Comentari: “Figures ocultes”, de Theodore Melfi

Pel·lícula d’entreteniment, d’una convencionalitat absoluta, sobre la qual tanmateix penso que hi ha alguna cosa a dir-hi.

En aquest film, la segregació racial als EUA és vista com una rèmora superable i que s’acaba superant, amb considerables dosis d’optimisme, per part de les tres protagonistes. S’ambienta en un context en què la valoració del talent predomina per sobre de la resta de factors. No n’esguerro la visió si esmento l’escena vista al tràiler en què Kevin Costner tira a terra el rètol de WC per a dones de color. Sabia ben bé que aquesta discriminació existia i hi reacciona en contra quan es troba que això destorba la feina d’una seva treballadora. Per això reacciona. Tots els avenços que aconsegueixen les tres dones protagonistes són fruit de fer valer el seu talent i de la necessitat dels homes (i dones) blancs de la NASA de poder comptar-hi. Com a resultat, hom pot endur-se la falsa impressió que es va acabar amb la segregació per la simple força dels fets, perquè era raonable. Fins i tot hi ha un personatge (el marit d’una d’elles) que ha de verbalitzar que aconseguir els drets civils passa per la lluita: sort, perquè si no ens podríem pensar que un cas com el de la pel·lícula Loving és pura ficció, i no. Tanmateix, tant Loving com Figures ocultes es basen en fets reals i això els atorga un aurèola de versemblança, per la qual hem d’acceptar que les dues veritats es produïren simultàniament. El que resulta evident, però és que Figures ocultes, des de la  mateixa elecció del cas fins al to amb què està feta la pel·lícula, opta per l’optimisme, per l’anti-victimisme. I això passa al final de l’era Obama, en una edició dels Oscar carregadeta de films amb personatges discriminats, entre altres raons, per ser negres…

Foto: Copyright 2016 Twentieth Century Fox

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*