Club 7 Cinema

Acabo de veure Boyhood, de Richard Linklater.

Ficció que parla de la vida, representació que vessa d’autenticitat.

La vida com a drama, entès no com a tragèdia sinó com a font ininterrompuda de conflictes, en el bon i en el mal sentit del terme. La vida com a pas del temps (cosa reforçada amb l’ús dels mateixos intèrprets al decurs dels anys de rodatge), transformació, moviment, aprenentatge, successió de males decisions, l’èxit del que forgem… Dura gairebé tres hores i podria durar anys… tota una vida!

Alguna puntual concessió melodramàtica (l’immigrant llatí…) en un film que no explota els sentiments, sinó que els capta, els mostra, els transmet.

Un cert reflex de la societat nord-americana: famílies vistes per dins, mascles agressius, alcohol que agermana professor universitari i empleat excombatent, Bush i Obama, la missió de Pau als Balcans i la invasió d’Iraq pel petroli, gent religiosa i d’altre laica, fe en el talent individual i grisor de la majoria, delit per destacar en una col·lectivitat massificada, Texas, les armes, el patrimoni musical…

I si la vida és moviment, el cinema també. El pas dels anys entra amb naturalitat i sense cap mena de preavís, s’esdevé en el flux “natural” de les seqüències, a penes perceptible pels canvis físics del protagonisme, des de la infantesa a la preadolescència, a l’adolescència i a la joventut. I esclar, pel canvi de les circumstàncies i tipus de situacions. Els canvis en el seu entorn a vegades són sorollosos (el segon marit de la mare), a vegades subtils (el tercer marit de la mare, l’evolució del pare…). A diferència de les deambulacions de Julie Delpy i Ethan Hawke a la famosa trilogia de Linklater, aquí el moviment no el marca el desplaçament físic dels protagonistes, sinó el pas del temps; tot i que els amunts i avalls (canvis de casa, d’institut, d’amistats, les sortides periòdiques amb el pare…) Déu n’hi do el tragí que aporten al film. El muntatge hi fa el seu paper, el guió també; però sobretot és la direcció de Linklater, que també aporta petits desplaçaments de càmera al dinamisme intern de les seqüències.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!