Revista de premsa (Canes 2016): “Gimme Danger”, de Jim Jarmusch

Revista de premsa en català sobre Gimme Danger, de Jim Jarmusch, projectada Fora de Competició, en sessió de mitjanit al Festival de Canes:

Xavi Serra (Crònica de Canes del 20.05.2016, El punk dels Stooges uneix Jim Jarmusch i Iggy Pop, Ara): (..) no va estar a l’altura de les grans expectatives creades (..) Jarmusch dirigeix la pel·lícula amb una cal·ligrafia en què el seu estil personal és pràcticament indistingible (..) Podria ser, doncs, un documental de la zona mitjana de l’In-Edit; més o menys exhaustiu, més o menys reeixit, però de cap manera un esdeveniment com ‘Year of the horse’ (..) Això no vol dir que al documental no hi hagi teca per als fans de la Iguana (..) Però potser és una visió massa resumida (..)  i superficial, sense voluntat de gratar en els racons més foscos de la llegenda ni penetrar en el fons de la relació entre els membres del grup.

Nando Salvà (Crònica de Canes del 20.05.2016, Iggy Pop, actitud rock, El Periódico): (..) “He volgut dotar-la de l’estil propi d’un collage”, va afirmar Jarmusch (..) “Es tractava de fer una cosa que s’assemblés a l’estil de música dels Stooges” (..) És un documental més aviat convencional, que alterna una sèrie d’entrevistes (..) imatges d’arxiu d’actuacions, escenes de velles pel·lícules i algun segment d’animació (..) Parla de la ruptura del grup com a resultat del consum de drogues i d’una “falta de professionalisme” (..) La pel·lícula no oferiria res d’especial si no fos perquè ens permet tornar a escolar un grapat de clàssics protopunk (..) i recordar-nos tot allò de què The Stooges eren capaços (..)

Salvador Llopart (Crònica de Canes del 20.05.2016, Iggy Pop, una “preciosa antigalla” a Canes, La Vanguardia): (..) Jarmusch segueix l’evolució d’Iggy i The Stooges des dels seus inicis adolescents, a Michigan, fins a la seva refundació, amb Iggy, quaranta anys després (..) Jarmusch ens porta un rei (del rock) fresc com una rosa. L’enèrgic documental adopta la forma de collage (..) És com la música d’Iggy: salvatge, divertida, imprevisible i contundent alhora. “Més que un documental és un assaig, una carta d’amor”, diu el director.

FOTO: Gimme Danger, de J. Jarmusch. Gentilesa del Festival de Canes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*