Vicent Luna i Sirera

Tirant al blanc

13 de setembre de 2014
0 comentaris

Camí de Benassait

Anit al Centre Cultural d’Alcoi es presentà el poemari “Camí de Benassait” del mestre i poeta Francesc Pou. Aquest és el seu primer poemari individual, tot i que ja l’havíem pogut llegir en altres treballs compartits amb altres poetes: “De fil de veu” (2009), “Pont de paraules” (2008) “62 poemes per a Ovidi” (2008), “El tast de la terra. Poesia entre valls” (2010).

La presentació, com també ho és el seu autor, trencà motlles, no fou gens formal, agradà i fou força aplaudida per un nombrós públic que omplí el centre. I és que l’amic Paco té un munt d’amics i amigues que no ens vam voler perdre aquesta presentació, estar al seu costat  i gaudir, com sempre, de la seua conversa desimbolta, fresca, original i divertida. Pou, a més de la poesia, és un amant de la música, i per això va voler donar-li unes pinzellades musicals a l’acte. Així el clarinet del seu amic Eduard Terol i les notes al piano de Sílvia Gómez Agulló vam anar complementant l’acte, amb diferents peces del compositor francès Achille-Claude Debussy.

El regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi, Francesc Agulló, obrí el protocol tot i agraït a l’autor el seu treball, així com el d’haver escollit el Centre Cultural per presentar-lo. Per altra banda, la presentació  del poemari va córrer a càrrec del poeta i editor Manel Alonso i Català, escriptor ja conegut als cercles culturals de la ciutat, doncs al desembre del 2013 va poder presentar al Centre Cultural Ovidi Montllor (CCOM) el seu darrer llibre, “Cròniques des de l’infern“, un recull dels seus articles publicats  a la premsa entre 2011 i 2013. El també poeta de Puçol, que dirigeix la col·lecció “Mil poetes i un país” de l’editorial Germania, que ha estat l’editora d’aquest “Camí de Benassait”, feu un elogi escaient, precís i sincer del que havia significat per a ell la lectura d’aquest poemari. El seu olfacte de poeta, i la seua experiència com a editor d’una col·lecció que ha publicat 63 llibres, descobrint a més de 50 veus poètiques d’arreu de les nostres comarques, han estat arguments suficients per dir-nos que la poesia de Francesc Pou és sòlida i entenedora, i el seu poemari és d’aquells “que tenen una llarga durada a la tauleta de nit”. Per a Manel Alonso “Camí de Benassait” és “un constat diàleg entre el desig i l’estima”, i Benassait és el context, l’espai d’inspiració  de l’autor al que li preocupa força el pas del temps.

Darrerament va intervindré l’autor i, com no podia ser d’una altra manera, a més d’agrair la col·laboració de tots, públic inclòs, ens va llegir algun dels seus poemes, tot i contextualitzant-los. Evidentment ens va fer riure, com no podia ser d’una altra manera, amb les seues precisions, puntades, mitges paraules i ocurrències. Francesc Pou és d’aquelles persones que t’estimes per la seua senzillesa, intel·ligència subtil, fermesa cultural, bonhomia i capacitat de transmetre alegria. Parlant del seu “Camí de Benassait” Francesc Pou, des del seu estimat i estiuejat Biar, (frontera lingüística, que resisteix la pressió d’encabir-la en l’artificiós Alt Vinalopó, encapçalada per l’expansiva Villena) i capficat en el paisatge de Benassait, a tocar des d’on el rei Jaume I establí el seu campament per assetjar el castell de Biar, allà per l’any 1245, ens llançà algun dels seus missatges que formen la seua personalitat, algunes de les seus llambordes que, una al costat de l’altra, van formant el seu particular camí per aquesta vida.

Els seus amics, tots aquells que el coneixem i gaudim de la seua amistat, celebrem que haja donat aquest pas i, com ens va dir ell mateix, haja aprofitat l’edició d’aquest poemari per fer-se un lloc, si és que encara algú ho dubtava, en el cercle de poetes d’Alcoi i del seu estimat Alcoià i Comtat. Benvolgut Paco, de segur que amb la lectura del teu “Camí de Benassait” en gaudirem i anirem copsant, poema a poema, aquestes emocions, preocupacions, desitjos, sentiments i obsessions que ens parlaves. Perquè estem segurs que aquest Pou fa l’aigua ben fresca, i aqueta s’agraeix quan la xafogor és insuportable.

 Alcoi, 13 de setembre del 2014

20140913_120610[1] 20140912_193311

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!