Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

15 de maig de 2015
0 comentaris

Primeres reaccions: “Un home irracional”, de Woody Allen

Avui es projecta, fora de competició al Festival de Canes, l’última de Woody Allen, Un home irracional.

Un home irracional (Irrational Man | Un homme irrationel). Direcció: Woody ALLENGuió: Woody Allen. Producció nord-americana. Intèrprets: Joaquin Phoenix, Emma Stone, Jamie Blackley, Parker Posey. Sinopsi: Al campus d’una petita ciutat, un professor de filosofia (Joaquin Phoenix) passa una crisi existencial, però la vida li fa un tomb en topar amb una seva estudiant (Emma Stone), amb qui comença una relació sentimental.

Tira_horitzontalLes piulades són força eloqüents:

Eulàlia Iglesias: THE IRRATIONAL MAN de Woody Allen s’escapa de ser una altra comèdia d’home madur en crisi que s’enamora d’una alumna més jove. #Cannes2015 (..) Dostoievski li serveix un cop més a Allen per introduir un dilema moral i una trama criminal a una comèdia d’ambient universitari.

Xavi Serra: IRRATIONAL MAN és un nou conte moral marca de la casa. I en el fons, la dictadura de l’atzar. Sense sorpreses, però bé. #Cannes2015 (..) Els temes d’IRRATIONAL MAN ja eren a DELICTES I FALTES i MATCH POINT. El tret diferencial: una lleugeresa de to que no arriba a ser còmica (..) En resum: No és BLUE JASMINE, però tampoc la comèdia romàntica entre professor madur i alumna jove que molts ens temíem. #Cannes2015

Àngel Quintana: Woody Allen torna a estar en plena forma amb The irrational man, una pel.lícula sobre l’atzar, la moral i les representacions #Cannes2012 (..) Woody Allen treu tot allò millor d’ell mateix a The irrational man i creua Delitos i faltas amb Match Point i Extraños en un tren#Cannes2015 (..) Joaquim Phoenix està genial a The irrational man és un professor de filosofia en crisi que busca una sortida en el crim perfecte #Cannes2015. Ho comenta també a Facebook: Després de Blue Jasmine, Woody Allen torna a estar en estat de gràcia amb The irrational man. Creua Delitos y faltas amb Match Point per explicar-nos la història d’un professor de filosofia deprimit que busca el crim perfecte. Gran Woody Allen!. I, més avall en aquest mateix apunt, faig una referència a la crítica que n’ha publicat a Caimán.

Manu Yáñez: #IrrationalMan (Allen) arranca bajo cero pero luego perfila un #Delitosyfaltas tocado por una alegre y provocadora amoralidad. #Cannes2015 (..) La drásticamente irregular #IrrationalMan (Woody Allen) ofrece un extraño combate entre el errático Joaquin Phoenix y la precisa Emma Stone.

Carlos F. Heredero: The Irrational Man: un sugerente film noir de Woody Allen disfrazado de pesimismo filosófico. Parece luminoso, pero es negrísimo.

No tan generosos han estat els crítics anglosaxons:

Scott Foundas (Variety): Woody Allen plots the perfect murder (again) in ambitiously weird IRRATIONAL MAN, pensament que desenvolupa a la crítica: Woody Allen contemplates the perfect murder (again) in a darkly funny, intellectually rigorous campus comedy.

Peter Bradshaw, The Guardian, a Woody Allen’s philosophy lesson is no head trip, escriu que:  Woody Allen’s Irrational Man is another of the amiable but forgettable and underpowered jeux d’esprit that he produces with an almost somnambulist consistency and persistence. It’s a tongue-in-cheek mystery which is neither quite scary and serious enough to be suspenseful, nor witty or ironic enough to count as a comedy. I conclou que: Irrational Man is a good idea, a sketch for a movie, but the movie itself is unrealised.

Però, en canvi:

Àngel Quintana, Caimán, Canes 2015 en tiempo real: Allen mueve el relato con brillantez y en cada momento oportuno sabe sacarse un as de la manga para decirnos que, a pesar de nuestras representaciones, nuestra libertad está condicionada por el peso de nuestra moral, y que los auténticos dueños de nuestro destino no somos nosotros, sino el azar. Una joya.

Louis Guichard, Télérama, Woody Allen au-dessus de la mêlée: Présenté hors-compétition, son film est un chef-d’œuvre sans prétention, où les questions existentielles et métaphysiques sont traitées avec une virtuosité sans égale.

Tot i que:

Philipp Engel, Fotogramas, Yo leo a Kierkegard:‘Irrational Man’ avanza a un buen rito marcado por un recurrente riff de piano de Ramsey Lewis, que le suministra energía, y resulta globalmente disfrutable (pese a que Emma Stone no aparece tan deliciosa como en ‘Magia a la luz de la luna’), fresca, no tonta, aunque nos deja tan a medias como la mayoría de films de la última etapa de Allen: enfangados en la sensación (exceptuando la extraordinaria ‘Blue Jasmine’) de que el genio de antaño sigue jubilado.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!