Club 7 Cinema

Una referència a crítiques i comentaris publicats en català sobre Maps to the stars, de David Cronenberg, estrenada ja a la nostra cartellera.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. Resums o fragments del que han escrit els autors, amb la intenció de recollir-ne aportacions a la reflexió, tot reivindicant el paper de la crítica cinematogràfica. Per descomptat que, de les crítiques, cal llegir-ne l’original i completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

Sinopsi:  Els Weiss són una arquetípica família de Hollywood. El pare, Stafford (John Cusack) és un “coach” de famosos que ha fet fortuna amb els seus llibres d’autoajuda; la mare, Christina (Olivia Williams), mena la carrera del seu fill Benjie (Evan Bird), estrella infantil de 13 anys d’edat. Una client de l’Stafford, Havana Segrand (Julianne Moore), és actriu i es deleix per fer una nova versió de la pel·lícula que va interpretar la seva mare, Clarice, estrella dels anys seixanta. La mort de la Clarice no la deixa dormir; mentre en Benjie surt d’una cura de desintoxicació que havia començat als 9 anys i la seva germana, Agatha (Mia Wasikowska), que acaba de sortir del sanatori on era ingressada per piròmana, s’embolica amb en Jérôme (Robert Pattinson), conductor de limusina i actor en potència.

Imma Merino, Àcid sobre Hollywood, diari El Punt Avui, 06.03.2015: (..) Cronenberg aporta (..)  el seu film sobre Hollywood afegint-se a la llista de grans cineastes (..) que mostren la fàbrica dels somnis com un malson. El director canadenc, amb una mirada molt sarcàstica, en remarca la crueltat, la hipocresia, l’ambició i l’estupidesa. És implacable amb aquest món i els seus habitants. El guió és caòtic i sobretot irregular, cosa que no és aliena a una certa desigualtat al film, però Cronenberg, a més de l’acidesa, hi aporta la seva capacitat pertorbadora (..) Qui està esplèndida és Julianne Moore (..)

Xavi Serra, Cronenberg despulla Hollywood, diari Ara, 06.03.2015: David Cronenberg torna a embrutar-se en el fang d’un univers amoral i cruel poblat per una fauna excèntrica d’éssers mesquins aïllats de la realitat (..) La depuració del cinema de Cronenberg que va començar a “Una història de violència” continua a “Maps to the stars”. Cada vegada és més difícil qualificar les seves obres com a films de terror, però continuen glaçant la sang. Al seu últim film hi ha fantasmes que es passegen entre els vius, malsons difícils de separar de la realitat, assassinats impactants i cares desfigurades horriblement . L’humor -negríssim, esclar- també hi és molt present (..) I Julianne Moore és la gran còmplice de Cronenberg en aquest sentit (..)

Joan Pons, Maps to the Stars, diari Ara, 06.03.2015: (..) tot està posat en pantalla des d’una asèpsia tan neta i voluntàriament mancada de constants vitals que les mansions semblen clíniques, les grans estrelles, maniquins, i el somni de la fama i l’èxit, un malson molt poc desitjable (..) És un TAC d’un lloc malalt, Hollywood.

Josep Lambies, Maps to the Stars, Time Out Barcelona, 06.03.2015: Cronenberg, cineasta de culte, (..) ha rodat una telenoveŀla veneçolana ambientada en el Hollywood de segona línia (..) Aquesta és una història de celebrities contra les cordes, la cara B de ‘Mulholland drive’, un descens a la fossa comuna per a tots els cadàvers que Beverly Hills amaga sota la catifa (..)

Nando Salvà, Hollywood infectat, diari El Periódico, 06.03.2015: (..) ens explica com arriba a ser de cruel la indústria del cine, quant potencial arriba a tenir per corrompre l’ànima humana, i que estranyes que són les vides dels que l’habiten (..) La vacuïtat i la vulgaritat de la cultura hollywoodiana ha sigut exhaustivament retratada pels paparazzis durant dècades, i el procés s’ha accelerat en els últims temps gràcies a TMZ i Instagram. No necessitem que “Maps to the stars” faci sàtira a costa de Hollywood. La realitat ja se n’encarrega prou (..) Però aquí, compte, no parlem només de Hollywood, sinó de Hollywood segons David Cronenberg (..) un director tan aliè a Hollywood que, lògicament, el Hollywood de “Maps to the Stars” no és sinó un territori més del seu propi univers (..) Avui, les pústules que li interessen són sobretot internes i fins i tot metafòriques. Les produïdes pels secrets del passat, que es queden enterrats i ho contaminen tot generació rere generació; o pels impulsos monstruosos provocats per l’obsessió i el desig; o per un sistema social i econòmic basat en el nepotisme i els petons al cul indiscriminats (..)

