Club 7 Cinema

Una referència a crítiques i comentaris publicats en català sobre Refugiat, de Diego Lerman, estrenada ja a la nostra cartellera.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. Resums o fragments del que han escrit els autors, amb la intenció de recollir-ne aportacions a la reflexió, tot reivindicant el paper de la crítica cinematogràfica. Per descomptat que, de les crítiques, cal llegir-ne l’original i completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

Sinopsi: “Road-movie” de la quotidianitat que han de viure un nen i sa mare, obligats a buscar refugi, fugint de la violència domèstica. Un drama humà vist pels ulls d’un infant.

Manu Yáñez, Refugiado, diari Ara, 06.03.2015: (..) l’acumulació d’episodis i escenaris escabrosos resulta insostenible. El conjunt dibuixa un tèrbol panorama expressiu en què no prospera l’intent del director per construir un joc dialèctic entre la misèria moral del món dels adults i l’heroica innocència dels infants.

Àngel Quintana, L’amenaça fantasma del pare, diari El Punt Avui, 06.03.2015: (..) crea tensió, però el seu principal problema és que la seva lògica narrativa és molt limitada i es mou constantment entre la persecució i la calma, sense saber quin serà el camí que ha de portar cap a una resolució del conflicte que s’hi explica (..) El treball de la parella protagonista –Julieta Díaz i Sebastián Molinaro– és més que destacat. També s’ha de remarcar que la tensió no camina mai cap al camí de les truculències o de la suposada història de terror. Tot té una aparença normal, però al mateix temps inquieta.

Núria Vidal, Refugiado, Time Out Barcelona, 06.03.2015: (..) Durant tot el film, mare i fill no deixen de caminar, d’amagar-se, fent front a l’amenaça invisible de l’home a qui no veiem mai. Diego Lerman se centra en la mirada del nen que sense comprendre el que passa es veu obligat a deixar enrere el seu món per seguir la mare (..)

Quim Casas, Fugida i infància, diari El Periódico, 06.03.2015: Diego Lerman és un director argentí les pel·lícules del qual tenen sempre consistència (“La mirada invisible”) sigui quin sigui el tema tractat, encara que tampoc cap sorprèn per la seva originalitat (..)

Fotos: Caramel Films.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!