Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

24 de gener de 2015
0 comentaris

Altres veus: “’71”, de Yann Demange

Una referència a crítiques i comentaris publicats en català sobre ’71, de Yann Demange, estrenada ja a la nostra cartellera.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. Resums del que han escrit els autors, amb la intenció de recollir-ne aportacions a la reflexió, tot reivindicant el paper de la crítica cinematogràfica. Per descomptat que, de les crítiques, cal llegir-ne l’original i completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

Z_'71_B14 (5)Xavi Serra (La guerra bruta contra l’IRA del film ’71′ sacseja la Berlinale, diari Ara, 08.02.2014): La pel·lícula funciona a la perfecció com a thriller d’acció realista i brut, gairebé com un videojoc de supervivència en terreny hostil, però encara és més contundent en el seu discurs polític, disparant cap a tots els bàndols implicats en un conflicte que es cobrava cada dia la vida de víctimes innocents. Amb el pols del millor Greengrass, sense cedir mai al sentimentalisme, Demange s’ha presentat en societat amb un film rodó que probablement estarà en el palmarès d’aquesta Berlinale.

'71_B14 (2)Alejandro G. Calvo (’71, diari Ara, 23.01.2015) explica que al director d’aquest film li va la marxa i que, a més de ser un gran creador de tensió, no exempt d’ironia salvatge, és també un cineasta molt intel·ligent a l’hora de fer anar els ritmes. Assegura que la primera mitja hora del film és del millor que s’ha vist el 2014 i que gràcies a la barreja de “cinema vérité” i “abstracció pulp”, “’71” va més enllà de l’atzucac en què es troba el protagonista; que és violenta i desesperançada, però que es gaudeix intensament.

'71_B14 (3)Carlos Losilla (’71, Time Out Barcelona, 23.01.2015) afirma que inclou una de les seqüències més poderoses del cinema recent, però assenyala que aquesta no és l’única virtut de la pel·lícula, en què el cineasta construeix una mena d’’Odissea’ moderna a través de la nit, on tot esdevé misteriós i fantasmagòric. I conclou que és una meravella.

'71_B14 (4)Per Àngel Quintana (Els laberints foscos de Belfast, diari El Punt Avui, 23.01.2015) la força d’aquest film rau en la manera com el director construeix un thriller a partir d’un seguit de referències de caràcter polític. Considera que pot ser vist com una metàfora sobre la intolerància d’un temps i una reflexió sobre els laberints de la violència en un temps en què la idea de revolta implicava la lluita armada; però li retreu la manca d’una reflexió que vagi més enllà del gènere cinematogràfic o de la reconstrucció de l’atmosfera sòrdida de l’ambient, que reforci un discurs sobre la situació política d’un país i la manera com la situació opressor/oprimit ha acabat alimentant l’existència d’uns certs odis ancestrals.

FOTOS: Vértigo Films.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!