Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

8 de maig de 2015
0 comentaris

“La joventut”, de Paolo Sorrentino (Canes 2015 · Competició)

Fitxa de La joventut (La Giovinezza | Youth | La juventud)

Direcció: Paolo Sorrentino. Guió: Paolo Sorrentino. Producció: anglo-helvètico-fraco-italiana. Durada: 1h58.

Repartiment: Michael Caine (Fred Ballinger), Harvey Keitel (Mick), Rachel Weisz (Leda Ballinger), Paul Dano (Mick Boyle), Jane Fonda.

Cartell_int_PathéIntSinopsi: És primavera. En Fred (Michael Caine) i en Mick (Hervey Keitel), dos vells amics que ronden la vuitantena, estan passant uns dies de vacances en un bonic hotel al peu dels Alps. En Fred, compositor i director d’orquestra, ja s’ha jubilat. En Mick, director cinematogràfic, encara treballa. Tots dos saben que ja no els queden gaire anys i decideixen encarar el futur junts. Es miren afectuosament i encurosits les vides desmanegades dels seus fills, la joventut radiant dels guionistes que treballen per en Mick, i la resta de clients i de personal de l’hotel… A diferència d’ells, sembla que allà ningú no es preocupa pel pas del temps. Mentre que en Mick té pressa per a enllestir el guió del que pensa que serà el seu darrer film, en Fred no té cap intenció de tornar a l’activitat musical que ja fa temps que ha abandonat, però hi ha qui vol sentir-li, de totes totes, les seves darreres composicions i vol veure’l dirigir una orquestra altre cop.

Altres vídeos: Tràiler VOSF | Tràiler VI | Vídeos al web Festival de Canes.

Vendes internacionals: Pathé International. Distribuïdores: Vértigo | Pathé | Medusa. Data d’estrena: mercat espanyol, dd.mm.aaaa; mercat francès, dd.mm.aaaa; mercat italià, 20.05.2015. Més informació: Imdb | AlloCiné | MyMovies.

728x90-1Competició: La joventut

Altres festivals: Festivals. Reconeixements: Premis i nominacions.

Apunts en aquest blog: Flaix | Primeres reaccions i revista de premsa Canes 2015.

Place_dir_01_C11DirectorPaolo Sorrentino (31.03.1970, Nàpols). El 1994 va escriure i dirigir el curtmetratge Un paradiso, que li premien al festival de Palermo. El 1996 va escriure amb Antonio Capuano Polvere di Napoli,  de Capuano, que protagonitza Silvio Orlando. L’any següent guanya ex-aequo el premi Solinas per un guió titulat “Napoletani” i el 1998 co-escriu amb Umberto Contarello La voce dell’amore; signa el curt L’amore non ha confini, seleccionat a diversos festivals internacionals (Torí, Nova York, San Francisco), i escriu per a la RAI-Pearson TV diversos episodis de la sèrie La Squadra. Mai no ha deixat, Sorrentino, de treballar en el format curt o de dirigir alguns telefilms; però la seva estrena en el llargmetratge de ficció va tenir lloc el 2001, amb L’uomo in più, que li val no tan sols reconeixements com a Millor Nou Director, sinó també l’entrada directa als grans festivals: comença per Venècia i, de seguida, passa a Canes, on ha presentat la totalitat dels seus següents llargmetratges.

LaGranBellesa_DIR¬C13A la majoria dels seus llargs ha comptat amb la impagable col·laboració de l’actor Toni Servillo, murri de sornegueria corrosiva i mirada aplomada, que personalitza la pròpia mirada del cineasta. Això no treu que també ha treballat amb Sean Penn o Giacomo Rizzo, com ara ho fa amb Michael Caine i Harvey Keitel. L’estil de Paolo Sorrentino es qualificat de brillant per part de la crítica internacional, si bé sol moure’s per l’estridència, el gust pels canvis de to visuals i acústics, la caricatura grotesca o, més refinadament en el seu anterior film, La gran bellesa (2013), practica l’estilització formal (en aquella ocasió, com buscant una bellesa coherent amb el títol del film, antitètica a la lletjor de l’univers polític d’ Il Divo (2008)-. En la mirada del cineasta hi ha una ostensible sensibilitat envers les ànimes solitàries, notable misantropia, una certa visió galdosa de la societat…

Sorrentino va ser una de les primeres “descobertes” de l’actual programador en cap de Canes, Thierry Frémaux, que el manté en Competició pel·lícula rere pel·lícula des de Les conseqüències de l’amor (2004). Aquestes seleccions, potser són poc productives quant a presència al Palmarès; però atorguen als seus films un prestigi i li permeten una difusió mundial, que ho compensen amb escreix. I el 2009, Sorrentino va presidir el Jurat d’Un Certain Regard.

Amic_dir_01@PyramideExtracte de filmografia: L’uomo in più (2001) -en competició a Venècia; seleccionada a BAFICI, Karlovy Vary, Tessalònica…; premiat Sorrentino pels crítics italians com a Millor Nou Director- |  Les conseqüències de l’amor (2004) -en Competició al Festival de Canes– | Un amic de la família (2006) -en Competició al Festival de Canes– | Il Divo (2008) -Premi del Jurat al Festival de Canes– | Aquest deu ser el lloc (2011) -Premi del Jurat Ecumènic al Festival de Canes– | La gran bellesa (2013) -en Competició al Festival de Canes- | La joventut (2015).

Foto de capçalera, de Gianni-Fiorito: Pathé Distribution. Foto de l’apunt: cartell internacional del film, Pathé International. Foto del director: Z. Gentilesa del Festival de Canes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!