Club 7 Cinema

Fidel a si mateix, Woody Allen deixa que un festival com el de Canes pugui estrenar una seva pel·lícula, però això só, fora de competició. És així que ahir el certamen va comptar amb el nou film del cineasta de Nova York, Un home irracional (Irrational Man | Un homme irrationel), que ha estat prou ben acollida.

Imma Merino, diari El Punt Avui, Woody Allen està en plena forma:  (..) un film intel·ligent que sorprèn fins al final (..) Torna el Woody Allen de la reflexió moral (o de les contradiccions i perplexitats humanes) i de la intervenció de l’atzar (..) D’una manera explícita, Dostoievski és una de les inspiracions (..) Es crea una relació triangular que mai es fa del tot previsible, com tampoc ho és la trama en la qual també són invocats els esperits de Highsmith i Hitchcock. Per gaudir-ne.

Xavi Serra, diari Ara, El Woody Allen més filosòfic convenç al Festival de Canes: La vida, la mort, la culpa i els sempre confusos laberints de la moral. Woody Allen es torna a posar filosòfic (..) Un conte moral explicat amb la lleugeresa d’una comèdia amb rerefons pessimista i poques concessions còmiques, té més solidesa i focus que algunes de les seves últimes pel·lícules, però sense abandonar la relativa desgana a l’hora de dirigir que regna en la seva filmografia recent (..) En lloc de l’enèsima versió sobre una relació redemptora entre un home madur i una noia jove, el que rescata Phoenix de la depressió és la seva decisió, meditada i moral, d’assassinar un jutge (..) Barreja el registre de la comèdia romàntica i el de la intriga del crim perfecte, però la pel·lícula esquiva els codis d’aquests gèneres i prefereix examinar les implicacions de la decisió (..)

Nando Salvà, diari El Periódico, Woody Allen, ni més ni menys: (..) tercera entrega d’una trilogia del novaiorquès sobre Dostoievski encara que, això sí, més lleugera que les dues prèvies, Delictes i faltes (1989) i Match point (2005) (..) El mateix cine d’Allen fa temps que fa panxeta (..) Abe comença a pensar que, si algú matés el magistrat, el món seria millor. El que ofereix la pel·lícula a partir d’aquesta premissa ni és prou seriós per convertir-la en un drama ni té la gràcia necessària per funcionar com a comèdia (..) Una altra d’aquestes pel·lícules amables però oblidables que Allen sembla dirigir amb els ulls tancats (..)

Salvador Llopart, diari La Vanguardia, Woody Allen es converteix en mestre del crim amb “Irrational man”: (..) el motiu del delicte no és l’amor, l’enveja, el sexe o els diners (..) El detonant és la filosofia, ni més ni menys. Els dubtes existencials. Estem davant un crim filosòfic (..) No és un thriller a l’ós, on el que importa és descobrir l’assassí. És una comèdia negra, on l’assassinat com a elecció filosòfica ve temperat en el rigor -aquí entra la comèdia- per la intervenció d’aquesta mateixa vida (..) Té el millor d’Allen: l’enginy en els diàlegs i la màgia de les situacions contradictòries (..) Però està sobrada de paraules -amb veu en off, que tot ho explica- i faltada de situacions emocionals.

 Fotos: gentilesa del Festival de Canes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!