Club 7 Cinema

Comentari sobre Carol, de Todd Haynes, que publico a la revista Recvll.

Amb 6 nominacions –actrius, guió adaptat, fotografia, vestuari i música–, és la gran marginada dels Oscars d’enguany, en no haver estat candidata en l’apartat de Millor Pel·lícula, ni en la de Millor Direcció. Cal tenir present que dels 10 films que es poden nominar com a Millor Pel·lícula, només n’han nominat 8; o sigui que, clarament, els acadèmics de Hollywood no l’han volgut en la categoria més important. I això que és un autèntic “bouquet” cinematogràfic. Una obra de gran exquisidesa. Adaptació de la novel·la “El preu de la sal” (o “Carol”), de Patricia Highsmith (publicada inicialment amb el pseudònim de Claire Morgan), ara reeditada en català per L’Avenç, segueix la història d’amor, al Nova York de 1952, entre una dona elegant, sofisticada, fascinant i rica entrampada en un matrimoni sense amor, en tràmit de divorci, i una noia de vint anys que treballa en uns grans magatzems de Manhattan i es deleix per una vida més plena. Podem qualificar-la d’excepcional per l’elegància en la posada en escena, per la bellesa de la interpretació –sensacionals, subtils, Cate Blanchett i Rooney Mara–, del vestuari, la fotografia, la música, l’ambientació… Una pel·lícula que gasta el seu temps a seguir els meandres d’aquesta relació, bastint-ne una gran i dolorosa història d’amor, amb els seus matisos, tensions, diàlegs corporals i verbals, quan hauria pogut quedar reduïda a un simple relat de seducció de part de dona madura i rica cap a joveneta de classe inferior, amb melodrama familiar inclòs, a la manera del cinema dels anys cinquanta.

FOTO: Vértigo Films

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!