Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

23 de gener de 2015
0 comentaris

Altres veus: “No ploris, vola”, de Claudia Llosa

Una referència a crítiques i comentaris publicats en català sobre No ploris, vola, de Claudia Llosa, que s’estrena avui a la nostra cartellera i, en particular, també al Cinema Truffaut, de Girona, en VOSC.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. Resums del que han escrit els autors, amb la intenció de recollir-ne aportacions a la reflexió, tot reivindicant el paper de la crítica cinematogràfica. Per descomptat que, de les crítiques, cal llegir-ne l’original i completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

NoPlorisVola@JoséHaro_Wanda (7)Imma Merino (Un dolor immens que separa, diari El Punt Avui, 23.01.2015) fa esment al verb volar present al títol per dir que aquesta pel·lícula més que anar-se enlairant, va caient i que arriba a resultar finalment decebedora, en no respondre a les expectatives creades amb un retrobament entre dues persones llargament separades per un dolor immens. Assegura que en aquest film hi ha diversos traumes i transcendentals i que hi ha més llàgrimes que vols, així com un discurs esotèric relacionat amb unes possibilitats de curació per imposició de mans, en què s’hi apunta la idea que l’art (com la sanació) no pot reduir-se a un discurs racionalista a través de les paraules constrenyedores. I la crítica, dit això, deixar anar un Ai! Reconeix que hi ha algunes imatges potents, però retreu que aquí tot es diu massa i en veu alta.

CF-Day11-185_copyBernat Salvà (Emocions i paisatges extrems, diari El Punt Avui, 23.01.2015), a la seva ressenya del film constata el pas de la cineasta des de la petita producció a la seva terra d’origen a aquesta coproducció internacional en anglès. Cosa que, per Salvà, no impedeix que Claudia Llosa mantingui unes constants temàtiques  (protagonisme femení, els vincles amb la terra, una espiritualitat atàvica…). Sobre la relació que la pel·lícula planteja dels humans amb l’art i amb determinades creences atàviques, el periodista recull unes declaracions en què la cineasta diu: La nostra relació amb el sagrat, amb el primitiu, és una cosa que portem en l’ADN, no és específic d’un o altre país, està present en totes les societats.

NoPlorisVola@JoséHaro_Wanda (3)Núria Vidal (No ploris, vola, Time Out Barcelona, 23.01.2015) explica que Claudia Llosa sap filmar el paisatge i destaca que, si bé aquest film l’ha rodat lluny d’on habitualment ho fa, això ha estat geogràficament, però no espiritualment. Assenyala que la cineasta s’interessa pel món que hi ha més enllà del que es veu, en un intent de comprendre una connexió amb la natura i amb el cel. I conclou que és una pel·lícula per veure, però també per pensar.

NoPlorisVola@JoséHaro_Wanda (5)Per Nando Salvà (Ferides que no sanen, diari El Periódico, 23.01.2015) no acon­se­gueix har­mo­nit­zar la se­va ele­gàn­cia at­mos­fè­ri­ca amb l’a­fec­ta­ció de les se­ves con­no­ta­ci­ons me­lo­dra­mà­ti­ques i les pre­tensions es­pi­ri­tu­als.

Fotos: © José Haro

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!