Club 7 Cinema

Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Mr. Turner, de Mike Leigh, que s’estrena avui a part de la nostra cartellera i, en particular, al Cinema Truffaut, de Girona.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

Recordem que, ran de la projecció al festival de Canes, els cronistes van escriure’n:

L’obra del pintor romàntic inspira una voluntat estètica amb la qual Leigh explora la plàstica de la imatge cinematogràfica.

(..) Podia fer la impressió que, amb els seus últims films, Mike Leigh donava voltes reiteratives al seu cinema de tensions socials i sentimentals. “Mr. Turner” representa un canvi en què l’obra del pintor romàntic inspira una voluntat estètica amb la qual Leigh explora la plàstica de la imatge cinematogràfica (..) A la vegada l’obra de Turner, que va trencar amb les convencions realistes per pintar d’una manera que anuncia l’impressionisme i fins i tot l’abstracció pictòrica, sembla capaç d’allunyar Mike Leigh de l’academicisme de tants de films històrics anglesos. No és, certament, el cas de “Mr. Turner” (Imma Merino, Turner inspira Leigh, diari El Punt Avui, 16.05.2014)

Una de les primeres grans obres d’aquesta edició de Canes.

(..) el britànic Mike Leigh captura les contradiccions d’un artista genial i un ésser humà grotesc en una de les primeres grans obres d’aquesta edició de Canes (..) Aconsegueix injectar vida i força a la cinta, que també brilla a l’hora de capturar els cercles artístics de l’Anglaterra victoriana i en escenes tan poderoses (..) Els seus únics inconvenients són una durada excessiva (150 minuts) i la mitja hora final, centrada en la decadència física i l’agonia del pintor (..) Timothy Spall, ofereix una interpretació memorable –candidata segura al premi al millor actor–, que captura la tendresa del personatge però sobretot la seva misantropia, expressada a través d’una simfonia de grunyits guturals (Xavi Serra, Un Turner tan sublim com grotesc, diari Ara, 16.05.2014)

Fascina, però també cansa.

(..) MIke Leigh, un director que no acostuma a destacar precisament per la seva brillantor estètica però que a “Mr Turner” -potser, previsiblement, donat l’objecte d’estudi- ofereix un espectacle visual aclaparador (..) En segons quin moment, contemplar-la és gairebé com contemplar un llenç magistral i a la vegada sostenir-lo en braços; fascina, però també cansa (..) La integritat narrativa de Mike Leigh, un cineasta massa intel·ligent per caura en subratllats melodramàtics (..) La successió de grunyits que el personatge fa servir com a principal manera d’expressió (..) contribueixen a un retrat íntim i a la vegada estranyament èpic, i sovint francament divertit, d’un artista tan primitiu en la seva forma d’escopir sobre el llenç i de relacionar-se amb el món com voraç en la seva fal·lera per capturar el costat més tempestuosament bell de la naturalesa (Nando Salvà, Mike Leigh convenç amb el retrat de Turner, El Periódico, 16.05.2014)

Si Canes és Canes, si significa encara alguna cosa per al cinema, és per pel·lícules com aquesta.

Si Canes és Canes, si significa encara alguna cosa per al cinema, és per pel·lícules com “Mr. Turner”, del britànic Mike Leigh (..) Una mirada entre compassiva i admirada, entre pintoresca i crítica -i per moments també caricaturesca- a la vida del gran pintor britànic de finals del XVIII i principis del XIX que va ser J.M.W. Turner (1775-1851) (..) Pel·lícula deliciosa, per moments massa detallista i prolixa (..) La força de “Mr. Turner” rau en Timothy Spall, que encarna el pintor (Salvador Llopart, Mike Leigh pinta un delicat i prolix film a “Mr Turner”, La Vanguardia, 16.05.2014)

Ara, ran de l’estrena, els crítics n’han dit:

Un film bell i intens que, sense grandiloqüències, afronta les complexitats de la vida i de l’art.

(..) volent fer de manera explícita un film sobre la llum, Turner se li presentava com el tema ideal (..) En la seva aproximació a Turner, Mike Leigh recorda que és el pintor que, atent a la teoria d’Edmund Burke, busca en la naturalesa agitada la manifestació del sublim (..) i alhora aquell que expressa una fascinació per les noves tecnologies de l’època (..) Fa present com Turner reflecteix un món en transformació i repensa la pintura en un moment en què apareix la fotografia (..) No assumeix una concepció romàntica de l’artista (..)  Aquest Turner (un gran Timothy Spall) manté relacions conflictives amb l’entorn, però perquè és un home esquerp, rude, irascible, sovint malhumorat (Imma Merino, El pintor i els canvis, suplement Cultura del diari El Punt Avui, 19.12.2014)

Un doble joc distant i afectiu que li serveix per retratar la cara més turmentada del cèlebre pintor britànic J.M.W. Turner.

Sensible explorador de plecs dramàtics i de vegades humorístics de l’experiència humana, Mike Leigh ha construït la seva obra en un punt intermedi entre el compromís emocional amb els seus personatges (en primer pla) i una ironia tocada per una certa crueltat (en pla general). (..)  Tanmateix, aquesta immersió en la vida de Turner deixa un pèl coix el retrat de la seva tasca artística (Manu Yáñez, Mr. Turner, diari Ara, 19.12.2014)

La proposta de Leigh funciona a l’hora de definir el Turner més madur i íntim. En canvi, fracassa en el seu intent de filmar la força de la seva obra pictòrica.

(..) Prescindir de la textura del film a l’hora de traslladar al cinema l’essència d’un pintor que va capturar com pocs les possibilitats de la llum no deixa de ser una decisió qüestionable (Violeta Kovacsics, Mr. Turner, Time Out Barcelona, 19.12.2014)

Leigh esquiva els clixés del biopic tradicional sense deixar d’explicar les petites i grans coses en la vida de l’artista

És el segon cop que Mike Leigh parla d’una època que no és la seva (..) El resultat és igualment excel·lent. (..) No hi ha referències a la seva famosa època veneciana, però sí una indagació plàstica en la seva concepció del llenç i la il·luminació, el que preval i el que queda al fons de l’enquadrament en les seves magnífiques pintures (Quim Casas, Reflexió sobre la llum, diari El Periódico, 19.12.2014)

Crèdits fotogràfics: ©Simon Mein_Thin Man Films.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!