells, la societat sencera, la democràcia mateixa. George Clooney va evocar aquells fets a la pel·lícula Bona nit i bona sort, que protagonitzaren ell mateix, en el paper del productor televisiu i company de Murrow, Fred Friendly, i David Strathairn, en el rol d’Edward R. Murrow.

Avui, quan he sabut que la marca Kelme rescindia el contracte a Oleguer Presas, pel seu escrit, m’ha vingut a la memòria Edward R. Murrow. Oleguer també ha compromès la seva fama, el seu caràcter d’home públic, en defensa de principis democràtics fonamentals i en un maniqueu context polític i mediàtic. Oleguer, com Murrow, rep pressions, ho paga amb conseqüències econòmiques (i ens podem imaginar el que li diran quan vagi per aquests camps de futbol d’Espanya), no per prendre cap partit sectari, sinó en defensa de les nostres llibertats. Oleguer, com Murrow, encenen un llumí en la foscor que va imposant l’extrema-dreta; perquè l’extrema-dreta, n’és, d’extrema i de dreta, encara que s’avingui al joc democràtic, que precisament converteix en la mena de pelleringa irrisòria a què l’estan convertint els del PP (com als EUA, la gent de Bush, que per això Clooney va fer la pel·lícula -no ho oblidéssim-).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!