I recordem que, ran de la projecció del film a Canes, els cronistes deien:

Julianne Moore podria guanyar el premi a la millor actriu amb un personatge tremend.

(..) La mirada del director és àcida i fins i tot sarcàstica, amb detalls molt punyents, però aquesta seva nova pel·lícula (..) és desigual i cau en una certa truculència amb una història sobre dos germans addictius amb pulsions violentes i visions de “fantasmes” (..) Fent visibles els fantasmes dels personatges sembla fer una parodia matussera dels films amb visions (Imma Merino, Malsons americans al Festival de Canes, El Punt Avui, 20.05.2014)

Funciona com a sàtira de la cultura de la fama, tot i que no especialment brillant.

(..) el director canadenc segueix en la línia del seu film anterior: capturar la psique d’un univers deshumanitzat poblat per éssers buits aïllats de la realitat (..) “Estan petrificats per la possibilitat de deixar de ser el que són perquè creuen que aleshores no existirien. D’aquí ve la seva crueltat”, va dir Cronenberg sobre els personatges (Xavi Serra, Hollywood segons Cronenberg, diari Ara, 20.05.2014)

Una mirada massa cínica.

(..) porta aquesta galeria de monstres de passeig per una successió de gèneres que es combinen de forma un pèl sincopada, de la sàtira al cine de fantasmes al drama familiar (..) El problema és que (..) ofereix una mirada massa cínica a les repulsives criatures que l’habiten perquè les seves vides ens importin el més mínim (Nando Salvà, El Hollywood de Cronenberg, El Periódico, 20.05.2014)

Un film cruel però amb humor.

(..) una astracanada cínica de David Cronenberg. Una paròdia enrabiada sobre Hollywood, amb un costat fosc inevitable (..) Paròdica i verinosa alhora, imprevisible i rara (Salvador Llopart, David Cronenberg parodia Hollywood amb ‘Map to the Stars’, La Vanguardia, 20.05.2014)

I que també en vam poder copsar algunes primeres reaccions -que evidencien com estem davant d’una pel·lícula que, un cop païda, se’n parla matisadament diferent:

(..) pretén calar foc a Hollywood però es queda a mig camí. Hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar. Les actrius estan bé, hi ha mala llet però el to de comèdia i la història no acaben d’encaixar amb comoditat, escriu prou decebut Àngel Quintana al seu Facebook, poc després d’haver piulat: Map to the stars de David Cronenberg és com una sitcom negra sobre hollywood un pel obvia. No és d’alló millor de Cronenberg (..) Té tots els elements per ser sagnant i no acaba de ser ho. S’esplaia més a Caimán.

Com a sàtira de Hollywood no és brillant. I quan vol ser una altra cosa, no sé cap a on va. Digestió difícil, ha penjat a Twitter, Xavi Serra, qui de ben segur en parlarà demà a la seva crònica del diari Ara.

La vida és una inacabable sèrie de “remakes”: “Maps to the Stars” de Cronenberg és una sàtira de Hollywood perversament intel·ligent amb un tall dentat, ha escrit a Twitter Scott Foundas, crític del Variety.

Per a Peter Bradshaw, de The Guardian, és un malson brillant (..) Un claustrofòbic malsòn de desesperació. Podem llegir-li la crònica.

Eulàlia Iglesias no ha piulat res del film de Cronenberg, però ja ha n’publicat la crònica a El Confidencial, en què diu: (..) no té la capacitat d’hipnosi de “Cosmòpolis”, la solidesa d’ “Un mètode perillós”, ni l’atractiu perturbador d’ “Una història de violència”. Però funciona com una comèdia per a gaudir-la d’allò més bé tan negra com gèlida sobre Hollywood que acaba derivant en una inesperada i no prou ben explotada història d’ “amor fou”.

(..) és la primera pel·lícula de Cronenberg que em decep. Hi ha massa menyspreu cap als personatges, ha tuitejat Manu Yáñez, un filo-cronenberg, que també ha publicat ja la seva crònica al blog de Fotogramas.

Fotos: © Daniel McFadden

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!