Club 7 Cinema

Una referència a crítiques i comentaris publicats en català sobre Les meravelles (Le meraviglie | When You Were Born | El país de las maravillas | Les merveilles), d’Alice Rohrwacher, estrenada ja a la nostra cartellera.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. Resums o fragments del que han escrit els autors, amb la intenció de recollir-ne aportacions a la reflexió, tot reivindicant el paper de la crítica cinematogràfica. Per descomptat que, de les crítiques, cal llegir-ne l’original i completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

https://www.youtube.com/watch?v=-AIHVBjHP_Y

Imma Merino, Gelsomina meravellada, diari El Punt Avui, 27.02.2015: (..) un film sensible, realista i alhora oníric. Una mena de barreja de Taviani i de Fellini amb una personalitat pròpia i moments meravellosos.

Joan Pons, El país de las maravillas, diari Ara, 27.02.2015: (..) sap combinar amb naturalitat un discurs molt sòlid sobre models de vida i d’identitat política que s’extingeixen amb un sentit molt detallista del lirisme audiovisual (..) Tot l’instint, tota la sensibilitat i tot el talent de la directora s’escampen al llarg del film amb un criteri tàctic inesperat, gairebé sense estructurar, com si fos un gran llenç impressionista.

Gerard Casau, El país de las maravillas, Time Out Barcelona, 27.02.2015: (..) carrega el pes de molts personatges, i també infla el pit per respirar el mateix aire de neorealisme màgic que el Fellini de ‘La strada’ (..). Tot plegat potser és massa per a una pel·lícula que se’ns presenta gràcil com si estigués a punt d’alçar el vol.

Quim Casas, La vida no és cap bicoca, diari El Periódico, 27.02.2015: (..) resulta una mica acomodat en la seva contemplació d’una determinada vida rural i fora del sistema (..) Entre càlida i crítica, contemplativa i endormiscada com la mateixa existència dels personatges.

I recordem que, ran de la presentació del film al Festival de Canes (on acabà guanyant el Grand Prix), se’n va publicar:

Pot ser una de les millors sorpreses del festival.

(..) sensible aproximació al món meravellat de la infantesa (..) Apunta, doncs, el tema de la reducció del món rural al tipisme artesanal (..) El to del film sempre és afinat, la mirada és sensible, i les imatges (en suport cinematogràfic) són belles (Imma Merino, L’oest fa tornar boges les dones, El Punt Avui, 19.05.2014)

La meravella quotidiana s’imposa quan passem una estona amb aquesta família.

(..) Una babel familiar que assenyala viatges i potser fugides. però en qualsevol cas, l’important és el sentit d’autenticitat, el desig de retorn a la terra, i el de recuperar, sense fals romanticisme, una forma de vida més verídica. Viure la tradició (Salvador Llopart, Canes de la testosterona al bòtox, La Vanguardia, 19.05.2014)

i les primeres reaccions que se n’havia detectat a la xarxa eren d’aquest tipus:

Le meraviglie de Alice Rohrwacher descriu la vida d’una familia que decideix dur al límit la inserció neorural, vivint del cultiu de les abelles. La seva virtut és que té al seu davant molts de perills i els esquiva tots amb senzillesa i honestedat, diu Àngel Quintana a Twitter. Podem llegir-li el comentari extens a Caimán.

(..) una pel·lícula preciosa sobre una manera de viure que s’acaba, potser menys impressionant que “Corpo celeste”, però tot i així val la pena veure, ha tuitejat Scott Foundas, de Variety.

Jay Weissberg, a Variety, ha publicat al cap d’unes hores la seva reflexió, lapidària: (..) té moments —ve a dir— però no prou entitat que justifiqui la seva presència a la Competició de Canes.

Fotos: Karma Films.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!