Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

17 de maig de 2015
0 comentaris

Primeres reaccions: “Mon roi”, de Maïwenn

Fa quatre anys va ser prou ben rebuda, a Canes, Polisse, de Maïwenn, una mena de publireportatge de la brigada policial de menors, sense gaire més interès, que tanmateix se’n va anar de la Croisette amb força defensors i sobretot amb un prou incomprensible Premi del Jurat. De manera que no ens podíem fer massa expectatives quan van anunciar que Mon roi, de Maïwenn, entrava a la competició d’enguany al Festival de Canes. I, vistes les primeres reaccions, la cosa és pitjor del que ens havíem imaginat.

Mon roi. Direcció: MAÏWENN. Producció francesa. Intèrprets: Vincent Cassel, Louis Garrel, Emmanuelle Bercot, Isid Le Besco. Sinopsi: La història d’amor, apassionada i complicada, al llarg dels anys, d’una parella amb fill. La Tony entra en un centre de reeducació després d’un greu accident d’esquí. Mentre depèn del personal mèdic i dels calmants, disposa de temps per a recordar la història tumultuosa que ha viscut amb Georgio. Per a la Tony, refer-se’n comença ara, amb un treball corporal que potser li permetrà definitivament alliberar-se…

Tira_horitzontalPiulades:

Eulàlia Iglesias: MON ROI de Maïwenn, sobre una relació d’amor autodestructiva, és com la versió imbècil de NOUS NE VIEILLIRONS PAS ENSEMBLE. #Cannes2015.

Àngel Quintana: Mon Roi de Maïwen és una pel.lícula histérica sobre les troballes i ruptures d’una parella amb un fill anomenat Simbad. Pijada. #Cannes2015. Ho comenta a Facebook: Maïween presenta la pel.lícula més histérica del festival, Mon roi. Acabada la projecció s’ha sentit el crit d’un gallego dient: Nepotismo, Infame. La pel.lícula veritablement és una perla. I ho desenvolupa a Caimán: Cannes 2015 en tiempo real: En el mundo arty parisino más adocenado, el nombre de Maïwenn ocupa un lugar. Actriz, modelo y activista de la pijería, Maïwenn llegó en 2011 a Cannes con una insignificante película social llamada Polise, a la que el jurado le concedió un premio. El falso prestigio conseguido le ha permitido volver a la selección oficial con la insoportable Mon roi. La película, que es una de las más largas de la sección oficial, no es más que una inaguantable exhibición de histerismo vago (..)

Manu Yáñez: #MonRoi de #Maïwenn es un redundante empacho de aflicción sentimenal. Metáforas obvias. Erial formal. Si Cassavetes levantara la cabeza.

Peter Bradshaw: Shallow, narcissistic, histrionic and fake – Maïwenn’s Mon Roi just trumped Sea Of Trees as the worst film at #Cannes2015. I s’esplaia a The Guardian: Breaks a leg, then takes a tumble.

Alejandro G. Calvo: Incomprensible que Cannes prefiera a Maiween en sección oficial antes que a Desplechin. Hoy apunta a día duro.

Carlos F. Heredero: Comprobado. Se puede hacer un telefilm machista, puro exhibicionismo sentimental, y que Cannes lo ponga en competición: Mon roi, de Maïwenn.

Primeres crítiques franceses:

Clément Ghys, NEXT Libération, Le bal des hystériques: Maïwenn fait dans la pyrotechnie des émotions. Avec Mon Roi, en compétition officielle, il semblerait que la réalisatrice veuille rééditer le coup du fracassant Polisse, qui lui avait valu le prix du jury en 2011. Seulement, on est là face à un pétard mouillé.

Jacques Morice, Télérama, Sur les montagnes russes de l’émotion: l y a un malentendu autour de Maïwenn, réalisatrice qui divise en général la critique, moins le public (voir le succès de Polisse). Et il y a de fortes chances qu’il perdure avec Mon roi. Oui, il s’agit bien d’un film fabriqué, aguicheur, qui fonctionne à coups de force permanents, de pathos, de chantage à l’émotion. Mais ses détracteurs auraient tort de s’acharner dessus au nom d’une morale cinématographique du regard (..) Le cinéma, Maïwen s’en moque un peu, elle est ailleurs (..) Aguicher, choquer, s’amuser, déranger, elle recherche ça. Et ce qui l’intéresse avant toute chose, c’est diriger des acteurs, tout expérimenter avec eux, les aimer et les bousculer (..) Toute passion est extrême, toute passion est forcément une histoire de destruction et d’emprise psychologique. Les montagnes russes plutôt que le calme plat, voilà le choix de Mon roi, formulé d’ailleurs tel quel dedans. Nous-même, on passe par toutes sortes d’états, on trouve certaines scènes vraiment too much dans l’hystérie, trop racoleuses.

Foto: fragment del cartell francès del film (StudioCanal)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!