Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

20 de maig de 2015
0 comentaris

“Marguerite et Julien”, de Valérie Donzelli: primeres reaccions i recull de premsa

El tàndem de “S’ha declarat la guerra”, Valérie Donzelli – Jérémie Elkaïm torna amb Marguerite et Julien, l’adaptació d’un guió de 1971 per a un film que Truffaut no arribà a fer, i passa de la Setmana Crítica a fer-se un lloc a la Competició. Com ha anat? Està justificat el salt?

Marguerite et Julien. Direcció: Valérie DONZELLI. Producció francesa. Intèrprets: Anaïs Demoustier, Jérémie Elkaïm, Aurélia Petit. Sinopsi: Julien i Marguerite de Ravalet, fill i filla del senyor de Tourlaville, s’han estimat tendrament des que eren infants. En créixer, aquesta tendresa s’ha convertit en passió voraç. La seva aventura escandalitza la societat, que els empaita. Incapaços de resistir els seus sentiments, han de fugir…

https://www.youtube.com/watch?v=ZlB8dj-fQWw

Tira_horitzontalXavi Serra, tuit: MARGHERITE & JULIEN. Torturat drama d’època sobre incest entre germans, explicat com un conte per anar a dormir. Per què? Ves a saber.

Àngel Quintana, Facebook: Marguertie&Julien de Valérie Donzelli recupera un guió escrit per Jean Gruault per Truffaut l’any 1973. El resultat és una pel.lícula curiosa sobre un amor incestuós. Ja sé que no ha convençut a molta gent però a mi em cau simpàtica, m’agrada l’anacronisme, el risc i els jocs que proposa, encara que potser si que és cert que no ho acaba d’ajustar del tot bé. I s’esplaia a Caimán: Cannes 2015 en tiempo real.

Carlos F. Heredero, tuit: Si Truffaut levantara la cabeza y viera lo que han hecho con el guión de Jean Gruault (Margherite&Julien) se volvía corriendo a la tumba (..) ¡Cómo está el cine francés: primero Mon roi y ahora Nargherite & Julien! La selección más chauvinista en años… I s’esplaia a Caimán: Cannes 2015 en tiempo real.

Alejandro G. Calvo, tuit: Vista MARGUERITE & JULIEN de Valerie Donzelli. Confirmado que las mejores películas francesas (Garrel, Desplechin) están en la Quincena.

Peter Bradshaw, The Guardian: Valérie Donzelli’s Marguerite & Julien is based on a screenplay by Ernie Wise who wanted Eric and Glenda Jackson for the leads #Cannes. I al diari ha escrit: Valérie Donzelli’s story of a real-life incestous relationship in 15th-century France joins the ranks of Cannes’ most appallingly bad films (Marguerite & Julien review – tale of forbidden love is one giant turkey)

Jacques Morice, Télérama, Un conte pop qui fait flop: (..) se voulait lyrique, libre et passionnel. Il est naïf, emprunté et surjoué.

Clément Ghys, NEXT Libération, Démon inceste chez Donzelli: (..)  La cinéaste conte une passion interdite qui unit un frère et une sœur, à mi-chemin entre Truffaut et Demy.

MargueriteEtJulien_C15 (3)I els nostres cronistes n’han escrit coses així:

Imma Merino, diari El Punt Avui, Crònica del 20 de maig: (..) convida a posar en dubte els criteris (o a sospitar-ne els interessos en joc) de la programació (..) Donzelli juga als anacronismes, de manera que hi ha un canvi constant d’èpoques, per remarcar que el tabú de l’incest és intemporal. Vol ser un film sobre la passió, però li falta poètica i li sobren capricis.

Xavi Serra, diari Ara, Crònica del 20 de maig: Nou fiasco del cinema francès (..) La directora ho narra com si fos un conte infantil per anar a dormir. Amb un capritxós estil carrincló, la barreja de tragèdia romàntica i fulletó demodé no acaba de funcionar mai i els anacronismes forçats de la història, més que sumar, resten.

Nando Salvà, diari El Periódico, Crònica del 20 de maig: (..) no és la pitjor pel·lícula projectada en tota la competició, però gairebé (..) Donzelli fa un ús de floritures visuals i anacronismes (..) tan capritxós i inconsistent que a estones la pel·lícula degenera en una mera col·lecció d’ocurrències formals (..) Probablement per preocupar-se tant per l’estilisme, la directora s’oblida de deixar-nos veure la carn i els ossos dels seus dos amants (..)

Salvador Llopart, diari La Vanguardia, Crònica del 20 de maig: (..) oblidable (..) Va resultar d’una indulgència extrema (..) S’estima massa a si mateix, no es fixa en res important i ensopega a cada pas, com si caminés amb talons (alts).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!