Club 7 Cinema

Una referència a crítiques i comentaris publicats en català sobre Irrational man, de Woody Allen, estrenada ja a la nostra cartellera (entre altres sales, al Cinema Truffaut, de Girona).

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. Resums o fragments del que han escrit els autors, amb la intenció de recollir-ne aportacions a la reflexió, tot reivindicant el paper de la crítica cinematogràfica. Per descomptat que, de les crítiques, cal llegir-ne l’original i completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

Àngel Quintana, El fracàs de l’home racional, El Punt Avui: (..) Probablement, “Irrational man” seria la millor pel·lícula compendi de tot el cinema de Woody Allen. L’espectador que no hagi vist cap pel·lícula i vulgui saber què pensar del seu cinema es trobarà amb l’obra perfecta. La resta ens trobarem amb un seguit d’estimulants i reconfortants variacions Allen.

Manu Yáñez, Filosofant amb Woody Allen, Ara: (..) una tragicomèdia en què combina la cara més festiva i la més amarga del seu cinema (..) A través de les lliçons que imparteix el professor Lucas, Allen ret homenatge al pensament dels seus filòsofs de capçalera: la impossibilitat de la mentida segons Kant, l’ansietat de l’home lliure segons Kierkegaard i l’infern de l’odi de Sartre (..) En aquest sentit, per a Allen, “l’única manera de combatre l’absurd de l’existència és mitjançant les distraccions”. “I la meva -explica- és veure pel·lícules, com els musicals del Fred Astaire, i també fer-ne de meves” (..) Què interessa a Allen d’aquest tèrbol món de fantasies irracionals? “Tots prenem decisions irracionals al llarg de la nostra vida. La gent necessita coses en què creure (..)”.

Eulàlia Iglesias, Irrational man, Time Out Barcelona: (..) La capacitat de desconcert juga a favor d’’Irrational man’ i en compensa aquesta posada en escena plana (..) El novaiorquès reincideix aquí en la seva afició pels contes morals foscos inspirats en Dostoievski (..) acaba conformant una reivindicable trilogia dostoievskiana amb dos altres dels seus grans títols, ‘Delictes i faltes’ i, esclar, ‘Match point’.

Quim Casas, Un altre magnífic conte moral, El Periódico: (..) un dels millors films de l’última i frenètica etapa de Woody Allen, és una severa tragèdia amb aires lleugers de conte moral en què es dirimeixen molt bé, sense pesadesa ni aleteig intel·lectual, temes com l’ètica, la moralitat, el sentiment de culpa i la deriva anímica en la societat burgesa del nostre temps.

Paula A. Ruiz, Irrational Man, Ara: (..) no tots els seus últims films són tan entretinguts i perversos com “Irrational man” (..) A diferència de films com “Delictes i faltes”, aquí els motius dels protagonistes no tenen res a veure amb les grans passions que mouen el món, sinó que actuen per avorriment vital.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!