Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

13 de maig de 2016
0 comentaris

Revista de premsa (Canes 2016): “Money Monster”, de Jodie Foster

Revista de premsa en català sobre Money Monster, de Jodie Foster, projectada Fora de Competició al Festival de Canes:

Imma Merino (Crònica de Canes del 13.05.2016, Hollywood i el cine europeu, El Punt Avui): (..) un thriller previsible en què, amb argúcies sentimentals i una moderada dosi d’espectacularitat, es dilueix la crítica a la corrupció financera i a les formes televisives.

Xavi Serra (Crònica de Canes del 13.05.2016, El Festival de Canes segresta George Clooney i Julia Roberts, Ara): (..) tot i comptar amb dos noms com Clooney i Roberts, evita gravitar sobre la relació entre els seus personatges, que gairebé no comparteixen pla (..) Una pel·lícula excessivament previsible que es mou entre la farsa dels mitjans de comunicació, la crítica de les elits financeres i el thriller dramàtic, però que no és gaire convincent en cap dels tres registres (..) Foster dóna veu a la ràbia de les víctimes de la crisi financera, però opta per mostrar un escenari en què els problemes són fruit d’alguns magnats sense escrúpols i no d’un sistema corrupte (..)

Nando Salvà (Crònica de Canes del 13.05.2016, Clooney contra Trump, El Periódico): (..) la irresponsabilitat i la falta de transparència dels mitjans de comunicació (..) és la premissa de Money Monster (..) T’has d’esforçar molt per no endevinar tot el que passarà després d’haver vist 10 minuts de pel·lícula (..) Foster ens introdueix en el relat de forma immediata i se’n surt a l’hora de retenir-nos (..) No perd el temps en detalls superflus, no s’embolica en coses que no vénen al cas, ni cau en sentimentalismes obvis (..) Money Monster està mancada irremeiablement de la més mínima capacitat per generar suspens. No passa de ser un exercici narratiu eficaç (..)

Salvador Llopart (Crònica del 13.05.2016, Jodie Foster, rere els diners, La Vanguardia): (..) “Money Monster, el seu quart film com a directora, ben rebut a la primera projecció. Una història tan emocionant com emotiva sobre els soterranis foscos de l’economia globalitzada (..) Foster estira la seva vareta màgica i les dades fredes es transformen en un drama humà i pròxim (..) Som, en el fons, davant una denúncia, amb la defensa de la gent comuna al mig d’un món corporatiu i abstracte (..) Un thriller àgil (..), un thriller amb moltes capes (..)

Foto: Money Monster, de J. Foster. Gentilesa del Festival de Canes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!