Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

8 de febrer de 2015
2 comentaris

“Knight of Cups”, de Terrence Malick (Berlín 2015)

Fitxa de Knight of Cups (Knight of Cups)

Direcció: Terrence Malick. Guió: Terrence Malick. Muntatge: A.J. Edwards, Keith Fraase, Geoffrey Richman, Mark Yoshikawa. Fotografia: Emmanuel LubezkiMúsica: Hanan Townshend. Producció: Tugg (Nova York, EUA), Brace Cove (Nova York, EUA), Waypoint Entertainment (Nova York, EUA). Durada: 1h58.

Repartiment: Christian Bale (Rick), Cate Blanchett (Nancy), Natalie Portman (Elizabeth), Isabel Lucas (Isabel), Imogen Poots (Della), Ben Kingsley (veu),  Joe Manganiello, Antonio Banderas, Wes Bentley.

Sinopsi: Un home, temptacions, fama i excessos… En Rick (Christian Bale) és guionista, viu a Los Angeles i malda per trobar un sentit a tot d’esdeveniments estranys que passen al voltant seu. És un esclau del sistema de Hollywood. Està enganxat a l’èxit, però alhora el té desesperat la buidor de la seva existència. Es troba molt bé en un món il·lusori, però busca la vida autèntica. Com la carta del tarot que dóna nom al film, en Rick s’ensopeix fàcilment i li calen estímuls. Però el Cavaller de Copes també és un artista, un romàntic i un aventurer.

Vendes internacionals: FilmNation Entertainment. Distribuïdores: pendent. Data d’estrena: mercat espanyol, dd.mm.aaaa; mercat francès, dd.mm.aaaa. Més informació: Imdb (ang) | Sensacine (esp) | AlloCiné (fr)

Festival de Berlín 2015

Competició

Knight of Cups

Altres festivals: Festivals. Reconeixements: Premis i nominacions.

Apunts en aquest blog: Terrence Malick presentarà “Knight of Cups” a la Berlinale 2015 | Tràiler.

Arbre_dir_01_C11Director: Terrence Malick (Ottawa, Illinois, EUA, 30.11.1943). Tot i que va nàixer a Illinois, la seva família es va traslladar a Oklahoma i a Austin, Texas. El 1996 es va graduar en Filosofia a Harvard i, amb una beca Rhodes, va entrar al Magdalen College, d’Oxford. Tanmateix, no va acabar la seva tesi doctoral sobre Martin Heidegger, sembla ser que per desavinences amb el seu tutor. De retorn als Estats Units, va treballar per a Life i The New Yorker, va ensenyar Filosofia al MIT, va publicar una traducció d’una obra de Heidegger i finalment va entrar a l’American Film Institute Conservatory en el seu any inaugural, per a estudiar-hi un màster en cinematografia. El seu treball del màster consistí en un curt còmic de disset minuts, Lanton Mills (1969), amb Warren Oates, ell mateix i Harry Dean Stanton. A l’American Film Institute (AFI) va establir un vincle que encara dura amb Jack Fisk, que a l’època es preparava pel que després seria la seva exitosa carrera de director artístic i dissenyador de productor, i en una o altra faceta, ha intervingut en els films de Malick. Tot seguit, Malick va escriure guions per a un parell de pel·lícules, però la Paramount va titllar-les de “inestrenables” i sembla que això l’acabà de decidir a escriure guions per als seus propis films. El 1973 debutava amb la mítica Badlands, protagonitzada per Martin Sheen i Sissy Spacek. Fins al 1978 no enllestí el seu segon film, Dies del Cel, amb Richard Gere, Brooke Adams i Sam Sheppard, que valgué a Néstor Almendros l’Oscar a la Millor Fotografia, a Malick el Premi de Millor Director del Festival de Canes i un bon grapat de reconeixements internacionals. Però el conesta s’imposà una retirada de gairebé dues dècades, que no va acabar fins que el 1998 va presentar a la Berlinale The Thin Red Line. Ós d’Or al Festival de Berlín, 7 nominacions als Oscar i novament un ampli reconeixement internacional van confirmar “la llegenda Malick”, “l’enigma Malick”, l’autor inabastable, secret, que tarda una barbaritat a enllestir les seves obres. Efectivament, van ser 7 els anys que s’havien d’esperar perquè Z_KnightOfCups_ROD¬Indiewire (1)tornés amb El Nou Món (2005) i sis més perquè ens regalés la monumental L’arbre de la vida (2011, Palma d’Or al Festival de Canes). I sorprén tothom anunciant l’encadenament d’una sèrie de projectes: To the Wonder (2012), Knight of Cups (2015) i un tercer film de títols encara desconegut, a més de Voyage of Time, de muntatge dilatadíssim i que ara mateix s’anuncia per al 2016. La “llegenda Malick” està pesant molt en la recepció crítica d’aquests seus darrers films, que divideixen fortament la crítica. Se li retreu esteticisme publicitari, filosofia “reader digest”, molta retòrica “new age”, excés d’ambició… Se li aplaudeix la riquesa i vigor del seu llenguatge cinematogràfic, l’elevat concepte del muntatge cinematogràfic, les vertiginoses reflexions sobre l’existència, l’amor, el vincle home-Natura, la necessitat de Déu… Hi ha indicis, a més, que aquests seus darrers films podrien conformar una trilogia o tetralogia de constitució peculiar.

