Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

21 de maig de 2015
0 comentaris

“L’Assassina”, de Hou Hsiao-hsien: d’altres primeres reaccions

En un apunt-flaix he recollit aquesta matinada les primeríssimes reaccions que han aparegut a la xarxa, després que la premsa hagi pogut veure L’assassina (Nie yin niang | The Assassin), la cinta d’arts marcials del taiwanès Hou Hsiao-hsien. Ara es tracta de complementar-ho amb altres reaccions recollides més tard.

Recordem:

L’assassina (Nie yin niang | The Assassin). Direcció: HOU Hsiao-hsien. Producció xino-taiwanesa. Intèrprets: Shu Qi, Chang Chen, Tsumabuki Satoshi. Sinopsi: Film d’arts marcials, en què una assassina (Shu Qi) ensinistrada per un monjo taoista, a l’època de la Dinastia Tang (618-907 dC), comença a qüestionar-se les seves lleialtats quan s’enamora d’un home a qui ha de matar. I ha de triar entre sacrificar-lo o trencar amb el camí sagrat dels assassins justos.

https://www.youtube.com/watch?v=06XN8_9vIc0

Tira_horitzontalCarlos Reviriego, tuit: #Cannes15 Hou Hsiao-hsien hipnotiza con la sobrehumana THE ASSASIN, el ‘wuxia’ más bello que podíamos imaginar. Una obra maestra absoluta.

Javier H. Estrada, Caimán, Cannes 2015 en tiempo real: (..) The Assassin es una reinvención absoluta, un wuxia inaudito en su uso del tempo (nunca antes se había dilatado de esta forma) y en su tratamiento narrativo y visual. La obra más asombrosa y magistral del festival (..) La estrategia de Hou (esquivar el retrato psicológico de su protagonista) es de una radicalidad total, una ruptura absoluta con las claves del género. Nunca antes en su carrera se había aproximado tanto a la abstracción. Pese a seguir fiel a su estética –especialmente a la compuesta en Flores de Shanghai (1998)– el cineasta incorpora elementos inéditos, no solo en lo que respecta a las secuencias de lucha, sino también en su representación de los espacios (la influencia de Akira Kurosawa destaca sobre cualquier otra). Hou sustituye el grado de depuración que ha marcado la mayor parte de su cine por una cierta heterogeneidad que da lugar a continuos hallazgos (..)

Alejandro G. Calvo, Sensacine, Cannes 21 de mayo: (..) superlativa (..) un wuxia que bebe por igual de Kenji Mizoguchi, Akira Kurosawa, Robert Bresson o Andrei Tarkovski, pero que en el fondo sigue siendo una obra radicalmente personal del director de Flores de Shanghai y El maestro de marionetas (..) Juega con distintos formatos, tanto de proyección como de filmación (..) Un acercamiento al género con el que Hou estiliza su rama esteta, con una fotografía bellísima –hay innumerables planos filmados a través de cortinas translúcidas-, movimientos de cámara mínimos (parece más planos fijos que tiemblan) y fugaces escenas de acción que cruzan la fantasía con la poesía. Será la película de la crítica de Cannes 2015, la duda será si será también la del jurado.

Peter Bradshaw, The Guardian, Enigmatically refined martial arts tale baffles beautifully: (..) a wonderfully-shot story of a killer facing a critical choice – but its meaning remains elusive (..) For its sheer beauty, its mesmeric compositional sense and pure balletic poise, Hou Hsiao-hsien’s distinctive and slow-moving wuxia tale The Assassin demands attention. Although at the risk of philistinism, I now confess that for me its sometimes opaque and difficult plot means that my engagement with it can never be as absolute as it’s been for others here at Cannes, who have not hesitated to acclaim The Assassin as a masterpiece and a Palme contender. I’m not sure that I can go that far. The final spark of passion I was looking for was more a delicate firefly which floated entrancingly but elusively ahead (..)

Jacques Morice, Télérama, Un retour en beauté… à contempler: (..) Impossible de rester de marbre devant ce film pictural de Hou Hsiao-Hsien. Une plongée lente et harmonieuse dans le IXe siècle chinois, où l’on perd parfois le fil du récit, sans pour autant décrocher (..)

Manu Yáñez, Otros Cines Europa, El wuxia según Hou Hsiao-hsien“The Assassin”, la mejor película de Cannes 2015, se acerca al género de artes marciales planteando un diálogo sublime entre realismo y fantasía (..) Vista la incontestable obra maestra que es The Assassin, la respuesta a dicho interrogante no podía ser más sugerente y menos definitiva. Hou ha creado el wuxia más realista de la historia, pero The Assassin es sin duda la película más fantástica del director de City of Sadness y Millenium Mambo (..) La senda expresiva que recorre Hou en The Assassin apunta en una dirección diametralmente opuesta a la de Yimou: contra la opulencia, minimalismo; contra la dilatación de las escenas de acción, pura síntesis; contra la épica, un intimismo radical; contra el relato cerrado, una cascada de sugerencias narrativas que perfilan un rico pero también difuso panorama histórico, social y afectivo (..)

Didier Péron, Next Libération, Sabres émouvants: (..) Le film opère ainsi une synthèse entre l’agilité chorégraphiée d’assauts vengeurs et la fabuleuse brûlure opiacée du temps long des plans séquences, conjuguant le fracas et le silence, la brusquerie du crime et la lenteur de la méditation (..) Les arbres et la chair, les broderies et la fumée, les miroirs et les gouffres échangent leurs substances en une intense éternité de miracle et d’agonie. Il y a quelque chose de voluptueux à se glisser dans une fiction dont on se prend à désirer qu’elle ne s’arrête jamais, qu’elle devienne un peu de notre sang, qu’on puisse l’absorber et non simplement l’admirer (..) On l’aura compris, si The Assassin n’est pas au palmarès, enfin, non, soyons clairs, s’il n’a pas la palme d’or, on sort sabres et flambeaux, et le jury a intérêt à trouver les issues de secours, car ça va mal se passer.

Foto: Spot Films.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!