…com un sísif empenyent eternament,
m’aixeco una i un altra vegada, no defalleixo, confio, perquè el que sento és una certesa, no és una il·lussió, ni fantasia, ni somni, ni un miratge, és real,
tant tangible, com l’aire que respiro i és en mi, i és en tu, és net,
com un dia clar i ventós… i si malgrat per moments em manqui energia i em senti feble, no defalleixo, no em deixo vèncer, sóc aquí, per acaronar-te, per mirar-te, per restar en silenci,en silenci rendits l’un a l’altre.