Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

20 de maig de 2015
0 comentaris

El català, present a Canes un any que no hi tenim pel·lícules

Piulava Àngel Quintana, des de Canes: A Amnesia de Barbet Schoreder hem sentit a Marthe Keller -Fedora de Billy Wilder- parlant en català. #Cannes2015. I afegia: Amnesia de Barbet Schroeder vol ser un retorn a la Eivissa de More per palrar de la culpabilitat alemanya. Vella però de gat vell#Cannes2015.

I escriu Salvador Llopart, a La Vanguardia del 20 de maig, “Amnesia”? No; potser nostàlgia: (..) El film té parts parlades en català, quan la protagonista va de compres a Sant antoni, o es troba amb el seu “dealer” de vi, que és Fermí Reixach.

Projectada en sessió especial, la pel·lícula se situa a començaments dels noranta a Eivissa, quan Amnesia era també el nom d’un club famós, explica Salvador Llopart.

Amnesia. Direcció: Barbet SCHROEDERProducció helvètico-francesa. Intèrprets: Marthe Keller, Max Riemelt, Fermí Reixach, Bruno Ganz, Fèlix Pons, Lluís Altés, Rick Zingale. Sinopsi: Eivissa, a començament dels anys noranta del segle passat. En Jo (Max Riemelt) té vint anys, ve de Berlín, és músic i vol participar de la revolució electrònica que tot just comença. D’entrada, l’ideal seria que el club L’Amnesia l’agafessin com a DJ. La Martha (Marthe Keller) viu sola, cara al mar, des de fa quaranta anys. Una nit, en Jo truca a la seva porta. La solitud de la Martha intriga el noi. Es fan amics, si bé els misteris al voltant d’ella són cada vegada més nombrosos: el violoncel que ja no toca, la llengua alemanya que no vol parlar… Quan en Jo la du cap al nou món de la música tecno, la Martha posa en qüestió les seves certeses…

atmbé se sent parlar en català en un film de la Quinzena, El abrazo de la serpiente(El abrazo de la serpiente | Embrace of the serpent), del colombià Ciro Guerra. Es tracta d’un film ambientat a la selva de l’amaçones i en el que sonen paraules en cubeo, huitoto, wanano, tikuna, castellà, portuguès, alemany, català, llatí. Pel que he pogut veure en un tràiler, diria que la nostra llengua sona en la veu d’un frare que se les ha a cop d’escopeta amb els indígenes…

Foto: gentilesa del Festival de Canes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!