Club 7 Cinema

Comentari sobre Un any més violent (A Most Violent Year | El año más violento)”, de JC Chandor.

JC CHandor és un cineasta que val la pena seguir. Porta un bagatge de tres pel·lícules i totes tres tenen un notable interès, en què demostra un talent narratiu, una bona capacitat per al relat pausat, esgraonat, amb què construeix un tot a partir de succesives i subtils aportacions, creant tangibles atmosferes visuals, en les quals els protagonistes breguen de valent per a sortir-se’n. I al darrere de la història individual sempre hi ha dimensió col·lectiva.

A Margin Call (2011), toca l’esclat de la crisi financera actual, des de l’òptica d’algú que la viu en primera línia, prenent progressiva consciència de la magnitud de la tragèdia al decurs de 24 hores. Rere la brega de l’analista d’inversions (Z. Quinto), el cineasta va fent-nos partíceps els espectadors de les maniobres, egoisme i (i)responsabilitat dels poderosos borsaris que arrosseguen el món occidental a la fallida. A Tot està perdut (2013), la lluita és la d’un Robert Redford navegant en solitari que se les ha amb les inclemències metereològiques i els efectes devastadors que causen en la nau amb què està fent una travessa en solitari per l’Oceà Índic. Gairebé un catàleg de supervivència individual, aquesta esplèndida pel·lícula esdevé un cant a l’esperit de superació de l’espècie humana, fins a l’extenuació (obrint-se fins i tot a un final trascendent).

La història d’ Un any més violent és la d’un empresari fet a si mateix, que malda per a superar reptes financers de manera honrada, en un context de joc brut, violència i corrupció. Amb una textura gairebé de cinema negre, el veiem anar a buscar i acceptar pactes onerosos; passar per la ignomínia per tal de salvar l’empresa i sortir-se’n amb la dèria de fer el pas que el convertirà en negoci pròsper. Se’ns en mostra l’ambició i els seus mètodes comercials aclaparadors, el tarannà dinàmic que el du a no deixar res per verd. Li veiem fer tots els papers de l’auca, fins i tot quan resulta que no caldria (malgrat que ell no ho sap). És possible per a aquest immigrant (interpretat impecablement pel guatemaltenc Oscar Isaac) fer possible el somni americà, de prosperar, bregant de valent, fins arribar a l’èxit. Possible ho és, difícil també. Un fet constatat en el film tant com que l’origen dels primers recursos amb què ha comptat l’honrat empresari no és precisament gaire legal; així com que els seus companys en el món dels negocis, tampoc no acaben de ser aigua clara; així com que la solució inesperada li ve d’una metodologia no precisament ortodoxa; així com la Justícia amb què topa té el “do” d’adaptar-se a les circumstàncies, de manera impensable per al ciutadà ingenu que creu en la bondat del sistema. Novament, de mica en mica i subtilment, JC Chandor va fent sobreeixir la dimensió real de la teranyina per on es mou i de què intenta desempallegar-se el protagonista, i va esbossant el quadre ombrívol d’una realitat econòmica i social, dominada pel poder del diner, la lògica del qual s’imposa a honradeses, vocacions empresarials, sentits humanitaris o el concepte mateix de Justícia. Els detentors d’aquest poder, al marge de la legitimitat del seu origen, l’exerceixen activament al si de la societat que ens mostra la pel·lícula.

JC Chandor data el seu relat, al 1981. També datà Margin Call a l’instant de l’esclat i situà Tot està perdut al moment de les tempestes a l’Índic. Ara ha datat l’argument al 1981, considerat l’any més violent de la història recent de Nova York. Però no tens pas la impressió que hagi canviat la realitat que descriu, el caràcter mafiós de part del món dels negocis, la pulsió política de la fiscalia… així com el món borsari de Margin Call no ha desaparegut encara de les nostres vides (i encara menys les conseqüències dels seus actes).

Tanmateix, el títol original del film “A most violent year” no fa tan sols referència a aquell 1981, sinó que ressona a una expressió que diu sovint el protagonista. Com a empresari, parla sovint dels anys bons i dels anys dolents: aquell va ser “un any més violent”…

Foto: Vértigo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!