Comentari: “Captain Fantastic”, de Matt Ross

Digna, seriosa, un pèl discursiva, Captain Fantastic planteja la inviabilitat d’una educació lliure i rigorosa al marge de la societat, amb el seu ensenyament institucionalitzat, valors devaluats i degradada pel capitalisme consumista.

Tot primer mostra l’intent paradisíac, autogestionat, supervivencial, menat de forma per moments tirànica pel pare de família. Acte seguit treu aquesta família del seu racó i els posa al si de la societat actual, amb què topen, operant el contrast a tots nivells. En la topada s’esberla la unitat familiar, tant pel que té d’exigència vers els fills com pel que fa als dubtes sobre l’acord o no entre els dos pares i la dèria del pare. La sortida? Una alternativa menys radical, més socialitzada, més humana; una educació lliure i rigorosa en un racó de la societat.

Tot i les seves bones dosis d’impredectibilitat, el desenvolupament del film, amb tota la història de la mare (i la corresponent reacció dels fills) i el rol dels avis, va per canals més convencionals del que caldria esperar. D’altra banda, la giragonsa final de guió resulta pèl forçada. No deixa d’haver-hi un neo-hippisme que se sap impossible i, per tant, subtilment nostàlgic (ai, les maneres d’anar gornits els fills!) i notablement autocomplaent.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*