Club 7 Cinema

Veient imatges Mad Max: Fury Road  (Mad Max: Fury Road | Mad Max: Fúria en la carretera), semblava que era una de tantes pel·lícules d’acció amb tecnologia digital a les venes; però la crítica anglosaxona, que l’havia pogut veure fa uns dies, ja va avisar que rere l’estètica “blockbuster” hi havia el que alguns qualifiquen de poesia, altres de “nou concepte del cinema”. A Canes han tingut el privilegi d’estrenar-la mundialment (de fet, sembla que era el film que volien per a inaugurar, per Warner Bros. només els la va deixar per a passar a la segona jornada del certamen) i l’han projectada fora de competició.

Mad Max: Fury Road  (Mad Max: Fury Road | Mad Max: Fúria en la carretera) Direcció: George MILLER. Producció australiana. Intèrprets: Tom Hardy, Charlize Theron, Nicholas Hoult (Nux). Sinopsi: noves aventures de l’heroi post-apocalíptic, el guerrer de la carretera “Mad Max” Rockatansky. Amb el caos que se les campa pertot, hi ha dos rebels que podrien restaurar l’ordre. Un és en Mad Max, home d’acció i poques paraules que, encalçat pel seu passat turbulent (va perdre dona i fill en l’esclat del caos), té ben clar que, per a sobreviure, ha d’anar sol pel món. L’altre és Furiosa, dona també d’acció per a qui sobreviure passa per travessar el desert i arribar al país on va viure de petita. El solitari Mad Max es veu arrossegat a formar part d’una colla que fuig pel desert en un War Rig conduït per l’emperadriu d’elit Furiosa. Fugen d’una ciutadella tiranitzada per Immortan Joe, a qui li han pres una cosa valuosíssima. Enfurismat, aquest senyor de la guerra mobilitza totes les seves bandes perquè els persegueixin implacablement. És la Guerra de la Carretera d’Altes Revolucions.

Revista de premsa.

Xavi Serra, diari Ara, L’apocalipsi de “Mad Max” arrasa al Festival de Canes: (..) una expectació estratosfèrica (..) la pel·lícula és una veritable animalada, una polsegosa simfonia visual de dues hores gairebé sense treva que arrossega l’espectador a un imaginari postapocalíptic absolutament irresistible (..) Tom Hardy dibuixa un heroi taciturn i silenciós que a penes pronuncia mitja dotzena de frases. La seva presència discreta atorga un protagonisme inesperat a Imperator Furiosa, una Charlize Theron impressionant al capdavant del camió cisterna carregat d’esclaves sexuals perseguides per un senyor de la guerra (..) És un elogi del moviment, una explosió d’energia cinètica en forma de carrera suïcida a través del desert que entén l’espectacle com una concatenació d’explosions i acrobàcies al volant (..) Els efectes digitals no sufoquen el realisme en favor d’un magma d’espectacularitat pixelada (..) Però el que fa obrir els ulls com taronges cada dos minuts és l’apoteòsic imaginari apocalíptic creat per Miller (..) Un aquelarre estètic entre el rock industrial, l’imaginari víking i la nova carn cronenbergiana que s’ha de celebrar com la muntanya russa exagerada i violenta que saciarà els addictes a les emocions extremes.

Nando Salvà, diari El Periódico, Cannes es rendeix a Mad Max: (..) és una obra mestra del cine d’acció, impressionant i brutal i preciosa per la manera com invalida la definició tradicional de blockbuster (..) Tom Hardy, impecable (..) El film medita sobre el poder que atorga trobar una comunitat i tenir alguna cosa per la qual lluitar en un món sense esperança (..) Es revela com la història d’un grup de dones que decideixen lluitar contra els seus monstruosos opressors masculins a la recerca de la llibertat (..) «Concebo el cine d’acció com a música visual», va afirmar ahir Miller (..) Carreres automobilístiques, verdaderes simfonies de destrucció sostinguda que incorporen una llista de nous vocables a un llenguatge, el del cine d’acció, que fa temps que està sumit en la rutina.

Salvador Llopart, diari La Vanguardia, Joc de reines al festival de Canes entre Charlize Theron i Salma Hayek: (..) Charlize Theron va ser l’autèntica reina de la carretera en un món, el de Mad Max, sense carreteres (..) Aplaudiments gairebé de “hooligans” durant la projecció (..) El film no va resultar cap altra cosa que una persecució interminable (amb un petit descans abans de l’apoteosi). La sorpresa la va posar Charlize Theron 8..) com a actriu busca i aconsegueix, amb la nova pel·lícula de Mad Max, demostrar que les noies quan volen, són molt més que guerreres: són mortals de necessitat. Nota: el títol de la crònica té a veure amb el fet que també hi parla de la pel·lícula “El conte dels contes”, de Matteo Garrone, una protagonista de la qual, Salma Hayek, hauria estat, segons Llopart, la reina indiscutible de la jornada del Festival de Canes si no s’hagués creuat en el seu camí amb aquesta Furiosa en mans de Charlize Theron.

Primeres reaccions:

Xavi Serra: MAD MAX: FURY ROAD. Quina animalada. Pràcticament una persecució de dues hores amb una 1a mitja hora per plorar. Brutal és poc. #Cannes2015 (..) “Una llarga novel•la gràfica que es pogués veure al Japó sense subtítols”. Així volia George Miller que fos MAD MAX. #Cannes2015 (..) Mad Max Mad Max Mad Max Mad Max Mad Max Mad Max Mad Max Mad Max Mad Max Mad Max Mad Max Mad Max Mad Max Mad Max Mad Max Mad Max #Canne2015.

Manu Yáñez: Extenuante y circense, #MadMaxFuryRoad es un prolongado y elefantiásico poema de acción que sabe combinar lo mecánico y lo digital. #Cannes (..) La primera media hora de #MadMaxFuryRoad parece una adaptación millonaria de “Hard to Be a God” (German): disfrutable blockbuster mugriento. I s’esplaia a Otros Cines Europa: “Mad Max: Fury Road” enciende la mecha de Cannes.

Scott Foundas (Variety): It’s a Mad, Mad, Mad, Mad World

Carlos F. Heredero: Mad Max Fury Road: ruido y furia, efectivamente; potente estilización visual, también, pero poca carne dramática y demasiado circo

Alejandro G. Calvo: ¿Cómo definir la iconografía de MAD MAX: FURY ROAD? Yo acabo de describirla así: hardcore-tunning-viking- corpsed-punk (..) “Mad Max no es una película de hombres. En absoluto.” George Miller. I en parla més extensament a Sensacine: Mad Max Fury Road arrasa con todo.

Philipp Engel, Fotogramas: ¡Apoteósica! ¡brutal! ¡Gigantesca!

Gaël Golhen, Première: un film hybride qui réinvente le cinéma.

Clément Ghys, NEXT Libération: partie de jantes en l’air.

FOTOS: © 2012 Village Roadshow Films

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!