Club 7 Cinema

Una referència a crítiques i comentaris publicats en català sobre El rey de la Habana, d’Agustí Villaronga, estrenada ja a la nostra cartellera.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. Resums o fragments del que han escrit els autors, amb la intenció de recollir-ne aportacions a la reflexió, tot reivindicant el paper de la crítica cinematogràfica. Per descomptat que, de les crítiques, cal llegir-ne l’original i completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

Imma Merino, Recreació en la misèria cubana, diari El Punt Avui, suplement Cultura, 18.10.2015: La pèrdua i fins la corrupció de la innocència és una constant amb variacions en la filmografia d’Agustí Villaronga (..) La pel·lícula comença a crits en un terrat on s’encadenen unes morts d’una manera absurda, grotesca, dins d’un registre de comèdia negríssima. Però Villaronga no ho manté i va oscil·lant fins a decantar-se cap a un tractament dramàtic. En tot cas, tot i tothom hi apareix miserable, brut i corrupte i és tractat sense compassió (..) La nova pel·lícula de Villaronga pot provocar un cert malestar, però no és només per la realitat que intenta reconstruir, sinó per la renúncia a concedir una mínima dignitat als seus personatges (..) Villaronga ha carregat més que mai les tintes, però sense la seva habitual poètica. Aquesta potser apareix al final, però és massa tard i massa subratllada.

Toni Vall, El rey de la Habana, diari Ara, 16.10.2015: Un film dur, abrupte, fins i tot sòrdid. Així és El rey de La Habana. Cap concessió bonista, cap escletxa de complaença envers la ultrasensibilitat (..) Un film estrany, crispat, molt mal interpretat, poètic, quasi subversiu, carregat de bilis. Molt interessant.

Carlos Losilla, El rey de la Habana, Time Out Barcelona: El cinema d’Agustí Villaronga és un mecanisme angoixant, que juga invariablement amb emocions perverses i malaltisses (..) Potser és la seva pel·lícula més barroca i tremendista.

FOTO: Filmax.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!