Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

31 d'octubre de 2014
1 comentari

Altres veus: “Loreak”, de Jon Garaño i Jose Mari Goenaga

Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobreFlors (Loreak | Flowers | Flores), de Jon Garaño i Jose Mari Goenaga, que s’ha estrenat a bona part de la nostra cartellera i, en particular, també al Cinema Truffaut, de Girona.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

Recordem que, ran de la projecció del film al Festival de Sant Sebastià, els cronistes van escriure’n textos així:

(..) transcendeix el costumisme amb una atmosfera (i un humor) subtilment inquietant i una atenció a la gestualitat de les tres magnífiques intèrprets protagonistes (..) No només és una pel·lícula en basc, sinó que té molta dignitat dins de la mitjania alta de la majoria de les propostes presentades en la secció oficial d’aquest festival (Imma Merino, diari El Punt Avui)

(..) parla dels diferents tipus de dol i dels processos que cadascú troba per superar-los. Però la pulcritud i timidesa amb què Garaño i Goenaga aborden la direcció, sense intensitat ni emoció, deixa un regust asèptic al paladar. Poca cosa per a la competició oficial d’un festival com el de Sant Sebastià (Xavi Serra, diari Ara)

(..) Mentre alternen les seves respectives històries els directors, diem, fan gala d’una narració precisa i econòmica, tot i que per un altre costat no aconsegueixen dotar la pel·lícula de la força dramàtica a la qual aspiren (Nando Salvà, diari El Periódico)

Z_Loreak (Foto película) 5654I, ran de l’estrena, se n’ha dit:

Vivim envoltats de flors, en dies especials com la festa de Tots Sants que celebrem demà, però també la resta de dies de l’any. N’hi ha als casaments, als enterraments, als jardins, a dins les cases… I les flors poden expressar coses tan diferents com amor o condol. D’aquesta ambigüitat neix la pel·lícula “Loreak” (flors, en basc) (Bernat Salvà, Loreak, suplement Cultura del diari El Punt Avui, 31.10.2014)

(..) Sense que vulgui ser un film sociològic, malgrat que s’hi ha vist l’esbós d’una certa tipologia de la dona basca en relació amb els diferents codis morals de cada generació, “Loreak” potser vol apuntar alguna cosa respecte al distanciament entre el món femení i el masculí en la societat d’Euskadi (..) Una atmosfera de dol va apoderant-se d’aquesta pel·lícula que no vol ser sorollosa, però en la qual hi palpita una inquietant remor de fons que deixa empremta. S’hi creuen vides sense que faci la impressió que la narració ho forci. Com tampoc s’hi força el dramatisme (Imma Merino, El misteri d’unes flors i una inquietant remor de fons, suplement Cultura del diari El Punt Avui, 31.10.2014)

Hi ha pel·lícules que, en la seva humilitat i senzillesa, es converteixen en grans obres que queden sempre en el record. És el que ocorre amb Loreak, una miniatura en forma de bouquet, delicada i feridora (Beatriz Martínez, Loreak -Flores-, Time Out Barcelona, 31.10.2014)

Els cineastes Garaño i Goenaga reapareixen amb el seu tema predilecte, la dona i el retrobament, donant una de les sorpreses cinèfiles de l’any (..) Un film en què no hi passa res i hi passa de tot (Lluís Bonet, Les flors de la memòria, La Vanguardia, 31.10.2014)

Z_Loreak (Foto película) 5611 Crèdits fotogràfics: A Contracorriente.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!