Foto de capçalera: Christian Bale, Natalie Portman. Autora: Melinda Sue Gordon © Dogwood Pictures. Gentilesa del Festival de Berlín. Fotos del director: 1) Terrence Malick 2) Terrence Malick i Christian Bale, al rodatge de Knight of Cups.

  1. Xavi Serra, diari Ara:

    (..) “Knight of cups” serveix de recordatori de l’estreta línia que separa el que és ridícul del que és sublim (..) El lirisme de la veu en off i la dissolució del relat en una narrativa fragmentada -gairebé líquida- d’imatges lliscants no és una novetat en la filmografia de Malick; però com ja passava a “To the wonder”, l’anhel poètic del director s’estavella contra la vulgaritat d’uns recursos visuals -les mirades al cel, les passejades per la platja, el reflex de la llum del sol, els carrers buits d’un estudi de cinema- que semblen els d’un imitador de Terrence Malick, no del director de “Badlands” o “La delgada linea roja”. I sense l’arrelament emocional i conceptual que tenia, per exemple, “L’arbre de la vida”, el resultat cinematogràfic té molt d’exercici de videoart tan luxós com estèril.

    (Crònica de Berlín, 09.02.2015: “Berlín contempla la buidor de Malick”)

  2. Nando Salvà, diari El Periódico:

    (..) ” esbroncades és precisament el que Malick va rebre amb To the Wonder (2012) a Venècia només un any després de guanyar la Palma d’Or a Cannes amb L’arbre de la vida i ser oficialment coronat com el rei del mambo. I de nou esbroncades és el que va rebre ahir a la Berlinale amb el seu nou treball, Knight of Cups, encara que és cert que aquesta vegada una mica més tèbies (..) El més curiós és que, tot i apuntar tan alt, “Knight of Cups” és d’una simplicitat sorprenent (..) La seva visió dels excessos de Hollywood i de l’amor són només clixés, la seva idea de la psicologia d’homes i dones és pueril (..) i els seus mètodes són pura repetició: la successió d’imatges i sons gairebé mai d’acord a la lògica, el desdeny per l’evolució dels seus personatges, les veus en off que xiuxiuegen, la risible pretensió de transcendència i espiritualitat, aquí relacionada d’alguna manera amb el tarot

    (Crònica de Berlín, 09.02.2015: “Malick en caiguda lliure”)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!